Descobrim la força centrífuga

experimentació_força_centrífuga_01Si descobrir la força de gravetat és apassionant per un bebè i fa que no pari de tirar objectes a terra durant un temps per veure com cauen i sentir el soroll que fan, descobrir la força centrífuga ha estat igual d’interessant per als meus prínceps.

El dia que vaig voler preparar una activitat a casa amb dues safates giratòries  (ignoro si es tracta d’una formatgera que vàrem comprar sense tapa o si es tracta d’una safata per a sushi, perquè a l’embolcall no hi havia cap pista al respecte), no em varen deixar que posés res més damunt les taules perquè varen quedar fascinats pels objectes en qüestió.

La curiositat no els va deixar esperar a que preparés el que em proposava i varen anar ràpidament un a cada safata i, en descobrir com giraven vaig aturar la meva idea per gaudir del moment de la descoberta. El petit anava donant-li cops a poc a poc i reia quan es desplaçava, però el gran, de seguida que va entendre el moviment, li va donar tot l’impuls que va poder i deia que era com el volant d’un cotxe. Emocionat, anava dient “gira, gira…”

Veient el que feien, vaig voler anar-los posant al voltant de la safata objectes de formes i pesos diversos per tal que experimentessin amb ells: pilotes, taps de colors, fulls de papers arrugats… Els apilonaven i immediatament els feien sortir disparats de la safata.  I rèien. Rèien quan sortien propulsats i quan es quedaven els taps tombats bambolejant per la safata o quan les pilotes s’hi quedaven fent tentines amb desplaçaments imprevisibles. Aquell dia varen riure molt.

A poc a poc anaven provant amb altres joguines: peces de fusta, alguna cullera, palletes, tubs de paper wc i fins i tot en un moment que em vaig despistar ho varen intentar amb un tren elèctric!😦  I varen aprendre a girar fort i a frenar de cop, a fer girar suaument la safata deixant-hi el dit fixe per canviar de direcció, a accelerar i a frenar i a gaudir de les sorpreses que els aportava l’imprevisible moviment dels cossos… Tota una sorpresa. Tota una troballa.

5 comentaris (+add yours?)

  1. Inski
    abr 11, 2013 @ 19:55:31

    ostres! q xulo! començaré a buscar una safata giratòria!

    Respon

  2. hiolambda
    abr 12, 2013 @ 09:59:08

    Síiii. Safates giratòries! Jo també he rigut imaginant-me la situació. És súper divertit!!!
    Ostras, a més m’anirien bé per a quan em lio la manta al cap i faig pastissos

    Respon

  3. angaleta
    abr 13, 2013 @ 21:44:28

    Aquests moments són els millors. Algunes vegades dediquem hores i esforç en preparar coses, però és necessari aturar-nos i deixar-los (i deixar-nos) gaudir. Descobrir. Si en aquell moment no haguéssis estat allà amb ells aquest interès hauria passat per alt. Gràcies per compartir la màgia de l’esponteneïtat amb nosaltres!

    Respon

  4. elisabetsalie
    abr 14, 2013 @ 20:33:27

    Sí, noies, ja veieu, només cal deixar-los una safata giratòria a la mà que són capaços de fer-hi les mil i una. A mi m’encanta veure com poden treure partit de les propostes amb la seva mirada neta de prejudicis cap als objectes, només amb la seva curiositat i la seva creativitat. Tot un regal poder ser-hi. I un plaer compartir-ho.

    Respon

  5. Trackback: Per afegir a la Carta als Reis: les nostres Eines | manetesicosetes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: