Personatges articulats DIY i un petit Stop motion

Aquests personatges articulats són ràpids de fer, fàcils i, a més, si els feu servir com a punt de partida per a crear-ne de diferents i muntant històries amb ells, us poden dur a passar una molt bona estona junts.

Ara explicaré com es fan els primers que vàrem fer:

  1. En primer lloc cal preparar les palletes dels colors que volem per als vestits dels personatges i tallar-les a les mides adequades per fer el coll, el cos, els braços, els avantbraços, els malucs, les cuixes i les cames.
  2. A continuació cal agafar un escurapipes i mig i plegar el més llarg per la meitat. Cargolarem el cap just a la meitat i enfilarem el coll del personatge. Cal pensar que l’escurapipes passarà doble pel mig del cos del personatge per tal de poder-se desdoblar en les dues cames.
  3. Just després del coll, cal cargolar el centre de l’escurapipes curt en fotma de “T” per muntar els braços del personatge. Després ja es poden muntar els avantbraços i els braços i acabar fent un cargolet final que servirà de mans.
  4. Per acabar, es passaran els dos escurapipes per la palleta que farà de cos i per la del maluc i després es separaran els dos extrems per a muntar les cames, acabant-les, igual que els braços, amb uns cargolets que faran de peus.

Una vegada vist el procediment, el taller ja va fluir al seu aire i varen començar a sorgir personatges diversos per la taula del taller: una girafa, una zebra, personatges variats, etc. Els nens i l’amic que teníem convidat s’ho varen passar pipa inventant.

Per acabar, els vaig proposar muntar un petit Stop motion amb alguns dels personatges fent servir una aplicació del mòbil. Amb aquesta excusa, varen triar els personatges, pensar la història i mirar com farien la posada en escena. Finalment, el muntatge que varen fer va ser aquest, titolat “Admirant els animals”, però aquests personatges poden ser el punt de partida d’un munt d’històries més…

 

Si voleu veure com va ser el primer Stop motion que vàrem fer, l’aplicació que vàrem fer servir  i les instruccions seguides, podeu visitar quest altre enllaç en el que ja ho vaig explicar: https://manetesicosetes.wordpress.com/2016/09/26/els-cargols-enamorats-un-stop-motion-en-5-minuts/

 

Anuncis

“4 idees nadalenques per gaudir en família sense sortir de casa”, article publicat a la revista Pares i Nens

Aquest darrer article que he publicat a la revista digital Pares i Nens recull quatre activitats fàcils per fer a casa amb petits de totes les edats. Podeu llegir-lo a aquest enllaç:

http://paresinens.cat/nensinenes-jp/4-idees-nadalenques-per-gaudir-en-familia-sense-sortir-de-casa/

Espero que us ho passeu tant bé com nosaltres quan les vàrem fer. Molt bones festes!

El Tió 2017 i la seva estadística

Cada any el nostre Tió porta una sorpresa incorporada: que si un any fa pets, que si l’altre ens porta els bastons per picar, que si un altre se’n vol anar al pati una estona, que si desapareix per art de magia, que si passem algun vídeo per veure com menja, que si veiem com està a punt d’arribar de la muntanya on viu amb els seus germans tions…

Però aquest any, que apunta que serà el darrer que comptarà amb la innocència dels dos germanets, hem volgut fer una estadística de les mandarines o els dies que li cal per a tirar pets amb monedes de xocolata. Ja fa uns dies que estem marcant quadrets segons les mandarines que ha consumit i puntets segons les monedes de xocolata que ens regala.

Quan acabi la seva estada a casa nostra, mirarem de fer alguna gràfica de l’evolució de pets i monedes, marcant la poma que s’ha menjat com una mandarina i sense tenir en compte si s’ha menjat les mandarines amb pela o no.

Els nens, sobretot el gran, canalitzen la seva curiositat buscant la relació entre l’alimentació i l’evaquació, enlloc de buscar respostes als seus dubtes cap a altres costats. El seu afany investigador de moment està centrat (i encallat) en fer aquesta estadística… Ja veurem què passa després de festes.

Desembre 2017: quasi 8 anys / 6 anys i 4 mesos

Una sopa terrorífica de broma

A vegades tinc pensades una mica esbojarrades… La nit del 31 d’octubre passat, els nens no paraven de parlar de castanyes, panellets, rats-penats, bruixes i esquelets, de manera que se’m va passar pel cap fer-los una brometa de cares a l’hora de sopar…

Vaig preparar en un calaix una massa feta amb farina de blat de moro, colorant verd i aigua. Es tracta d’una barreja que forma el que s’anomena un “fluïd no-newtonià”, és a dir, una pasta que és a mig camí entre sòlida i líquida, que s’escola entre els dits viscosament cap a baix, però que si s’hi aplica pressió s’endureix i costa molt de manipular. Per a fer-la, només s’ha de posar la farina de blat de moro (Maizena) en un recipient i anar barrejant-hi aigua tenyida amb colorant fins que ja no sigui possible barrejar més. Si no heu provat mai d’experimentar amb aquesta massa, us ho recomano vivament perquè és una experiència curiosíssima.

Doncs bé, vaig omplir un calaix amb aquesta massa verda llefiscosa i la vaig completar amb una sèrie d’elements que vaig anar improvisant al moment. És fascinant com flueix la imaginació només de posar-te a treballar…

Vaig rescatar de quan jo era petita l’esquelet d’una anatomia de joguina i el vaig desmuntar. Vaig repartir-ne els components per la safata… Hi vaig voler afegir unes aranyes que vaig fer amb uns escurapipes marrons retallats i cargolats simulant les potes…

Per acabar, vaig agafar unes boletes de desodorant roll-on que tenia guardades i, amb uns retoladors permanents, vaig pintar-hi iris, ninetes i venes vermelles per a transformar-les en ulls…

Ho vaig posar tot a la safata i els vaig cridar per sopar…

A la típica pregunta de “Què hi ha avui per sopar?” els vaig contestar tranquil.lament “Sopeta de Haloween” i ells varen seure contents a taula pensant que seria com la sopa de carbassa del menjador escolar…

Quan els vaig ensenyar el calaix amb la massa verda, els ulls, les aranyes i l’esquelet, la seva cara va ser indescriptible. Es varen quedar quiets, amb els ulls esbatanats i una expressió de repulsa impresa a la cara… Em varen mirar amb incredulitat com si em preguntessin si de veritat s’haurien de menjar “allò”. No vaig aguantar gens sense esclatar a riure en veure com n’estaven d’horroritzats i aleshores varen descobrir, visiblement alleujats, que tot era una broma i que aquell calaix era una proposta de joc, no de menú…

Octubre 2016: 6 anys i 10 mesos / 5 anys i 2 mesos

* Si us interessa alguna altra activitat per aquests dies de la Castanyada, potser us agradarà llegir aquesta entrada de manetesicosetes per fer esquelets amb bastonets de les orelles.

 

3 Jocs fàcils i divertits amb paper i bolígraf

Aquest estiu estan fent furor a casa nostra tres jocs molt senzills: El Quadrat, El OSO i La cursa de bolígrafs. A tots tres hi jugava de petita i els tenia força enterrats a la memòria fins que un dia d’aquestes vacances, teníem els nens avorrits d’esperar que comencés un concert i els vaig ensenyar el Quadrat. Només va caldre paper quadriculat i bolígrafs de colors diferents. Res que no porti sempre a la bossa.

El Quadrat

Consisteix a crear un requadre sobre el paper quadriculat i, per torns, anar resseguint un lateral de les quadrícules, fins que algú pugui fer un quadrat sencer amb la seva tirada. Aleshores, dins el quadrat format, el jugador que l’ha tancat posa un símbol que l’identifiqui (una X, un cercle, un punt, un triangle, una estrella, un asterisc…) i torna a tirar.

Al començament, els laterals que es ressegueixen queden molt separats els uns dels altres i resulta difícil tancar algun quadrat, però a mesura que es va omplint el quadrat de ratlletes, queden menys espais i els jugadors comencen a tancar quadradets. Guanya el que al final de la partida té més quadrats amb el seu símbol.

El OSO

Es tracta d’una variant del Quadrat. En aquesta modalitat, també cal dibuixar sobre paper quadriculat un rectangle o quadrat. De la mateixa manera que amb el joc anterior, com més gran sigui el quadrat, més llarga serà la partida. Els jugadors, per torns, inscriuen dins un quadret de la retícula una S o una O, segons la seva preferència del moment. No correspon una lletra a cada jugador, sinó que poden escollir la que volen fer servir a cada tirada.

L’objectiu del joc consisteix a formar el màxim de vegades possible la paraula OSO. Cada vegada que un jugador la forma amb la darrera lletra que posa, s’anota un tant al seu marcador i torna a tirar. És important tenir en compte que les lletres poden pertànyer a més d’una paraula, com si d’una sopa de lletres es tractés. Guanya qui té més vegades la paraula OSO formada al seu marcador.

La cursa de bolígrafs

Per jugar a aquesta cursa, cal traçar un circuit  d’uns dos o tres dits d’ample a un full de paper. Cal delimitar bé les vores del camí, el punt de sortida i el d’arribada. Per torns i amb bolígrafs de colors diferents, els jugadors posen al punt acordat de sortida el bolígraf en posició vertical, l’inclinen endarrera sense separar la punta del paper i l’impulsen per tal que traci una trajectòria amb la tinta. Al final de la guixada, el jugador hi posa una X per marcar el punt d’inici de la tirada següent.

Guanya el jugador que arriba primer al punt d’arribada. Cal acordar prèviament què es fa si el traç del bolígraf surt fora del camí, si el punt de partida continua igualment on acaba o si continua en el moment que creua la línia del circuit. Nosaltres fem servir aquesta darrera opció.

*****

A tots tres jocs hi posen jugar més de dos jugadors, de manera que ens pot solucionar estones perdudes a tota la família en grup, ja que l’unica cosa que cal és que tothom tingui un bolígraf de color diferent. El Quadrat i el OSO són jocs d’estratègia que potencien la concentració i La cursa de bolígrafs és un joc molt més desenfadat que requereix certes habilitats manipulatives. A nosaltres ens agrada combinar-los.

Vull agrair moltíssim a totes les persones que han contestat a les xarxes la meva pregunta sobre com es diu el primer joc. Jo només en recordava el mecanisme i no sabia el seu nom. Resulta que en català es diu El Quadrat o el Quadradet; en castellà, Timbiriche, tot i que també rep el nom de El Cuadrado, i en anglès Dots & Boxes. Deixo a continuació enllaços a pàgines que ho expliquen molt bé:

 

Abecedaris animats i creatius

Aquest matí hem estat fent exercicis de creativitat a partir d’abecedaris. L’activitat consistia a agafar un full amb un abecedari escrit en lletra de pal força gran, senzilla i amb espai entre les lletres per, amb retoladors o llapis de colors, transformar els traços de les grafies en les parts d’un dibuix.

Els nens han rebut la idea amb alegria i s’han volgut posar de seguida a treballar.  Després d’acabar el seu primer abecedari, n’han demanat un altre per fer-lo temàtic sobre Star Wars. Així la I s’ha convertit en una espasa Jedi, la Y en l’escot de la camisa d’en Luc, etc. Si ja és prou complicat inspirar-te per transformar totes les lletres d’un abecedari en personatges, que aquests tinguin una relació temàtica ho complica encara més, però estaven molt motivats amb la idea que han tingut per transformar la meva proposta.

Després, m’han demanat un abecedari en lletra petita i un altre en lletra lligada. La dificultat d’integrar les grafies augmenta considerablement amb aquests dos abecedaris, ja que les formes estan molt més definides i tenen traços amb més formes i direccions. Jo mateixa he patit força per transformar la lletra lligada en personatges: camells, ocells, persones en moviments curiosos, paisatges, expressions facials…

Hem creat tot un univers de personatges variats sobre la taula de la cuina només amb fulls de paper i retoladors. Sembla mentida com amb una consigna tan limitadora com la de crear personatges a partir d’un abecedari, el cervell es posi a treballar de valent i ens pugui sorprendre amb les seves troballes que, en condicions normals, mai se’ns haguessin acudit.

Si voleu provar més activitats de creativitat condicionada, podeu visitar els següents enllaços del nostre blog:

 

Agost 2017: 7 anys i mig / quasi 6 anys

Fem laberints amb Lego

Una activitat senzilla que ha triomfat a casa darrerament, és la de construir laberints amb Lego. Imaginar el circuit, arribar a un acord amb el germà, seleccionar les peces, construir-lo, adaptar-lo a l’espai de què es disposa i finalment, fer-hi passar una bala de vidre. Un repte divertit i addictiu!

Previous Older Entries