Panellets farcits de gominoles i cereals

Segurament pensareu: “Quina marranada!”, doncs sí, us dono la raó, però ens ho vàrem passar tant bé fent-los que val la pena provar-ho… I, recordant que l’any passat en vàrem fer de colors, segurament afegireu: “I quin problema tenen els panellets normals?” Doncs cap, però a casa ens agrada innovar i provar, encara que potser arrisquem un xic més del que és habitual. No hi perdem res, al contrari.

Doncs bé, passo a explicar-vos la nostra recepta de panellets:

• 600 gr. de farina d’ametlla crua (nosaltres hem fet servir ametlles de Mallorca);
• 500 gr. de sucre morè picat en la textura glass (si no teniu com picar-lo, podeu fer servir sucre blanc candi);
• 1 moniato bullit amb pela i pelat quan encara està calent;
• 1 ó 2 ous.

L’elaboració de la massa és facilíssima:

• barrejar el moniato pelat i calent amb la farina d’ametlles i amassar fins que quedi lligat. Ho vàrem fer amb les mans i va ser molt ràpid;
• afegir el sucre i l’ou batut i barrejar fins que lligui;
• deixar reposar la massa tapada dins la nevera 6-7 hores;
• i ja es poden fer els panellets!

Ahir a la tarda ens hi vàrem posar i la cuina es va convertir en una gran festa!  Els nens estaven impacients per fer les boletes amb les gominoles i els cereals a dins, de fet, ja ho esperaven amb candeletes des del dissabte passat quan les vàrem anar a comprar i els vaig dir per a què eren.

Els vaig anar posant cullerades de massa sobre la taula i els vaig ensenyar a aixafar-les, a posar-hi l’ingredient elegit a dins i a tapar-lo després.I fins i tot el petit se’n va sortir dignament!

Com que tots els panellets són iguals per fora, no hi ha manera de saber què hi ha al seu interior, de manera que cada queixalada que fem a un panellet nou esdevé una sorpresa.

Elaborar-los va ser ben divertit: un joc en tota regla en el que hi vàrem participar tots quatre: si fins i tot el meu gran em va dir  en un moment donat “dona’m una mica més de plastilina”, de bé que s’ho va passar!

El petit també va gaudir moltíssim, i després d’embolcallar unes quantes gominoles i cereals amb la massa, va començar a decorar-los també per fora dient-nos que eren ” a nyó tàta”, és a dir, el senyor Patata i construint altres ninots amb ells.

Va ser genial! Després, només va caldre amb el forn preescalfat a 180ºC, posar-los a coure 10-15 minuts i deixar-los refredar.

Com he dit abans, cada panellet que menges és una sorpresa, ja que desconeixes què porta a dins, però sigui el que sigui, és boníssim i val la pena provar de fer-ne ni que sigui uns quants. Alguns tenen un cor dolcíssim i altres ben cruixent…

Nosaltres estem ben lluny de ser bons cuiners, de manera que suposo que si haguéssim pensat a pintar-los amb un xic de clara d’ou o de rovell per sobre, o empolsegat amb sucre candi o cacau, la seva presència hauria millorat, però no pas el gust, ja que ens han encantat. Això sí, de dolços en són moltíssim!

Com a recomanació final us diria que les boles de panellet que envolten les gominoles han d’estar ben segellades, ja que si no el sucre en fondre’s s’escapa per les fisures. També us diria que aquestes no fossin gaire grans, ja que en fondre’s, amaren un xic massa la part inferior del panellet fent que en alguns cassos quedi massa tou. Aleshores, el que recomano és girar-lo amb cura i coure un xic més el panellet invertit.

Si us animeu a fer-los, ja m’explicareu com us ha anat. Bona i dolça Castanyada!