Les vacances explicades en #pedrafeliç

pedra feliç manetesicosetes diari de vacances sobre pedraAquest estiu hem estat sis dies fora tota la família i hem gaudit moltíssim de la iniciativa #pedrafeliç d’Encenent la Imaginació. Com que els dies de vacances són tan intensos, els matins recordàvem tota la família el que havíem fet el dia anterior i, per fixar-ho a la memòria, consensuàvem quines pedres felices dibuixaríem i abandonaríem al llarg del dia. En fèiem un fotografia i ens les repartíem per deixar-les on més li agradés a cadascú. El fet de recordar és un exercici fantàstic per als nens, decidir les pedres ens ajudava a veure què els havia agradat més i dibuixar-les, tot un plaer per a mi. Abandonar-les al lloc més adequat, transforma un simple passeig en una aventura i una estona d’espera en un joc familiar molt interessant.

Així doncs, podeu veure a la fotografia superior les pedres que vàrem anar abandonant cada dia de vacances, que resumeixen els dies que hem estat aquest estiu per Montblanc, un lloc fantàstic del que ens enduguem uns grans records:

  1. Viatge en cotxe; pícnic; arribada a la casa on ens allotgem; visita a la torre de Sant Jordi; i dibuix dels elements que més els varen agradar: la llança, l’espasa, la rosa i el drac de forja de la portalada.
  2. Vídeo en 3D sobre la llegenda de Sant Jordi; passeig per les muralles i les torres; dibuix d’un tros de muralla; passeig nocturn fins a un pont sota una lluna preciosa.
  3. Visita a les coves prehistòriques de l’Espluga de Francolí; destral i llança prehistòriques; pícnic; migdiada a una ermita propera; visita al museu de la vida rural; passeig familiar sota la lluna; abandonament massiu de moltes pedres a la plaça del poble veient la reacció dels nens que les trobaven.
  4. Visita a l’interior de l’església; recooregut per dins les muralles i les torres; dinar a un restaurant de colors; visita a un parc de les olors fantàstic (experiència que explicaré en breu).
  5. Visita al museu del vidre i al forn on fabriquen gerros; pícnic; visita al monestir de Poblet; sopar a un restaurant amb escuts de cavallers que varen encantar als nens.
  6. Darrer repartiment de pedres felices; últim passeig i alliberament de pedres a la plaça del poble; marxem de la casa; visita al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú (fent les delícies dels dos nens petits i del nen gran de casa ;)) i tornada a casa en cotxe.

Ens va encantar Montblanc i per uns petits cavalllers com els meus nens, tirar fletxes des de les muralles, veure la llegenda de Sant Jordi en 3D (mai havien vist cinema en 3D), recórrer els llocs on Sant Jordi va matar el drac; veure com bufant vidre calent fèien un gerro; descobrir comvivíen els homes prehistòrics i visitar el muesu del ferrocarril va ser increïble.

Però una de les experiències que recordem tots com a molt intensa, va ser la que vàrem viure a la plaça del poble la nit que hi vàrem deixar pedres felices i un grup de nens que hi jugava les va trobar. Vàrem tenir el privilegi de veure la seva reacció desmesurada en descobrir-les: primer es varen aturar, es varen agrupar a mirar-la i després varen sortir disparats a avisar els seus pares que varen estar mirant i remirant la pedra. Estaven emocionadíssims d’haver trobat alguna cosa especial i aquesta alegria va convèncer encara més als meus petits de continuar repartint pedres per fer feliços a altres nens. Feien riure perquè atravessaven la plaça gairebé de puntetes per no ser vistos i abandonaven les pedres a llocs ben il.luminats i sense cap tipus de discreció les remiraven, els deien adéu i fins i tot els tiraven algun petó de comiat. Després venien al banc on érem el pare i jo pintant altres pedres a preu fet i observaven com les recollien. Això sí, em varen dir que a ells també els agradaria trobar-ne alguna, de manera que haurem de pensar com solucionar-ho. De fet, amb la quantitat de pedres que han repartit se’n ben mereixen un parell.

Aquesta fotografia amb el recopil.latori de les pedres felices de les vacances l’he impresa i la tenim penjada a l’habitació i de tant en tant, la mirem, recordem tot el que vàrem fer i en parlem. Trobem que dibuixar les vacances en pedres és una manera bonica i especial de recordar aquells dies en que la iniciativa #pedrafeliç ens va donar tantes alegries, tant de joc i tanta complicitat familiar.

Entrades relacionades:

2 comentaris (+add yours?)

  1. angaleta
    set. 25, 2014 @ 22:56:26

    Quina passada! M’encanta veure com creix aquest projecte, és una passada, i a mans vostres encara més! Estic molt feliç, em quedaré de pedra!
    Saps que Montblanc és un lloc molt especial per a mi, relacionat amb alguns dels records més tendres i dolços de la meva infància, així que no puc sinó dir que aquesta entrada és doblement fantàstica per a mi.
    M’agrada molt la idea de plasmar els records en les pedres, és quelcom que no se’m havia acudit!
    Un petó de pedra!

    Respon

    • elisabetsalie
      set. 26, 2014 @ 06:28:20

      Mai havies comentat això de la teva infantesa a Montblanc, m’alegra que t’agradi aquesta entrada i que connecti amb records bonics. A nosaltres des d’aquest estiu també ens porta bons records, i a més, estretament vinculats amb #pedrafeliç
      Només un matís: si t’has de quedar de pedra, que sigui de #pedrafeliç 😀 Petons

      Respon

Deixa un comentari