Pilotes, tubs i capses

…o la Panera de les Pilotes. Hi juguem combinant peces de diverses Paneres. A part de les pilotes que originàriament formaven part de la Panera dels Tresors, hi hem afegit altres cossos rodons  i les acompanyem de diversos tubs d’amplades variades i d’alguns recipients com els Pots de llauna,  altres de la panera general i alguna capsa  de la Panera de les Capses.

Quan els faig aquesta proposta de joc, muntem tota una paradeta! Hi tenim pilotes de drap, de ping-pong, de tennis, de suro de diverses mides, de marbre, de porexpan, de goma, una borla de foam, diverses pedres arrodonides, de ganxet, de corda, fetes de branques,  algun globus, un ou de fusta, alguna patata… Tenim, doncs, una panera més: la Panera de les Pilotes! Extenc tot el material al mig de la sala i deixo que el meu gran investigui accions diferents.

El dia que vaig tirar les fotos, va començar per xutar les que podia; després, en va fer botar unes quantes i va observar com algunes anaven més enlaire que les altres… Quan va manipular la de marbre, va dir que “pesa moooolt” i va gaudir fent-la rodolar pel terra i sentint el soroll que feia en xocar contra els sòcols… El tub blau més prim que tenim el va agafar i el va fer servir d’espasa. Després, el va posar dret i va buscar la posició d’equilibri perquè s’aguantés sense caure. Tot un esforç de precisió! Hi va fer passar una pilota  per dins i despés va aixecar-lo per tornar-la a trobar. Va provar amb altres pilotes més grans i quan es quedaven encallades pel tamany, deia “no va” i n’anava a buscar de més petites. També ho va provar amb altres recipients. S’hi va passar una bona estona!

Quan ja ho havia provat amb totes les pilotes i semblava que havia perdut interés pel joc, vaig cantar dissimuladament una cançò que coneix d’en Mic: “Pedra, pedreta, ben rodoneta, tirolirolà, tiroliroleta” i, sense cap més indicació, va recordar que en Mic, un dia, tirava pedres per dins un tub. El joc va acabar exactament així, amb el tub recolzat dalt del sofà i fent rodolar pedretes i pilotes petites pel seu interior, tot cantant la cançò. Quan apareixien per l’altre costat del tub, se li il.luminava la cara de satisfacció.

El petit, el que es va dedicar a fer, va ser tocar i retocar els materials de les diverses pilotes. Ara que ja es desplaça, s’entreté a empènyer-les contra els mobles i perseguir-les després. Mira molt el que fa el seu germà, i sempre vol les pilotes que té ell, cosa que fa que sovint hagi de posar pau entre els dos nens…

Amb aquesta proposta de joc, els nens van experimentant amb conceptes com el pes dels diversos materials, el volum de les pilotes i els recipients  i la relació entre el pes, la velocitat de baixada i el lloc on s’aturen les pilotes, el so que fan en desplaçar-se  en relació al material de què estan fets, etc. Conceptes que contribueixen a enriquir el seu món i a facilitar-ne la seva comprensió.

Sonalls transparents

Els primers sonalls transparents que vaig fer varen ser capses buides de bastonets de les orelles, amb una cinta passada pels forats de la base perquè es puguin agafar amb comoditat, plens d’objectes amb diferents pesos i amb el tap fortament encintat . En vaig omplir un amb pedres, un amb castanyes (no ho recomano perquè es varen florir!), un amb espirals de pasta i un altre amb soja verda (quin èxit va tenir aquest!). El meu fill gran s’ho passava molt bé remenant-los i escoltant els diferents sons que emetien i notant els diferents pesos que tenien.

Ara, amb el meu segon fill, n’he millorat la versió. Ja feia molt temps que guardava les capses dels xumets que havia comprat a les farmàcies i no sabia de què fer-ne, doncs, bé, m’han servit per fer aquests sonalls tant xulos. Una punta de cola no tòxica a cadascuna de les cantonades de la capsa per evitar sorpreses, una cinteta amb un nus clavada a l’interior de la capsa i ja està a punt per omplir. Les de la il·lustració tenen dues nous, uns clips, grava, soja, fideus fins i boletes de paper de plata. Els sons que emeten són molt diferents i el meu fill petit hi posa molta atenció.

Més endavant, quan el meu fill gran sigui capaç d’entendre aquestes coses, aquests sonalls serviran per posar als platets de la balança romana que tenim guardada, i així anirà coneixent els pesos i els volums d’objectes quotidians.

 

[Actualitzat el 9 març 2012]

Aquí deixo una fotografia del meu príncep petit a la trona, mentre trasteja amb aquests sonalls. Es veu com es concentra moltíssim per agafar la cinteta i provar de moure la capsa perquè soni. Els clips de colors que belluguen lliurement per dins també són un gran atractiu per a ell. Ara que encara no té gaire movilitat, aquestes estonetes l’entretenen molt i amb els somriures de satisfacció que em fa, es nota que s’ho està passant  molt bé…