Catifa de flors de sobretaula

Fa un parell de caps de setmana es varen cel.lebrar les Enramades a Arbúcies. Jo no hi vaig anar però vaig veure un munt de fotografies de catifes precioses a la xarxa i vaig voler fer-ne un homenatge en miniatura.
Com que vivim a ciutat, i no tenia gaire temps de fer voltes per les vies verdes del voltant, vaig anar a la floristeria de la cantonada i em vaig endur uns clavells rosats, uns de vermells, unes margarides blanques, unes de grogues i la florista, quan va saber que era per treballar amb els nens, va tenir el detall de regalar-me uns gladiols liles. Un ramet ben acolorit per poder engrescar els meus petits. I així va ser.
El patufet va quedar enamorat d’una margarida groga i d’un clavell vermell. Els colors ben vius i l’olor de les flors fresques escampades damunt la taula de la terrassa, el feien bellugar com mai ho havia fet, intentant arribar-hi amb les manetes. Les explorava rialler, tocant, olorant, veient i llepant aquella simfonia floral. La curiositat el podia, i si n’hi trèiem alguna de les mans per poder treballar amb ella, plorava desil.lusionat. Qualsevol volia les joguines de sempre, tenint tot allò al seu abast! Totalment comprensible, sabent que la única flor que havia tocat fins aleshores havia estat la rosa de Sant Jordi, i tots sabem que no en fan gaire d’olor!
El gran, amb la nostra ajuda, va entendre que el primer pas era tallar els troncs i posar les flors en diverses safates segons els colors. Després, als clavells posats cap per avall, els varem tallar la meitat del calze i ell en va treure la “faldilleta” per deixar d’anar els pètals. Les margarides, les plomava manualment, fulla a fulla, i les anava posant al lloc que els corresponia segons els colors. Dels gladiols, en vàrem tallar totes les flors amb tisores i també vàrem fer una safata amb les fulletes verdes que plomàvem dels troncs… Un munt d’accions diverses que el nostre gran anava posant en pràctica, mentre el petit intentava robar-li la matèria primera per posar-se-la a la boca…

Una vegada totes les safates varen estar plenes amb els pètals, i els troncs tots recollits, vaig anar a buscar l’aironfix per clavar-lo amb la part engomada cap amunt per anar enganxant els pètals. Hi vaig dibuixar diverses figures geomètriques i vaig retallar la silueta del paper protector per què només fos adhesiva la figura que haviem triat per omplir.
Així, el nostre fill va anar omplint una a una les formes dibuixades amb els pètals dels colors que va triar. Va elegir les margarides grogues per omplir el cercle, els clavells roses pel triangle, els pètals blancs per omplir el quadrat, les fulles verdes pel rectangle i els gladiols liles pel rombe. El fons va ser de color vermell, i com que se’ns varen acabar els pètals d’aquest color, vàrem afegir unes franges laterals amb uns quants de color rosa i groc que ens havien sobrat.
Va quedar ben satisfet del resultat final. Tot i que els perfils de les figures no varen quedar ben delimitats, l’aspecte de la catifa de sobretaula era bonic i l’estona que vàrem passar tots junts ben agradable, plàcida i perfumada. La llàstima, és no poder-ho conservar gaire temps perquè les flors es van marcint, però el nostre gran va quedar ben content quan va veure que vàrem penjar la seva obra a l’habitació i que el felicitàvem perquè ens havia agradat tant el fruit del seu treball.