Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç d’Encenent la Imaginació

Manetesicosetes se suma al projecte #pedrafeliç ideat per Encenent la Imaginació!

Des de que vaig llegir l’entrada de l’Angaleta sobre aquesta proposta-joc, enllaçada a sota, que vaig saber que col·laboraríem en el seu projecte i en vaig començar a parlar als nens. Semblaven engrescats amb la idea, així que aquest diumenge passat, després d’un pícnic al Dolmen de La cova d’en Daina de Romanyà de la Selva, vaig agafar unes pedretes que portava i hi vaig dibuixar cares felices. Les vaig posar sobre una pàgina en blanc de la meva llibreta de dibuixos, hi vaig escriure el text que veieu a la imatge i hi vaig tirar aquesta fotografia. No tenia clar si redactaria o no una entrada o em limitaria a penjar la fotografia o a enviar-la a l’Angaleta perquè en fes el que volgués.

Trobo que es tracta d’un projecte magnífic, inofensiu, divertit i interessant i que té un munt de característiques per les que el volem seguir i fer-ne difusió:

• Les pedres sempre han provocat en mi una fascinació especial: des de sempre n’he recollit en tots els viatges i les guardo curosament, com si fossin posseïdores de mil vivències precioses que se’ns poden revelar en qualsevol moment. I els meus fills també els agraden molt, ja que sempre en porten a les butxaques…

• És fàcil de fer i es pot dur a terme a qualsevol lloc, només cal portar alguna pedra feliç a la butxaca i en quan es va a algun lloc especial, alliberar-la. Potser ni tan sols cal portar les pedres dibuixades, només portant un retolador permanent a la bossa, és suficient.

• Sortir a escampar-ne o a buscar-ne per als llocs és una excusa fantàstica per sortir a passejar i que es fixin en els detalls del que els envolta: és una manera de potenciar l’observació.

• És gratuït, de manera que hi pot participar tothom que vulgui.

• Potencia la creativitat, ja que pensar en maneres de decorar pedres per alliberar-les pot ser un estímul fantàstic. Fa un parell d’estius en vàrem pintar unes amb pinta-ungles i els va encantar. Ja tenim doncs, una idea fàcil per a moments en que no saps què fer.

• És una proposta molt joganera, ja que si un dia n’alliberes unes quantes a un parc i seus a observar el que fa la gent quan les troba, pots passar-t’ho molt bé…

• Ajuda a crear un món millor, repartint somriures que, ben segur sorprendran i despertaran l’interès a qui en trobi alguna.

• Estimula la meva curiositat. M’agradaria saber fins on pot arribar aquest joc-proposta, per això volem participar-hi i seguir-lo d’aprop.

He de reconèixer que la nostra col·laboració al projecte no acompleix ben bé els requisits proposats per diversos motius: les pedres són comprades, cosa que per a mi, fa que perdi encant, però tenia ganes de començar el projecte i en vaig anar a buscar per assegurar-me’n de que en podria alliberar al lloc on anava. Ara ja n’hem recollit algunes de granit, amb un costat ben planer per a poder dibuixar-les fàcilment a la següent tongada. Tampoc no les varen dibuixar els nens, ja que ells estaven fent altres activitats per la zona. Tampoc no varen ser alliberades en un entorn urbà, com proposava l’Angaleta, perquè penso que seria bonic omplir molts racons de pedres felices. I per últim, a part d’escriure-hi el hashtag #pedrafeliç les vaig numerar a la seva cara inversa, ja que això, en algun moment donat, ens pot facilitar el seguir-ne la pista a alguna. Val a dir que he començat pel número 10 per si Encenent la Imaginació vol numerar les primeres.

Explicat tot això, només vull dir que com més serem més riurem i que ha de ser molt bonic trobar-ne alguna que no hagis dibuixat tu, configurant entre tots un univers de somriures, bons desitjos i complicitats entre perfectes desconeguts. Tot plegat és una magnífica idea. Us hi apunteu?

Enllaços relacionats:

• #pedrafeliç – una proposta col·laborativa amb un peu a l’art urbà d’Encenent la Imaginació.

• Dolmen de la Cova d’en Daina a Romanyà de la Selva (Girona).