Neu artificial a casa

Aquesta safata de neu artificial està esdevinguent un clàssic de les nostres vacances de Nadal. L’any passat, quan els nens la varen conèixer, els va encantar, i quan me la demanaven, sempre els deia que només la podiem fer a l’hivern, quan tornés el tió i les vacances de Nadal, de manera que amb l’arribada d’aquestes festes, he tornat a preparar-la i he tornat a gaudir veient que bé s’ho passen amb ella.

La recepta original està extreta del blog Growingajeweledrose, enllaçat a sota, però sense concretar-ne les quantitats exactes, de manera que quan vaig fer per primera vegada la caixa de neu artificial anava una mica perduda i no sabia ben bé quina textura havia d’aconseguir.

Vaig barrejar per intuïció tres capses de farina de blat de moro amb un parell de tubs d’escuma d’afaitar. Com que vaig anar provant, recordo que fins i tot hi vaig afegir mig tub que tenia per casa d’escuma de cabells…

Jugant amb la barreja ens ho varem passar molt bé, però sort que vàrem posar un plàstic a sota la proposta! La massa és engrunada i en format de pols pesada, però manté certa consistència si s’hi aplica pressió. Consistència suficient per fer-ne algunes boles però no per a fer-ne un ninot de neu com m’havia proposat. Vàrem jugar-hi amb culleres i vàrem omplir pots i fer infinitat de flams. A la foto de portada veieu el màxim que vàrem aconseguir després de marranejar alegrement i provar-ho durant una estona.

I aquest any hem repetit! Havent vist la posada en pràctica de dues propostes més, enllaçades a baix, i constatant que la textura obtinguda era l’esperada, aquest any hem volgut tornar a explorar la safata de neu artificial. Aquesta vegada, hi hem tornat a posar tres kilos de farina de blat de moro, i dos pots d’escuma d’afaitar, barrejats amb molta purpurina.

Com que el petit ja és més gran, tots hem participat en l’elaboració de la barreja i hem al.lucinat amb les textures dels ingredients: la muntanya de farina dins la capsa i la pols que aixeca quan es pica, i la sorpresa de recordar la textura suau i amorosa de l’escuma d’afaitar. Els nens han gaudit moltíssim en barrejar els ingredients i es miraven sorpresos les mans empastifades dels ingredients. Una vegada tot lligat, el saler màgic de purpurina, hi dóna el toc final i preciós.

L’estona de joc ha estat llarga i s’ha anat desenvolupant en diferents etapes. En primer lloc, calia experimentar amb la barreja, comprovant-ne la textura, la duresa, la temperatura… aplanant la superfície, fent boletes, aixafant-les, etc.

En segon lloc, jugant-hi amb recipients com oueres, pots, culleres i taps de plàstic… I per últim, després de veure la semblança entre la capsa i la superfície llunar de la nostra maqueta de l’espai exterior, omplint-la amb naus espacials i astronautes que conviuen amb naturalitat i harmonia amb ninotets de neu fets de goma eva. Un escenari fantàstic per a històries llunàtico-hivernals!

“Ens agraden molt les teves sorpreses, mama!”, em va dir el gran espontàniament, frase que m’anava repetint amb un somriure mentre recollia l’escampall i el pare tenia als petits a la banyera…

Enllaços relacionats:

• Frosty fluff snow play del creatiu blog “Growingajeweledrose”; on es mostra la proposta que serveix de punt de partida.
• Ambient nadalenc del blog amic “Mama, mimos i més”; on es veu la safata d’experimentació a casa com a element decoratiu i de joc hivernal.
• La caixa de l’hivern del blog amic “Encenent la imaginació”; on també es veu l’elaboració de la safata i el joc que se’n deriva.
• Construint l’espai exterior-I de “Manetes i cosetes”, maqueta citada en el text superior.