El guant de les pessigolles

El meu petit fa poc que ha fet un anyet i aquest post va dedicat a ell i a les estones que hem passat asseguts a terra, jugant amb el guant de les pessigolles i de les moixaines.
Hi va haver una temporada, quan ell tenia pocs mesets que sempre el portava a la butxaca, anés on anés, i sense cap mena de vergonya, me’l posava on fos que estiguéssim i el feia jugar amb ell. Els seus colors vistosos feia que, desde ben petit, s’hi pogués fixar. Li cantava cançonetes mentre movia el guant-titella, li feia caminets per tot el cos des dels peus a dalt el coll, li feia diàlegs amb els diferents dits… Només de treure’l de la butxaca, ja començava a somriure esperant alguna cosa especial. Era genial la complicitat que vàrem aconseguir!
En el moment que va començar a desplaçar-se, ja no hi vàrem jugar tant, però li hem tret profit de veritat durant una bona colla de mesos. Fins i tot, ha servit per integrar al germanet gran en les nostres rialles, i tenir una activitat que pugui incloure als dos nens i crear moments de complicitat i alegria entre tots tres.