Un llibre preciós

un llibre preciós 01a

Ja sabeu que el tema dels llibres és una debilitat que tinc i que de tant en tant, parlo de llibres que han estat especials per a nosaltres per algun motiu. El llibre del que vull parlar avui és de Blas Miras i Virginia García  i es diu Si us plau!, publicat per l’Editorial Queralt dins la col·lecció Ratolí Blanc.

un llibre preciós 01No fa gaire que el tenim però ja s’ha convertit en entranyable per la història que explica, pels valors encantadors que transmet i pels dos personatges que el protagonitzen: el Ratolí Blanc i un taronger de somriure dolç.
Quan els l’explico els nens gaudeixen amb les magnífiques il.lustracions que omplen les pàgines, de línies suaus i plenes de paisatges i detalls evocadors: l’arbre florit és d’una bellesa prodigiosa i quan està ple de taronges t’ofereix una preciosa visió de la natura en tot el seu esplendor.

L’argument és ben senzill i entenedor i transmet als nens la necessitat de respectar els altres i demanar permís per a aconseguir el que es vol i a més, t’ensenya el poder de les paraules màgiques “Si us plau!”, així com el poder de l’agraïment davant els favors rebuts i la col.laboració i treball en equip per aconseguir un bé comú i poder oferir als altres el millor de tu mateix.

un llibre preciós 02Recordo amb dolçor com els meus fills i jo ens vàrem quedar atrapats ja des del començament per la història i la candidesa dels personatges i com varen obrir els ulls gaudint de la sorpresa final del llibre en veure el taronger carregat de fruits saborosos. Una sensació de benestar i alegria que ens va omplir i que els va fer anar a dormir amb un somriure de felicitat. Els va encantar!

un llibre preciós 03No han estat poques les vegades que m’han demanat que els l’expliqui des de que hem tingut la sort de trobar aquest petit tresor. Un altre que, des d’ara, ja forma part de la nostra família!

Ara que s’acosta Sant Jordi i és costum regalar llibres, si voleu conèixer més llibres especials per a nosaltres, cliqueu la categoria Llibres de la barra lateral dreta del nostre blog o aneu a visitar el nostre cartell col·laboratiu a Pinterest. Molt bones vacances i feliç Sant Jordi!

un llibre preciós 04

 

Enllaç relacionat:

  • Enllaç a la pàgina de l’editorial Queralt on hi ha una breu sinòpsi del llibre Si us plau!

Pintura esquitxada amb gomes

pintura esquitxada amb gomes 01

Un diumenge de mal temps de fa uns mesets enrera estàvem avorrits per casa i els nens només tenien ganes de tele i de molestar-se l’un a l’altre, i vaig voler provar sort amb aquesta activitat que havia vist temps enrera a Pinterest i que no trobava mai el moment de posar en pràctica.

pintura esquitxada amb gomes 07La veritat, és que tenia preparades unes capses precioses de fusta per a fer un muntatge una mica més durador, però la necessitat em va fer tirar pel dret i vaig agafar aquestes capses reciclades de cartró, gomes de pollastre, pinzells, pintura de dits rebaixada amb aigua i uns quants fulls de paper blanc tallats a la mida de la capsa i vaig cridar els nens perquè vinguessin a la cuina.

El gran va venir desganat però en veure que posava al petit a la seva trona va pujar també a la seva per no perdre’s cap detall però sense gens de ganes de participar en res. El petit va acollir l’activitat amb il.lusió i li vaig ensenyar que si acostava el pinzell ple de pintura a les gomes i les pintava un xic, quan les estirava enlaire i les deixava anar de cop, la pintura sortia disparada i esquitxava el paper. No li va caldre més demostració per implicar-se de seguida en el procés i va voler provar-ho ell mateix. A poc a poc, anava tacant diverses parts de les gomes i propulsant la pintura cap al paper. Es posava content en veure les taques que apareixien després de l’impacte de la goma.

pintura esquitxada amb gomes 04pintura esquitxada amb gomes 05El gran, encurosit, em va demanar pintura i va començar a experimentar pel seu compte amb les gomes i amb combinacions dels colors que estaven sobre la taula en diverses tasses. El petit també va voler canviar de colors i ben aviat la taula de la cuina es va convertir en un taller de pintura esquitxada amb dos nens ben entretinguts i feliços que, entre els sons dels impactes de les gomes en el cartró de les caixes, deixaven anar alguna riallada de complicitat. Amb la pràctica, varen aprendre a relacionar la taca que apareixia al paper amb la quantitat de pintura i amb la força amb què estiraven la goma, comentant els resultats entre ells: “Més fort, més fort!”…

pintura esquitxada amb gomes 06Uns quants fulls pintats més tard, a l’hora de recollir, em vaig adonar que es tracta d’un activitat molt més fàcil de netejar que moltes altres en què la pintura s’escampa, ja que els esquitxos de la pintura sempre queden recollits per la capsa i no taquen fora de l’espai acotat.

Per tant, a part de ser una activitat divertida, és ràpida de preparar i de recollir i capaç d’alegrar un vespre avorrit. Una fantàstica manera d’acabar el cap de setmana!

pintura esquitxada amb gomes 03Si voleu veure més maneres originals i divertides de dibuixar i pintar, us recomano que visiteu el Tauler Col.laboratiu que hem creat a Pinterest, i que si hi voleu participar m’ho feu saber i us activaré com a editors. També podeu llegir algunes de les nostres experiències buscant a les categories de Dibuix i Pintura de la barra lateral dreta del nostre blog.

Molt bones vacances a tothom!

Braçalets de gomes amb forquilla i llum negra

braçalets de gomes fluorescents 01Anem a pams: primer explicaré el de la forquilla, i després el de la llum negra.

Ja fa temps que vaig veient com braçalets, collarets i anells de gomes envaeixen les articulacions dels joves i tenia ganes de provar de fer-ne amb els nens, així que vaig anar a comprar gometes als xinos i em vaig enamorar d’aquestes que veieu perquè estava segura que sota llum negre es veurien fantàsticament bé. Com que imaginava que els seus ditets tindrien dificultats serioses per a subjectar una pinça d’estendre roba i maniobrar amb les gomes en un espai tant petit, vaig anar donant voltes fins a trobar l’instrument perfecte per a facilitar-los la feina i poder gaudir de l’elaboració dels seus propis braçalets. I al final el vaig trobar: unes forquilles de fusta de pèssima qualitat a les que em va ser molt senzill de tallar amb unes tenalles la pua del mig.

braçalets de gomes fluorescents 01cEl dia que els vaig presentar l’activitat, el meu gran va saltar d’alegria perquè alguns nens de P-4 de la seva classe porten braçalets d’aquests i semblava ser que ell també en volia. Els vaig presentar les dues forquilles amb unes quantes gomes posades i els vaig ensenyar la tècnica per a continuar-les. Jo no hi tenia gaires esperances perquè el meu gran fa poc que ha fet els quatre anys i ho veia complicat per ell, però s’hi va llançar entusiasmat. I en poca estona va tenir el seu primer braçalet fet! I cada dues o tres gometes s’aturava a comptar i m’ensenyava orgullós el seu treball. Aviat va tenir també acabat el segon!

braçalets de gomes fluorescents 04braçalets de gomes fluorescents 05El petit, etern repetidor del que fa el gran, ho provava amb empenta però de tant en tant m’anava diguent: “Mama, aiudes?” i jo li anava ensenyant què havia de fer amb molta paciència. Aguantàvem la forquilla a mitges i li anava indicant els moviments. Estava tant concentrat com el gran, però amb els seus dos anyets i mig al final es va rendir i després de dir un “no puc” que em va arribar a l’ànima, es va dedicar a fer-se molts anells als dits per tal de jugar amb gomes i no ser menys que el seu germà. Li vaig fer un braçalet amb les gomes que ell triava i va estar molt content i orgullòs d’haver-ne fet un “a mitges” amb mi.

braçalets de gomes fluorescents 03braçalets de gomes fluorescents 02Però un parell de setmanes més tard, amb la tècnica ja apresa, els vaig voler presentar la mateixa proposta però sota llum negra. Feia temps que no jugàvem sota aquesta llum perquè el meu gran desde uns mesos ençà em deia que li feia una mica de por, però en tornar de l’escola i trobar-se la proposta de les gomes sota aquesta llum els va encantar i la paraula “por” no va sortir per enlloc. Crisi superada, doncs.

I vàrem tornar a fer braçalets amb les forquilles, i varen estar molt contents de fer-ne, sota aquesta llum negra tan especial que ressalta tant i tant bé els colors de les gomes. Això si, la visibilitat és més reduïda que amb llum blanca i els braçalets sovint s’emboliquen, augmentant la dificultat de l’activitat. No res que uns ditets atrafegats i il.lusionats no hagin pogut superar!

braçalets de gomes fluorescents 01b

Blocs amics amb entrades explicant les seves experiències amb braçalets de gomes, enllaçats per ordre de publicació:

 

 

Coca Arc de Sant Martí

coca arc de sant martí 01Aquesta primavera els nens estan obsessionats per veure un Arc de Sant Martí al natural i encara no ho hem pogut aconseguir. Ja portem uns quants viatges en cotxe buscant-lo per tot arreu i sense èxit, de manera que he ideat unes quantes maneres per “fabricar-ne” a casa.

coca arc de sant martí 03Aquesta que explico avui és ben senzilla de fer. Es tracta de fer una coca clàssica, la que li surti millor a cadascú i transformar-la en una coca primaveral amb aigües dels colors de l’arc de sant Martí. Només cal seguir la tècnica de distribució de la massa de la coneguda coca “zebra” però amb molts més colors.

La recepta i les passes que hem seguit per fer la nostra coca-primavera o coca-arc de sant Martí és la següent, tot i que com dic, se’n pot fer servir qualsevol:

  1. coca arc de sant martí 04Batre tres ous amb 200 gr. de sucre;
  2. Afegir-hi 100gr. d’oli d’oliva suau o de girasol, 1 iogurt de llimona i barrejar bé;
  3. Afegir-hi els 170gr. de farina, el pessic de sal i el llevat i tornar a barrejar;
  4. Fer tantes parts en bols de la barreja resultant com colors volgueu obtenir i anar afegint colorants alimentaris fins a trobar els tons desitjats;
  5. Abocar un color al motllo i posar el següent a cullerades ben centrades, de manera que el color anterior vagi anant cap els laterals;
  6. Repetir l’operació amb tants colores com tinguem, posant-los sempre ben centrats, fixeu-vos bé en les fotografies;
  7. Preescalfar el forn a 170ºC i coure durant 30 minuts en un motlle de corona o en un de plum cake per tal que els dibuixos ressaltin més.

coca arc de sant martí 05coca arc de sant martí 06Tal com podeu veure a les imatges, els petits s’ho varen passar pipa fent les barreges amb els colorants i trobant els colors de l’arc de sant Martí, buscant com són en el dibuix d’un conte. Varen anar deduïnt les barreges correctes per a trobar-los i tot plegat es va convertir en una experiència culinària-artística-manipulativa-experimental prou interessant.

I al final, després de coure la coca i deixar que es refredés, tallar-la i descobrir-ne els colors de l’arc de sant Martí en aquestes formes delirants i menjar-nos-la per postres, ens va dur una enorme satisfacció. Per fi, hem pogut gaudir d’un Arc de Sant Martí!

coca arc de sant martí 01b

Entrada relacionada:

  • Pastís zebra de Aquí ho deixo dit. On vaig aprendre la tècnica de realitzar les capes de pasta de manera concèntrica per tal que quedin les coques fent aigües.

La festa de la neteja -o com gaudir explorant l’escuma del sabó-

la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó  01b No ho tenia previst, ho asseguro. Dissabte passat al matí vaig deixar els nens jugant a la sala i vaig sortir a veure en quines condicions estaven les joguines de la terrassa després d’haver passat l’hivern a la intempèrie però els petits em varen seguir. Com que no hi va haver manera de convèncer-los que tornessin a entrar, mentre jo em posava a netejar la teulada de la caseta, els vaig proporcionar guixos de colors perquè pintessin a terra. Una proposta insuficient ja que a la que em vaig despistar ja estaven escampant per terra les restes del sorral magnetita i ho remenaven tot: m’estaven cridant l’atenció i no tenien previst deixar-me netejar… Allò que es diu que “si no pots amb l’enemic, uneix-te a ell” és ben cert, perquè en quan els vaig preguntar si em volien ajudar em varen contestar amb un sí rotund i entusiasmat.

la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 01Vaig agafar les dues galledetes del kit de joc de l’estiu i les vaig omplir fins a la meitat amb aigua, i un bon raig de sabó de rentar plats. Els vaig donar una baieta a cadascun i, després d’ensenyar-los com s’havia de remullar, apretar entre les dues mans fent-ne una boleta perquè sortís l’aigua i després fregar les superfícies brutes, em vaig asseure a una cadira amb la càmera a punt per observar com es desenvolupava el nou joc.

Va ser un èxit rotund! Feia temps que no mostraven tant d’interès en una activitat: la combinació de recuperar la caseta de joc oblidada durant els mesos d’hivern, amb l’aigua, l’escuma del sabó i les baietes, el plaer d’explorar i aprendre a fer una activitat destinada als adults i el plaer d’estar a l’aire lliure ara que amb la primavera el cos ens demana a crits sortir a l’exterior, va fer que la senzilla i avorrida posada a punt de la terrassa es convertís en tota una festa de la neteja.

la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 02la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 05Com ja és habitual, al començament, els petits exploradors es varen centrar en descobrir el funcionament de les baietes, de com canviaven de pes en remullar-les, veure com l’aigua baixava de la baieta a la galleda, aprendre a treure’ls la que sobra apretant ben fort i descobrint que d’aquesta manera es produeix moltíssima escuma. I després, com el sabó s’anava adherint a les superfícies que fregaven i com per art de màgia la brutícia anava desapareixent davant els seus ulls…

la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 04la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 03Però al cap d’una estona, ja avesats al funcionament de la neteja, i amb l’exterior de la caseta ben net, varen anar a buscar nous objectius. Així, el petit em va empastifar les cortines protectores de la rentadora i el gran va començar amb les bicicletes… Com que jo no vaig compartir la seva alegria, els vaig proposar de netejar altres joguines seves: les cadires per seure, de les que en varen netejar tots els racons possibles ben concentrats. Després els va tocar el torn a la cistella de bàsquet i al matalasset que tenen dins la caseta…

la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 07la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 06L’entusiasme anava en augment: galledes amunt, galledes avall, escuma a terra, trasvassament de líquids d’una galleda a l’altra en tenir-ne una de buida, compartir baietes i galledes, riure moltíssim i, finalment, per part del gran, recollir aigua de terra amb la baieta i rentar el cabell del seu germà. En aquest moment vaig decidir posar punt i final a la sessió de neteja perquè ja no em semblava higiènica i ja portaven massa temps molls de cames i ara, també de cap.

la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 08la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 09El pare va portar al petit a la banyera i jo em vaig quedar recollint amb el gran. I quan el petit ja va estar, el gran va anar a banyar i jo em vaig dedicar a esbandir el sabó omnipresent a la terrassa a cops de mànega. No us penseu pas que vaig tardar poc a treure tot el que hi havia, l’havien feta grossa, però la seva alegria  i els seus descobriments em varen recordar, una vegada més, que escoltar el que els nens volen quan et reclamen atenció, i que proporcionar-los activitats motivadores i que propiciïn el descobriment del món que els envolta és meravellòs i atenua qualsevol molèstia que et puguin ocasionar.

la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 10la festa de la neteja explorar l'escuma del sabó 11

 

Enllaç relacionat:

Laberints gegants i de tots tipus

laberints des mille fleurs 01Ara que la primavera ja és aquí, i que tots pensem en les properes vacances, us vull explicar la troballa meravellosa que vàrem fer aquest estiu passat, per si us podeu escapar algun dia i visitar-la. Com ja he explicat, ens varen operar el petit i després d’invertir les vacances en l’hospital i la convalescencia ens varen quedar 36 hores de vacances abans jo no em posés a treballar. Cotxe i maletes i ens vàrem escapar al Sud de França, una zona meravellosament ben preparada per a viatjar amb petits.

laberints des mille fleurs 01bAl matí del segon dia, va caure a les nostres mans el tríptic d’un lloc fantàstic, i gairebé a tocar de la frontera: “El laberint de les mil flors”, del que us deixo l’enllaç a la part de sota de l’entrada. Vàrem pensar que seria el lloc ideal per anar a passar la tarda i gaudir de la natura i de les seves variades propostes amb els nens. I no ens vàrem equivocar gens ni mica: ens ho vàrem passar “pipa”!

El Labyrinthes aux 1000 fleurs és un parc que conté diversos tipus de laberints en els que les persones hi entren a dins i poden experimentar-hi tot tipus de sensacions. Ben bé després de l’entrada i del bar, trobem dins un hivernacle un petit laberint de plantes tropicals precioses organitzat en passadissos semicirculars. Cal atravessar-lo per anar a l’exterior a gaudir dels altres laberints de més gran format.

laberints des mille fleurs 02Una vegada fora, el primer que et trobes és l’hipnòtic laberint celta, format per pedres, que utilitzaven els antics com a vehicle de meditació. Recórrer les seves cargolades opcions fins al centre és molt divertit per als nens.

A continuació, trobes el laberint verd, de gran format, en el que la vegetació no et deixa entreveure la sortida, de manera que es converteix en un passeig i un joc ben interessant. Cal dir que a diverses cantonades del laberint hi ha càmeres des de les que pots demanar ajuda en cas de cansar-te i no trobar la sortida. El caminet està constituït per multitud d’espècies interessants que, suposem que a la primavera deuen estar espectaculars. Nosaltres, que hi vàrem anar a finals d’agost, ho vàrem trobar tot una miqueta sec, tot i que encara feia força goig. De tant en quant, podem trobar plafons amb endevinalles que amenitzen el camí, tot i que, al ser en francès, no són tant fàcils de resoldre. Al bell mig d’aquest laberint hi ha una zona de jocs i uns bancs per a poder descansar de la ruta.

laberints des mille fleurs 06El següent laberint que hi ha és el de fusta, format per separadors de jardí ben enganxats entre ells formant camins. És molt interessant recórrer els seus camins, ja que al ser totes les parets iguals, la desorientació sembla major. També en aquest laberint hi ha plafons amb jocs proposats i a la seva part central, plafons amb nombroses il.lusions òptiques com a premi per haver acabat el recorregut.

laberints des mille fleurs 09Una vegada surts d’aquest laberint de fusta, et trobes amb el laberint de metall. Aquest ja són paraules majors, ja que a través de les reixes que el composen entreveus els enrevessats camins de què consta i seriosament, amb el sol de migdia d’agost et fa cert respecte entrar-hi per si t’hi has de passar gaire estona voltant per a trobar la sortida. Afortunadament, i com un cartell indica, les tanques metàl.liques estan posades a partir d’un metre d’alçada, de manera que si algú s’agobia per no trobar la sortida, sempre pot fer drecera per sota. Això ens va tranquil.litzar, ja que el nostre gran ja havia sortit disparat a explorar-lo sense preguntar.

laberints des mille fleurs 03Una vegada en surts, et trobes amb una zona amb propostes laberíntiques diferents. Hi ha un jardinet zen al qual no s’hi pot accedir, i una sèrie de laberints de moviment condicionat, és a dir, laberints que no tenen parets però que per a resoldre’ls has de seguir les pautes de moviment que et donen. A les fotografies en podeu veure dos d’ells: el de fletxes que et fa avançar el nombre de quadres que tu vulguis, sempre i quan ho facis en la direcció indicada, i el de rajoles de colors, que et permet avançar sempre i quan segueixis en la direcció que vulguis el patró de colors que et proposen. Explorant-los i descobrin-ne les solucions ens ho vàrem passar molt bé.

laberints des mille fleurs 08El laberint de bambú, va fer sentir els nens com a veritables exploradors de la selva, ja que consisteix a travessar una gran zona plena de bambú per uns caminets marcats a terra, però que a l’alçada de la cara són ben espessos, de manera que cal anar-los apartant per avançar. Una gran aventura per a tots!

laberints des mille fleurs 07La següent zona, és una explanada on hi ha diferents tipus de cases del món, algunes fetes amb materials de reciclatge, altres, imitant vivendes reals. Cadascuna d’elles ofereix un entreteniment d’algun tipus per als nens: intercomunicadors de tubs entre cases, trencaclosques gegants, etc. Ben aprop també hi ha un jardinet de bonsais que va fer les delícies dels nens veient arbres de la seva mida…

laberints des mille fleurs 15Val a dir que ens vàrem deixar dos laberints per explorar, però que ben aviat provarem de tornar-hi per a gaudir-ne. Es tracta d’un laberint encantat, al que ni ens vàrem acostar per no fer rebrotar els malsons del gran que havíem aconseguit apaivagar amb la fabricació del nostre esprai mata-monstres, i el laberint anomenat Splash, al que s’hi ha d’accedir obligatòriament amb banyador i tovallola, i com que no en portàvem vàrem preferir prescindir-ne, tot i que pels crits de la mainada que hi havia per allà, anar-hi havia de ser ben divertit.

Per acabar aquest avisita guiada, vull dir que també hi ha una zona de picnic que també conté algunes propostes d’experimentació interessants per a nens, on hi vàrem berenar plàcidament a l’ombra. La propera vegada que hi anem, ens portarem el dinar per tal d’aprofitar molt bé totes les seves propostes. Val la pena pagar el preu de l’entrada!

laberints des mille fleurs 18laberints des mille fleurs 17

Enllaços relacionats:

Altres llocs especials per visitar i gaudir en família:

laberints des mille fleurs 01c

Un llibre per llegir amb els ulls tancats

llegir a cegues 03No puc evitar de parlar amb passió dels llibres d’Hervé Tullet. Des de que l’hem conegut com a autor, que no hem parat de gaudir de les seves creacions, bé comprant-les, bé anant a buscar-les a la biblioteca, ja que no fa llibres per llegir si no que fa llibres-joguina per experimentar noves sensacions. I a casa ens encanta!

Fa ben poc vaig explicar com ens agradava el seu llibre-mirall titolat “Juego de espejos” i avui parlaré del seu “Juego de leer a ciegas”, ambdós enllaçats a la part de sota de l’entrada. Tots dos llibres varen aparèixer dins el tresor dels pirates que els meus petits varen trobar seguint les indicacions del mapa que varen trobar dins una ampolla a l’aigua del mar… Llibres màgics i especials per a una activitat màgica i especial!

El llibre “Juego de leer a ciegas” ens proposa una ruta des del començament del llibre fins a la seva fi, passant el dit per damunt un camí vellutat que recorre les seves  pàgines dibuixant espirals, corbes i laberints, esfonsant-se en forats i buscant a les palpentes el caminet quan el seu traç és discontinu. Durant el viatge, has d’anar explicant l’aventura que t’imagines que et succeeix o el paratge en el que estàs o  el que sents al llarg del camí. Un exercici de concentració i d’imaginació magnífic.

llegir a cegues 02

Magnífic, però excessiu per als meus petits, que no són capaços encara de verbalitzar aventures com la que Hervé Tullet proposa. Ja ho faran quan siguin més grans. Nosaltres, hem adaptat la proposta a l’edat dels petits i funciona perfectament al seu nivell.

El petit, igual que feia el gran quan va rebre el conte, fa el recorregut ben concentrat amb el dit índex sense ni tant sols intentar aclucar els ulls. Li costa força no sortir del camí però li encanta poder fer el passeig pàgina per pàgina i es posa molt content quan ho aconsegueix.

llegir a cegues 04El gran, ara ja fa uns mesos que aconsegueix seguir les pàgines d’una a una amb els ulls tancats, però li cal tanta concentració per a fer-ho, i tanta força de voluntat per a vencer la curiositat d’obrir els ulls per a mirar, que és incapaç de parlar mentre segueix el camí. Si es perd, fins i tot alguna vegada ha recuperat la posició sense obrir els ulls!

I és que la proposta del llibre-joc amaga una dificultat encoberta: privar-nos de la vista, el nostre sentit majoritari. Conscient d’això, ja fa temps vaig crear “la capsa de les endevinalles” per al meu gran i ara ja fa un temps que estem provant de recuperar-la per a jugar-hi amb tots dos. Amagar el nostre sentit majoritari fa que centrem la nostra atenció en els altres sentits que, habitualment, releguem a la posició de secundaris, i aconseguim descobrir noves perspectives del que ens envolta, sigui a través del tacte, de l’olfacte, del gust o de la oïda.

Per si us ve de gust explorar una mica més aquest món dels altres sentits, he deixat un breu recull d’entrades que, conscientment, exploren aquest fet. Propostes de joc que ben segur no us deixaran indiferents.

 Enllaços relacionats:

Previous Older Entries

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 135 other followers