Tendresa a distància

Des de que m’he hagut d’incorporar a la feina, hi ha dos matins a la setmana que no puc veure els meus prínceps i no els puc ni abraçar, ni fer petons, ni parlar-los amb veu dolça, ni mirar-los als ulls, ni somriure’ls… i això em trenca el cor.

tendresa a distància 01

Què deuen pensar els petits quan es lleven i no em veuen? Malgrat la nit anterior els explico que l’endemà la mama no hi serà, que ha d’anar a treballar però que encara que no hi sigui, pensa en ells i els envia tot l’amor que té des d’on està, penso que em troben un xic a faltar. Malgrat sé que el pare els atén molt i molt bé, sento que els fallo una miqueta…

Pensant, pensant, vaig voler trobar una manera de ser als matins amb ells i que s’adonin que els envio amor i tendresa. Vaig dibuixar dos cors sobre cartolina vermella i hi vaig escriure MAMA en lletra de pal perquè el meu gran fos capaç de llegir-la. Els vaig retallar, plastificar i hi vaig passar una cinteta.

Al matí, abans de marxar de casa, els vaig posar un a cada llitet dels meus nens, els vaig acariciar i me’n vaig anar a la feina pensant en les reaccions que tindrien en veure’ls. Li vaig demanar al papa que els expliqués que aquells cors els havia posat la mama al matí abans de marxar a treballar i que ho havia fet perquè com que no els puc fer petons de bon dia, els poso aquest cor al llit perquè els estimo molt i perquè encara que no hi sigui, penso en ells.

tendresa a distància 02Quan a la tarda el pare em va explicar que el gran s’havia posat molt content en veure el cor i llegir que hi posava MAMA, i que, després d’explicar-li que l’havia posat jo perquè l’estimo molt, no es va separar del cor mentre el vestia, esmorzava, anava al wc i s’arreglava, em vaig emocionar. Em vaig emocionar perquè em vaig adonar que un petit cor de cartró com aquest, uneix dues persones en la distància.

El petit, s’ha adonat del significat del cor amb les repeticions, perquè li ensenyo el cor a la nit i li dic que l’endemà la mama li posarà al costat i l’acariciarà mentre dorm. Ara, ja no trobo el seu cor abandonat al llitet, si no que està, junt amb el del seu germà al sofà, senyal que ha entès una mica el que significa i que esmorza amb el cor agafat.

No puc evitar ser fora de casa alguns matins, però així em sento millor perquè sento que els dono amor i tendresa a distància, que d’alguna manera estic acompanyant-los malgrat no hi sóc físicament, que estem units cada matí i que ells ho saben…

Advertisements

6 comentaris (+add yours?)

  1. Camino
    juny 20, 2013 @ 16:51:16

    quin detall més bonic, a més a més amb feedback assegurat !!!
    preciós!

    Respon

  2. gemmac
    juny 21, 2013 @ 11:47:43

    Hola Elisabetsalie! Acabo de veure al blog la idea del cor de cartró plastificat. M,ha semblat molt tendre i he pensat que si jo fos un nen petit m,hauria encantat i reconfortat que la meva mare m,ho fes!

    Respon

  3. Inski
    juny 21, 2013 @ 21:08:44

    elisabetsalie! quin detall més bonic! és una idea meravellosa!crec q la meva és petita per entendre-ho, però ben segur q et copiaré la idea més endavant! una abraçada i molts ànims amb la feina!

    Respon

    • elisabetsalie
      juny 22, 2013 @ 08:15:11

      Gràcies, Inski però ja fa un any que treballo!
      Segur que quan ho provis, la petita ho entendrà. Una idea que em va venir parlant amb una companya de feina és que es poden fer dos cors, un amb una fotografia del pare i un altre amb una de la mare, per quan siguin els dos que treballen d’hora i es vagin alternant. I amb fotografies no cal que els nens sàpiguen llegir per entendre-ho! Una abraçada.

      Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: