Pintar núvols de cotó

Aquest és, sens dubte, el projecte familiar més antic que tenim. Quan va néixer el gran, vàrem comprar per decorar l’habitació del(s) nen(s) unes figuretes de paper maixé precioses amb forma de sol, lluna i estrelles. Però una vegada penjats al pany de paret, hi vàrem trobar a faltar uns quants núvols per completar el quadre, de manera que vàrem decidir fer-los nosaltres.

Després de consensuar que els faríem de cartolina blava i amb cotó fluix enganxat amb cola, no ens vàrem posar d’acord en decidir com pintar-los perquè quedessin bonics, i d’una cosa vàrem anar passant a una altra, i el projecte es va anar oblidant…

No fa gaire, els vaig rescatar de la bossa on eren i vaig pensar que els podrien pintar els nens, així se sentirien orgullosos de veure exposada la seva feina alhora que, oferint-los la possibilitat de pintar sobre cotó, els proporcionava l’oportunitat d’una nova experiècia.

I així va ser! Vaig preparar en tassetes quatre barreges de pintura blava: pintura blava sola, blava amb blanc per aclarir el to, blava amb negre per enfosquir-lo i blava amb vermella per fer lila i vaig deixar que els nens en fessin les barreges per admirar com van canviant els tons. Els vaig proporcionar un pinzell gruixut per a cada to i els vaig posar els núvols sobre la taula per què els anessin tacant.

Pintar sobre cotó no és senzill perquè els pinzells no corren sobre la superfície, i cal anar trobant la tècnica per a fer-ho, sense que es desprengui el cotó enganxat. Va ser interessant esbrinar com anava millor! I a poc a poc, els núvols anaven tenint més taques, i a mesura que anaven intercanviant els colors, s’anaven omplint de matissos. Vàrem observar que els tons es fonien entre ells quan es tocaven i matissaven encara més els colors inicials…

Els nens estaven ben concentrats en el que feien, es notava que els estava agradant. A més, com que sabien que eren núvols per a la seva habitació, procuraven que quedessin ben bonics.
Una vegada acabats de decorar, i amb la pintura encara molla, els vàrem empolsegar amb diverses tonalitats de purpurina per deixar-los ben brillants. Per tal de fixar un xic més la pintura i la purpurina i no trobar-ne per damunt els seus llits cada dos per tres, vaig optar per vaporitzar-hi un xic de laca per la seva superfície.

I aquest que veieu és el resultat final dels núvols que hem construït. Trobo que han quedat prou bé, i m’alegra haver esperat, casualment, en la seva elaboració, ja que així hem donat l’oportunitat als nens de pintar sobre cotó, una activitat molt interessant. Ara, només ens faltarà penjar-los a la paret, espero no tardar gaire…

[Editat el juliol de 2015 : Aquesta activitat els va agradat tant als meus nens que se’m va acudir oferir-la a la llar d’infants del petit. I com que la idea va agradar, vaig dur-la a terme amb una classe de nens de 2 anys, acompanyada d’un conte que em vaig inventar per a preparar l’activitat. Us ho explicaré més endavant.]

Per compartir amb més facilitat maneres de dibuixar i pintar originals i que facilitin als nens l’exploració de tècniques diferents i la manipulació d’eines a les que no estan acostumats, he creat un tauler col.laboratiu a Pinterest. Si voleu convertir-vos en editors d’aquest tauler, només m’ho heu de demanar en un comentari o via mail. L’únic requisit és que cal que ens seguim l’un a l’altre. Us ve de gust participar-hi?

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR] La actividad de hoy consiste en pintar con brocha o pincel grueso capas de algodón pegadas en cartulinas en forma de nube. Hemos utilizado un tono de azul de pintura de dedos a partir del que hemos realizado mezclas con blanco, negro y rojo para conseguir los diferentes tonos. Para acabar, hemos espolvoreado con purpurina de colores y rociado con una capa de laca. Pintar sobre algodón nos ha parecido una manera muy interesante de experimentar con las texturas y los materiales. He creado un tablero colaborativo en Pinterest para compartir maneras de dibujar y pintar diferentes. Si os apetece participar en él, poneos en contacto conmigo y os haré editores. El único requisito que hace falta es que nos sigamos mutuamente.