Un arbre de Nadal que no punxa

Ara fa dos anyets, quan decorava la casa per les festes, no em va agradar la idea de posar l’arbre de Nadal dels altres anys perquè, com que l’únic lloc on el podiem posar era a terra, el nostre gran, que rondava un anyet,  hagués jugat amb ell i s’hagués pogut punxar amb les seves branques i els seus ornaments.  Vaig recordar que una amiga em va ensenyar un dia un arbret fet de roba i que tenir-ne un d’aquests a casa ens aniria molt bé durant els propers anys. I vaig decidir provar de fer-ne un de l’alçada del meu fill gran quan es posava dret!

Per fer-lo, cal dibuixar en un full plegat per la meitat, el contorn de mig avet, de manera que quan el full es desplegui, en surti el contorn d’un arbre sencer. Ho vaig fer a ull, sobre papers de diaris amb un retolador gruixut.

Després, per al meu arbre, vaig voler combinar dos estampats nadalencs iguals però de colors diferents, i vaig tallar tres arbres sencers de color vermell i tres de color verd, deixant uns centímetres de més al seu voltant per poder sobrefilar i cosir bé.

Una vegada els vaig tenir, vaig cosir de l’inrevés una cara vermella i una cara verda per tenir un arbre, i vaig repetir l’operació amb els dos arbres restants. Cal tenir la precaució de deixar al mig de la part de sota, un forat prou gran perquè et passi la mà per poder omplir l’arbre amb comoditat.

arbre de Nadal de roba- C2

Amb els tres arbres bicolors fets, la resta ja és molt senzilla: cal posar els tres arbres amb l’estampat per fora un al damunt de l’altre i fer una costura vertical al llarg de tot l’arbre que vagi des de la punta de dalt fins a uns tres o quatre dits de la part de sota. I després, només cal omplir l’avet i cosir la part de sota. Per acabar, hi vaig voler afegir uns llacets daurats a cada punta i una estrelleta a dalt de tot, així fa més Nadal.

La foto de dalt de tot és la del meu gran, quan encara no havia fet l’any, el moment d’estrenar l’arbre, i la de sota, és una del meu petit amb quinze mesos, d’aquest Nadal, a la que es veu l’arbre un xic més atrotinat i amb l’estrelleta de dalt aixafada. Pobre estrelleta i pobre arbre, ja han superat un parell de batalles a les mans del meu gran i encara n’hi queden un parell o tres més a les mans dels meus dos patufets. Aquest any ja són dos que els que juguem amb ell i contra ell… A veure com ho porta!

4 comentaris (+add yours?)

  1. angaleta
    des 15, 2012 @ 22:05:18

    Espectacular! A mi, que cosint roba sóc més aviat tirant a negada, em sembla gairebé màgic. Què passeu unes festes magnífiques en companyia els uns dels altres!

    Respon

  2. LamaRona
    des 17, 2012 @ 14:24:27

    La veritat és que no hi havia pensat! Tampoc em fa gràcia que el petit es pugui punxar, tenim un arbre d’aquest de plàstic que fa anys que l’arrosseguem i queda molt bonic però aquest any no hi haurà problema el petit acaba de fer just 5 mesos, però l’any que ve PERILL!!!! L’arbre és xulíssim!! per què no? ho intentaré tinc un any per fer-ho jaja

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: