Seriacions amb llum blanca i llum negra

Fa dos estius vaig provar de fer una activitat anomenada “Bandeja de hielo. Descubriendo el seguimiento lineal” que vaig trobar a la p.169 del llibre: “Todo un mundo por descubrir” de Elizabet Fodor i Montserrat Morán a Ed.Pirámide. El joc consisteix en posar i treure pilotes de ping-pong d’una glaçonera, primer sense ordre i després, intentant marcar l’ordre d’escriptura. Segons el llibre, aquesta activitat serveix per experimentar amb conceptes matemàtics bàsics, entrenar la segmentació dels dits, assajar la motricitat fina, entrenar la coordinació visomotora i descobrir el seguiment lineal d’esquerra a dreta, que s’aconsegueix al voltant dels 24 mesos.

El vaig fer per al meu gran amb unes oueres gegants de cartró i amb pedretes blanques decoratives, però no va tenir gaire èxit, suposo que devia tenir altres interessos i nosaltres no vàrem insistir. Però l’altre dia a la llar d’infants del meu petit em varen dir que ja era capaç de fer seriacions, ja que havia estat observant a un nen més gran com en feia i, quan va deixar la tauleta lliure, ell va anar a repetir l’operació. Em varen dir que fer seriacions és un símptoma de pensament abstracte matemàtic i que se l’endurien a l’aula de matemàtiques dels grans. Vaig recordar-me d’aquest joc i vaig decidir recuperar-lo però introduïnt una variació per al més gran.
Com sempre, vaig seure a terra (és on millor estic jugant amb els nens), vaig agafar les oueres que tenia guardades  i hi vaig anar posant unes boletes de colors en el sentit de l’escriptura i  repetint patrons. De seguida s’hi varen enganxar….

El gran i jo vàrem jugar a crear un patró de repetició entre els dos, posant, en l’ordre de l’escriptura per anar practicant, una boleta ell i una jo fins aconseguir un patró de cinc o sis boles. Després, el reproduïem a sota, també una boleta un i una altra l’altre, fins acabar la línia i començar, després, amb les de sota. Al cap d’una estona, el patró ja el va fer ell sol i el va començar a repetir. El que  em va fer gràcia descobrir és que tot i posar els colors on toca, li costa de trobar l’ordre d’escriptura d’esquerra a dreta, ja que comença pel color que li agrada més. Hi va estar força estona entretingut.

El petit, no va fer ni una seriació. Devia trobar més interessants les boletes i com reboten a terra  perquè es va dedicar a omplir la seva ouera aleatòriament i, una vegada plena, girar-la a l’inrevés per tirar les boletes a terra i perseguir-les per tornar a començar. Més d’una vegada el vaig haver de frenar perquè si no, també buidava l’ouera del germà, que protegia el seu joc com podia. Que difícil és intentar integrar dos nens en moments evolutius diferents a la mateixa activitat!

Com que les boletes les havia comprades pels seus colors fluorescents vaig voler practicar les seriacions sota la bombeta de llum negre i l’experiència encara va ser més atractiva que amb llum natural. Continuarem practicant.