Una sopa terrorífica de broma

A vegades tinc pensades una mica esbojarrades… La nit del 31 d’octubre passat, els nens no paraven de parlar de castanyes, panellets, rats-penats, bruixes i esquelets, de manera que se’m va passar pel cap fer-los una brometa de cares a l’hora de sopar…

Vaig preparar en un calaix una massa feta amb farina de blat de moro, colorant verd i aigua. Es tracta d’una barreja que forma el que s’anomena un “fluïd no-newtonià”, és a dir, una pasta que és a mig camí entre sòlida i líquida, que s’escola entre els dits viscosament cap a baix, però que si s’hi aplica pressió s’endureix i costa molt de manipular. Per a fer-la, només s’ha de posar la farina de blat de moro (Maizena) en un recipient i anar barrejant-hi aigua tenyida amb colorant fins que ja no sigui possible barrejar més. Si no heu provat mai d’experimentar amb aquesta massa, us ho recomano vivament perquè és una experiència curiosíssima.

Doncs bé, vaig omplir un calaix amb aquesta massa verda llefiscosa i la vaig completar amb una sèrie d’elements que vaig anar improvisant al moment. És fascinant com flueix la imaginació només de posar-te a treballar…

Vaig rescatar de quan jo era petita l’esquelet d’una anatomia de joguina i el vaig desmuntar. Vaig repartir-ne els components per la safata… Hi vaig voler afegir unes aranyes que vaig fer amb uns escurapipes marrons retallats i cargolats simulant les potes…

Per acabar, vaig agafar unes boletes de desodorant roll-on que tenia guardades i, amb uns retoladors permanents, vaig pintar-hi iris, ninetes i venes vermelles per a transformar-les en ulls…

Ho vaig posar tot a la safata i els vaig cridar per sopar…

A la típica pregunta de “Què hi ha avui per sopar?” els vaig contestar tranquil.lament “Sopeta de Haloween” i ells varen seure contents a taula pensant que seria com la sopa de carbassa del menjador escolar…

Quan els vaig ensenyar el calaix amb la massa verda, els ulls, les aranyes i l’esquelet, la seva cara va ser indescriptible. Es varen quedar quiets, amb els ulls esbatanats i una expressió de repulsa impresa a la cara… Em varen mirar amb incredulitat com si em preguntessin si de veritat s’haurien de menjar “allò”. No vaig aguantar gens sense esclatar a riure en veure com n’estaven d’horroritzats i aleshores varen descobrir, visiblement alleujats, que tot era una broma i que aquell calaix era una proposta de joc, no de menú…

Octubre 2016: 6 anys i 10 mesos / 5 anys i 2 mesos

* Si us interessa alguna altra activitat per aquests dies de la Castanyada, potser us agradarà llegir aquesta entrada de manetesicosetes per fer esquelets amb bastonets de les orelles.

 

Anuncis

3 Jocs fàcils i divertits amb paper i bolígraf

Aquest estiu estan fent furor a casa nostra tres jocs molt senzills: El Quadrat, El OSO i La cursa de bolígrafs. A tots tres hi jugava de petita i els tenia força enterrats a la memòria fins que un dia d’aquestes vacances, teníem els nens avorrits d’esperar que comencés un concert i els vaig ensenyar el Quadrat. Només va caldre paper quadriculat i bolígrafs de colors diferents. Res que no porti sempre a la bossa.

El Quadrat

Consisteix a crear un requadre sobre el paper quadriculat i, per torns, anar resseguint un lateral de les quadrícules, fins que algú pugui fer un quadrat sencer amb la seva tirada. Aleshores, dins el quadrat format, el jugador que l’ha tancat posa un símbol que l’identifiqui (una X, un cercle, un punt, un triangle, una estrella, un asterisc…) i torna a tirar.

Al començament, els laterals que es ressegueixen queden molt separats els uns dels altres i resulta difícil tancar algun quadrat, però a mesura que es va omplint el quadrat de ratlletes, queden menys espais i els jugadors comencen a tancar quadradets. Guanya el que al final de la partida té més quadrats amb el seu símbol.

El OSO

Es tracta d’una variant del Quadrat. En aquesta modalitat, també cal dibuixar sobre paper quadriculat un rectangle o quadrat. De la mateixa manera que amb el joc anterior, com més gran sigui el quadrat, més llarga serà la partida. Els jugadors, per torns, inscriuen dins un quadret de la retícula una S o una O, segons la seva preferència del moment. No correspon una lletra a cada jugador, sinó que poden escollir la que volen fer servir a cada tirada.

L’objectiu del joc consisteix a formar el màxim de vegades possible la paraula OSO. Cada vegada que un jugador la forma amb la darrera lletra que posa, s’anota un tant al seu marcador i torna a tirar. És important tenir en compte que les lletres poden pertànyer a més d’una paraula, com si d’una sopa de lletres es tractés. Guanya qui té més vegades la paraula OSO formada al seu marcador.

La cursa de bolígrafs

Per jugar a aquesta cursa, cal traçar un circuit  d’uns dos o tres dits d’ample a un full de paper. Cal delimitar bé les vores del camí, el punt de sortida i el d’arribada. Per torns i amb bolígrafs de colors diferents, els jugadors posen al punt acordat de sortida el bolígraf en posició vertical, l’inclinen endarrera sense separar la punta del paper i l’impulsen per tal que traci una trajectòria amb la tinta. Al final de la guixada, el jugador hi posa una X per marcar el punt d’inici de la tirada següent.

Guanya el jugador que arriba primer al punt d’arribada. Cal acordar prèviament què es fa si el traç del bolígraf surt fora del camí, si el punt de partida continua igualment on acaba o si continua en el moment que creua la línia del circuit. Nosaltres fem servir aquesta darrera opció.

*****

A tots tres jocs hi posen jugar més de dos jugadors, de manera que ens pot solucionar estones perdudes a tota la família en grup, ja que l’unica cosa que cal és que tothom tingui un bolígraf de color diferent. El Quadrat i el OSO són jocs d’estratègia que potencien la concentració i La cursa de bolígrafs és un joc molt més desenfadat que requereix certes habilitats manipulatives. A nosaltres ens agrada combinar-los.

Vull agrair moltíssim a totes les persones que han contestat a les xarxes la meva pregunta sobre com es diu el primer joc. Jo només en recordava el mecanisme i no sabia el seu nom. Resulta que en català es diu El Quadrat o el Quadradet; en castellà, Timbiriche, tot i que també rep el nom de El Cuadrado, i en anglès Dots & Boxes. Deixo a continuació enllaços a pàgines que ho expliquen molt bé:

 

Abecedaris animats i creatius

Aquest matí hem estat fent exercicis de creativitat a partir d’abecedaris. L’activitat consistia a agafar un full amb un abecedari escrit en lletra de pal força gran, senzilla i amb espai entre les lletres per, amb retoladors o llapis de colors, transformar els traços de les grafies en les parts d’un dibuix.

Els nens han rebut la idea amb alegria i s’han volgut posar de seguida a treballar.  Després d’acabar el seu primer abecedari, n’han demanat un altre per fer-lo temàtic sobre Star Wars. Així la I s’ha convertit en una espasa Jedi, la Y en l’escot de la camisa d’en Luc, etc. Si ja és prou complicat inspirar-te per transformar totes les lletres d’un abecedari en personatges, que aquests tinguin una relació temàtica ho complica encara més, però estaven molt motivats amb la idea que han tingut per transformar la meva proposta.

Després, m’han demanat un abecedari en lletra petita i un altre en lletra lligada. La dificultat d’integrar les grafies augmenta considerablement amb aquests dos abecedaris, ja que les formes estan molt més definides i tenen traços amb més formes i direccions. Jo mateixa he patit força per transformar la lletra lligada en personatges: camells, ocells, persones en moviments curiosos, paisatges, expressions facials…

Hem creat tot un univers de personatges variats sobre la taula de la cuina només amb fulls de paper i retoladors. Sembla mentida com amb una consigna tan limitadora com la de crear personatges a partir d’un abecedari, el cervell es posi a treballar de valent i ens pugui sorprendre amb les seves troballes que, en condicions normals, mai se’ns haguessin acudit.

Si voleu provar més activitats de creativitat condicionada, podeu visitar els següents enllaços del nostre blog:

 

Agost 2017: 7 anys i mig / quasi 6 anys

Fem laberints amb Lego

Una activitat senzilla que ha triomfat a casa darrerament, és la de construir laberints amb Lego. Imaginar el circuit, arribar a un acord amb el germà, seleccionar les peces, construir-lo, adaptar-lo a l’espai de què es disposa i finalment, fer-hi passar una bala de vidre. Un repte divertit i addictiu!

Pinces i lletres II. Llegir jugant

Ha arribat el moment de tornar a treure aquesta capsa de pinces i lletres per a jugar i aprendre. L’haurem aprofitat en tres etapes del desenvolupament dels petits i a totes ens ha funcionat molt bé. Suposem que aquesta darrera vegada també ens funcionarà.

La primera vegada, que va ser quan la vaig preparar, va ser quan el meu gran va començar a aprendre les lletres de pal, a P3.  Està explicat en aquesta entrada del blog:  “Juguem amb pinces i lletres“. Amb l’ús, vaig decidir fer-hi unes modificacions per a millorar-les: subratllar les vocals, traçar línies agrupant síl.labes i posar un punt en el lloc que s’ha d’iniciar la lectura. Tot ben argumentat a l’entrada citada a les ratlles anteriors.

La segona vegada, va ser amb el pas del meu gran d’educació infantil a primària, per tal de facilitar-li el coneixement de les lletres d’impremta i de la lletra lligada. Per aquesta ocasió, vaig afegir a les targetes i a les pinces les paraules escrites en els dos abecedaris, de manera que guardessin tan com va ser possible la posició de la paraula de dalt. Més endavant, li va servir per imitar-ne l’escriptura. Va funcionar molt bé amb el meu gran i també va funcionar amb el petit, ja que en el pas de P3 a P4 li va servir per facilitar la lectura de les paraules que ja coneixia en lletra de pal.

Ara, la tercera vegada que rescatem la capsa de les targetes i les pinces, el meu petit passa de P5 a educació primària i es veurà en la necessitat de dominar els tres alfabets. Com sempre, desem el joc ben al seu abast durant l’estiu per facilitar-li l’adquisició de les grafies. Sense pressions, només per satisfer la seva curiositat natural per anar entenent el que hi posa als seus contes preferits. Per fer “deures” sense fer deures i llegir cada vegada millor jugant relaxadament. A casa, sempre ens ha funcionat…

Octubre 2014: —- / Petit: 4 anys i 2 mesos

Març 2015: Gran: 5 anys i 2 mesos / —-

“8 jocs d’experimentació a la piscina inflable o a la banyera”, article publicat a la revista Pares i Nens

 

Aquest és el darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens.

En ell proposo 8 jocs senzills amb els que els nens desenvolupen la seva creativitat per resoldre les dificultats que el medi aquàtic els presenta amb les seves joguines. A partir d’experimentar dins l’aigua, descobreixen com es comporten els objectes, es fan preguntes i busquen solucions… Entreteniment, investigació i diversió en només un parell de pams d’aigua!

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/8-jocs-dexperimentacio-a-la-piscina-inflable-o-a-la-banyera/

 

Dibuixos que suren per l’aigua quasi per art de màgia

dibuixos-que-suren-per-laigua-01

Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…

Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.

És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.

En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.

Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…

Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!

Febrer 2017: 7 anys i 1 mes / 5 anys i 5 mesos

Enllaç de referència: 

 

Previous Older Entries