Dibuixos que suren per l’aigua quasi per art de màgia

dibuixos-que-suren-per-laigua-01

Des de que vaig veure el vídeo que mostrava l’experiència, a casa no hi queda gairebé un plat net. Quan tenen a mà els retoladors de la pissarra blanca van corrent a l’armari dels plats de la cuina, en van agafant, i hi comencen a dibuixar per després tirar-hi aigua i veure’ls surar. I no m’extranya gens perquè és addictiu i mquasi màgic. Les baietes i el pal de fregar no paren…

Les partícules de tinta dels retoladors esborrables de pissarra blanca tenen una força d’addherència molt fluixa perquè si no no es podrien esborrar i, en afegir-hi aigua de manera lenta, la tensió superficial de l’aigua empeny els dibuixos cap a la seva part exterior, fent-los surar de manera quasi màgica.

És imprescindible haver deixat assecar totalment els dibuixos abans de tirar-hi aigua i que el plat o recipient, de vidre o ceràmica, estiguin completament secs en començar a dibuixar.

En aquest vídeo us mostrem una de les desenes de vegades que hem jugat amb aquests dibuixos que suren. És interessant perquè combina una part de dibuix que quedarà fixa, feta sobre paper, i una part del dibuix mòbil, feta sobre una safata transparent a la que hi afegim l’aigua.

Bufant o movent la safata, podem dirigir una mica el moviment, fet que obre un camp narratiu per a explicar breus històries aprofitant la flotació de la tinta. El nostre vídeo representa els meus dos nens sota una nevada de colors…

Espero que si ho proveu, en gaudiu tant com nosaltres!

Febrer 2017: 7 anys i 1 mes / 5 anys i 5 mesos

Enllaç de referència: 

 

Llufes creatives

llufes-creatives-01 Enganxar llufes a l’esquena dels adults era un dels meus jocs preferits durant les vacances de Nadal de quan era petita, de manera que l’any passat, vaig explicar en què consistia aquesta tradició als meus petits per si els venia de gust posar-la en pràctica.

llufes-creatives-02No cal dir que la idea els va encantar! I és que això d’anar d’amagat darrera d’un adult i enganxar, tan discretament com en siguis capaç, una llufa amb cel.lo a la seva esquena, garanteix rialles…

Són tan poc discrets clavant-les a l’esquena… i els adults tan “despistats” com per no adonar-se’n, que quan els grans descobreixen la broma, l’escena sol ser tan sobreactuada que tothom es fa un bon fart de riure… Si més no, així va ser l’any passat, quan, en una reunió d’amics, els meus petits varen començar a penjar-ne a tothom. Fins i tot varen clavar llufes durant els dos dies següents vist l’èxit de l’activitat!

Per a fer les nostres llufes creatives només ens varen caldre fulls de paper i tota mena de material de manualitats que tinguéssim ganes de fer servir: segells amb dibuixos, tintes, cinta decorada, retoladors, colors… Vaig fer una plantilla amb la forma de la llufa per tal que els nens la resseguissin i retallessin. Després, les vàrem decorar al nostre gust. I trobo que ens varen quedar prou xules, una mica lluny de les típiques de paper de diari, però molt més artístiques i originals.

És una activitat molt ràpida de fer el mateix matí del dia 28 i que garanteix una estona de diversió a la tarda a la plaça. Nosaltres, aquest any repetirem l’experiència i tornarem a jugar a enganxar llufes.

 

La selva a casa

la selva a casa 01Una de les activitats que més sorpren i agrada als nens quan se la troben preparada al tornar a casa, és descobrir un escenari de joc. Aquest petit món que els presento sol ser l’esperó per  a fer volar la seva imaginació i trobar noves aventures a joguines que a vegades tenen arraconades.

Els escenaris que els preparo, solen disposar de material versàtil, preferiblement de la natura, amb el que puguin elaborar diverses aventures. En aquesta ocasió els vaig proporcionar un piló de tronquets de mides similars, pedretes no gaire grans, alguns còdols de riu ben polits, cloves provinents de restes de flors i hi vaig afegir algunes palmeres de plàstic. Aquests materials, combinats amb joguines més habituals, els ofereixen un munt de possibilitats per explorar, combinar i enriquir el seu joc.

L’espai que els vaig preparar constava d’un gran cartró recolzat a unes lleixes al que hi vaig clavar la imatge d’un paisatge inspirador i de dues tauletes baixes per tal que hi arribessin des de tots els angles sense necessitat d’estar sobre una cadira, i moure’s amb llibertat. Les vaig cobrir amb una tovallola verda per tal de simular herba i vaig retallar i clavar amb cel.lo un paper de regal de color blau en forma de llac i de riu per tal de donar més opcions a l’aventura.

Hi vaig repartir els còdols de riu com a muntanyes, les pedretes vorejant el llac i els tronquets i les cloves arran de paret. Vaig posar alguns dinosaures a l’escena i els vaig deixar a mà un calaix amb animals de tots tipus per tal que fessin anar l’aventura cap a on els semblés més interessant.

En quan varen arribar a casa i varen veure la proposta, s’hi varen llançar de ple i hi varen viure un munt d’aventures. A vegades hi havia animals de granja, a vegades salvatges… Varen  construir coves de còdols en equilibri per amagar a les feres, ponts per atravessar el riu… a vegades hi apareixia en Mowgli… l’avió dels pares d’en Mowgli o d’en Tarzan…

Com és lògic i desitjable, el joc va trascendir aviat els límits de les tauletes per ocupar tota la sala. Barrejaven contes, pel.lícules i històries inventades, fins que es varen fixar en un detall de la il.lustració del cartró: un volcà. I em varen demanar si en podríem construir un… i jo els vaig dir que sí. Us ho explico a la propera entrada. Prometo no tardar gaire.

 

Gener 2015: 5 anys / 3 anys i 5 mesos

Altres entrades relacionades amb mini-mons:

 

#propostaexprés 25: dibuixeu amb els peus

#propostaexprés 25 manetesicosetes dibuixeu amb els peus

Dibuixeu amb els peus! Més ben dit: proveu-ho! És molt divertit i les rialles estan garantides.

Per a fer-ho només cal fixar els fulls de paper a terra amb uns gomets o amb cel.lo, asseure els nens a cadiretes baixes des de les quals arribin amb comoditat a terra i deixar-los la capsa de retoladors a l’abast.

La sessió va ser genial! A estones, hi havia quatre retoladors guixant formes diferents damunt el paper. Estaven ben concentrats: fer moure els dos peus de manera independent i provar de traçar alguna lletra o fer algun dibuix sense que et caigui el retolador del peu és gairebé una heroïcitat. Això sí, una heroïcitat ben divertida. Si fins i tot em varen suggerir de provar de pintar amb el cul! Vàrem riure tant que m’han demanat repetir l’activitat diverses vegades, i això que no fa gaire que els la vaig proposar per primera vegada… En breu ho provarem amb aquarel.les, a veure què tal!

Si voleu veure més de les nostres #propostesexprés cliqueu AQUEST enllaç, n’hi ha 25!

Octubre 2015: 5 anys i 10 mesos / 4 anys i 2 mesos

 

 

Hospital d’animals

hospital d'animals 01

Aquest hospital d’animals va ser una de les propostes que més èxit va tenir l’estiu passat a l’espai fixe de joc que vaig poder muntar a la sala d’estar. La inspiració va sorgir en veure l’èxit que tenia aquest llibre d’idèntic títol que l’entrada, realitzat per Manuela Marín,  amb unes il.lustracions fantàstiques d’animals i persones fetes amb plastilina (Veure enllaç inferior).

hospital d'animals 03A més, per casualitat vaig trobar a casa els meus pares uns peluixos que tenia guardats de quan jo era petita i hi vaig afegir un joc d’instrumental mèdic que els Reis els varen portar i al que li havien fet poc cas. Tot plegat va fer que en poca estona tingués configurat el nostre hospital d’animals.

hospital d'animals 11Està format per un munt de ninots de peluix que els petits encara no havien vist, per un canviador que fa de llit d’hospital comunitari, una safata amb instrumental mèdic, un carretó de fusta que fa d’àmbulància i una paperera per a recollir els apòsits bruts. A l’instrumental mèdic que els el varen portar els Reis hi vaig afegir tirites d’animals, un pot de iode buit i net, pinces, gasses, cotons, envasos buits de medicaments, bastonets de les orelles, comptagotes, washi tape, tisores… I vaig enganxar a l’ambulància i al damunt del llit unes creus vermelles per a crear millor l’ambient d’hospital.

hospital d'animals 02No cal dir que varen al.lucinar quan varen entrar de casa els avis i es varen trobar amb aquest raconet de joc tan ben muntat. Diàlegs entre pacients, entre metge i pacient, cures inventades, viatges rapidíssims amb ambulància… No varen parar fins que no va quedar cap peluix a la sala d’espera! Piles de petons i muntanyes de tendresa cap als peluixos ferits… Empatia i més empatia cap al dolor que sentien els animalets… Les escenes entendrien i feien morir de riure al mateix temps.
hospital d'animals 10Vàrem desar la proposta ben bé una setmaneta sobre la taula i s’hi enganxaven sovint a jugar, fins que altres propostes la varen substituir. Un raconet entranyable ideal per casa o per l’escola que dóna molt de joc i dispara la imaginació dels petits.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Enllaços relacionats:

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

el parc de les olors explorem la sinestèsia 01La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 02Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 03Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 05Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 04Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 07En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 08Enllaços relacionats:

#propostaexprés 24: Fes pràctiques de dibuix i escriptura a la sorra

#propostaexprés 24 manetesicosetes

Entre esgotadores curses i enfilades als gronxadors i tobogans, a vegades, al parc, convenen moments de joc més tranquil. És aleshores quan la proposta de dibuixar o escriure amb un tronquet a terra triomfa. Amb preguntes innocents del tipus: “Creus que sabries escriure el teu nom a la sorra?” o “Sabries dibuixar un cotxe amb aquest tronquet?” és suficient per a animar-los a gratar una estona, i sense adonar-sen, poden dibuixar i escriure llargament, fent la pinça amb els dits i els deures recomanats de l’estiu de practicar les lletres de tant en tant… I de manera ben agradable, lliure i en plena natura. Oi que no cal asseure’ls en un escriptori?

Previous Older Entries