Mitjonets d’espígol

A casa ens encanta l’espígol i pels volts de  Sant Joan en vàrem recollir un munt un diumenge a la tarda que vàrem anar a passejar per les vies verdes. El nostre gran va agradar-li molt olorar la planta, el que no li va agradar tant va ser la quantitat d’abelles que en xuclaven el pol.len. Va quedar francament impressionat per aquests insectes perquè cada vegada que veu espígol sempre ens fa notar si n’hi ha o no pels voltants.

La tarda que vàrem deixar l’espígol a la taula de la terrassa a l’abast dels nens perquè l’ investiguessin com volguessin va ser molt especial. Mentre els nens remenaven les tiges florides, la seva aroma ens anava embolcallant, fent que el nostre treball fos molt agradable. El petitet es va dedicar a prémer les flors, a brandar les tiges a dues mans, a donar-los cops contra la taula i a gratar els granets que li anaven caient al davant, feliç amb la nova experiència. El gran, després de remenar i mirar, es va dedicar primer a retallar amb tisores les branquetes i després a treure’n els granets i posar-los en unes safates. Hi vàrem estar força estona perquè en vàrem recollir molt. I quan vàrem tenir les flors d’espígol ben triades, el nostre gran li va encantar posar les mans dins el bol i fregar-se-les, una contra l’altra amb flors al mig, per olorar-les després.

En un primer moment, no tenia clar què faria fer als nens amb tantes flors, de manera que vàrem gaudir del moment sense més pretensions que les de tenir material d’experimentació damunt la taula.

Com que jo tenia ganes de guardar-ne unes miques per fer-ne perfumadors d’armaris, se’m va acudir agafar mitjonets de bebè, que ja anàven petits i que jo volia guardar com a record, i deixar que el meu gran els omplís de les flors d’espígol. Per facilitar-li la feina de tenir el mitjonet obert per tal que les flors poguéssin anar passant, vaig agafar la peça superior d’un biberó i la hi vaig inserir. Ell, va anar omplint els mitjonets a cullerades amb una mà, mentre amb l’altra subjectava el mitjó. No cal dir que li va caldre força concentració per moure una mà i mantenir l’altra quieta per fixar la posició del mitjó, i vigilar, al mateix temps, que les llavors d’espígol no caiéssin de la cullera i passéssin totes pel forat del biberó.

Una vegada ben plens els mitjonets, vaig cosir-ne la part superior perquè no en sortíssinn els granets i hi vaig afegir una cinteta que unís la parella de mitjons i que servís per lligar-la al penjador.

 

La veritat és que queden molt bé i fan força olor. N’hem posat alguns al passadís i tot! El meu gran, cada vegada que els veu, diu “espígol” i insisteix perquè l’agafem a coll i l’apropem als mitjonets per poder-los olorar. Està clar que recorda l’experiència amb alegria, reconeix la flor en el moment que la veu, sigui on sigui,  i se sent satisfet de la seva feina.

9 comentaris (+add yours?)

  1. Mireia
    set 28, 2012 @ 22:56:21

    Que bonic! Sempre tens unes idees genials! Em sembla que això m’ho copio! 🙂

    Respon

  2. angaleta
    set 29, 2012 @ 09:43:03

    M’encanta ls idea d’aprofitar els mitjonets cim a sacs d’olor!

    Respon

  3. laura
    set 29, 2012 @ 11:06:29

    Quina idea tan maca !!!

    Respon

  4. Trackback: Sabons d’espígol « manetesicosetes
  5. Trackback: Primer aniversari de “Manetesicosetes” « manetesicosetes
  6. Trackback: Esprai ambientador anti monstres | manetesicosetes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: