Construint l’espai exterior- part I

Des Nadal que els petits tenen naus espacials i astronautes però una vegada havien apretat tots els botons i sentit tots els sorolls que feien les deixaven arraconades. El pare i jo teníem clar el perquè: els faltaven “dades”, és a dir, no tenien prous estímuls sobre el tema que provoqués el seu desvetllament. Els calia, doncs, una mínima informació per començar a imaginar.

A poc a poc varen anar sortint llibres de quan el pare i jo érem petits que parlaven de naus, missions, llançadores, coets, planetes, estels, la lluna… en miràvem els dibuixos i a poc a poc varen anar lligant caps. L’aparició estel·lar de Buzz Lighyear de Toy History 1 i 2 els va catapultar al joc simbòlic en ambient espacial.

De tot el que hem mirat sobre l’espai, el que més els ha agradat és aquest llibre que hem trobat a la biblioteca aquest estiu: “Sistema Solar: Viatja als planetes i més enllà” de Ian Graham, publicat a MacMillan Infantil i Juvenil, col·lecció Pop-ups espectaculars, Madrid 2009. ISBN: 978-84-7942-303-2. Poso l’enllaç al catàleg de les biblioteques públiques AQUÍ.

El cel negre plagat d’estels llunyans, el sistema solar amb els planetes i la superfície irregular i plena de cràters de la lluna els tenia fascinats. I la pregunta del meu gran no es va fer esperar: “Podem anar a la lluna, mama?” I la meva resposta no es va fer esperar: “És clar que sí, però la farem nosaltres, et sembla bé?”,”Síííí”, em va contestar entusiasmat.

A poc a poc vaig idear la manera de fer un escenari per jugar amb l’espai però que fos fàcil de recollir i que no ocupés gaire. Vaig aprofitar la capsa del llitet de baranes del petit (130x80cm), de manera que, una vegada amb la capsa tancada, la nostra maqueta llunar es pogués guardar sota el llit. Aquesta maqueta es va convertir en el projecte familiar de les vacances. Tots hi vàrem participar d’una manera o una altra construint-la primer, i jugant-hi després.

La primera fase del projecte consistia en muntar una supefície llunar irregular a la base de la capsa oberta. Per això, vàrem utilitzar safates de taronges de cartró que als súpers et donen sense problemes. El meu gran va retallar les safates vencent la dificultat que comporta la irregularitat del cartró fins que varem tenir tota la base recoberta i ho vàrem fixar amb cel·lo.

A continuació, ens vàrem dedicar a fer-hi dos cràters i un túnel. Pels cràters, vàrem cargolar tirabuixons de paper de diari, enganxar-los entre ells i fer-ne cilindres en espiral, subjectats també amb cel·lo. Al meu gran també li va costar força aquesta part, però la il·lusió el mantenia ferm en el propòsit. El túnel el vaig fer corbant una capsa de cereals.

Una vegada feta l’estructura base, vàrem començar la segona fase. Per fer-la, vàrem demanar la col·laboració del petit per estripar paper de wc i cobrir els cràters i el túnel amb aquest paper i empapar-ho tot de cola blanca per que es subjecti. S’ho va passar genial! I com que en calia força per fer la resta del terra llunar, va ser el rei de la festa una bona estona.

Mentrestant, el gran va agafar un ruixador ple amb una barreja de cola blanca i aigua al 50% i va anar remullant el paper que posava el petit amb aquest líquid. Jo anava redistribuint el paper moll per crear els relleus de la superfície de la lluna. Una vegada acabat aquest festival, ho vàrem deixar assecar 24 hores.

Aquesta darrera foto, mostra la nostra maqueta de l’espai amb la seva segona fase acabada. El proper dia, més.

(Si voleu llegir com hem acabat la nostra maqueta-escenari, cliqueu AQUÍ).

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———-