Lego a l’aigua

Els estius ens els passem a cavall entre casa nostra i casa els avis: tenim la sort de tenir, com dic jo, avis “mar i muntanya”, de manera que gaudim dels beneficis del mar i la pesca quan en visitem uns, i d’un entorn més rural amb hort i animalets de granja quan veiem els altres. Perquè dic això? Doncs perquè aprofitem molt poc la piscineta de la terrassa i quest estiu en què els dies de sol han estat tant escassos l’hem aprofitada francament poc. Però sempre que ens hi posem intento oferir-los alguna proposta al seu interior. Aquesta que explico és de l’estiu passat, quan el petit estava a l’hospital i el pare i jo fèiem torns per estar amb els dos nens. El gran encara la recorda i no para de demanar-me-la: li va encantar abocar el LEGO a l’aigua!

Vaig seleccionar les peces sense dibuixos perquè no sabia si podrien destenyir-se i vaig posar la resta de peces del LEGO (Duplo) a la piscineta. El meu gran es va tornar boig: li encanta el Lego i va estar fent figuretes una estona, especialment peixos, ja que era el que la piscina li va inspirar. Després va començar a fer una illa amb una palmera, però en posar-la a l’aigua li va sorgir un problema: els construccions en vertical que estava acostumat a que sobre el terra s’aguantessin bolcaven i quedaven cap per avall.

Descobrir-ho el va frustrar i li vaig dir que segurament era perquè la part de sobre pesava més que la de sota. Li vaig preguntar que si tenia alguna idea per solucionar-ho i ell, lluny de demanar-me ajuda, va anar pensant, girant i posant diverses vegades l’illa a l’aigua per observar com girava i aleshores va decidir posar-hi més peces a sota fins que la palmera quedés a la part superior de l’illa. A poc a poc va anar estabilitzant la seva construcció afegint peces a les quatre cantonades de la plataforma.

Quan va aconseguir equilibrar l’estructura es va posar contentíssim d’haver trobat la solució tot sol. I jo n’estava també molt orgullosa. Aleshores va voler fer un vaixell i va repetir l’operació de trobar el contrapès ideal per a mantenir-lo surant i una vegada ho va aconseguir, va voler fer un portaavions com el que va a parar en Dusty quan es queda sense betzina al mig de l’oceà. També va aconseguir mantenir-lo surant en el sentit correcte després d’anar emprovant els contrapesos idonis per a cada estructura.

La sessió de joc va ser llarga, plaent, motivadora i tota una novetat, i va ser possible només canviant de medi un joc com el Lego: només pel sol fet de tenir-lo a l’aigua, les peces i les estructures es comporten diferent de com estem acostumats, oferint-nos la oportunitat d’aprendre i jugar sota una nova perspectiva.

Aquell dia el meu gran va aprendre moltíssim i jo vaig tenir la sort de compartir amb ell aquest progrés i l’alegria del seu descobriment. Per a mí, hagués estat molt més senzill, pràctic i ràpid dir-li la solució però molt menys interessant i motivador per ell. Penso que cal tenir paciència i esperar a que els nens trobin sols les seves respostes. Penso que els adults els hem de proposar les experiències i asseure’ns a observar sense interferir, sense caure en la temptació d’ensenyar-los. És tota una prova d’autocontrol i de respecte al ritme del nen. Per a mí, és l’única manera de fer que el dia de demà siguin autònoms de veritat: si per pressa o per practicitat se’ls soluciona tot, estàs entorpint el seu aprenentatge i desenvolupament i és molt possible que es converteixin en adults depenents i sense idees, dels que esperen que els vingui tot fet i arreglat.

Entrades relacionades:

• Remullem la panera dels tresors de Manetesicosetes, on es veu com canvia el joc de la clàssica Panera dels Tresors, només posant-la a l’aigua;
• Sura o s’enfonsa? de Manetesicosetes, on es veu com la piscineta o banyera també pot ser una oportunitat per experimentar i aprendre fins i tot de petits.