Arriba el temps de les disfresses i cal anar pensant de què ens vestirem. A mi m’encanta disfressar-me! També he dit en alguna ocasió que m’apassiona el teatre. I m’agradaria que als nens també els agradés. Penso que interpretar diferents personatges és un gran exercici per entendre situacions i sentiments sense haver-los viscut directament i que es pot aprendre molt jugant a ser altres persones.
Aquesta capa que es veu a la fotografia és molt senzilla i et permet transformar-te en el que vulguis, ja que és molt versàtil. L’he dissenyada expressament sense detalls ni ornaments per deixar lloc a la fantasia, així, acompanyada d’una espasa, et permet ser un cavaller; acompanyada d’una corona, un rei; amb una caputxa vermella i un cistell la Caputxeta; amb un antifaç, un superheroi…
Tenir-la de diferents colors també és una bona idea: una verda pot transformar un nen en un marcià, en un dinosaure, en el drac de Sant Jordi, en un cavaller rival… una blava, en príncep blau, en barrufet…
A casa, la guardem en un calaix amb altres disfresses i complements per tal que els nens les agafin i hi juguin lliurement.
Per fer-la, només m’ha calgut plegar del llarg un retall de roba vermella i tallar de manera arrodonida els dos costats de la capa al mateix temps per què quedi simètrica, fer-hi un tall en forma de semicercle per poder passar-hi el coll i fer una vora tot al voltant. Per tancar-la, no hi vaig voler posar cap cordó perquè no m’agrada la idea que es puguin fer mal si la roba s’enganxa a algun lloc i hi vaig voler posar un tall de velcro. El vaig posar com indica la imatge i així la capa sempre queda un xic oberta i facilita el moviment. A la fotografia de dalt, la porta oberta i plegada cap a l’esquena, perquè era pels carnavals de l’any passat i ell volia ensenyar la seva disfressa de cavaller.
Yolanda
gen. 31, 2013 @ 13:39:04
El meu fill té la mateixa disfressa de cavaller, tot i que ell l’anomena de “Sant Jordi”. N’està enamorat. Ja fa dos anys que la té i aquest any també se la vol posar. No sé jo si encara li anirà bé…
Molt bona idea lo de la capa. Ara falta temps per a posar-s’hi 😉
Jo tinc al cap fer una faldilleta tipus tutú a la nena per uns complements de fada que ens han regalat. Si surt acceptable potser ho publico també al meu bloc.
Salutacions!
elisabetsalie
gen. 31, 2013 @ 18:04:57
Tranquil.la, si no li va bé, pots fer el mateix que vaig fer jo l’any passat: desfer les costures laterals i tallar les mànigues del llarg i per la cara interna i afegir una tira d’uns quatre dits de roba negra des del puny fins a la vora de baix. Són quatre repunts i prou i així li va cabre la jaqueta a dins!
He visitat el teu bloc i m’ha agradat. Poso el teu enllaç a la meva barra lateral, si no et fa res.
Ens llegim!
Yolanda
febr. 01, 2013 @ 09:40:52
Sí, algun “apanyo” haurem de fer. Aquest cap de setmana li emprovaré…
Encantada de què t’hi hagis passat i més encara de què m’hagis afegit el link. Gràcies!!!
elisabetsalie
febr. 02, 2013 @ 07:00:37
🙂