Juguem amb pinces i lletres

pinces i lletres 01Una tarda plujosa d’hivern estavem jugant a casa quan vaig recordar un joc de pinces i números que el meu nebot havia portat de l’escola a casa per practicar i vaig voler fer el mateix per al meu gran però amb les lletres. A l’escola ja havien après les lletres de pal i vaig voler provar a veure si s’enganxava a la proposta.

Vaig agafar unes tires de cartolina i les vaig tallar a rectangles de tamany similar. Reconec que alguns tenen forma romboïdal perquè volia anar ràpid i l’estètica final del joc no està gaire acurada, però ja ens va servir per entretenir-nos una estona. Només era una prova. Vaig escriure a les targetes  algunes paraules d’ús quotidià amb retolador negre i lletra de pal.

pinces i lletres 02També vaig agafar un parell de paquets de pinces d’estendre roba de fusta i hi vaig anar escrivint l’abecedari a les dues cares a la part que es penjaria al fil d’estendre. Vaig escriure tres lletres de cada i de les que s’usen més freqüentment en el nostre idioma i de les vocals en vaig fer unes quantes més.

Com passa habitualment, els nens estaven ben encurosits i no paraven d’agafar targes i pinces i preguntar-me què era aquella sorpresa que preparava la mama…

Per al petit, l’atractiu del joc va consistir en aconseguir posar les pinces al paper, però per al gran la feina era més complicada, perquè una cosa és conèixer les lletres i l’altra ajuntar sons en síl.labes i després en paraules. Malgrat tot, la memòria visual el va anar ajudant i en pocs dies de reconèixer lletres i preguntar com s’ajuntaven els sons, va aconseguir llegir les paraules senceres d’algunes targetes.

Per endreçar les pinces de manera provisional les vàrem enganxar a un penjador de roba que vàrem deixar al pany de la porta de la sala de jocs fins que no vàrem trobar la capsa adequada per endreçar la nova proposta. Hi va estar jugant uns quants dies seguits, amb il.lusió, però sempre al meu costat i amb la meva ajuda.

pinces i lletres 03

Ara a l’estiu, des de l’escola ens han demanat que els pares els ajudem a practicar amb les lletres i amb els seus sons, de manera que tenim la capsa amb les lletres i les targetes ben a mà i hi anem jugant. Observant el seu joc, he volgut fer -hi algunes modificacions per potenciar la seva autonomia i facilitar-li el camí cap a la lectura.

El primer que m’he adonat és que el meu gran no té gaire clar per on ha de començar a posar les pinces a sota les lletres, així que he afegit un punt d’un altre color a la part esquerra de la paraula perquè reconegui on s’inicia l’ordre de lectura.

Més endavant, he vist que troba els sons i reconeix les lletres sense cap problema però que no sap com agrupar-los per poder-los pronunciar com a síl.labes, de manera que he subratllat en blau les vocals tant de les pinces com de les targetes per donar-li pistes sobre quin és el so més important de cada grup.

Per últim, he agrupat les lletres de les paraules en síl.labes dibuixant unes línies verticals a llapis per que pugui esbrinar fins on arriba cada conjunt de sons. Quan li vaig explicar les senyals noves que havia posat a les cartolines es va posar content, suposo que perquè així entenia millor quins sons havia d’agrupar a l’hora de pronunciar i on havia de parar.

pinces i lletres 04Actualment aquest joc està tenint bastant èxit, ja que el tenim amb la capsa oberta damunt una tauleta i sovint quan hi passa per davant prova de fer alguna targeta, llegir-la i ensenyar-nos-la. Va sospitosament ràpid amb algunes paraules, de manera que crec que aviat hauré d’augmentar el nombre de targetes…

El petit fa morir de riure perquè sap que allò de la capsa és interessant i els papes s’alegren que el gran hi jugui i ell vol fer el mateix: s’hi acosta, mira de posar algunes pinces a les cartolines, ens les ensenya orgullós i diu en veu alta la primera paraula que li ve al cap. Això sí, l’observació no li falla i a poc a poc va reconeixent la forma d’algunes lletres i les agrupa correctament. L’un per l’altre es van imitant i motivant a jugar, esperem que els sigui profitós.

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

5 comentaris (+add yours?)

  1. Camino
    jul 27, 2013 @ 16:22:28

    mmmm, m’agrada la idea. Jo tb les vaig fer però enganxant un paperet amb la lletra a la pinça i se’m desmanegava , així és molt més pràctic.
    M’ho apunto per a fer-ho aviat!
    Una abraçada

    Respon

  2. angaleta
    jul 28, 2013 @ 10:05:22

    És una proposta molt interessant, i a més té un valor afegit: el treball de motricitat fina que fan els dits!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: