Plastilina fàcil de tardor amb gel de bany de canyella

Doncs sí, al final ens hi hem atrevit: hem fet pastetes fins aconseguir una mena de plastilina aromàtica i fàcil de fer!

Fa temps que havia comprat un gel de bany amb aroma de canyella,  però era tant potent l’olor de canyella que desprenia el meu cos després de la dutxa, que em vaig haver de tornar a dutxar i optar per reutilitzar-lo jugant amb els nens.

Com que havia estat veient per internet un munt de receptes de masses interessants per jugar i la major part d’elles portaven farina o farina de blat de moro combinades amb aigua, oli, escuma d’afaitar o sal, vaig voler provar què passava si barrejava uns quants d’aquests ingredients. Com sempre, poc amiga de la precisió, vaig agafar com a mesura base una tasseta de cafè i em vaig decidir a provar.

Vaig tombar tres tasses de maizena a una safata gran, i hi vaig afegir una tassa de gel de bany aromàtic i vaig barrejar. Com que no semblava que agafés consistència, hi vaig afegir una tassa de farina de blat normal i vaig barrejar. Tampoc no acabava de tenir una textura adequada per treballar i hi vaig afegir una segona tassa de farina. Aleshores, una vegada barrejat, ja em va semblar bé la textura que havia adquirit.

Però vaig voler provar una mica més i vaig posar-hi una tassa de sal. I no va anar bé perquè es va engrunar massa. Per lligar-ho, vaig afegir mitja tassa més de farina de blat i va quedar força bé, però també vaig voler continuar investigant i hi vaig afegir mitja tassa d’oli vegetal. De seguida vaig veure que allò no anava bé i que quedava massa enganxós. Per arreglar-ho vaig afegir mitja tassa més de farina de blat i aleshores, després de remenar, la massa va quedar amb la consistència de la plastilina, però amb una textura lleugerament més esponjosa, suau i molt agradable de remenar.

I què puc dir de l’olor que desprenia? Doncs que era fantàstica. L’olor que m’havia fastiguejat sobre la pell, fent-me sentir més galeta que persona, a la massa de plastilina hi quedava exquisida. La cuina sencera feia una meravellosa olor de canyella.

I vaig pensar en l’incipient tardor. I vaig creure que als nens els agradaria trobar una plastilina de tardor, amb aroma de canyella i elements tardorencs per a jugar-hi. Així doncs, vaig afegir purpurina daurada a la massa i la vaig reservar per l’endemà, després d’haver recollir a bosc uns quants glans i unes quantes pinyes.

L’endemà els vaig presentar aquesta plastilina improvisada de tardor amb la purpurina, els elements naturals que vàrem recollir i unes quantes pedretes daurades i els va agradar moltíssim.

Acostumats com estan a la plastilina comercial de colors vius que s’aixafa amb facilitat, aquella plastilina els va sorprendre, ja que tenia un suau to terrós, un aroma boníssim i una textura suau i esponjosa nova per a ells. I a més, quedava brillant amb la purpurina daurada que hi havia posat!

Es varen posar a jugar-hi de seguida: feien boles i les aixafaven per formar cares amb els glans, les pedres daurades i els trossos de pinya, hi varen fer incisions amb alguns dels taps de plàstic que tenim, es varen sorprendre en fer flors amb el tub central d’un rodet de fil buit… Varen omplir i buidar petits recipients i els varen decorar al seu gust i, finalment, el meu gran va voler fer un coet espacial amb molt de foc a sota per volar molt ràpid.

Com veieu, la nostra plastilina de tardor, ha estat una bona troballa, i el millor de tot, és que, canviant l’aroma del gel de bany, en podem fer de moltes fragancies diferents. I és tant fàcil lligar la massa amb la textura del gel de bany, que tot plegat és converteix en un joc de nens fins i tot preparar-la.

Us deixo aquí la recepta que hem trobat per si us animeu a provar-ho:

• 3 mesures de maizena
• 3 mesures de farina de blat
• 1 tassa de gel de bany aromàtic
• 1 tassa de sal
• 1/2 tassa d’oli vegetal

Ja em direu si us ha agradat!