Escultura col·lectiva per a un dia especial

escultura col·lectiva 01

La idea original per a aquest taller va sorgir fa un parell d’anys, assistint als tallers familiars de l’Inund’Art de Girona, en el qual hi havia la proposta de construir una escultura col·lectiva a partir de mòduls pintats a rodet que els assistents anaven retallant, pintant i deixant assecar. Em sap greu no poder citar el nom de l’organitzador, ja que d’això fa bastant temps i no he aconseguit recuperar-lo.

En quan vaig veure la proposta, vaig trobar que era fàcil adaptar-la per a la festa de final de curs de la llar d’infants a la que el meu petit estava a punt d’acabar l’escolarització. Només calia que els materials plàstics fossin més ràpids d’assecar i menys embrutadors, ja que probablement els nens anirien mudats per a l’ocasió i no era qüestió de tenir algun disgust amb la roba i la pintura.

Així, els pares que vàrem organitzar la festa, vàrem tallar un munt de mòduls de cartró quadrats i de tres mides diferents, vàrem decorar unes capses de cartró per a servir de base de l’escultura i vàrem preparar una taula amb els materials que servirien per a decorar els mòduls als nens i als familiars. La resposta a l’activitat plantejada va ser molt bona i en poca estona vàrem poder gaudir d’una escultura feta amb el treball de tots, ideal per a un final de curs.

Aquest juny passat, també la vaig organitzar per a una altra escola en el seu dia de final de curs. Dies abans, els meus petits a casa m’ajudaven a tallar mòduls, a decorar-los i a fer alguna caixa de base, per tal que els integrants de l’Ampa col.laboressin en la realització del taller.

El dia de la festa, es va muntar una parada meravellosa, plena de material de manualitats ben variat que va disparar la creativitat dels nens assistents al taller. La llàstima és que, com que va ploure, el taller va haver d’anar sota un porxo un xic allunyat de la resta de la festa, i va quedar un xic curt d’assistència. Malgrat tot, els que es varen arriscar sota la pluja, es varen animar moltíssim i varen quedar ben contents amb la proposta d’escultura col.lectiva. Que bonic era veure la taula de treball en plena ebullició!

Una proposta fantàstica per a festes especials que, per a mi, té una lectura simbòlica, molt poètica i positiva: la del treball fet entre tots, la d’aconseguir un objectiu comú, la de construir un futur sumant esforços i respectant les diferències, alliberant la gràcia i la llibertat creativa que tots portem dins i gaudint del plaer de crear per crear sense limitacions.

Si voleu que us ajudi a organitzar aquest taller o qualsevol altre que veieu al blog per al vostre centre, casal, associació de veïns, etc. només cal que us poseu en contacte amb mi al manetesicosetes@gmail.com i parlarem de com adaptar-lo a les vostres necessitats. 

Hospital d’animals

hospital d'animals 01

Aquest hospital d’animals va ser una de les propostes que més èxit va tenir l’estiu passat a l’espai fixe de joc que vaig poder muntar a la sala d’estar. La inspiració va sorgir en veure l’èxit que tenia aquest llibre d’idèntic títol que l’entrada, realitzat per Manuela Marín,  amb unes il.lustracions fantàstiques d’animals i persones fetes amb plastilina (Veure enllaç inferior).

hospital d'animals 03A més, per casualitat vaig trobar a casa els meus pares uns peluixos que tenia guardats de quan jo era petita i hi vaig afegir un joc d’instrumental mèdic que els Reis els varen portar i al que li havien fet poc cas. Tot plegat va fer que en poca estona tingués configurat el nostre hospital d’animals.

hospital d'animals 11Està format per un munt de ninots de peluix que els petits encara no havien vist, per un canviador que fa de llit d’hospital comunitari, una safata amb instrumental mèdic, un carretó de fusta que fa d’àmbulància i una paperera per a recollir els apòsits bruts. A l’instrumental mèdic que els el varen portar els Reis hi vaig afegir tirites d’animals, un pot de iode buit i net, pinces, gasses, cotons, envasos buits de medicaments, bastonets de les orelles, comptagotes, washi tape, tisores… I vaig enganxar a l’ambulància i al damunt del llit unes creus vermelles per a crear millor l’ambient d’hospital.

hospital d'animals 02No cal dir que varen al.lucinar quan varen entrar de casa els avis i es varen trobar amb aquest raconet de joc tan ben muntat. Diàlegs entre pacients, entre metge i pacient, cures inventades, viatges rapidíssims amb ambulància… No varen parar fins que no va quedar cap peluix a la sala d’espera! Piles de petons i muntanyes de tendresa cap als peluixos ferits… Empatia i més empatia cap al dolor que sentien els animalets… Les escenes entendrien i feien morir de riure al mateix temps.
hospital d'animals 10Vàrem desar la proposta ben bé una setmaneta sobre la taula i s’hi enganxaven sovint a jugar, fins que altres propostes la varen substituir. Un raconet entranyable ideal per casa o per l’escola que dóna molt de joc i dispara la imaginació dels petits.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Enllaços relacionats:

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

el parc de les olors explorem la sinestèsia 01La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 02Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 03Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 05Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 04Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 07En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 08Enllaços relacionats:

Construccions amb gots i cd: en sec i a l’aigua

construccions amb gots i cd 01

L’estiu és temps de canvis a casa ja que aprofitem per adaptar el pis a les noves i creixents necessitats de la família. L’estiu passat, no sé com, vàrem reorganitzar espais de la sala i vàrem aconseguir lloc per a dues tauletes per tal que els nens tinguessin un espai fixe per a gaudir de propostes que no hagin de desmuntar cada dia.

construccions amb gots i cd 02La primera proposta amb què es varen trobar va ser aquesta de la foto: unes construccions amb gots de plàstic reutilitzables i un munt de cd vells. Immediatament es varen posar a investigar, com sempre, primer amb certa prudència i respecte per no fer malbé gaire el que hi havia, però després amb l’alegria i passió que els caracteritza.

construccions amb gots i cd 03Torres, muralles, amb cd, sense cd, amb els gots cara amunt, amb els gots cara avall, construccions circulars, en línia recta… Varen provar de tot durant els dies que el material va estar per sobre les tauletes. No sempre hi estaven jugant, és clar, sino que anaven i venien i ho compaginaven amb altres jocs que tenien per terra. I quan l’activitat va perdre el seu interés, la vaig recollir esperant una nova ocasió per a plantejar-la.

La nova ocasió ha estat aquest estiu, però amb una variant important: que l’hem posada a la piscineta. La idea és que facin construccions en equilibri sobre safates posades a l’aigua que es van desplaçant pels seus propis moviments. Engrescador i interessant.

construccions amb gots i cd 04Una altra vegada varen construir torres, muralles, cases, etc. provant, tornant a provar i buscant noves maneres d’aguantar els gots i els cd en equilibri, vigilant ben concentrats de no fer caure les seves obres. Ja se sap, si el medi canvia, les construccions esdevenen noves, ja que cal esbrinar de nou les condicions amb què es mantenen: si hi ha aigua a les safates, aquestes es van enfonsant; si hi ha aigua a alguns gots, les construccions pesen més d’un costat que d’un altre i també acaben caient; el suau bamboleig de l’aigua fa que les safates es desplacin i puguin xocar amb les cantonades de la piscina, etc. És sorprenent tot el que van esbrinant de nou per a poder aconseguir el seu objectiu!

construccions amb gots i cd 05Com heu pogut comprovar en altres entrades, ens agrada posar jocs a l’aigua de la piscina, ja que a la terrasseta no hi ha espai per a tenir-ne cap de gran, de manera que intentem compensar la falta d’espai amb alguna proposta per tal que s’ho passin millor. I qui diu piscineta, diu banyera, de manera que en realitat, gairebé tot el que proposem és fàcilment plantejable tot l’any a l’hora del bany. Aquí sota deixo enllaçades algunes de les altres propostes que hem fet per a aigua freda o calenta. Esperem que us interessin:

Diari d’experiències o sketching. Proposta de butxaca 07

diari d'experiències sketching 01Tota la vida he portat diaris cada vegada que he marxat de viatge o he participat en activitats interessants. Hi cap de tot: des del text escrit a il.lustracions que puguin resumir elements de l’experiència. Tot el que em passi pel cap: un llum especial, un monument, un soroll… fins i tot hi enganxo entrades, fragments de tríptics dels llocs que visito… Veure’ls és tornar a viure aquell moment i m’encanta… Al marge de que dibuixar un lloc és observar-lo fins al més mínim detall i fer-lo teu, decidir què és el que vols plasmar i com… és una manera de viure més intensament i atrapar l’experiencia en la teva memòria i en un sketch. Per això les persones que practiquen aquesta activitat es diu que fan sketching.

diari d'experiències sketching 04Conèixer a la meva parella i saber que també li agrada fer sketching és fantàstic. Així que dels llocs als que hem estat com a parella en tenim sketchings en estils diferents i complementaris: ell, clava les perspectives ja que és molt bo en dibuix tècnic; en canvi jo, guixo el paper erràticament i inquieta i hi poso ombres i detalls. I gaudim dels moments de pausa en què ens fem nostre el que veiem, vivim i compartim.

diari d'experiències sketching 03I com que és una activitat que ens agrada, hem volgut transmetre-la als nostres petits a veure si s’hi van aficionant. Ja fa dos estius, que en ocasions, portàvem llibretes de fulls blancs i ceres de colors per a ells a veure si s’animaven, però com que eren molt petits encara per a poder dibuixar, hi dedicaven poc temps i molts fulls i a nosaltres no ens donava temps de fer res. Vaig començar a afegir a les ceres una barra de cola, unes tisores i uns gomets, així podrien decorar els seus fulls una estoneta més llarga…

L’estiu passat, que ja eren un xic més grans, vàrem consolidar la nostra carpeta amb tot el que ens cal per fer el nostre Diari d’experiències. Vàrem anar a un basar i vàrem comprar els següents materials:diari d'experiències sketching 02

  • un portafolis transparent i tou, tamany Din-A4, en el que hi càpiga tot el material:
  • una capsa amb 36 llapis de colors
  • 12 ceres grasses fàcils d’escampar
  • 12 retoladors per a nens (dels que es renten amb facilitat)
  • 4 llapis del numero 2
  • 4 gomes d’esborrar
  • 1 maquineta
  • 4 bolígrafs negres (darrerament hihem afegit bolígrafs de 4 colors)
  • un sobre de gomets de colors variats
  • unes tisores de punta rodona
  • un tub de cola en barra
  • 4 llibretes de fulls blancs

Sempre que marxem de cap de setmana ho portem a sobre. Pesa una miqueta, però l’afegim a la motxilla amb les aigües, les tovalloletes i les mudes de recanvi. I com que tot està sempre ben endreçati a punt, podem deixar-ho al cotxe o agafar-ho en un moment si en alguna ocasió no ens cal.

diari d'experiències sketching 05Generalment, quan estem de vacances, un cop al dia ens asseiem en algun lloc per a fixar a la memòria el que hem viscut amb un dibuix. El gran, a més, signa la seva obra i hi escriu paraules clau, de manera que sense adonar-se’n fa pràctiques d’escriptura. I el petit, enganxa trossos de fulls de propaganda i gomets i després ho guixa amb ceres, colors o retoladors, millorant a poc a poc i de manera lúdica les seves destreses. Veure com han anat progressant és meravellós. I veure els dibuixos és potenciar la memòria del que hem viscut. A veure aquest estiu com anem millorant les nostres tècniques i la nostra creativitat per plasmar les nostres vivències en els diaris i elaborar un record desde quatre punts de vista diferents. No cal saber dibuixar, només gaudir. Tot són avantatges, de veritat, us ho recomano.

diari d'experiències sketching 06Entrades relacionades:

 

Flors tenyides i observades

flors tenyides i observades 01Ara que és primavera ve de gust fer activitats així, per veure què hi ha una mica més enllà dels nostres ulls… L’any passat, amb aquest experiment, vaig ajudar a descobrir als meus petits dues veritats amagades sota la primera mirada més superficial de les coses: 1) que les plantes xuclen l’aigua per a poder viure de la mateixa manera que nosaltres bebem aigua i que aquesta circula per les seves “venes” i 2) que les flors tenen parts sorprenents i que vistes sota llums i lupes especials tenen formes que a simple vista mai ens haguéssim imaginat. Una activitat que potencia l’observació i ajuda al coneixement del món que envolta els petits. Completa i interessant i, gràcies a la mà de morter, les pinces, espàtules i recipients transparents, una gran excusa per manipular eines poc habituals i millorar la psicomotricitat. Passo a explicar què vàrem fer.

En primer lloc vaig voler tenyir aquests lliris d’aigua que veieu a la fotografia. Eren ben blancs, sortien tots d’un tronc comú i tenien tres grans flors i uns quants capolls encara tancats. Vaig seccionar un pam del tronc pel seu llarg en quatre parts, deixant-lo unit per la part superior on hi ha els brots i les flors obertes, i en vaig posar un extrem a cada got que ja estaven preparats amb colorants en pols i aigua. Per tal que els gots no bolquessin, els vaig subjectar entre ells amb unes quantes voltes de cel.lo. La idea era que cada tros de tronc fes pujar el color cap a les flors blanques per descobrir com es distribuien per entre els pètals. I vàrem esperar ben poc.

flors tenyides i observades 05La intensitat dels colorants va aconseguir que en un parell d’hores les flors quedessin tenyides. Els colors groc i vermell pujaven per les tiges i havien tenyit algunes parts de les flors de la següent manera: una de groga, una de vermella i una de mig taronja…

L’endemà al matí vàrem descobrir que les nostres flors estaven ben tenyides. Tenyides i rostides. Suposo que la gran quantitat de colorant en pols que vaig posar en els gots va matar les flors ja que els seus pètals havien perdut tota la seva consistència i havien quedat estovades i fins i tot algunes havien caigut sobre la taula. En dosis tan altes, el colorant deu ser massa salat per les plantes…

flors tenyides i observades 06flors tenyides i observades 07Quan vàrem observar com estaven les flors, vàrem descobrir el color avançant entre els teixits dels pètals, dels troncs i com es repartia pels estams, pistils i per les diverses parts de les fulles. Va ser molt interessant, però ens va frustrar veure que el color verd i el blau, amb prou feines havien pujat. L’única cosa que havia quedat tenyida d’aquests colors eren alguns trossets dels capolls i les tiges que hi portaven, però a les flors grans, no hi havia ni rastre d’aquests pigments… Quina llàstima!

Una vegada a la tarda, quan els nens varen tornar de l’escola, els vaig muntar un laboratori d’observació a les seves tauletes baixes amb les eines de què disposem: la taula de llum per il.luminar per sota i veure els detalls, un microscopi (de joguina), una lupa amb llum incorporat, unes lupes normals i tot un instrumental: pots transparents, pinces, una mà de morter, espàtules, tisores, forquilles… i, en safates transparents, els vaig oferir les despulles de les flors tenyides separades per parts: les tiges, els pètals, els estams, els pistils…

Varen gaudir mirant i remirant, aixafant i fent sortir el suc, raspant, tallant i esqueixant les mostres i es varen fixar en moltes coses de les flors. Varen gaudir molt emprovant les diverses parts de les flors a tots els instruments dels que disposem i veient com en les lupes no es veu en tan grans com amb el microscopi, i que sobre la taula de llum es veuen molt bé, i que amb lupes i sobre la taula de llum l’espectacle és inigualable. Hi varen estar molta estona trastejant al seu aire i gaudint dels descobriments que feien. Satisfeien la seva curiositat. De tant en tant em feien alguna pregunta sobre el nom o per a què servia tal part o tal altra i jo, en la mesura que podia anava contestant amb senzillesa. L’objectiu no era donar una classe, sino que gaudíssim observant i remenant. Quan siguin més grans i ho estudiïn a l’escola, ja ho repetirem i ho mirarem d’aprofundir, que de moment, el que toca és gaudir de l’experiència, satisfer la seva curiositat i ajudar-los a conèixer una mica més del món que els envolta.

Més entrades amb flors:

Roses fàcils de filferro

roses ràpides de filferro 03Fàcils, fàcils, de veritat, i rapidíssimes de fer. El dia de sant Jordi de l’any passat ens vàrem asseure a descansar de la bogeria de les Rambles per a fer un refresc els grans i un gelat els petits i, una vegada acabat, com que al pare i a mi ens venia de gust descansar una mica i els nens ja començaven a estar un xic inquiets els vaig treure el material que duia a la bossa i els vaig fer una proposta: a veure si eren capaços de fer una rosa ben bonica amb filferro vermell i filferro verd.

roses ràpides de filferro 02Mai havien vist aquest material i els va encantar la facilitat amb què es podien fer formes diverses. Els vaig suggerir que per a fer una rosa podien cargolar el filferro al voltant d’un objecte arrodonit -ara no recordo quin, però segur que el vaig treure de la meva inmensa i pensant bossa de mà- i després passar-hi tires d’un pam de filferro verd per un costat i cargolar-lo fins a formar el tronc i aconseguir així que els cercles de filferro vermell no s’escapin i formin pètals mòbils de la nostra rosa.

roses ràpides de filferro 01La idea va funcionar i ben aviat cadascun de nosaltres va lluir una rosa de filferro col.laborativa, ja que al final, tots ens vàrem anar ajudant, sobretot en el moment de tallar el filferro, ja que cal girar, cargolar i estirar al mateix temps per a que es parteixi, missió senzilla per un adult però extremadament difícil per a un nen.

Us agrada el nostre disseny de rosa? Ben segur que aquest any el tornarem a lluir. Feliç Sant Jordi a tothom!

Joc de nit “A la recerca dels ous de Pasqua”

joc de nit amb ous de pasqua 01Dir que és un joc de nit, no s’acaba d’ajustar a la realitat, ja que el vàrem posar en pràctica al voltant de les 11 del matí, això sí, amb totes les persianes abaixades i sense cap més llum que la que sorgia de les nostres llanternes.

joc de nit amb ous de pasqua 02Els nens es varen engrescar moltíssim davant el repte de trobar a les fosques i només amb l’ajuda d’unes llanternes,  els 10 ous de pasqua pintats amb els comptagotes (veure entrada enllaçada a sota) que els pares els havíem amagat per tot el pis. No cal dir que el joc feia olor d’aventura… 

Com que això de la foscor encara no els feia gaire gràcia, cadascun dels nostres nens ens varen donar la mà a un de nosaltres per sentir-se protegits. Els petits duien les llanternes i els grans, els mòbils per a tirar fotos. Constantment anàvem parlant per què se sentissin acompanyats: “A veure si aquí a l’habitació hi trobem res… A veure si darrera el sofà… A veure si dins la rentadora…”

joc de nit amb ous de pasqua 03Ens vàrem divertir de valent, i els petits varen voler repetir el joc diverses vegades, fins i tot, amagant ells els ous i trobant-los nosaltres.

Les fotografies de l’experiència deixen bastant que desitjar, però és que si les tiràvem amb flaix, tot perdia la seva màgia i si les tiràvem sense flaix era molt difícil encertar l’ou o els nens quan eren enfocats per la llum de les seves llanternes bellugadisses. No sé si us ho podeu imaginar amb el que veieu i el que està descrit, però és una experiència molt divertida.

joc de nit amb ous de pasqua 04Des d’aleshores, hi hem jugat un munt de vegades, i no només amb ous de pasqua, sinó amb el que se’ns acudeix, tant amb els llums apagats com encesos, amb “mapa” del tresor o sense… Quan eren petits només amagàvem algun nino i el joc era molt curt, però des de la Pasqua passada que ho vàrem fer amb els ous i les llanternes sembla que ja no hi ha marxa enrera i constantment volen jugar-hi. Vaja, que sense adonar-nos-en hem fet tota una revisió del joc de buscar “la campaneta fa ning-ning, jo la sé però no la tinc” i fins i tot a vegades, qui ho ha amagat va dient “fred” o “calent” segons s’hi van acostant. Quins records de quan hi jugàvem tots els cosins i ens amagava coses la nostra àvia…

Abril 2014: 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

Enllaços relacionats:

  • Ous de Pasqua pintats amb comptagotes de Manetesicosetes, entrada en la que s’explica com hem fet els ous pintats amb comptagotes que serveixen per a aquest joc.
  •  D’excursió d’Encenent la imaginació, entrada en la que els nens fan dibuixos i la mare els situa per la casa per que els trobin gràcies a un mapa i a unes llanternes. Molt interessant!

 

Pintems Ous amb comptagotes

pintar ous amb comptagotes 01

L’any passat per aquestes dates ens vàrem dedicar a fer ous de pasqua decorats amb regalims de pintura molt líquida aplicada amb comptagotes.

Els ous són de pòrexpan i per tal que es subjectessin bé mentre els decoràvem, els vàrem posar en glaçoneres rodones. Ens va anar molt bé, ja que els forats recollien les restes de pintura líquida i així vàrem embrutar molt poc. A més, per a poder traslladar la manualitat a conveniència i sense que les glaçoneres de silicona es dobleguessin i tinguéssim algun disgust, a sota hi vàrem posar unes altres safates transparents.

pintar ous amb comptagotes 03La preparació de la pintura és ben senzilla: barrejar pintura de dits i aigua fins que aquesta barreja quedi el suficient fluïda per tal de passar pel forat del comptagotes.

Pintar sobre una superfície circular de pòrexpan feia que la pintura llisqués per la seva superfície, creant llàgrimes de colors que s’anaven barrejant en unir-se les unes a les altres i crean molts matissos diferents i interessants. Pintar amb comptagotes és una tècnica que encanta als meus nens, ja que el líquid quan surt sembla que no es pugui controlar i sempre els sorprèn. Prémer per omplir el dipòsit de pintura i prémer per a buidar-lo, fa que es concentrin moltíssim en l’activitat i que la gaudeixin intensament.

pintar ous amb comptagotes 02La manualitat ens va durar tres o quatre dies, ja que, després d’una sessió d’acoloriment, calia deixar-la assecar sense tocar res de res. Una vegada la pintura era seca, giràvem els ous per a decorar la part inferior. Ens encantava observar les formes capritxoses de les llàgrimes de color!

Després d’unes quantes sessions, les superfícies ja estaven prou acolorides i, just abans no quedés ben seca la darrera capa, vàrem espolvorejar-ho tot amb purpurina, aconseguint un acabat ben brillant.

pintar ous amb comptagotes 04pintar ous amb comptagotes 06La part següent de l’activitat va ser embolicar amb paper de cel.lofana els ous pintats i lligar-ho tot amb un nus de cinta amb els finals rinxolats per nosaltres mateixos amb unes tisores. Mai ho havien fet i els va encurosir la proposta. He de confessar que el petit no se’n va ensortir, però que el gran ho va fer força bé i es va encarregar ell tot solet d’empaquetar els 10 ous que vàrem fer.

pintar ous amb comptagotes 05Abans de regalar-los, vàrem improvisar un joc amb ells. Us l’explicarem en pocs dies per si el voleu posar en pràctica abans de Pasqua.

Abril 2014: 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

Dues Mones-Tren DIY ràpides, fàcils i econòmiques

mona tren DIY 01La Mona de l’any passat la vàrem fer nosaltres amb els nostres nens, en una sessió de pastisseria poc precisa i fàcil de fer, de manera que tots poguéssim gaudir de la seva elaboració. No cal ni cuinar! Vàrem posar els productes que havíem comprat sobre la taula, i ens vàrem endinsar en la construcció de dues Mones-Tren que els varen encantar, ja que el tren Thomas els tenia -i els té- el cor robat.

La idea la vaig treure del Blog Petit Món, de l’entrada enllaçada a sota, i de seguida la vaig voler posar en pràctica. Us explico el nostre procediment per si us animeu a fer-la.

  • En primer lloc vaig omplir una tassa amb sucre i cacau d’esmorzar a parts iguales i ho vaig barrejar amb una altra tassa de mantega a temperatura ambient. La pasta resultant és el que vàrem fer servir com a “cola” per a clavar les diverses parts del nostre tren.
  • mona tren DIY 02Vàrem comprar un plum cake i mig per a cada tren, unes galetes cilíndriques per a les xemeneies -no en recordo el nom-, unes de quadrades per a les finestres -le petit écolier-, galetes rodones  amb forat al mig  -filipinos blancs- per a fer les rodes i bastonets llargs -mikado- per a fer-ne els eixos.
  • Al marge dels ingredients per a l’estructura i la cola per a clavar-los entre ell, vàrem comprar cargolets de colors i plomes per a decorar el tren.

Com podeu veure a la galeria següent d’imatges, el procediment és ben senzill i ens va oferir una estona ben divertida i entretinguda:

  1. Primer cal tallar un dels dos Plum cakes aproximadament per la meitat per tal de fer la part superior de la locomotora i superposar-la al plum cake sencer. L’altra meitat serà un vagó.
  2. Foradar de punta a punta els plum cakes amb un Mikado a un parell de centímetres o tres de la base per tal de fer els eixos de les rodes. Afegir-hi els Filipinos. Per tal que no caiguin, es poden fixar amb la nostra cola de mantega al cacau explicada a dalt.
  3. Encastar les xemeneies a la part del davant, també amb una punta de mantega al cacau.
  4. Afegir les finestres que es vulgui al lateral de la locomotora, subjectant també amb la nostra cola de mantega.
  5. Cobrir les teulades de la locomotora i del vagó amb una capa de mantega i espolvorejar amb cargolets de xocolata de colors.
  6. Decorar amb plomes i ous petits si es creu convenient.

Ens en vàrem llepar els dits! I el que és també molt important, ens va oferir la idea i els ingredients per a posar en pràctica altres creacions més lliures i creatives que no tardarem gaire a explicar-vos i que hem anat posant en pràctica. De mona, aquest any volem fer un castell, però aquesta vegada, ells aniran a la secció de galetes del supermercat i triaran els productes que volen comprar per a fer-la. A veure com queda!

Enllaços relacionats:

  • La mona de Pasqua del blog Petit Món, d’on vaig treure la idea base per a fer els nostres trens.
  • Coca Arc de sant Martí de Manetesicosetes, per si no voleu comprar els plum cakes ja fets i us animeu a fer les bases vosaltres mateixos. Les seccions d’aquesta coca queden de olts colors, de manera que us pot sortir una mona ben virolada i especial!

Previous Older Entries Next Newer Entries