Ara fa prop de dos anyets, quan el meu gran tenia un any i mig, que va començar a voler col·laborar en les tasques familiars. De totes elles, la menys arriscada i interessant és la d’aparellar mitjons. La primera vegada que li vaig proposar el joc vaig posar els mitjons arrenglerats en tres o quatre fileres i li vaig ensenyar a trobar els que eren iguals: el joc de les parelles però enlloc d’amb fitxes o cartes, amb mitjons!
Quan va entendre el mecanisme li va encantar! No va ser el primer dia, no. Tant li va agradar que era freqüent que volgués jugar-hi quan els mitjons ja estaven al calaix endreçats i me’ls repartia per terra… Des d’aleshores, els mitjons de colors es solen quedar damunt el sofà uns dies esperant el torn del joc de les parelles. De ratlles fines, amb pirates, llisos, de colors vius, amb dinosaures, amb números… tots són vistosos i fàcilment identificables. Ja no ens molestem a arrenglerar-los, sino que deixem el manyoc de mitjons en una muntanyeta al centre i anem triant des d’allà mentre descrivim els colors i els estampats que tenen. Va ser una delícia veure com va anar progressant en la descripció dels mitjons que aparellava!
Ara ja fa unes quantes vegades que el meu petitó s’afegeix al joc. Amb els seus vint mesos, també sembla que li agrada força. Quan estem sols o el germà descansa de la
dura jornada escolar sense migdiada, sol aparellar mitjons força bé, tot i que quan estem tots tres jugant-hi, és més partidari de remenar i barrejar, estirar-ne i endur-se’ls cap a altres bandes de la sala per aconseguir que el perseguim i acabem fent-li pessigolles… Repetim doncs, el procés d’aprenentage però amb variacions! Descrivim colors, observem els dibuixos, els aparellem… Pel que no han mostrat interès és a fer-ne una pilota per guardar-los plegats: una vegada trobats els dos mitjons iguals, me’ls donen i els guardo jo.
Aquesta versió del joc de les parelles amb mitjons és un clàssic de casa, igual que altres jocs d’ordre, com posar els coberts nets al seu lloc de la safata i posar els taps dels retoladors al retolador corresponent. Una vegada vaig demanar ajuda al meu gran perquè em classifiqués una caixa de fils de brodar per gammes de colors i li va encantar fer-ho!
No tinc clar si jugar a aquests jocs d’ordre els ajudarà a ser més ordenats de grans o no. De moment, practiquem colors, identificació i discriminació de dibuixos i ens ho passem bé jugant junts, a part de que facilita integrar la recollida i la col·laboració en les tasques de la llar a les seves rutines diàries. D’aquí uns anyets, sabrem si ha anat bé o no.
juny 11, 2013 @ 20:54:51
és genial , m’encanta l’activitat!!! a casa però, impossible fer-la, ja que els mitjons volarien pels aires i apareixerien una vegada i una altra sota el sofà .
una mare blogera que també feia aquesta activitat amb el seu nen, va explicar que era també base per a les matemàtiques , així què encara més be´!
una abraçada,
PD : sí, sí demana el microscopi per reis, ja veureu que guai!!
juny 13, 2013 @ 12:43:19
Interessant això de les bases matemàtiques!
I sí, el microscopi segur que cau per Reis aquest any o l’altre… aquest hivern ja vaig passar de llarg per davant la lleixa dels microscopis i similars amb certa recança de no comprar-ne, però vaig recordar que teniem una lupa amb llum led (també del Lidl) a la que de moment hi estem traient molt profit.
Una abraçada.
juny 12, 2013 @ 22:56:47
Fantàstic i com bé diu la Camino és un treball matemàtic en tota regla! A la Llum i a en Biel els agrada molt però el hit a casa és plegar draps (tinc l’entrada pendent!).
juny 13, 2013 @ 12:39:20
Està bé fer matemàtiques sense saber-ho, i nosaltres que ho feiem per jugar…
Plegar draps deu ser el primer pas cap a planxar i plegar camises, no? 😉