Galeria d’imatges

galeria d'imatges“-Carinyo, avui hauries de fer una respiració profunda abans d’entrar a casa…

-Per què?

-Perquè he fet bricolatge.

-Què has fet?

-No gaire res… però pensa que no cal que els objectes es facin servir per allò que estan dissenyats…

-Em fas por…

-Tranquil, no hi ha res irreversible. Si tens una idea millor, sempre ho podem reconsiderar. De totes maneres, pensa que un punt d’excentricitat no està malament…

-Mmmmm… en faré tres, de respiracions profundes.

-D’acord… fins després. Un petó.”

Aquesta trucada la vaig fer un matí de la meva baixa per maternitat de l’any passat. El meu home era a la feina i el vaig voler prevenir abans no es trobés amb una sorpresa. Des de que em va veure fer anar una decaladora per empetitir un armari i fer-lo cabre en el lloc que jo volia, ja no sap què pensar de mi…

Feia temps que no sabia com animar el passadís de casa perquè no és prou ample per posar-hi cap moble, però prou gran per aprofitar-ho d’alguna manera. I donant-hi voltes, va ser com vaig trobar la idea de posar-hi la multisuperfície, que ja vaig explicar al seu moment, i així transformar-lo en un estudi de pintura. Però em faltava alguna altra idea per posar a la part de dalt, just a sota de l’altell amb llibres.

Remenant pel traster vaig trobar uns enreixats per plantes trepadores que haviem comprat fa temps per la terrassa i que mai no vàrem arribar a posar i se’m va encendre la llumeta: penjar-les a la paret i anar-hi intercal.lant fotografies boniques dels nens que m’agrada veure i que ja sabria on les podia posar.

I així va ser. Uns foradets amb el trepant, uns clauets amb grapa de plàstic per subjectar fermament els enreixats a la paret i uns fils de pescar de seguretat penjats dels cargols de les lleixes de dalt i ja ho vaig tenir llest. Entre “toma” i “toma” de pit del petit. Després, unes quantes fotografies varen acabar de vestir l’invent.

Cal dir que, d’entrada, al meu home no li va agradar la idea, però que, esperant trobar una proposta alternativa, a aquestes alçades ja ens hi hem acostumat i a més, als nens els encanta veure’s i sovint ens demanen que els agafem en braços per veure-les millor. Per tant, nou disseny del passadís:  aprovat!

7 comentaris (+add yours?)

  1. Inski
    març 01, 2013 @ 00:05:30

    Jajaja! M’encanta! I el que més m’agrada és que les alternatives no arriben! Aixó podem anar fent… 😉

    Respon

  2. angaleta
    març 01, 2013 @ 00:20:40

    Doncs jo ho trobo una idea molt original, a mi m’agrada molt! És un instagram artesanal!

    Respon

  3. angaleta
    març 01, 2013 @ 00:21:48

    (Jo també faig aquest tipus de coses, me’n alegro de saber que no sóc la única… i quan tinc vacances, un moment o altre, poso la casa sencera potes enlaire!)

    Respon

  4. hiolambda
    març 01, 2013 @ 09:22:48

    Doncs ho trobo molt original! És bonic.
    Je, jee He rigut imaginant-te fent bricolatge i amb la cara que devia posar el teu home… Jo seria incapaç 😉

    Respon

  5. elisabetsalie
    març 04, 2013 @ 00:37:59

    Tens raó, Inski, és un bon mètode 😉

    Respon

  6. elisabetsalie
    març 04, 2013 @ 00:40:02

    Gràcies, Angaleta, m’alegra que t’agradi i que també tinguis “idees de bomber” com diuen alguns… 🙂

    Respon

  7. elisabetsalie
    març 04, 2013 @ 00:41:14

    Hiolambda, tot és començar! No saps mai què ets capaç de fer fins que no ho proves, jejeje

    Respon

Deixa un comentari