Nens i pingüins: dos llibres, un curtmetratge, una pel·lícula i una manualitat

Que els nens i els pingüins fan un equip entranyable, ja ho vàrem descobrir fa dos anys a l’Aquari, l’any passat al zoològic, aquest any una altra vegada a l’Aquari, on el petit insistia en posar-se una i altra vegada entre les meves cames com fan els bebès pingüins… i amb el visionat de la pel.lícula Happy Feet, que va guanyar l’Òscar a la millor pel.lícula d’animació del 2006, de la qual en deixo una crítica enllaçada a sota i un tràiler que podeu veure si encara no sabeu quina és.

Els nens estan fascinats per aquests animals, i més encara des de que un dia, per casualitat, vàrem veure el curtmetratge Perdut i trobat que Tv3 va passar. Es varen quedar encisats per les imatges dolces i per la història d’amistat entre els personatges. Així que, quan, no fa gaire, la maleta viatgera de l’escola del meu gran portava a dins el conte Perdut i trobat d’Oliver Jeffers el varen mirar i remirar matins, tardes i vespres mentre la vàrem tenir a casa. Un dia fins i tot el gran em va dir amb frustració: “Quan obro la porta de casa mai hi ha un pingüí, jo ja ho provo però no hi és”.

I com que la idea de tenir un pingüí com a amic els atreia tant, els vaig preguntar si en voldrien fer uns de cartró i em varen dir que sí. Vaig preparar els materials de la fotografia que veieu:

• tisores;
• cola en barra per als nens;
• cola ràpida per a mi;
• cartolina negra;
• cartolina taronja;
• cartolina blanca;
• ulls mòbils petits de color negre.

Primer vaig fer el pingüí tota sola per poder obtenir les plantilles que després calcaria i faríem servir amb els nens:

1. Vaig fer un rectangle de cartolina negra per al cos, prenent la mida de com quedaria cargolat en forma de cilindre;
2. vaig agafar la mida de la panxa blanca que hi quedaria adient, comptant a deixar espai per la cara del pingüí i la vaig retallar en forma d’òval;
3. vaig dissenyar uns peus més amples que la base del cilindre del cos i un bec de color taronja;
4. vaig dibuixar unes ales amb cartolina negra;
5. ho vaig retallar tot i vaig calcar les formes a tres cartolines més per tal de poder construir quatre pingüins quan arribessin els nens a casa.

En quan varen arribar els nens, es varen posar a retallar entusiasmats les diferents peces. Bé, al petit, després d’intentar-ho diverses vegades, el vaig ajudar jo. El següent pas és clavar a la part davantera del cos del pingüí la panxa, deixant un centímetre i mig de marge a la base i espai superior per la cara. Després hi vàrem afegir el triangle que fa de bec i els dos ullets a sobre.

A continuació, vàrem cargolar el cilindre del cos i el vàrem enganxar. Jo vaig reforçar les puntes de les cartolines amb cola ràpida, ja que en cargolar el cilindre, les puntes de la panxa s’aixecaven una mica. Vàrem girar el pingüí i hi vaig fer uns tallets a la part de sota de la cartolina negra per tal d’obtenir unes pestanyes que, una vegada doblegades cap a dins, poguessin servir de base per a clavar-hi els peus.

Una vegada feta aquesta part, ja només queda enganxar les aletes per la punta de dalt, i doblegar-les lleugerament per tal que en surtin les puntes cap a fora. També es pot decorar la panxa blanca del pingüí amb algun detallet groc pintat amb retolador, així cadascun dels pingüins són més diferents que els altres i cada nen es reconeix el seu.

Al llarg de tot el procés de construcció, els meus petits estaven entusiasmats, ja que, a mesura que anàva avançant la manualitat, anaven reconeixent les característiques de l’animal i com, a poc a poc, s’anaven configurant els seus animalets. Els va agradar tant que el meu gran se’n va voler emportar un a l’escola, per tornar amb la maleta viatgera i deixar-lo exposat a la classe. Ja per això ell en va fer dos enlloc d’un, per si en volia portar a l’escola que en tingués un altre a casa. El petit també ho volia però ens va fer por que els petits l’aixafessin i se’n quedés sense i al final va decidir deixar-lo a casa amb els altres per a poder jugar amb ells quan arribessin de l’escola.

I hi han jugat moltíssim, però això ja ho explicaré en una altra entrada. Ara, de moment, us diré que per Sant Jordi els meus pares els han regalat Perdut i trobat  i Amunt i avall, els dos llibres del mateix autor, Oliver Jeffers i amb els mateixos personatges, el nen i el pingüí, que prometen moltíssimes hores de lectura meravellosa.

Enllaços relacionats:

• Tràiler del llibre Perdut i trobat de l’editorial Andana de 51 segons;
• Enllaç a Argus, el catàleg de Biblioteques Públiques, per a saber on hi ha exemplars disponibles en préstec de Perdut i trobat;
• Tràiler de Happy Feet de 2’23 minuts;
• Happy Feet a TV3, ressenya a “El blog de cinema”;
• Enllaç a TotsRucs des d’on es pot saber com és el curtmetratge Perdut i trobat;