Aquest any hem volgut fer les nostres pròpies boles de Nadal, de manera que vàrem anar a comprar 12 pilotes de ping-pong blanques, tèmpera transparent amb purpurina i cintes de colors. El procediment ha estat ben senzill i ens ha ajudat a estar unes tardes junts, treballant en familia, amb un projecte comú.
En primer lloc, vaig fer dos forats amb la punta d’unes tisores a dos extrems oposats de les boles. Vaig fer coincidir un dels forats amb l’estampació de la marca de la pilota, per tal que, quan hi passés la cinta, el nus o llaç, tapés el dibuix. Ara penso que fins i tot es podria provar d’esborrar la marca amb un cotó empapat d’alcohol.
Vaig inserir una palleta de refresc a cadascuna de les boles per poder subjectar-les amb una mà i pintar-les amb comoditat, i vaig fer 12 foradets a una safata alimentària de porexpan per poder-hi clavar les palletes i així tenir un suport per no embrutar-nos les mans mentre s’assequés la pintura.
Dues safates per a pintura i dos pinzells, un per a la pintura daurada i l’altre per la platejada, nens “plastificats” i a les trones, i vàrem començar a pintar! El pare es va encarregar de fer participar al petit i jo del gran. El petit va provar de pintar amb l’ajuda del pare, però al cap d’una estona es va cansar de ser tant dirigit i es va posar a jugar amb les pilotes, que rebotaven de meravella, la safata i les palletes, de manera que el pare va acabar la primera capa tot sol i amb dificultats. El gran i jo vàrem dedicar-hi més estona i no ho vàrem deixar fins que en vàrem tenir sis de cada color. Em pensava que al gran no li agradava gaire pintar, però ara he entès que no era això, sino que el que li molestava era embrutar-se les mans, de manera que, amb la introducció de pinzells i altres eines, les activitats pictòriques li encanten. Vàrem posar a assecar les boles davant un radiador i no varen tardar gaire.
Una vegada eixutes, el gran tot sol, i el petit amb ajuda, hi vàrem enganxar gomets daurats i platejats amb forma d’estrella. Jo repassava les punxes de les estrelles perquè quedessin ben adherides a la superfície circular de la piloteta. I ells, vàren aprofitar per jugar amb la safata, les palletes i les pilotes una bona estona. Una vegada satisfeta la seva curiositat i van haver provat d’enfilar les canyes a les boles i de passar les canyes per la safata diverses vegades, vàrem fer una segona capa, ben gruixuda de tèmpera i les vàrem deixar assecar fins l’endemà.
Per últim, amb un passa-cintes de costura, vaig atravessar cadascuna de les boletes amb uns 80 cm. de cinta doble i vaig fer un nus a dalt i un a baix per tal que la bola quedi ben falcada i no s’escapi. El gran em va ajudar a estirar el passa-cintes, per tal que la cinta de colors sortís per l’altre extrem de la boleta, i estava ben orgullós de la seva superforça, tan necessària per acabar les boletes.
Després, les vàrem penjar dels tiradors dels armaris de la sala i ja ens acompanyen per aquestes dates. És un plaer veure que els ornaments de casa els hem fet tota la familia en equip. Potser no són perfectes, però són els nostres. Molt Bon Nadal a tothom!
manetesicosetes 