Gallines, ous i pollets: una proposta de joc ideal per a Pasqua

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 01Aquest joc el vaig proposar l’any passat per Pasqua i els va agradar tant que el meu petit, ara que ja ha sentit a parlar de la “Mona” em demana les gallines i els pollets. Com es pot veure, la proposta no és més que una safata plena de blat de moro i amb un parell de mama-gallines que coven ous de colors i conversen mentre veuen passejar una filera de pollets. Tot de xocolata, és clar!

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 02gallines ous pollets proposta joc Pasqua 03Doncs bé, va tenir un èxit rotund perquè varen donar vida a tot un galliner feliç i ple de pollets aventurers que dialogaven entre ells i s’explicaven les idees que tenien. També remenaven i reorganitzaven els elements de la safata, enterrant-ne alguns, superposant els altres, intentant buscar punts d’equilibri dels ous i dels pollets damunt l’espatlla de la gallina…

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 04gallines ous pollets proposta joc Pasqua 07Varen practicar seriacions diverses i varen foradar la panxa d’una gallina per a utilitzar-la com a recipient i per a escenificar de manera més realista allò de que els ous surten de la mare…

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 09gallines ous pollets proposta joc Pasqua 06Al cap de poc els vaig oferir unes culleres i una glaçonera que vàren posar immediatament a un racó de la safata per a fer de dormitori dels pollets, més o menys a imitació dels que havien vist quan anaven a veure les gallines del veí dels avis. Tan aviat era hora de dormir, com de menjar, i els posaven amb el cap cot o aixecat segons anaven passant els dies imaginaris al nostre galliner.

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 05gallines ous pollets proposta joc Pasqua 08Com és d’imaginar, al cap d’una estona varen començar a “caure” alguns papers d’alumini que embolcallaven els animalets i els meus dos petits es varen transformar en llops famolencs que varen fer estralls entre la població avícola…

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 10Abril 2014: 4 anys i 3 mesos / 2 anys i 7 mesos

Benvinguts al Pol Sud

benvinguts al pol sud 01L’hivern passat, després de descobrir els llibres i veure el curtmetratge Perdut i trobat, amb els nens vàrem voler fer uns pingüins de cartró (entrada enllaçada a baix) i com que els va agradar tant, els vaig voler muntar un Pol Sud a la sala per tal de viure aventures amb els nous amics.

Vaig agafar uns quants retalls de pòrexpan, unes safates blanques, uns pots de plàstic també blancs, papers platejats i metalitzats, una safata amb un retall de paper metal.litzat blau per simular un llac al gel ple de peixets de colors de goma eva i els pingüins de cartró que vàrem fer. Ho vaig posar tot sobre un llençol vell i vaig esperar a que vinguessin de l’escola.

Es varen emocionar, de veritat. Portàvem tantes hores parlant de pingüins, llegint els contes, veient la pel.lícula i volent jugar amb ells que quan varen veure la sorpresa que els havia preparat s’hi varen llançar de caps.

El primer que varen fer va ser fer construccions amb els blocs de pòrexpan: torres impossibles i de formes capricioses varen omplir la sala, cadascun les feia com més li agradaven.

benvinguts al pol sud 05benvinguts al pol sud 07El petit llac glaçat va ser tot un descobriment per al petit: els pingüins mengen peixos i es banyen a l’aigua freda de l’entany… Després va venir la construcció dels iglús, petites casetes per als pingüins de la nostra família.

I a poc a poc vàrem anar recreant la vida dels nostres amics. Pura invenció, pura imaginació. També hi vàrem acabar introduint elements de la cuineta per a fer un àpat com cal i algun trencaclosques en forma de peix gegant que es vol acabar els peixets que alimenten als nostres amics.

benvinguts al pol sud 12benvinguts al pol sud 15Per acabar la sessió, varen acabar construint cotxes amb una safata de pòrexpan blanc i un volant fet amb els pots de plàstic i recorrent el pol sud ben motoritzats… si fins i tot hi varen construir carreteres!

benvinguts al pol sud 16benvinguts al pol sud 17La sessió va ser fantàstica i els va entretenir tota l’estona entre l’escola i el sopar. I l’endemà va continuar… Els va agradar tant, que aquest hivern me l’han demanat diverses vegades, de manera que ja fa dies que estic recopil.lant noves peces de pòrexpan per a tornar-hi.

Enllaç citat: Nens i pingüins: dos llibres, una pel.lícula i una manualitat de Manetesicosetes.

#Propostaexprés 19: Poseu animalets a la piscina

propostaexprés 19 manetesicosetes poseu animalets a la piscinaPoseu animalets a la piscina o a la banyera. Un espai petit on és difícil moure’s gaire, s’omple de vida si hi poses un zoològic a dins: lleons que mantenen converses pare-fill, girafes que aprenen a nedar, dinosaures que conviuen amb mones i óssos polars… El més important és que deixen via lliure a la imaginació i transformen i reinventen escenes de pel.lícules -adaptant-les al medi aquàtic-, s’expressen, utilitzen el llenguatge, pacten i es comuniquen lúdicament.

Si voleu veure més #propostesexprés us convidem a visitar el nostre tauler de Pinterest amb aquest nom, o a fer un passeig per la categoria de la barra lateral dreta.

Proposta exprés 14: Aneu a veure espectacles infantils

proposta exprés 14 manetesicosetesTan se val si són massa petits per a l’horari dels espectacles o no sabem si el tema els agradarà o seran capaços d’estar-se quiets… A poc a poc s’aniran acostumant a fer de públic i si algun dia no volen escoltar, marxem i en paus. A la falda per donar-los seguretat o des de primera fila amb la resta dels nens i lluny dels pares, crec que el més important és que els expliquin contes de manera diferent de com els expliquem a casa. Una experiència que els enriqueix i els obre les portes per a somniar, imaginar, dialogar, fer-se preguntes i crear. A nosaltres ens està passant així…

Estiu 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Ditades divertides

ditades divertides 01Jugar a deixar empremtes de colors i transformar-les en animalets, personatges o el que se’t passi pel barret, és una manera genial d’entretenir-nos només amb uns segells de tinta, un bolígraf i paper. La proposta requereix poc muntatge i és portàtil, en canvi, dóna moltíssim joc i ajuda a treballar la creativitat i a passar un moment de complicitat amb els teus fills, jugant a imaginar en què es poden convertir les taques de colors que han fet amb els seus ditets sobre el paper.

La idea la vaig trobar al blog Retalls d’Scrap, que deixo enllaçat aquí sota, on hi ha idees xulíssimes i kits amb el material ja a punt per fer-te tu mateix algunes petites obres creatives o per regalar, i la vaig trobar genial. Després, investigant una miqueta més per la xarxa, he vist que hi ha força imatges amb dibuixos fets amb aquestes ditades que ens han servit d’inspiració.

ditades divertides 03ditades divertides 04Les sessions de joc són inesgotables, es poden fer números, lletres, i com es pot veure a les fotografies, personatges, cucs de tots colors, centpeus, globus, gelats, papallones… Es poden dibuixar formes amb les empremtes o es poden pintar dibuixos fets amb bolígraf…

El petit s’ho va passar pipa embrutant-se els dits i deixant marques al paper i veient com jo les transformava en cares diferents. Va riure moltíssim! I el gran, que ja té un altre nivell de dibuix, va gaudir molt dibuixant animalets i objectes que se li anaven acudint. Una bona excusa per practicar amb el bolígraf d’una manera agradable i divertida! I compartir una estona meravellosa amb els teus fills, ja que fer dibuixos “a mitges” facilita la comunicació i la complicitat de tots els que hi participem i a més, facilita la presa de decisions per part dels nens si els converteixes en “directors” del seu trosset de quadre col.lectiu.

ditades divertides 02ditades divertides 05Aquesta que ensenyo és només la primera de les sessions que hem fet, però de veritat, que és una proposta que val la pena practicar amb freqüència per la seva senzillesa, avantatges que comporta i grans possibilitats creatives i de comunicació… Proveu-ho i ja m’ho direu!

Març 2014 – 4 anys i 2 mesos / 2 anys i mig

Enllaç relacionat: Ditades divertides del blog Retalls d’Scrap.

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Huellas divertidas: Estampar huellas sobre papel y completar los dibujos con bolígrafo. Muy divertido, con grandes posibilidades y portátil.

 

Un llibre preciós

un llibre preciós 01a

Ja sabeu que el tema dels llibres és una debilitat que tinc i que de tant en tant, parlo de llibres que han estat especials per a nosaltres per algun motiu. El llibre del que vull parlar avui és de Blas Miras i Virginia García  i es diu Si us plau!, publicat per l’Editorial Queralt dins la col·lecció Ratolí Blanc.

un llibre preciós 01No fa gaire que el tenim però ja s’ha convertit en entranyable per la història que explica, pels valors encantadors que transmet i pels dos personatges que el protagonitzen: el Ratolí Blanc i un taronger de somriure dolç.
Quan els l’explico els nens gaudeixen amb les magnífiques il.lustracions que omplen les pàgines, de línies suaus i plenes de paisatges i detalls evocadors: l’arbre florit és d’una bellesa prodigiosa i quan està ple de taronges t’ofereix una preciosa visió de la natura en tot el seu esplendor.

L’argument és ben senzill i entenedor i transmet als nens la necessitat de respectar els altres i demanar permís per a aconseguir el que es vol i a més, t’ensenya el poder de les paraules màgiques “Si us plau!”, així com el poder de l’agraïment davant els favors rebuts i la col.laboració i treball en equip per aconseguir un bé comú i poder oferir als altres el millor de tu mateix.

un llibre preciós 02Recordo amb dolçor com els meus fills i jo ens vàrem quedar atrapats ja des del començament per la història i la candidesa dels personatges i com varen obrir els ulls gaudint de la sorpresa final del llibre en veure el taronger carregat de fruits saborosos. Una sensació de benestar i alegria que ens va omplir i que els va fer anar a dormir amb un somriure de felicitat. Els va encantar!

un llibre preciós 03No han estat poques les vegades que m’han demanat que els l’expliqui des de que hem tingut la sort de trobar aquest petit tresor. Un altre que, des d’ara, ja forma part de la nostra família!

Ara que s’acosta Sant Jordi i és costum regalar llibres, si voleu conèixer més llibres especials per a nosaltres, cliqueu la categoria Llibres de la barra lateral dreta del nostre blog o aneu a visitar el nostre cartell col·laboratiu a Pinterest. Molt bones vacances i feliç Sant Jordi!

un llibre preciós 04

 

Enllaç relacionat:

  • Enllaç a la pàgina de l’editorial Queralt on hi ha una breu sinòpsi del llibre Si us plau!

Castanyes articulades de feltre

castanyes de feltre articulades 01Aquesta tardor ens hem tret uns altres personatges de la màniga per jugar i parlar amb ells i com que la tècnica de construcció és força senzilla i el procediment és vàlid per a qualsevol personatge, us explico com els hem fet per si en voleu fer ninots de neu o altres personatges per a l’hivern o altres estacions.

castanyes de feltre articulades 02El primer que hem fet ha estat dibuixar una plantilla de castanya amb cartró i l’hem passat al feltre. Hem tallat dues formes completes de castanya marró per a cada ninot i un de petit de color cru. Hem clavat la part petita sobre la part del davant de la castanya amb cola de roba.

A continuació, i mentre s’estava assecant la primera part, hem posat dobles uns netejapipes de colors diferents i els hem cargolat sobre sí mateixos. Hem acabat els extrems amb cercles tancats per simular mans i peus. Una vegada els hem aparellat al nostre gust, hem creuat dues estructures entre elles per unir els braços i les cames de les castanyes i que no desfacin fàcilment.

castanyes de feltre articulades 03El següent pas ja és muntar les diverses capes de les castanyes. Així, hem fet una mena d’entrepà posant la capa de feltre de sota, un disc de cotó fluix per donar volum, l’estructura de pipetes, un altre disc de cotó fluix i per últim la cara de la castanya amb el cercle de color cru cap enfora. Entre capes, hi hem anat posant cola de roba. Per tal que mentre s’assequi no es mogui l’estructura, hem voltat el contorn de la castanya amb pinces d’estendre roba i ho hem deixat assecar 24 hores, tot i que no cal tant de temps.

castanyes de feltre articulades 04
castanyes de feltre articulades 06Per acabar, ja només cal decorar la castanya clavant-hi uns ulls, pintant una boca amb retolador i posant-hi uns cabells. No cal dir que tot pot ser cosit, fins i tot el contorn, però aquesta part m’hagués tocat només a mi, i hagués tardat massa, de manera que hem tirat pel dret i així hem pogut gaudir abans dels personatges.

castanyes de feltre articulades 05Per fer els cabells, hem volgut fer borles amb la tècnica de la forquilla. Aquí a la fotografia, es veu com la forquilla que hem agafat és de taula, però la borla queda petiteta. Les següents les hem fetes amb una forquilla de fusta de les de remenar i així la longitud dels cabells queda més llarga. Només cal cargolar llana al voltant de la forquilla, deixant el filet inicial més llarg i fent-lo passar entre les púes de la forquilla per unir-lo, ben estret, al fil final que haurem acabat de cargolar creuant i tancant la borla. Aleshores, ja es poden tallar els laterals i enganxar la borla-cabell a la castanya.
castanyes de feltre articulades 07Als nens els agrada jugar amb aquests personatges de tardor i fer que es relacionin entre ells i amb nosaltres, cantant cançons i fent-les ballar… Però al marge d’això, també han gaudit del procés de construcció d’aquestes joguines, participant amb diverses accions com cargolar, posar pinces, enganxar… i practicant habilitats i decidint els colors dels netejapipes, dels ulls i dels cabells de la seva castanya. Les han fet ells i se les han fet seves. Han comprovat una vegada més que amb el treball en equip podem aconseguir fer coses boniques i sentir-nos satisfets de la feina realitzada.

Què us semblen? Han quedat gracioses, no?

Jugant amb barrufets

jugant amb barrufets 02Aquest estiu els barrufets eren per tot arreu i els nens els veien i els reconeixien dels dibuixos animats que els posem de tant en tant per casa. A mi m’agraden perquè per a mi són una societat ideal: tothom treballa del que li agrada, sense fer diferències d’estatus, tots s’ajuden i viuen feliços en comunitat acceptant les diferències que tenen, prenen les grans decisions en assamblees on tothom hi és representat i escolten la saviesa dels grans. Als nens els agraden perquè són petits, corren molt, són molt alegres i canten una cançó molt bonica.

Doncs bé, aprofitant la tirada que ha tingut Els Barrufets 2 al cinema i que els comerços s’han omplert de productes amb aquests divertits personatges, quan vaig trobar una bossa de núvols amb forma de barrufets vaig idear aquesta safata de joc que veieu aquí.

jugant amb barrufets 03

jugant amb barrufets 04

Vaig posar un llit de confetti a la base i hi vaig repartir més de mitja bossa de núvols, acompanyats d’una caseta que conservàvem de quan les meves germanes i jo erem petites. En quant els vaig ensenyar la safata, varen reconèixer entusiasmats els personatges.

jugant amb barrufets 05

jugant amb barrufets 06

He de dir que en cap moment no els vaig dir que es podien menjar, i acostumats a que les propostes que els faig no siguin comestibles, varen estar movent-los com a ninots que són lliurement per la safata. A qui va costar contenir-se més va ser al pare…

jugant amb barrufets 08

jugant amb barrufets 09

Una vegada varen explorar la safata i varen constatar que se’ls feia petita, el petit va voler jugar-hi com si fos la seva safata de pasta o la de civada que té, i va agafar un bol foradat per fer les seves mesuretes. D’aquí a vessar el confetti per la sala va ser cosa d’un momentet de res. L’agafaven i el tiraven enlaire, l’apilonaven i el tornaven a posar a dins…

jugant amb barrufets 10

Al cap d’una estona el gran va afegir a la proposta algun cotxe que estava mal aparcat per les rodalies i va començar a inventar històries de barrufets conductors que compartien habitatge en una casa molt petita i que els calia anar a explorar món amb el seu descapotable. Barrejaven fragments que recordaven de la sèrie amb els que s’anaven inventant.

El joc es va anar diluïnt al cap d’una estona, moment en què el pare va atacar els barrufets sobrants de la bossa i els nens ho varen veure. Ara ja saben què són i suposo que repetir la safata es pot fer difícil, però va valer la pena veure’ls jugar tant feliços amb tant sols un xic de confetti i mitja bossa de núvols-barrufets.

I al final del joc, l’escombra i la pala també els va entretenir una estona…

jugant amb barrufets 01

Mil cares divertides

mil cares divertides 01fRecordeu el Llibre de cares que vaig fer per als meus petits aquest Sant Jordi passat? Doncs, els fulls del llibret original els vaig guardar i ens ha servit per fer un munt de cares divertides amb elements de la natura o pintades amb retoladors.

mil cares divertides 01zEl primer dia que vaig treure aquestes pàgines plastificades, va ser a la sobretaula d’un dels nostres dies de pícnic. Com que havíem, com és costum nostre, fet un recorregut per la zona buscant tresors i observant-los detingudament, només vaig haver de desar les cares buides d’expressió damunt la pedra en què havíem dinat i posar al costat la capsa amb el que havíem recollit… El joc està servit si se’ls esperona amb frases del tipus: “Pobrets… No tenen cara… I si busquem ulls, nas i boca a la capsa i els en posem?”. La curiositat i ganes de provar els pot. I m’encanta!

mil cares divertides 01cA casa, també n’hem fet una variant: pintar les cares amb retoladors de pissarra blanca. Només cal tenir tovalloletes humides a mà per anar esborrant els dibuixos abans no es sequi massa aviat la tinta i costi d’esborrar.

mil cares divertides 01bmil cares divertides 07A part de l’exercici de creativitat que es fa en configurar el rostre dels personatges i de practicar el dibuix, amb el gran, és una excusa per parlar d’emocions: “El pirata està enfadat perquè el seu germà li ha agafat el cotxe”, “Avui estan tots contents”, “El mariner té por dels taurons”, de manera que, a més, donem l’entrada a diverses històries que esperonen la nostra imaginació…

mil cares divertides 08I amb el petit, és una excusa per practicar i reconèixer les parts de la cara i comparar-les amb les nostres, cosa que també va entenent quan practica amb el trencaclosques de cartró que vaig fer per al gran fa molt de temps, i que encara conservem força sencer.

mil cares divertides 01

Joc de miralls

juego de espejos hervé tullet 01Desde sempre hem tingut debilitat pels miralls. Ja des de ben petit, el meu gran en tenia un a la Panera dels Tresors i el meu petit en tenia un de ben gran i tou penjat a la sala de jocs, a la seva mida. I tots dos s’hi miraven i tocaven embadalits els nens dels miralls. I també hi parlaven a la seva manera, per això diuen els experts que els miralls potencien la comunicació en els bebès. Això sí, la primera vegada de veure’s al mirall del rebedor, no va ser tant plaent, ja que tots dos varen plorar en veure la mama amb un altre nadó als braços…

Més endavant, el magnífic calidoscopi gegant de la llar d’infants dels nens els va ajudar a descobrir-se des de tots els angles i veure la seva imatge multiplicada moltes vegades i en diferents tamanys: un aprenentatge fantàstic! I com que una cosa porta a l’altra, i les ganes de conèixer van creixent,  vàrem decidir que a casa també volíem un mirall per jugar i ara fa un anyet i mig, vàrem decidir incorporar un mirall tou a les nostres “eines d’experimentació”. Pels que sou nous lectors, podeu llegir com ens ho vàrem passar de bé i tot el que vàrem fer la tarda que els el vàrem ensenyar el mirall als nens, en aquesta entrada anomenada Distorsions.

Per altra banda, l’atzar va fer que els nostres fills, ara fa un anyet, trobessin un mapa dins una ampolla i que aquest els portés a trobar un tresor pirata  😉 composat d’uns llibres, uns ninotets i unes monedes de xocolata. Si voleu llegir com va anar aquesta troballa, podeu fer-ho en aquesta entrada anomenada El tresor dels pirates.

juego de espejos hervé tullet 04

Doncs bé, un dels llibres del tresor trobat és del que vull parlar avui: es tracta de Juego de espejos d’Hervé Tullet, editat per Kókinos.  Hervé Tullet és un ilustrador francès del que tenim diversos llibres i que ens encanta perquè el que proposa són experiències molt interessants. Nosaltres, quan puguem, us anirem explicant les que ens hem fet nostres.

Juego de espejos, és unllibre-joc en dos únics colors: el platejat i el negre. Ja des de les cobertes, és una invitació a la contemplació de l’autoimatge, matissada per il.lusions òptiques en moviment. Aquesta, està troquelada amb un rectangle central que, a mesura que van avançant les pàgines, va reduint les seves dimensions fins arribar al mig del llibre, moment en que es transforma en un cercle que va augmentant de dimensions fins a la tapa posterior.

Combinat amb els atraients forats a través dels quals es veu la part del darrera del llibre, hi ha formes geomètriques rectangulars o circulars de diversos tamanys, freqüència i estampats que juguen a crear il·lusions òptiques curiosíssimes, que es veuen potenciades pels reflexos de les pàgines-mirall.

juego de espejos hervé tullet 05Al meu gran ja li va agradar, però ja preferia llibres amb històries, en canvi, el petit el va explorar fins a la sacietat. Assegut a la meva falda, i ben reclinats al sofà, moltíssims vespres d’aquest hivern passat obríem el llibre i buscàvem jugant els nostres reflexos, ara en una pàgina, ara en una altra, ara junts i ara separats, segons com orientéssim les planes del llibre i les féssim reflectir les unes amb les altres, i amb elles els objectes del fons. Havíem passat moltes estones jugant a TAT amb el llibre, entre rialles de complicitat… Encara ara, de tant en tant l’agafa i me’l porta, per mirar-lo junts.

Per si teniu nens petits, i us ve de gust fullejar el llibre i explorar-lo amb ells, deixo l’enllaç al catàleg de les biblioteques públiques AQUÍ. Estic segura que us sorprendrà.

Previous Older Entries Next Newer Entries