Túnica per a bebè

Si el meu gran té nom de cavaller  i la seva primera disfressa va ser de cavaller, el meu petit té nom de Déu de la mitologia romana i la seva primera disfressa també volia que correspongués  al seu nom, però és clar, d’una cosa tan concreta no se’n comercialitzen i vaig haver d’empescar-me-les per fer-li.

Com que pels Carnavals fa fred, vaig fer-li el suficientment gran perquè a sota hi cabés el seu abric, de manera que el vaig abrigar i li vaig prendre les mides a sobre: l’amplada del pit, l’obertura dels braços i del coll perquè hi passi la caputxa i la llargària. Aquest any encara li anirà bé i li podrem posar!

La base de moltes disfresses de bebè és una túnica a la que després se li afegeixen els complements pertinents, de manera que ara us explico com he fet la meva, perquè és molt fàcil i si es té traça es pot tenir tota la disfressa acabada en un matí o menys.

Vaig comprar un retall de roba i el vaig plegar per la meitat, com indica el gràfic que adjunto, i amb les mides preses damunt el nen, hi vaig fer els tres talls que mostra el dibuix. Després ho vaig sobrefilar tot i vaig cosir les costures laterals. Vaig fer vora a les mànigues i vaig anar tallant tires de color daurat per clavar al coll i als baixos i per fer el cinturó i els altres complements. La corona, és la que fem servir per als aniversaris i que vaig explicar en aquest altre post.

A aquesta fotografia de dalt es pot veure el conjunt sencer, excepte la petita capa que hi vaig afegir cosida a l’esquena. Està feta al mes de maig perquè a les fotografies dels Carnavals, els detalls es veuen molt poc amb el nen posat  dins la cadireta.