La capsa de p3 – versió 2

la capsa de p3 versió 2 01Començar les etapes amb il.lusió és fonamental, de manera que provem de cuidar tots els detalls possibles i implicar els nens en la seva realització en la mesura de les seves possibilitats. Per això, quan el meu gran va començar p3 i ens varen demanar una capsa per a desar-hi una muda, la vàrem anar a comprar sense dibuixos i la vàrem decorar nosaltres amb washi tape. Si voleu llegir l’entrada pertinent, aneu a l’enllaç inferior.

la capsa de p3 versió 2 02Ara és el petit el que comença p3 i, com és lògic, també ha de tenir la seva capsa personalitzada. La idea és que quan la vegi se’n senti orgullós i pensi que l’estem recolzant i que el que està fent a l’escola és important per a tots, malgrat no siguem físicament allà.

Aquesta vegada, però, no l’hem decorat amb washi tape, sino que ho hem fet amb pintura. La capsa que hem triat és de ratlles de colors blanc i gris, ben neutres, i al damunt, el petit hi ha fet diverses taques de tèmpera ben aigualida de sis colors diferents, escampada amb un pinzell gruixut. Al cap d’una estona, això de netejar el pinzell després de cada ús el va cansar i vaig optar per donar-li un bastonet de les orelles per pintar amb cada color. Al final, va anar alternant les eines…

la capsa de p3 versió 2 03Per tal de poder pintar totes les cares de la capsa en la mateixa sessió sense embrutar-nos ni malmetre les cares ja pintades, hem ajudat a la pintura a assecar-se amb un assecador de cabells. L’impuls de l’aire creava gotes de pintura que caminaven per la superfície de la capsa creant un estampat més divertit i imprevisible. Al començament, l’ús de l’assecador no ha fet gens de gràcia al petit, però a poc a poc li ha anat trobant el què al veure’n els resultats i descobrir que podia fer “curses de gotes” amb l’aire que en surt.

Com a detall final, i una vegada tot ben sec, el petit ha esganxat estrelletes platejades, ajudat pel papa, per totes les cares de la capsa i s’ha sentit ben satisfet de la seva decoració. Ha quedat bonica, no?

Setembre de 2014: 3 anys acabats de fer

la capsa de p3 versió 2 04Entrada relacionada:

Pintem a cop de pistola

pintem a cop de pistola 01Pintar a pistola és tota una experiència. La primera vegada que ho vàrem posar en pràctica va ser a la festa que vàrem fer amb els amics de la classe dels dos nens per cel.lebrar els seus sants. Vàrem decidir cel.lebrar els “sants” dels nens perquè els seus aniversaris cauen durant les vacances i no va gaire bé i com que els seus sants són a la primavera, el temps acompanya i ens va millor.

pintem a cop de pistola 06Així doncs, amb una vintena de nens de dos i quatre anys ens vàrem plantar a una plaça i vàrem preparar jocs diversos. L’estrella,  però, a ser aquest de pintar a pistola.

Vaig trobar unes pistoletes d’aigua a bon preu i en vaig comprar suficients per a tots els nens. Vaig fer barreges de colorants en ampolles grans i les vaig portar ja preparades. També vaig afegir al kit unes xeringues i uns potets per poder omplir fàcilment les pistoles. I per últim, vaig portar un rotlle de paper per posar a terra a trossos ben grans.

pintem a cop de pistola 05Amb l’ajuda d’altres mares de la festa, vàrem omplir les pistoletes amb l’aigua tintada de diversos colors perquè els més petits fossin capaços de pintar. I la idea va quallar de seguida!

Armats amb les pistoles, fins i tot alguns a dues mans, feien morir de riure d’aficionats que estaven a pintar. Els colors anaven fent camins sobre el paper i es barrejaven aleatòriament. Ens va caldre reomplir un parell de vegades les pistoles perquè s’ho estaven passant molt i molt bé.

pintem a cop de pistola 03Al cap d’uns dies, els vaig proposar tornar a fer-ho a casa i aquesta vegada els vaig fer partícips de tot el procés preparatori. Abocar el colorant de les ampolles en els pots, carregar les xeringues d’aigua tenyida, omplir les pistoles i posar-hi el tap requereix una gran concentració. Val a dir que ho varen fer molt bé i ben entusiasmats.

La segona part de l’experiència ja no he d’explicar-la perquè ja us la podeu imaginar: una bona estona de rialles i el paper -i ells- ben tintats de colorants fent aigües. Sort que se’n van de la roba amb una simple rentada.

pintem a cop de pistola 04Com veieu, una activitat ben senzilla i agradable de fer quan fa una miqueta de calor i això sí, preferiblement a l’exterior. Si voleu veure una experiència similar amb vaporitzadors i amb cartró en posició vertical, podeu visitar l’entrada enllaçada a baix, anomenada “El primer graffiti”.

Juny 2014: 4 anys i mig / 2 anys i 10 mesos

pintem a cop de pistola 07Entrades relacionades:

#Propostaexprés 19: Poseu animalets a la piscina

propostaexprés 19 manetesicosetes poseu animalets a la piscinaPoseu animalets a la piscina o a la banyera. Un espai petit on és difícil moure’s gaire, s’omple de vida si hi poses un zoològic a dins: lleons que mantenen converses pare-fill, girafes que aprenen a nedar, dinosaures que conviuen amb mones i óssos polars… El més important és que deixen via lliure a la imaginació i transformen i reinventen escenes de pel.lícules -adaptant-les al medi aquàtic-, s’expressen, utilitzen el llenguatge, pacten i es comuniquen lúdicament.

Si voleu veure més #propostesexprés us convidem a visitar el nostre tauler de Pinterest amb aquest nom, o a fer un passeig per la categoria de la barra lateral dreta.

Col·leccionar textures de casa i del carrer. Proposta de butxaca 04

textures 01a Estampar el paper amb la textura d’alguna trama posada a sota té un punt de màgic que encanta als nens ja que, amb traços fets sense gaire esforç, poden aconseguir dibuixos sorprenents. Si es combinen colors i trames diferents, els resultats poden ser fantàstics i molt vistosos.

textures 01cFer a casa una recerca de textures és interessant, però portar-la al carrer hi afegeix un punt d’aventura molt excitant. Recórrer zones conegudes amb els ulls de “caçadors de textures” fa que els nens observin el seu entorn de manera diferent de com estan acostumats: enlloc de fixar-se en els colors, tamanys i formes dels objectes, que és el més habitual, es fixen en la seva rugositat i imaginen com quedarien traspassats al paper. Decidir de quin color el volen, també és un fet interessant. Descobrir si la realitat és com se l’havien imaginada, una gran font d’aprenentatge i diversió.

textures 03textures 02Però per sortir a caçar textures, cal abans que res, aprendre la tècnica de la seva captura, gens fàcil per a nens petits. La veritat és que ja portem força temps assajant això de posar la cera plana i prémer amb força amb els ditets en forma de pinça sense que es mogui per passar-la pel paper i obtenir les textures. A aquestes alçades, al gran ja li surt bé, però al petit cal ajudar-lo perquè la cera “se li dispara” en posició vertical…

Per a posar-ho en pràctica, hem fet una gradació d’activitats al llarg d’uns quants mesos:

  • primer vàrem estampar paper sobre unes plaques gravades amb dibuixos a les que hi havíem escampat pintura amb un rodet per aconseguir un repartiment uniforme;
  • després vàrem passar a buscar textures d’envasos que teníem per casa i anar provant com quedaven sobre el paper;
  • més tard vàrem buscar textures a joguines que teníem a mà: van tenir moltíssim èxit les textures de les torres, la porta i les parets d’un castell…
  • fer composicions en un sol full i de diversos colors amb les textures que ens vinguessin de gust, i per últim,
  • SORTIR AL CARRER A FER RECERCA!

textures 01bJa fa molt de temps que tenia ullades les rajoles del wc d’un local al centre de la ciutat al que anàvem tota la família a dinar després de les visites al pediatre. Més d’una vegada li havia ensenyat al meu gran i li havia dit que algun dia en copiaríem les textures. Les rajoles, totes del mateix color, combinaven en la seva superfície multitud de patrons ben interessants.

textures 05textures 04La casualitat va fer que el darrer dia que hi vàrem anar, era el darrer dia que el restaurant estava obert, ja que la gerent es deixava el negoci per poder tenir cura de la seva filleta Noa, acabada de nèixer. Em va agradar el motiu perquè des de que el meu gran tenia una setmana, i que ella el va veure, em va confessar que tenia moltíssimes ganes de tenir un bebè però que encara no era el moment… Han anat passant els anys i ens hem ant veient, va nèixer el meu petit i també ha crescut entre visites regulars al local. Acostar-nos al restaurant en el seu darrer dia i veure-la cel.lebrant en família el bateig de la petita tancava un cicle preciós vinculat a la maternitat de les dues i ens va permetre un bonic comiat!

textures 06Doncs bé, com que jo portava ceres i papers ens vàrem tancar els meus dos nens i jo al wc i ens ho vàrem passar d’allò més bé! Les textures que oferien les rajoles eren fantàstiques i les composicions que varen aconseguir sobre el paper varen ser molt boniques. I així, sense adonar-nos-en, tenim un record d’un lloc especial per a la família que, a més, ens ha permès conèixer una mica més el nostre entorn.

Des d’aleshores, de tant en tant, acostumem a fixar-nos en les textures d’alguns elements que ens envolten. I per a conservar el que ens semblen bé, hem creat el nostre KIT DE CAÇADORS DE TEXTURES, la Proposta de Butxaca número 4 que presentem avui i que ens permet sortir a passejar i gaudir dels llocs des d’un punt de vista ben original:

proposta de butxaca manetesicosetes  kit texturesMaterials:

  • dos blocs petits amb fulles blanques i fàcils d’arrancar;
  • ceres partides per la meitat;
  • un llapis per si es vol escriure el nom d’on s’ha caçat la textura;
  • tovalloletes humides depenent de la duresa de les ceres;
  • un estoig transparent per localitzar ràpidament el color que vols;
  • algunes textures d’envasos de casa (per si es vol fer trampa)

Feina prèvia:

  • retallar alguna textura en cas que es vulgi portar;
  • preparar el kit i deixar-lo a punt.

Gaudiu-ne!

Entrades relacionades:

  • Propostes de butxaca: la nova sèrie del blog Manetesicosetes on explico en què consisteixen les PROPOSTES DE BUTXACA.
  • El kit creatiu i el mini-kit creatiu. Proposta de butxaca número 3, amb la que el blog Encenent la Imaginació se suma a editar PROPOSTES DE BUTXACA amb nosaltres.
  • Caçadors de textures de Plastiquem, entrada que em va inspirar fa molt temps i que ofereix una solució decorativa amb totes les textures aconseguides en un passeig.
  • Textures del blog Aquí ho deixo dit, on s’explica l’experiència de pintar amb textures i pintura.

Lego a l’aigua

lego a l'aigua 01Els estius ens els passem a cavall entre casa nostra i casa els avis: tenim la sort de tenir, com dic jo, avis “mar i muntanya”, de manera que gaudim dels beneficis del mar i la pesca quan en visitem uns, i d’un entorn més rural amb hort i animalets de granja quan veiem els altres. Perquè dic això? Doncs perquè aprofitem molt poc la piscineta de la terrassa i quest estiu en què els dies de sol han estat tant escassos l’hem aprofitada francament poc. Però sempre que ens hi posem intento oferir-los alguna proposta al seu interior. Aquesta que explico és de l’estiu passat, quan el petit estava a l’hospital i el pare i jo fèiem torns per estar amb els dos nens. El gran encara la recorda i no para de demanar-me-la: li va encantar abocar el LEGO a l’aigua!

lego a l'aigua 02Vaig seleccionar les peces sense dibuixos perquè no sabia si podrien destenyir-se i vaig posar la resta de peces del LEGO (Duplo) a la piscineta. El meu gran es va tornar boig: li encanta el Lego i va estar fent figuretes una estona, especialment peixos, ja que era el que la piscina li va inspirar. Després va començar a fer una illa amb una palmera, però en posar-la a l’aigua li va sorgir un problema: els construccions en vertical que estava acostumat a que sobre el terra s’aguantessin bolcaven i quedaven cap per avall.

Descobrir-ho el va frustrar i li vaig dir que segurament era perquè la part de sobre pesava més que la de sota. Li vaig preguntar que si tenia alguna idea per solucionar-ho i ell, lluny de demanar-me ajuda, va anar pensant, girant i posant diverses vegades l’illa a l’aigua per observar com girava i aleshores va decidir posar-hi més peces a sota fins que la palmera quedés a la part superior de l’illa. A poc a poc va anar estabilitzant la seva construcció afegint peces a les quatre cantonades de la plataforma.

lego a l'aigua 03lego a l'aigua 04Quan va aconseguir equilibrar l’estructura es va posar contentíssim d’haver trobat la solució tot sol. I jo n’estava també molt orgullosa. Aleshores va voler fer un vaixell i va repetir l’operació de trobar el contrapès ideal per a mantenir-lo surant i una vegada ho va aconseguir, va voler fer un portaavions com el que va a parar en Dusty quan es queda sense betzina al mig de l’oceà. També va aconseguir mantenir-lo surant en el sentit correcte després d’anar emprovant els contrapesos idonis per a cada estructura.

lego a l'aigua 06La sessió de joc va ser llarga, plaent, motivadora i tota una novetat, i va ser possible només canviant de medi un joc com el Lego: només pel sol fet de tenir-lo a l’aigua, les peces i les estructures es comporten diferent de com estem acostumats, oferint-nos la oportunitat d’aprendre i jugar sota una nova perspectiva.

lego a l'aigua 05Aquell dia el meu gran va aprendre moltíssim i jo vaig tenir la sort de compartir amb ell aquest progrés i l’alegria del seu descobriment. Per a mí, hagués estat molt més senzill, pràctic i ràpid dir-li la solució però molt menys interessant i motivador per ell. Penso que cal tenir paciència i esperar a que els nens trobin sols les seves respostes. Penso que els adults els hem de proposar les experiències i asseure’ns a observar sense interferir, sense caure en la temptació d’ensenyar-los. És tota una prova d’autocontrol i de respecte al ritme del nen. Per a mí, és l’única manera de fer que el dia de demà siguin autònoms de veritat: si per pressa o per practicitat se’ls soluciona tot, estàs entorpint el seu aprenentatge i desenvolupament i és molt possible que es converteixin en adults depenents i sense idees, dels que esperen que els vingui tot fet i arreglat.

lego a l'aigua 07Entrades relacionades:

  • Remullem la panera dels tresors de Manetesicosetes, on es veu com canvia el joc de la clàssica Panera dels Tresors, només posant-la a l’aigua;
  • Sura o s’enfonsa? de Manetesicosetes, on es veu com la piscineta o banyera també pot ser una oportunitat per experimentar i aprendre fins i tot de petits.

 

Safata sensorial de menta i llimona

safata sensorial de menta i llimona 01Una safata sensorial sempre és una proposta que et permet experimentar i gaudir del que els sentits t’ofereixen en plena llibertat, sense objectius predeterminats, només pel plaer d’explorar i deixar-te portar per les sensacions. Amb aquest desig vaig preparar a principis d’estiu una safata que barregés sensacions olfactives, visuals, de textura i de temperatura per deixar gaudir-ne una estona als nens.

safata sensorial de menta i llimona 04La part de menta, la vaig voler fer amb boles humectants per a testos, un material que sempre que els he ofert els ha agradat per la seva viscositat, elasticitat, capacitat de rebotar a terra, imprevisibilitat de moviment i textura. Podeu llegir el primer contacte que en vàrem tenir a les entrades enllaçades a baix amb el títol Experimentació amb perles d’aigua I i II. Per tal que fessin molta olor, les vaig submergir en un pot d’elixir bucal fins que en varen absorbir tota l’aigua i després, com que el tamany no era prou gran i el color un xic deslluït, vaig afegir aigua i colorant verd a la barreja.

safata sensorial de menta i llimona 02La part de llimona la vaig fer amb suc de llimona natural diluït amb aigua i amb unes gotetes de colorant groc per augmentar-ne la intensitat del to. Ho vaig posar en una bossa de glaçons per tal que les temperatures dels dos components també fossin diferents.

Quan va arribar el moment de presentar-los la safata, la vaig organitzar en un únic espai però amb dues zones clarament diferenciades pel contingut: a un costat les boletes de menta acompanyades de fulletes verdes d’aquesta planta, i a l’altra, els glaçons de llimonada amb uns quants talls de llimona en talls verticals i seccions circulars, així com una pela en espiral i la pela de mitja llimona sencera. La veritat és que la proposta feia goig de veure. I d’olorar.

safata sensorial de menta i llimona 03safata sensorial de menta i llimona 05safata sensorial de menta i llimona 06Els nens em preguntàven: Què és això? I jo els contestava: No ho sé i els anava fent preguntes del tipus: que fa olor? que és fred? que és dur? que està moll? Ells, ben concentrats i alegres anaven remenant i explicant el que els sorprenia. Al cap d’una estona de satisfer la seva curiositat, varen començar a agafar els ingredients i a repartir-los en els potets amb l’ajuda de les culleres, tasca prou difícil per la viscositat dels ingredients de la safata. Jugaven en harmonia: posem-hi això, posem-hi allò… ara una fulleta, un tros d’escorça…

safata sensorial de menta i llimona 09safata sensorial de menta i llimona 08Varen anar remenant i fent i desfent les composicions dels vasets metàl.lics fins que es varen cansar i el gel que es va anar desfent dominava la base de la safata i estava ja tot ben barrejat. El resultat d’aquesta proposta: una estona d’explorar materials i crear composicions amb ells en la que tots els sentits hi estan implicats: havien rascat, tocat, notat la fredor, la duresa, la textura, l’olor, la rugositat dels glaçons, la fragilitat de les fulles de menta, la polpa de la llimona, la pela… ho havien combinat tot i n’havien fet composicions als gots -gairebé semblen mojitos!- en una activitat tranquil.la i interessant, fàcil i refrescant per a l’estiu.safata sensorial de menta i llimona 01bEntrades relacionades:

Proposta exprés 18: Jugueu a la xarranca!

proposta exprés 18 manetesicosetes jugueu a la xarrancaDibuixar una xarranca a terra i jugar-hi una estona és una idea genial per cremar adrenalina, practicar la coordinació i l’equilibri i, perquè no, repassar números. Alguna vegada fins i tot l’han volgut dibuixar ells fent-ne una versió més aviat lliure… Sigui com sigui, és un bon recurs i ens encanta.

Previous Older Entries

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 183 other followers