Panellets de colors per a nens i amb nens

Ahir vàrem fer panellets i vàrem deixar la cuina feta un camp de batalla, però va valer la pena perquè ens ho vàrem passar molt bé.

Fa dos tardes vàrem preparar la massa base seguint aquesta recepta: vàrem barrejar 600 gr de farina d’ametlles, 400 gr de sucre candi i 1 patata gran pelada i calenta (bullida amb pela). Ho vàrem amassar tot i en vàrem fer cinc parts iguals a les que hi vàrem afegir aquests altres ingredients: a una, hi vàrem posar 2 cullerades soperes de cacau en pols; a una altra, hi vàrem posar 3 cullerades de coco ratllat i colorant groc en pols; a una altra, fruites confitades picades ben fines; a la quarta, 100gr de nous picades i colorant vermell en pols i, per últim, a la darrera part, hi vàrem posar 100gr de pinyons picats i colorant blau també en pols. El motiu de picar tots els fruits secs és perquè els pediatres recomanen que els nens no mengin fruits secs durs fins els tres anys per evitar que s’ennueguin. Ho vàrem guardar tot a la nevera, en bols tapats amb plàstic, durant 24 hores.

Ahir a la tarda va ser el gran moment. Vaig seure els dos nens a les seves trones i els vaig preparar davant seu els cinc xurros de colors. El petit va arribar de seguida al de tutti-frutti i tan bon punt el va provar, va somriure’m alegrement i no va parar d’estirar les mans per agafar massa i menjar-se-la. El gran va fer el mateix amb la de xocolata. No li calen presentacions, literalment, el torna boig.

Per reclamar la seva atenció i suggerir-los que manipulessin els panellets com si fossin de plastelina, em vaig posar a fer boletes i xurros amb trossets de massa de diferents colors i a aixafar-les per fer diferents dissenys. Els vaig posar les masses més al seu abast i aleshores es vàren emocionar i van començar a “treballar”. El petit es va dedicar a fer pessigadetes als xurros i a tirar-ne un xic a terra i mirar com quèia, mentre amb l’altre mà se n’anava posant bocinets a la boca i se n’escampava per tota la cara. Veient la foto, em sembla que no calen més descripcions.

El gran agafava porcions més grans i en feia boletes que aixafava amb força, deixant la massa fina i inservible, amb barreges de colors superposats. Un tall a la boca, un tall a la taula… Mestrestant, jo anava fent tirabuixons, ratlles i boletes per si els servia d’inspiració, però res, el gran no semblava animat a imitar-me…

Quan al cap d’una estona de remenar, em va semblar que tots els bocins ja éren massa grans i anaven directament a la boca i no en volien fer res més, vaig rentar-los les mans i vaig donar per acabada l’activitat amb ells. Mentre jugaven a una altra cosa, jo vaig acabar de donar forma, d’emplatar els panellets i de netejar la cuina.

Al vespre, quan ja eren a dormir, vaig preescalfar el forn a 180º i vaig posar cada safata 15 minuts a coure. Una vegada freds, els vaig treure i posar en aquesta safata que veieu aquí dalt. Avui tornant de l’escola, els he ensenyat la safata, i si em despisto, s’hi tiren al damunt i no en salvem ni un!

Fan el seu efecte, no? Intueixo que no arribaran al dia de Tots Sants… De totes maneres, el més important és que vàrem passar una estona compartint joc i donant-los a conèixer un xic més la nostra festa de la Castanyada. Amb un xic més de colors, això sí.