#Inktober, una idea per a facilitar el confinament a causa del Coronavirus

Dues setmanes de #confinament pel #Coronavirus és una prova dura per a tothom: pels que per la professió que tenen han d’estar al peu del canó, pels que hem d’estar a casa amb els nostres fills  gairebé “presoners”, pels petits que deixen de veure els amics i companys i de tenir les converses que més els apassionen amb ells i no en parlem dels malalts…

Per a mantenir el caliu i la il.lusió entre els grupets d’amics, apartar-los dels videojocs i treballar una mica la creativitat sortint de la zona de confort se m’ha acudit plantejar #Inktober als diversos grups de whatsapps d’amics dels nens que tinc.

Bé, com que són petits, els xats són de les mares, però de tant en tant hi comparteixen dibuixos o comentaris. Aquests dies ens estem servint d’aquests grupets de whatsapp per a proposar activitats creatives que poden compartir de manera segura i mantenir el caliu de les converses i les opinions dels temes que més els els agraden.

L’#Inktober va ser un repte creat per Jake Parker el 2009, tal i com s’explica més detalladament a l’enllaç que deixo a sota amb el nom ¿Qué es #Inktober?. És una iniciativa que va proposar el repte de fer un dibuix a tinta (ink) durant cadascun dels dies del mes d’octubre (october). Si es busca per Google Images la paraula Inktober, podreu trobar llistes de dibuixos per temes que els puguin interessar.

Per a muntar-los, només cal explicar la iniciativa i explicar que al final del confinament tindran una col.lecció de dibuixos del seu tema preferit i que, com que això de dibuixar en blanc i negre no és freqüent en els petits, els permetrà explorar noves tècniques per a ombrejar i donar relleu als seus dibuixos: punts, trames, etc. i aprendre plegats dels progressos dels uns i els altres.

Cada matí dono la consigna del dia i tenen tot el dia per a dibuixar i al vespre, ho han de compartir al whatsapp i, si volen comentar el que més els agrada del que han fet els altres.

A hores d’ara, ja porto dos grups d’Inktober en funcionament, un altre que comença demà al matí i un quart que ja veurem si arria… I és apte per a totes les edats! Només cal sentit de l’humor i no ser massa exigent amb els teus resultats ni els dels altres… Es tracta de passar-ho bé.

Al meu fill gran de 10 anys i a la seva colla he proposat un #Inktober sobre monstres, de manera que ja porten dibuixats un vampir i una mòmia. Al del meu petit, la temàtica és sobre Harry Potter i avui han començat dibuixant una “Snitch daurada”. Els fa molta ill.lusió fer els dibuixos i compartir-los amb els amics. Se senten més units… I potser, només potser, aquesta idea ajudarà a que els dies passin una mica més entretinguts…

Març 2020: 10 anys/ 8 anys i mig

¿Qué es #Inktober? dins el blog Haz historia

 

Imitant Víctor Nunes

A casa som col.leccionistes de mena i abans de llençar coses sempre pensem si els podem donar una segona vida i com ho podem utilitzar.

En aquesta línia, conèixer Víctor Nunes va ser revelador, ja que té moltíssimes il.lustracions fetes a partir de peces petites completades amb traços de retolador. En té de fetes a partir de crispetes, de peles de cacauet, de clips de papereria, de puntes de llapis…

Aquesta darrera és la primera que vàrem imitar, però n’han vingut força més. Es tracta d’un exercici creatiu molt interessant, ja que cal desfer-se de l’objecte que tens, abstreure’n la forma bàsica,  associar-ho amb una forma i finalment, completar el dibuix.

La imatge és una mostra del primer dia de la proposta. Vaig ensenyar amb la tablet algunes fotografies dels resultats obtinguts per l’artista a partir d’aquest exercici i aleshores els vaig proposar de fer-ho a partir de puntes de llapis que vaig clavar en un full de manera aleatòria.

Com sempre, la imaginació es dispara amb propostes així d’obertes i si es gaudeix d’imaginar sense por a que et diguin que el que aconsegueixes està malament…

Febrer 2016: 6 anys / 4 anys i mig

Codis secrets i tinta invisible

Un dels tallers que vaig dirigir a la biblioteca que us vaig parlar va ser un de Codis secrets i Tintes invisibles. I va ser un èxit!

A les taules es van posar endevinalles codificades amb diversos mètodes i les claus per a traduir-los i els assistents els havien d’anar descobrint i preguntant-nos les respostes.

Els codis que vàrem posar en pràctica jo ja els coneixia de petita i els havia fet servir un munt de vegades amb diverses activitats amb els meus fills. Els explico per ordre del que es veu a la fotografia:

  • Missatge escrit en una tira cargolada en un bastó. La tira queda plena de lletres. S’ha de descodificar cargolant-la al mateix bastó.
  • Punts marcats en una beta o cordill. Es posa un abecedari paral.lel a l’extrem de la tira a la casella d’abans de la A. Es marca un punt a la primera lletra del missatge. Aquest punt es torna a posar al punt d’inici i es marca la segona lletra. Es repeteix l’operació fins a tenir tot el missatge marcat al cordill.
  • Abecedari de signes: es tracen unes línies entrecreuades i s’escriuen lletres als espais intermedis. Quan es codifica el missatge, s’escriuen només els signes de l’espai que ocupen les lletres.
  • Codi de punts de colors: A cada lletra li correspon un conjunt de punts de colors.
  • Reixeta: es dona una quadrícula amb forats i s’escriu el missatge posant una lletra a cada espai, després es gira la reixeta 90 graus per a continuar el missatge. S’omplen els espais buits de la quadrícula amb lletres a l’atzar.
  • En un quadre s’escriu l’abecedari al mig i s’hi relacionen a la part superior consonants i a la part lateral vocals, de manera que cada lletra del missatge que vols escriure queda codificada amb una síl.laba nova.
  • Missatge xifrat amb un dibuix de punts en un paper quadriculat. Es posa un abecedari a la part de sota d’un full i es comença a marcar punts de dalt a baix sobre la lletra que necessites. Després es transformen els punts en estrelles, abelles, mosques, flors, etc. L’ordre de lectura és de dalt a baix.
  • Rodeta de claus: En dos cercles dividits en 30 sectors es posa un abecedari a cada cercle, de manera que a un d’ells li correspongui una altra lletra. La clau de codificació és la lletra pactada que es posarà sota de la A a la rodeta de dins. Només cal escriure la lletra del cercle inferior enlloc que la que correspon.
  • Alfabet víking: a cada lletra del nostre alfabet li correspon un signe diferent.

Pel que fa a les tintes invisibles, les vàrem fer amb llimona, suc de ceba i patata. S’escriu el missatge amb un tronquet i es descodifica planxant el missatge perquè s’oxidi la tinta.

Una altra manera de fer escriptura invisible que vàrem practicar va ser traçar el missatge amb cera blanca sobre paper blanc i fer-lo visible amb un cotonet sucat en colorant alimentari.

Tothom que hi va assistir s’ho va passar molt bé: els grans descobrint codis secrets i els petits fent missatges amb tinta invisible.

Si algú vol més informació sobre algun codi que no li hagi quedat clar, que m’enviï un missatge preguntant-me pels detalls.

Novembre 2017: quasi 9 anys/ 8 anys

 

9 Noves idees creatives per gaudir de la neu

L’hivern passat vàrem afegir activitats creatives a la nostra llista de jocs a la neu. Com sempre, ens varen permetre gaudir d’un entorn poc habitual per a nosaltres d’una manera ben especial. Només cal portar una motxilleta amb el material necessari per a desenvolupar-les a qualsevol lloc on hi hagi un pam de neu… Són fàcils, entretingudes i respecten el medi ambient.

 

Pintar gel amb aquarel·les:

Per a dur-la a terme només cal portar aquarel·les, pinzells, una ampolleta amb aigua -ja que la neu no disol les pastilles de color si no fa calor-, un pot per a sucar els pinzells i un drapet. Tot ben guardat dins una bossa zip per a no tacar ni mullar res.

Una vegada tens calr que vols pintar, cal buscar alguna zona on no facis nosa i mirar si hi ha trossos de gel amb foradets que es poden omplir de colors. Una proposta especial i curiosa.

**********

 

Fer composicions amb caramells i talls de gel:

A vegades, pels voltants de les cases hi ha caramells que pengen de finestres, reixetes, bancs o cartells. Nosaltres els vàrem recollir i fer servir per a fer composicions, junt amb altres elements que vàrem trobar a terra: trossos de gel i una estrelleta de papiroflèxia amb la que vàrem crear un arbret de Nadal damunt un tronc d’una tanca. L’escultura de caramells es pot combinar amb colorants alimentaris dissolts en aigua que solem portar ja preparats en envasos amb esprai.

**********

 

Fer un ninot de neu i vestir-lo de colors:

Fer un ninot de neu i pensar com decorar-lo ja és divertit, però pensar en com el “vesteixes” amb els colorants alimentaris en esprai que portem, encara més. Haver de posar-se d’acord i dur a terme la millor proposta és tota una experiència. Malauradament algú va llençar per terra taps que vàrem recollir per a decorar els ulls del nostre ninot.

**********

 

Estampar a la neu amb elements de la natura:

 

Tal i com es veu a la imatge, es poden agafar elements de la natura, fer-ne una composició i deixar-ne la silueta marcada en blanc després de pintar amb colorant alimentari en esprai. Si tens sort de trobar elements de diversos tipus, pots crear composicions espectaculars.

**********

Fer una escultura nocturna amb neu i espelmes:

Aquesta és una experiència màgica, ja que s’ha de fer de nit. Ben abrigats, sortir després de sopar fins a la cantonada o a la plaça del costat del lloc on dorms a crear amb llanternes, afegeix un component d’aventura espectacular. Per a dur-la a terme, només calen unes 10 espelmes, un encenedor i una petita pala o unes culleres per gratar més ràpidament la neu. La veritat és que l’espectacle final és una meravella.

**********

 

Jugar de nits amb varetes fluorescents:

Una altra opció interessant és jugar a fer un dibuix amb varetes fluorescents a la neu. La llum que fan aquestes varetes dura poc, de manera que convé portar diversos paquets i teniu un disseny previ del projecte per tal de no trobar-se sense llum a mig fer.

**********

 

Fer un trencadís amb pasta tenyida i colorants alimentaris:

Aquesta activitat ens agrada molt i la repetim cada vegada que anem a la neu. Tenim pasta de lassanya remullada uns minuts en colorants alimentaris i deixada assecar que hem esmicolat en trossets irregulars, guardats en un tapper planer. Amb ells i amb colorants en esprai, els nens fan creacions abstractes precioses sobre la neu en moments en que hem d’estar esperant el tren. Ja és habitual que altres nens desconeguts vinguin encurosits a participar amb nosaltres a la proposta.  I com que tot és matèria orgànica, es pot deixar per alegrar la vista als altres viatgers.

**********

 

Fer una família de ninotets de neu amb peces del senyor Patata:

Aquesta activitat la vàrem fer el gener del 2015, quan els nens eren molt petits. És senzilla de fer i només cal tenir controlades les peces per tal de no perdre-les.

******************************

 

Si us han agradat aquestes propostes, podeu provar de llegir les nostres altres activitats creatives a la neu. Llisto les altres activitats que hem experimentat per si us fan peça. Deixaré els enllaços a les entrades explicatives a la part de sota. Espero que en gaudiu tant com nosaltres!

  • A la recerca del tresor
  • Flams i copes decoratius
  • Col.lage en safata
  • Neu en conserva
  • El rasca-rasca sobre neu de colors
  • Pintar sobre la neu
  • Perles de neu

Gener 2018: 8 anys / 6 anys i 5 mesos

Enllaços amb aquestes experiències:

 

Blackout poetry

Dissabte passat vàrem descobrir com en pot arribar a ser de seductora i divertida la creació de poesia visual mitjançant la tècnica del #Blakoutpoetry. La proposta la vàrem conèixer de part del personal de la Biblioteca Iu Bohigas de Salt, enmarcada en una jornada anomenada Factoria Creativa I, plena de propostes creatives interessants.

La #Blackout poetry ens va arribar a l’ànima i, tant el meu petit com jo, ho vàrem provar immediatament. Molt ràpid, perquè havíem de marxar, però en vàrem gaudir el temps suficient com per saber que ho repetirem moltes vegades a casa.

Agafant paraules del futlletó imprès de la proposta, diré que “les pàgines de llibres vells serveixen de base per a noves històries i poesies que caldrà revelar ocultant-ne part del text. D’aquí el terme BLACKOUT o APAGADA. Paraules prestades per a un nou gènere de poesia visual.”

Així doncs, el primer pas per treballar aquesta poesia visual és triar les paraules que vols fer servir i remarcar-les o enquadrar-les. A continuació, cal decidir la imatge que acompanyarà el text, no importa si és realista o abstracta, l’important és visualitzar una imatge adient al contingut del text resultant de la selecció anterior i  fer-lo visible.

Després, s’ha de tapar la part de lletres que no formen part de la poesia visual. Tant se val si es tapa de manera totalment opaca o amb capes translícides. L’important és jugar, combinar textures i superposar.

En aquestes imatges podeu veure les composicions que vàrem fer el meu petit i jo en una rampellada creativa i els passos que vàrem anar seguint. El text resultant del meu mini-treball és:

“Aquesta història, filòsof somniador,

ànima angoixada anhelant,

aquell vespre,

una pausa força llarga…

El passat és passat.

Aquestes fotografies, 

en una habitació…

Una conversa.”

 

I la història del meu petit, que va sobre el conte del soldadet de plom i la ballerina, que han estat treballant a classe…

“Porta satisfacció, 

soldat.

Dues hores, 

un diumenge, mirava”

Pel que fa al material que cal per dur a terme la proposta són tot un seguit de tintes, pinzells, gots amb aigua i draps, retoladors permanents i solubles en aigua, retoladors de guix, retoladors de textures, gels amb purpurina… el que us vingui de gust per a experimentar i fluir amb les paraules i les imatges. Si voleu inspirar-vos, hem preparat un tauler a Pinterest amb el nom Blackout Poetry que recull unes quantes propostes que considerem precioses.

Jugueu i passeu-ho bé, que nosaltres també ho farem…

Novembre 2018: – /  7 anys i 2 mesos

 

 

Imagine, el joc de les cartes transparents

Fa molt de temps que em ronda pel cap fer una secció sobre els jocs de taula que més ens agraden dels que hem provat. A vegades han estat regals d’aniversari, a vegades els hem conegut a fires de jocs i ens han agradat tant que els hem acabat comprant. Alguns, ens agraden tant, que ens els emportem a la motxilleta els caps de setmana… Vull aclarir abans que res que no rebo cap compensació econòmica ni de cap mena, ni de cap botiga, ni fàbrica, ni empresa que es dediqui als jocs i que només explicaré el que ha tingut èxit a casa nostra.

El joc amb que trio començar és força original. Ens el varen portar els Reis d’aquest 2018 i ens agrada molt. Es diu Imagine i es coneix com “el joc de les cartes transparents” i val a dir que cada vegada que hi hem jugat amb algun amic també li ha agradat molt. Consisteix a fer un cercle ben gran de cartes sobre la taula de manera que els símbols que hi ha dibuixats siguin visibles per a tots els jugadors, que seuen al voltant.

Com és habitual en els jocs de taula que potser són pensats per a més grans -a la caixa hi posa per a més de 12 anys-, nosaltres en fem una versió light per a jugar-hi tots, fins i tot el petit, ja que, quan el vàrem estrenar, tenia uns 6 anys i mig.

El jugador al que li toca representar algun concepte, agafa una carta de les propostes i ha de triar una de les que li surten, llegir la pista i, amb la combinació i superposició de diverses cartes transparents, intentar representar i fer que els altres endevinin el que és.

Si us fixeu amb les imatges d’exemple, podeu veure les composicions que va fer el meu gran a la seva primera partida, amb 8 anys acabats de fer:

  • amb un cercle vermell, un semicercle verd, una icona d’una càpsula, un bol i unes escales, va construir una excavadora,
  • amb un peató caminant, una espasa i un crani, el concepte de pirata,
  • amb un semicercle, una diagonal, una bandereta, un got, unes onades i una flama, va il.lustrar el concepte d’electricitat… i jo vaig endevinar-ho!

Al començament, el joc pot semblar difícil, però a poc a poc, la imaginació -del compositor del dibuix i dels endevinaires- va fluint i surten propostes brillants. Habitualment fem que el primer que l’endevina es queda la carta amb els conceptes i, si no l’endevina ningú, doncs, tira un altre i cap problema.

Les instruccions del joc no deuen pas anar així, però de moment ja ens va bé com hi juguem. És una oportunitat magnífica per fer pensar els teus fills de manera creativa, ajudar-los a resoldre dificultats utilitzant el que tenen, potenciar la seva capacitat d’abstracció, conèixer com relacionen les imatges amb el seu món i per passar una bona estona tots junts.

 

Bombolles de sabó gegants

M’ho han demanat diverses vegades… Són l’estrella de les festes d’aniversari a l’aire lliure i com que encara fa bon temps, explico la recepta i uns truquets per a l’organització. Hi gaudeixen petits i grans perquè tots ho volen provar! Cada vegada que fem la barreja és un èxit rotund, i desde que hem fabricat els estris per a fer-ne de grosses, encara més.

La recepta que poso aquí és per a fer-ne uns dos litres i mig. Exactament la quantitat que es veu a cadascuna de les garrafes del kit de les bombolles per a una festa que he posat aquí sota. La fem dues o tres vegades i en tenim per tot el matí.

  • Barregem bé 9 mesures (una tasseta) d’aigua destil.lada (jo agafo la que surt de l’assecadora) amb
  • 2 mesures de gomina.
  • Afegim a la barreja 3/4 de la mateixa mesura de rentavaixelles ultraconcentrat i ho remenem amb cura de no fer gaire escuma.
  • Deixem reposar entre 24 i 48h.

A més de les dues garrafes amb la barreja, portem un parell de safates planes per a desar-hi l’instrumental i que no s’embruti. També portem un parell de galledes petites per a sucar-hi els cordills i una escumadora per a treure l’inevitable escuma que es va fent a mesura que els nens hi van jugant.

Amb l’experiència dels anys hem descobert tres detalls a tenir en compte per evitar disgustos: no tombar tot el líquid a les galledes i reservar-ne a les garrafes que custodiarem els adults; explicar als nens que a la galleda només hi pot sucar els cordills una sola persona i que, per tant, cal fer cua; i per últim, que la zona per a fer les bombolles ha de ser un xic enretirada de la zona d’eines. També us recomanaríem fer les bombolles sobre terra o grava, perquè sobre rajola o asfalt, la viscositat del preparat fa patinar i es poden produir accidents amb molta facilitat.

A la fotografia amb l’instrumental que fem servir hi trobareu diversos estris:

  • Anelles amb estries per tal que retinguin sabó a l’estructura i les bombolles surtin més grans.
  • Bufadors individuals de bombolles per als petits, amb recipients fàcils d’agafar i anelles fetes amb escurapipes que, com que són peluts, també retenen el líquid i van molt bé.
  • Un grup de canyetes unides amb una brida per fer moltes bombolles amb un sol bufet.
  • Mitja ampolla d’aigua coberta amb un mitjó vell per fer un xurro llarguíssim si s’aconsegueix un bufet constant.
  • Els pals amb els cordons absorbents fixats amb cola de silicona a les puntes. Aquests, és important que tinguin mides diferents per tal que no s’ajuntin i pugui passar l’aire pel mig i fer bombolles espectaculars.

Amb tot això, us asseguro unes bombolles esplèndides i unes festes màgiques per a petits i grans! Si voleu llegir més idees per a festes infantils a l’aire lliure, podeu anar a aquest enllaç:

https://manetesicosetes.wordpress.com/2018/05/23/festes-infantils-a-laire-lliure-1/

 

 

Cursa de vaixells DIY fets amb material de reciclatge

L’estiu passat vàrem acomiadar les sessions de platja d’una manera ben especial i divertida: vàrem fer una cursa de vaixells fets per nosaltres mateixos amb materials de reciclatge i va ser tot un èxit!

El primer que vaig fer va ser proporcionar-los materials diversos de reciclatge per a construir vaixells i materials per unir-ne les diverses peces: goma eva per les veles, escuradents, pinxos de broqueta, taps de suro, tronquets, taps de plàstic, gomes, retoladors permanents per decorar i una pistola de silicona per fixar materials rebels.

Els vaig explicar la idea i els vaig explicar que a la petita palangana amb aigua que els havia posat al costat calia anar provant si els materials suraven i com s’havien d’anar posant per tal que el vaixell quedés dret. Els vaig parlar del contrapès i de la importància de que la part de baix pesés més que no pas la de dalt, ja que si no el vaixell es tombaria.

Després d’una bona estona d’investigació aquàtica, de distribució de pesos i d’investigació de materials, varen deixar tota una flota de vaixells llestos per anar cap a la platja a provar-los.

Ens vàrem endur uns recipients per agafar aigua per si la construcció del canal que havien de fer per a la cursa no anava del tot bé i calia posar-hi aigua de manera artificial. I sort que vàrem ser previsors, perquè les onades eren massa fortes per impulsar els vaixells sense tombar-los i l’aigua que portaven quedava tant escampada que s’assecava de seguida, fent que els vaixells embarranquessin. Els recipients ens varen salvar, ja que gràcies a ells, l’aigua i l’impuls els decicíem nosaltres i així vàrem garantir l’èxit de la cursa.

Ens ho vàrem passar pipa amb la cursa! Hi vàrem estar moltíssima estona entre rialles i treballant en equip. Va ser memorable, de veritat, i un comiat esplèndit de l’estiu. Aquest any, ja frisen per tornar-hi, i aquesta vegada tenim tot un estiu pel davant per gaudir de l’experiència!

Ah, i si no aneu de vacances a la platja, no us preocupeu perquè podeu dur a terme l’activitat a la banyera o a la piscineta inflable i us ho passareu igual de bé, que a l’estiu l’aigua sempre ve de gust…

Setembre 2017: 7 anys i 7 mesos / 6 anys

Ens iniciem en el Geocaching

“Som 4 víkings gironins, domadors de dracs, somniadors i que anem la recerca d’aventures…” Així comença la descripció que els meus (ja no tan) petits varen voler per al perfil del programa GEOCACHING, després d’explicar-los en què consistia el joc.

Pels que no ho coneixeu, GEOCACHING és un joc gratuït de recerca d’amagatalls (cachés) geolocalitzats arreu del món. Hi ha milers de jugadors per tot arreu! Per a buscar els tresors es pot fer servir el mòbil amb l’aplicació GEOCACHING descarregada o amb un GPS si es vol ser més precís. Nosaltres, tot just vàrem començar el juliol passat, i anem a mínims, i amb l’aplicació mode Basic ja en fem prou. De moment.

Jugar a aquest joc té un nosequè que fa que enganxi moltíssim, a petits i grans. Per començar, la recerca d’un petit tresor (sense cap valor econòmic) del que no en coneixes gaire res, engresca molt als nens. En segon lloc, haver de buscar en secret, no fos cas que algú trobés el caché i el fes malbé, impossibilitant el joc als jugadors que vinguin al darrera, afegeix un al.licient extra, ja que se senten importants, grans i molt ninjas. També els agrada mirar el mòbil i provar d’orientar-se mirant el mapa i llegint les pistes que deixen altres jugadors. No cal dir que ser el que troba el tresor dels quatre que busquem és un motiu d’alegria desbordant i obrir el paquetet, signar, fotografiar, deixar al seu lloc i escriure un missatge explicant l’experiència d’haver-lo trobat, és molt engrescador. Fixeu-vos en les imatges d’algunes de les nostres troballes.

Per als adults, a part de fer una activitat familiar a l’aire lliure i veure com s’emocionen amb les troballes és un complement ideal per a qualsevol sortida que facis. M’explico: si vas a passar un dia a un lloc i et queda alguna estona morta entre un parell d’activitats, connectar l’aplicació i veure si a prop hi ha algun amagatall t’ofereix un recurs més per passar una estona entretinguda. N’hi ha tants per tot arreu! Feu la prova: descarregueu-vol l’aplicació gratuïta al mòbil, obriu un compte i poseu on viviu, ja veureu quina quantitat de cachés amagats hi ha als voltants! Nosaltres vàrem començar així, per casualitat, un dia a Barcelona, un altre a Palafrugell, un altre per Sant Feliu de Guíxols… i així ens hem anat enganxant…

Aquestes vacances de primavera, ja hem inclòs la recerca d’alguns cachés interessants per la zona que hem estat. Cal saber que a la descripció de cada caché hi ha una explicació cultural sobre la zona on està posat. Informacions a vegades que són difícils de trobar i cachés posats a llocs fenomenals que si no estiguessis jugant a aquest joc, segur que no els hauries conegut. Fixeu-vos en algunes de les fotografies dels llocs on hem estat…

Als de casa els agrada tant que ja m’han demanat que aquest estiu en busquem per tot arreu on anem i que fins i tot els agradaria amagar-ne algun ells. I així ho farem. I sé que anirem a més, perquè hi ha un munt d’opcions més professionals per evolucionar en aquest joc que només porta satisfaccions: aire lliure, família, cultura, entreteniment, intriga, orientació, tecnologia, comunicació… què més es pot demanar?

Si voleu mirar com és el web de GEOCACHING que nosaltres fem servir per a jugar, cliqueu AQUÍ. Gaudiu-ne molt!

Març 2018: 8 anys i 3 mesos / 6 anys i 7 mesos

 

 

 

Plastilina fàcil i ràpida al microones, normal, aromàtica o fluorescent i un bany molt especial

Temps enrera ens vàrem entestar en anar provant receptes de plastilina per veure quina ens agradava més i, provant, provant, barrejant receptes i coccions diverses, varem trobar  la que ens va agradar més de totes.

Vàrem agafar com a base la que ofereix el blog Mamarecicla a l’entrada enllaçada a sota i en vàrem fer una versió lliure al microones perquè no m’agradava la idea d’haver d’encendre el foc, ja que per seguretat, els nens havíen de mantenir-se a distància i per tant, no gaudien del que estàvem fent. Posar-la al microones, sí que podien fer-ho, de manera que participaven en tot el procés d’elaboració. La recepta final va ser aquesta que segueix a continuació.

Vàrem posar en un recipient gran:

  • una mesura de farina (jo vaig fer servir una tasseta de tè)
  • mitja mesura de sal
  • 2 cullerades de postre de cremor tàrtar
  • 2 cullerades soperes d’oli vegetal

Una vegada vàrem tenir tots aquests ingredients barrejats, hi vàrem afegir:

  • una mesura d’aigua
  • colorant alimentari, aromes o altres additius

Ho vàrem barrejar tot i ho vàrem posar 5 minuts al microones a màxima potència.

Una vegada passat el temps, la pasta resultant ha quedat cuita al mig del pot però per les vores ha quedat endurida i enganxada al recipient. S’ha de desestimar la pasta endurida i, vigilant no cremar-te, treure la pasta central i amassar-la fins que aconsegueixi la textura de plastilina.

Queda molt suau i esponjosa i és tot un plaer jugar amb ella! Una vegada acabat el joc, cal posar-la dins un recipient hermètic i guardar-la a la nevera. A causa del cremor tàrtar, es podrà conservar durant molts mesos.

A partir d’aquesta troballa, hem anat provant variants i hem fet plastilina aromàtica, afegint a l’aigua de la recepta aromes diversos i també l’hem pogut transformar en plastilina fluorescent per jugar amb llum negra, afegint només dues càpsules de vitamina B riques en tiamina dissoltes a l’aigua. Vaig trobar aquestes càpsules de vitamines a una dietètica amb el nom B-Complex 50.

La idea de fer servir càpsules de vitamina B dissoltes a l’aigua per tornar l’aigua fluorescent sota una llum negra la vaig trobar al blog Club petits lectors a l’entrada enllaçada a sota i vàrem treure tant de profit d’aquesta informació que la vàrem aplicar a altres experiments. Un dels quals, tal com s’explica en aquesta entrada relacionada, va ser fer un bany fluorescent als nens. I va ser genial!

Si voleu llegir més entrades amb masses manipulables que hem fet a casa, podeu anar als següents enllaços relacionats:

Març 2015: 5 anys i 3 anys i mig.

Previous Older Entries