Benvinguts al Pol Sud

benvinguts al pol sud 01L’hivern passat, després de descobrir els llibres i veure el curtmetratge Perdut i trobat, amb els nens vàrem voler fer uns pingüins de cartró (entrada enllaçada a baix) i com que els va agradar tant, els vaig voler muntar un Pol Sud a la sala per tal de viure aventures amb els nous amics.

Vaig agafar uns quants retalls de pòrexpan, unes safates blanques, uns pots de plàstic també blancs, papers platejats i metalitzats, una safata amb un retall de paper metal.litzat blau per simular un llac al gel ple de peixets de colors de goma eva i els pingüins de cartró que vàrem fer. Ho vaig posar tot sobre un llençol vell i vaig esperar a que vinguessin de l’escola.

Es varen emocionar, de veritat. Portàvem tantes hores parlant de pingüins, llegint els contes, veient la pel.lícula i volent jugar amb ells que quan varen veure la sorpresa que els havia preparat s’hi varen llançar de caps.

El primer que varen fer va ser fer construccions amb els blocs de pòrexpan: torres impossibles i de formes capricioses varen omplir la sala, cadascun les feia com més li agradaven.

benvinguts al pol sud 05benvinguts al pol sud 07El petit llac glaçat va ser tot un descobriment per al petit: els pingüins mengen peixos i es banyen a l’aigua freda de l’entany… Després va venir la construcció dels iglús, petites casetes per als pingüins de la nostra família.

I a poc a poc vàrem anar recreant la vida dels nostres amics. Pura invenció, pura imaginació. També hi vàrem acabar introduint elements de la cuineta per a fer un àpat com cal i algun trencaclosques en forma de peix gegant que es vol acabar els peixets que alimenten als nostres amics.

benvinguts al pol sud 12benvinguts al pol sud 15Per acabar la sessió, varen acabar construint cotxes amb una safata de pòrexpan blanc i un volant fet amb els pots de plàstic i recorrent el pol sud ben motoritzats… si fins i tot hi varen construir carreteres!

benvinguts al pol sud 16benvinguts al pol sud 17La sessió va ser fantàstica i els va entretenir tota l’estona entre l’escola i el sopar. I l’endemà va continuar… Els va agradar tant, que aquest hivern me l’han demanat diverses vegades, de manera que ja fa dies que estic recopil.lant noves peces de pòrexpan per a tornar-hi.

Enllaç citat: Nens i pingüins: dos llibres, una pel.lícula i una manualitat de Manetesicosetes.

#Propostaexprés 19: Poseu animalets a la piscina

propostaexprés 19 manetesicosetes poseu animalets a la piscinaPoseu animalets a la piscina o a la banyera. Un espai petit on és difícil moure’s gaire, s’omple de vida si hi poses un zoològic a dins: lleons que mantenen converses pare-fill, girafes que aprenen a nedar, dinosaures que conviuen amb mones i óssos polars… El més important és que deixen via lliure a la imaginació i transformen i reinventen escenes de pel.lícules -adaptant-les al medi aquàtic-, s’expressen, utilitzen el llenguatge, pacten i es comuniquen lúdicament.

Si voleu veure més #propostesexprés us convidem a visitar el nostre tauler de Pinterest amb aquest nom, o a fer un passeig per la categoria de la barra lateral dreta.

Proposta exprés 15: Converteix un passeig en una aventura, deixa que surtin disfressats!

proposta exprés 15 manetesicosetesDoncs això: que no cal que sigui Carnaval perquè es disfressin. Es comporten diferent quan surten disfressats, “senten” els personatges i s’ho passen molt bé. Aquell dia tocava indis, doncs indis. Amb un parell de complements i unes ratlletes amb llapis d’ulls posades a l’ascensor a corre-cuita varen fer la passejada més feliços que mai. Buscaven pistes, empremptes, cantaven cançons índies i feien una mena de dansa de la pluja… Eren en “Tro gran” i en “Llampec petit”. I recollien -i recollíem- somriures de complicitat arreu on passaven.

Abril 2014

Proposta exprés 14: Aneu a veure espectacles infantils

proposta exprés 14 manetesicosetesTan se val si són massa petits per a l’horari dels espectacles o no sabem si el tema els agradarà o seran capaços d’estar-se quiets… A poc a poc s’aniran acostumant a fer de públic i si algun dia no volen escoltar, marxem i en paus. A la falda per donar-los seguretat o des de primera fila amb la resta dels nens i lluny dels pares, crec que el més important és que els expliquin contes de manera diferent de com els expliquem a casa. Una experiència que els enriqueix i els obre les portes per a somniar, imaginar, dialogar, fer-se preguntes i crear. A nosaltres ens està passant així…

Estiu 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Castanyes articulades de feltre

castanyes de feltre articulades 01Aquesta tardor ens hem tret uns altres personatges de la màniga per jugar i parlar amb ells i com que la tècnica de construcció és força senzilla i el procediment és vàlid per a qualsevol personatge, us explico com els hem fet per si en voleu fer ninots de neu o altres personatges per a l’hivern o altres estacions.

castanyes de feltre articulades 02El primer que hem fet ha estat dibuixar una plantilla de castanya amb cartró i l’hem passat al feltre. Hem tallat dues formes completes de castanya marró per a cada ninot i un de petit de color cru. Hem clavat la part petita sobre la part del davant de la castanya amb cola de roba.

A continuació, i mentre s’estava assecant la primera part, hem posat dobles uns netejapipes de colors diferents i els hem cargolat sobre sí mateixos. Hem acabat els extrems amb cercles tancats per simular mans i peus. Una vegada els hem aparellat al nostre gust, hem creuat dues estructures entre elles per unir els braços i les cames de les castanyes i que no desfacin fàcilment.

castanyes de feltre articulades 03El següent pas ja és muntar les diverses capes de les castanyes. Així, hem fet una mena d’entrepà posant la capa de feltre de sota, un disc de cotó fluix per donar volum, l’estructura de pipetes, un altre disc de cotó fluix i per últim la cara de la castanya amb el cercle de color cru cap enfora. Entre capes, hi hem anat posant cola de roba. Per tal que mentre s’assequi no es mogui l’estructura, hem voltat el contorn de la castanya amb pinces d’estendre roba i ho hem deixat assecar 24 hores, tot i que no cal tant de temps.

castanyes de feltre articulades 04
castanyes de feltre articulades 06Per acabar, ja només cal decorar la castanya clavant-hi uns ulls, pintant una boca amb retolador i posant-hi uns cabells. No cal dir que tot pot ser cosit, fins i tot el contorn, però aquesta part m’hagués tocat només a mi, i hagués tardat massa, de manera que hem tirat pel dret i així hem pogut gaudir abans dels personatges.

castanyes de feltre articulades 05Per fer els cabells, hem volgut fer borles amb la tècnica de la forquilla. Aquí a la fotografia, es veu com la forquilla que hem agafat és de taula, però la borla queda petiteta. Les següents les hem fetes amb una forquilla de fusta de les de remenar i així la longitud dels cabells queda més llarga. Només cal cargolar llana al voltant de la forquilla, deixant el filet inicial més llarg i fent-lo passar entre les púes de la forquilla per unir-lo, ben estret, al fil final que haurem acabat de cargolar creuant i tancant la borla. Aleshores, ja es poden tallar els laterals i enganxar la borla-cabell a la castanya.
castanyes de feltre articulades 07Als nens els agrada jugar amb aquests personatges de tardor i fer que es relacionin entre ells i amb nosaltres, cantant cançons i fent-les ballar… Però al marge d’això, també han gaudit del procés de construcció d’aquestes joguines, participant amb diverses accions com cargolar, posar pinces, enganxar… i practicant habilitats i decidint els colors dels netejapipes, dels ulls i dels cabells de la seva castanya. Les han fet ells i se les han fet seves. Han comprovat una vegada més que amb el treball en equip podem aconseguir fer coses boniques i sentir-nos satisfets de la feina realitzada.

Què us semblen? Han quedat gracioses, no?

Jugant amb barrufets

jugant amb barrufets 02Aquest estiu els barrufets eren per tot arreu i els nens els veien i els reconeixien dels dibuixos animats que els posem de tant en tant per casa. A mi m’agraden perquè per a mi són una societat ideal: tothom treballa del que li agrada, sense fer diferències d’estatus, tots s’ajuden i viuen feliços en comunitat acceptant les diferències que tenen, prenen les grans decisions en assamblees on tothom hi és representat i escolten la saviesa dels grans. Als nens els agraden perquè són petits, corren molt, són molt alegres i canten una cançó molt bonica.

Doncs bé, aprofitant la tirada que ha tingut Els Barrufets 2 al cinema i que els comerços s’han omplert de productes amb aquests divertits personatges, quan vaig trobar una bossa de núvols amb forma de barrufets vaig idear aquesta safata de joc que veieu aquí.

jugant amb barrufets 03

jugant amb barrufets 04

Vaig posar un llit de confetti a la base i hi vaig repartir més de mitja bossa de núvols, acompanyats d’una caseta que conservàvem de quan les meves germanes i jo erem petites. En quant els vaig ensenyar la safata, varen reconèixer entusiasmats els personatges.

jugant amb barrufets 05

jugant amb barrufets 06

He de dir que en cap moment no els vaig dir que es podien menjar, i acostumats a que les propostes que els faig no siguin comestibles, varen estar movent-los com a ninots que són lliurement per la safata. A qui va costar contenir-se més va ser al pare…

jugant amb barrufets 08

jugant amb barrufets 09

Una vegada varen explorar la safata i varen constatar que se’ls feia petita, el petit va voler jugar-hi com si fos la seva safata de pasta o la de civada que té, i va agafar un bol foradat per fer les seves mesuretes. D’aquí a vessar el confetti per la sala va ser cosa d’un momentet de res. L’agafaven i el tiraven enlaire, l’apilonaven i el tornaven a posar a dins…

jugant amb barrufets 10

Al cap d’una estona el gran va afegir a la proposta algun cotxe que estava mal aparcat per les rodalies i va començar a inventar històries de barrufets conductors que compartien habitatge en una casa molt petita i que els calia anar a explorar món amb el seu descapotable. Barrejaven fragments que recordaven de la sèrie amb els que s’anaven inventant.

El joc es va anar diluïnt al cap d’una estona, moment en què el pare va atacar els barrufets sobrants de la bossa i els nens ho varen veure. Ara ja saben què són i suposo que repetir la safata es pot fer difícil, però va valer la pena veure’ls jugar tant feliços amb tant sols un xic de confetti i mitja bossa de núvols-barrufets.

I al final del joc, l’escombra i la pala també els va entretenir una estona…

jugant amb barrufets 01

Construint l’espai exterior- part II

construir maqueta espai exterior 10Una vegada acabades les fases primera i segona de la nostra maqueta i deixades assecar (veure la primera part de l’entrada AQUÍ), vàrem anar a per la tercera fase, que consisteix en acabar la superfície llunar. Com que aquesta està recoberta per una capa de cola blanca diluïda i obté un aspecte setinat, només li calia una mica de brillantor que li vaig donar amb un xic de pintura en esprai de color blanc, de les que es fan servir per a fer graffitis, així a més, difuminava algunes les petites zones on el paper de wc s’havia estripat mostrant el cartró de sota. No vaig ser gaire precisa en aquesta operació perquè la superfície de la lluna té diversos tons de blanc i gris, i aquesta va ser una manera d’aconseguir-los. A més, com que des de la terra, la lluna es veu brillant, els nens varen insistir a posar-hi purpurina, un xic massa per al meu gust, però és que estaven tan apassionats que no els vaig voler frenar. Mentre s’assecava, vaig anar fregant amb un drap, sense que em veiessin, algunes zones massa platejades…

construir maqueta espai exterior 11

construir maqueta espai exterior 12

La quarta fase del projecte consisteix en crear el firmament. Per a fer-ho, vaig folrar amb cartolina negra la cara interior de la capsa i vaig proporcionar als meus prínceps un xic de pintura blanca i bastonets de les orelles com a pinzell i els vaig ensenyar a pintar petits puntets que simulen les estrelles. La diferent pressió dels dos nens a l’hora de pintar, així com la quantitat de puntets que feien amb cada bastonet abans de tornar a sucar-lo a la pintura, fa que les estrelles sembli que brillen a diferent intensitat per la diferent distància. Fins i tot, el gran ha insistit a pintar-hi un cometa. Quan aquesta part va assecar-se, hi varen afegir uns quants gomets en forma d’estrelles platejades per simular els estels que estan a més curta distància.

construir maqueta espai exterior 13

Pel que fa als planetes, la meva primera idea era utilitzar imatges de la xarxa impreses i clavades, però l’atzar va fer que trobés un conjunt de boles per penjar amb els colors dels planetes i els vaig utilitzar. Donen profunditat al firmament a part que, com que són mòbils perquè els he penjat de dos en dos, donen més joc, ja que els poden estirar i fer que les naus hi passin al voltant. Els nens no sabien que els teníem, de manera que va ser una gran sorpresa per a ells.

I amb aquestes quatre etapes, ja tenim la nostra maqueta-escenari de joc acabada. Potser hem tardat un parell de setmanes en fer-la, ja que hem fet pauses constructives. Ha estat molt interessant veure com els petits participaven en la seva elaboració. “Avui farem l’espai, mama?” em deia sovint el gran, i jo li contestava que sí o que no, depenent de com teníem previst el dia. “Appai, appai”, deia el petit, mentre afegia “Bu, Bu”, agafant el seu ninot d’en Buzzlightyear… No es pot dir que aquesta activitat no hagi estat ben rebuda pels petits…

construir maqueta espai exterior 14

El dia que, en llevar-se de la migdiada, es varen trobar amb l’espai muntat al menjador, les naus a la superfície de la lluna i els planetes penjant es varen emocionar i varen estar una bona estona jugant-hi. I molts dies consecutius. I el pare i jo a vegades ens hi afegim …

Sovint per desencadenar el joc els proposem “missions”. A poc a poc la imaginació ha anat conquerint l’escenari i entre encàrrec i encàrrec estel.lar, apareix algun cranc de goma de la banyera com a alienígena que busca amics, alguna bitlla o biberó de l’esmorzar que es reutilitza com a coet, o acabem tots quatre fent curses de coets pel menjador. El joc no sempre està centralitzat a la maqueta, sino que funciona com a punt de partida que s’expandeix per tota la sala, i tant se val si el que fem és real o possible o no, el que compta per a nosaltres és que els hem facilitat jugar, imaginar i crear. I que a mes, ho hem construït nosaltres, retallant, enganxant, posant cel·lo, pintant, tirant purpurina, i prenent paciència mentre esperem que s’assequi… Tot un projecte del que n’estem orgullosos.

construir maqueta espai exterior 15

———-AQUEST DILLUNS ACABA EL TERMINI PER VOTAR AQUEST BLOG, SI ENCARA NO HO HEU FET, SI US PLAU, ARA ÉS EL MOMENT. SÓN NOMÉS 5 MINUTS, DE VERITAT——————Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Construint l’espai exterior- part I

construir maqueta espai exterior 01Des Nadal que els petits tenen naus espacials i astronautes però una vegada havien apretat tots els botons i sentit tots els sorolls que feien les deixaven arraconades. El pare i jo teníem clar el perquè: els faltaven “dades”, és a dir, no tenien prous estímuls sobre el tema que provoqués el seu desvetllament. Els calia, doncs, una mínima informació per començar a imaginar.

A poc a poc varen anar sortint llibres de quan el pare i jo érem petits que parlaven de naus, missions, llançadores, coets, planetes, estels, la lluna… en miràvem els dibuixos i a poc a poc varen anar lligant caps. L’aparició estel·lar de Buzz Lighyear de Toy History 1 i 2 els va catapultar al joc simbòlic en ambient espacial.

construir maqueta espai exterior 02De tot el que hem mirat sobre l’espai, el que més els ha agradat és aquest llibre que hem trobat a la biblioteca aquest estiu: “Sistema Solar: Viatja als planetes i més enllà” de Ian Graham, publicat a MacMillan Infantil i Juvenil, col·lecció Pop-ups espectaculars, Madrid 2009. ISBN: 978-84-7942-303-2. Poso l’enllaç al catàleg de les biblioteques públiques AQUÍ.

El cel negre plagat d’estels llunyans, el sistema solar amb els planetes i la superfície irregular i plena de cràters de la lluna els tenia fascinats. I la pregunta del meu gran no es va fer esperar: “Podem anar a la lluna, mama?” I la meva resposta no es va fer esperar: “És clar que sí, però la farem nosaltres, et sembla bé?”,”Síííí”, em va contestar entusiasmat.

A poc a poc vaig idear la manera de fer un escenari per jugar amb l’espai però que fos fàcil de recollir i que no ocupés gaire. Vaig aprofitar la capsa del llitet de baranes del petit (130x80cm), de manera que, una vegada amb la capsa tancada, la nostra maqueta llunar es pogués guardar sota el llit. Aquesta maqueta es va convertir en el projecte familiar de les vacances. Tots hi vàrem participar d’una manera o una altra construint-la primer, i jugant-hi després.

construir maqueta espai exterior 03

construir maqueta espai exterior 05

La primera fase del projecte consistia en muntar una supefície llunar irregular a la base de la capsa oberta. Per això, vàrem utilitzar safates de taronges de cartró que als súpers et donen sense problemes. El meu gran va retallar les safates vencent la dificultat que comporta la irregularitat del cartró fins que varem tenir tota la base recoberta i ho vàrem fixar amb cel·lo.

construir maqueta espai exterior 04A continuació, ens vàrem dedicar a fer-hi dos cràters i un túnel. Pels cràters, vàrem cargolar tirabuixons de paper de diari, enganxar-los entre ells i fer-ne cilindres en espiral, subjectats també amb cel·lo. Al meu gran també li va costar força aquesta part, però la il·lusió el mantenia ferm en el propòsit. El túnel el vaig fer corbant una capsa de cereals.

construir maqueta espai exterior 06

Una vegada feta l’estructura base, vàrem començar la segona fase. Per fer-la, vàrem demanar la col·laboració del petit per estripar paper de wc i cobrir els cràters i el túnel amb aquest paper i empapar-ho tot de cola blanca per que es subjecti. S’ho va passar genial! I com que en calia força per fer la resta del terra llunar, va ser el rei de la festa una bona estona.

Mentrestant, el gran va agafar un ruixador ple amb una barreja de cola blanca i aigua al 50% i va anar remullant el paper que posava el petit amb aquest líquid. Jo anava redistribuint el paper moll per crear els relleus de la superfície de la lluna. Una vegada acabat aquest festival, ho vàrem deixar assecar 24 hores.

construir maqueta espai exterior 07construir maqueta espai exterior 08

Aquesta darrera foto, mostra la nostra maqueta de l’espai amb la seva segona fase acabada. El proper dia, més.

(Si voleu llegir com hem acabat la nostra maqueta-escenari, cliqueu AQUÍ).

construir maqueta espai exterior 09

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Personatges fets titelles

titelles del conte de la lluna 01Fa més d’un any vaig explicar com haviem fabricat un teatre de porta de manera molt senzilla.  Doncs bé, a partir d’aquí vàrem descobrir una afició familiar: explicar contes amb titelles.

A casa, qualsevol figureta pot ser una titella i serveix per fer històries amb elles. Des de titelles convencionals,  a personatges de Lego, passant per peluixos de diversos tamanys, pels panotxos que vàrem construir quan vàrem estar experimentant amb blat de moro, pels senyors patata, etc.

titelles del conte de la lluna 02Però des de que en vàrem fer d’en Mic que no hem parat d’escannejar els personatges dels seus contes preferits per incloure’ls a les nostres representacions. Vàrem començar per accident, ja que buscàvem un conte anomenat  “La lluna està trista” de Guido van Genechten per comprar-lo i no el vàrem trobar perquè estava esgotat. Al nostre gran li encantava perquè a la llar d’infants l’explicaven molt i se l’enduien a casa per torns. No ens va quedar més remei que escannejar-lo però com que els dibuixos no varen quedar prou bé, vàrem retallar els personatges i, una vegada plastificats, els vàrem transformar en titelles de pal amb la mateixa metodologia amb que vàrem fabricar les d’en Mic, tal i com es veu a la primera imatge, d’ara fa un any. Tot un èxit, us ho asseguro.

Al començament, les històries sempre les explicàvem el pare o jo, però a mesura que el nostre gran va ser capaç de parlar, volia fer-ho ell a la seva manera, i feia morir de riure… De la mateixa manera que ens està tornant a passar ara amb el petit. Tot i no tenir clar on s’ha de situar per explicar el conte, ell branda les titelles amunt i avall i parloteja el que pot, mentre li intentem fer entendre que les titelles han d’anar de cares al públic i no de cares a ell. Quan els dos germans surten a escena, la narració sovint s’acaba transformant en una espècie de cuit i amagar entre els dos nens i les titelles pel davant i pel darrera del teatret. No deixa de ser un espectacle divertit i entranyable, com podeu comprovar.

titelles del conte de la lluna 04titelles del conte de la lluna 05titelles del conte de la lluna 03

Amb la creació constant de titelles a partir de personatges de contes a vegades aconseguim que inventin finals a les històries de sempre  i que imaginin contes nous barrejant personatges de contes diferents. Sovint riem dels arguments! Una idea molt bona que va sorgir un dia per casualitat del diàleg entre públic i titellaire  i que ens està servint perquè els nens perdin la por als llops dels contes va ser fer que  el llop de la Caputxeta, el dels Tres porquets i el de les Set cabretes es fessin amics i anessin a viure junts al zoo de Barcelona, de manera que no podran molestar mai més a ningú i no ens els podrem trobar mai per sorpresa!

A vegades, el pare i jo fem que els personatges no expliquin contes si no que ens expliquin coses que els passen en el seu dia a dia i així ajudem als nens a entendre com se senten, a entendre els hàbits i les rutines, a buscar solucions…

Podem dir que a partir de les nostres titelles hem descobert el plaer de narrar, de dialogar, d’inventar, d’aprendre i d’ajudar-nos a crèixer en familia. I a més, d’una manera divertida.

La nova llegenda del castell

façana castell cartró… o com fer volar la imaginació amb un castell fet de dues caixes de bolquers enganxades.

Més que no pas una entrada pròpiament dita, és la narració d’una anècdota de diumenge a la tarda. Estàvem tots quatre jugant i el pare va voler fer la façana d’un castell perquè poguéssim escenificar en carn i ossos (per enèssima vegada) la llegenda de sant Jordi.

Dues capses obertes i enganxades amb cinta entre elles; amb retallets de les solapes que sobraven, va fer uns peus perquè s’aguanti dreta; uns merlets i una porta tallats a cop de cúter, uns quants traços de retolador, i ja teníem la façana del nostre flamant castell!

Amb uns quants barrets i complements de disfresses i tot el que hem après de diversos llibres sobre castells que hem llegit, ja podiem jugar a ser personatges medievals.

Les escenens es succeïen: lluites de cavallers, rescats de princeses, encanteris de mags… Una llarga estona d’imaginació, d’entrar i sortir per la porta, d’amagar-se a les torres, d’aventures diverses  i atacs de riure i pessigolles barrejats.

Aquesta fotografia és la de l’història final: el papa feia de bufó de la cort, el gran de cavaller, el petit de mag i la mama de princesa que filmava. De cop, el bufó ha de deixar de ballar i dir poemes per transformar-se en drac. El drac segresta a la princesa i se la vol menjar.  El cavaller lluita amb el drac i el guanya. I el mag, que ha entès que la princesa és un menjar, va a buscar, ben content, la sal i l’oli de la cuineta per amanir-la i fer-la més bona de gust! 😀

Next Newer Entries