Les cintes

Aquesta joguina és molt fàcil de fer i també agrada molt. La primera que vaig fer va ser per al meu fill gran però suposo que quan se’m va acudir, ja estava a un altre nivell i hi va posar un interès relatiu. La segona versió que he fet és aquesta de la foto. Com veieu, un gruix de cintes, gomes, betes, passamaneria i cordillets de textures i colors diversos, cosits a una tira de roba a la que hi he afegit un tancament per tal de poder posar a la cadireta o a on em vingui bé sense perill de perdre-les. L’única cosa que cal vigilar és que la llargària de les cintes no sobrepassi els 10-15 cm i que el tancament elegit no es pugui empassar (en aquest sentit, el velcro és genial!).

El meu petit n’ha gaudit desde els primers mesos, ja que, com que, posés on posés la mà, i tanqués el puny com el tanqués, alguna cinteta li quedava entre els dits i la podia estirar, fent bellugar totes les del costat. Justament, ahir al vespre vàrem gaudir d’una estoneta molt gratificant amb les seves cintes: estàvem tots dos al sofà, l’un davant de l’altre i li vaig anar donant, una per una, les cintes i cordons més diversos al tacte. Va buscar tots els matissos del cordó de sabata, de la goma gruixuda, del cordó de dos colors i de la beta ondulada… S’ho anava passant pels ditets i ho anava estirant amb les seves manetes descoordinades, mentre  el xumet li anava a cent per hora a la boca, senyal de que s’interessa i s’emociona amb el que està descobrint. Hi vàrem estar ben bé mitja hora, mirant-nos i  somrient-nos, mentre em dedicava sorollets de satisfacció. Tot un premi!

Sonalls transparents

Els primers sonalls transparents que vaig fer varen ser capses buides de bastonets de les orelles, amb una cinta passada pels forats de la base perquè es puguin agafar amb comoditat, plens d’objectes amb diferents pesos i amb el tap fortament encintat . En vaig omplir un amb pedres, un amb castanyes (no ho recomano perquè es varen florir!), un amb espirals de pasta i un altre amb soja verda (quin èxit va tenir aquest!). El meu fill gran s’ho passava molt bé remenant-los i escoltant els diferents sons que emetien i notant els diferents pesos que tenien.

Ara, amb el meu segon fill, n’he millorat la versió. Ja feia molt temps que guardava les capses dels xumets que havia comprat a les farmàcies i no sabia de què fer-ne, doncs, bé, m’han servit per fer aquests sonalls tant xulos. Una punta de cola no tòxica a cadascuna de les cantonades de la capsa per evitar sorpreses, una cinteta amb un nus clavada a l’interior de la capsa i ja està a punt per omplir. Les de la il·lustració tenen dues nous, uns clips, grava, soja, fideus fins i boletes de paper de plata. Els sons que emeten són molt diferents i el meu fill petit hi posa molta atenció.

Més endavant, quan el meu fill gran sigui capaç d’entendre aquestes coses, aquests sonalls serviran per posar als platets de la balança romana que tenim guardada, i així anirà coneixent els pesos i els volums d’objectes quotidians.

 

[Actualitzat el 9 març 2012]

Aquí deixo una fotografia del meu príncep petit a la trona, mentre trasteja amb aquests sonalls. Es veu com es concentra moltíssim per agafar la cinteta i provar de moure la capsa perquè soni. Els clips de colors que belluguen lliurement per dins també són un gran atractiu per a ell. Ara que encara no té gaire movilitat, aquestes estonetes l’entretenen molt i amb els somriures de satisfacció que em fa, es nota que s’ho està passant  molt bé…

El cuc de boles

Aquest cuquet de boles també és molt fàcil de fer i té força èxit amb el meu petitó. Es tracta de fer una tira llarga d’un pam d’ample amb roba de diferents colors cosides entre elles i quan ho tens de la llargària desitjada, ho cuses tot en forma de tub i ho vas omplint amb el que et sembli i hi vas fent nusos entremig, deixant un xic d’espai perquè l’objecte tingui certa movilitat.

Pots posar-hi el que se t’ocorri. Jo hi he posat una nou per la seva rugositat, una bossa de patates buida perquè crepiti, un cilindre d’escuma perquè s’aixafi, un escallaring perquè faci so, dues avellanes amb clova perquè les pugui fregar una amb l’altra i una capsa de pastilles amb una moneda a dins perquè també soni.  Si al final de la cuca, hi cuses una cinteta, aquesta et servirà per portar-la lligada a la cadireta o a on vulguis sense perill de perdre-la.

Aquí el podeu veure intrigat i entretingut amb aquesta  proposta de joc…

Tubs de colors

Aquests Reis, tenia clar que volia aproximadament el mateix nombre de regals per un nen que per l’altre, de manera que el meu fill gran s’adonés que tots dos nens són igual d’importants. Així doncs, em vaig dedicar a fer cosetes per al meu bebè que no fossin les clàssiques que hi ha a les botigues i afegir novetats a les joguines que ja té del seu germà.

La primera versió que vaig fer dels tubs de colors va ser fa dos anys per al meu nen gran i consistia en una ampolla petita d’aigua, amb un xic d’oli, perquè tingui densitat diferent i uns quants objectes petits i brillants, i de pesos diferents que hi suren per atreure l’atenció del nen. Va tenir èxit, però el seu aspecte no era gaire atractiu i l’amplada de l’ampolla no li permetia agafar-la amb comoditat.

La versió que he fet per al meu petitó és la que veieu a la foto. Ha millorat molt. He agafat uns tubs de plàstic, els he tallat amb un cúter, hi ha afegit uns taps i els he segellat amb unes barres de cola no tòxica que s’apliquen en calent (tot es troba a ferreteries). El líquid amb què els he omplert és oli d’ametlles tintat amb unes gotetes de colorant alimentari (qualsevol supermercat) i els objectes de dins són boletes de paper de plata, algun clip de colors, alguna moneda, papers d’embolcalls de bombons, etc.  No importa què hi posis, el que és important és que tinguin diversos pesos perquè es desplacin pel líquid a ritmes diferents.

[Actualització el 9 març 2012]

En aquesta imatge, el meu petit intenta resseguir amb la mirada els diferents materials que hi ha en suspensió en el líquid i, com que es desplacen a diverses velocitats, hi posa moltíssima atenció i s’ho passa genial.  Es nota que li interessa el que veu i el fa pensar…

Els taps de plàstic

Una altra secció de la Panera dels Tresors Original va ser la dels taps de detergents. Va ser el primer joc de construcció del meu fill gran. Uns encaixen dins els altres, s’aguanten drets, n’hi ha de molts colors, tamanys, tenen diverses formes… També hi ha jugat moltes estones.
Recordo un dia que va tornar de la llar d’infants i es va trobar una construcció circular gegant i de diversos pisos feta al centre del menjador amb tots els taps que tenia. Quan la va veure se li va il.luminar la cara i s’hi va acostar molt content però amb molt de respecte i curiositat. Una vegada va veure que allò era interessant, va començar a tocar i, és clar, a destruir i a recollir i tornar a provar de fer la construcció.
Més endavant, varem començar a classificar-los per colors: “Porta’m els taps vermells”, “Ara els verds”, etc, i així practicavem en versió casolana “el joc heurístic” i vocabulari nou.
Com que ocupaven bastant, els tenia guardats a un calaix de la cuina, de manera que mentre jo pelava verdures pel sopar, ell s’entretenia moltíssim jugant i em deixava fer.
Ara, estic esperant a que el meu petit s’assegui tot sol per tornar a practicar aquests jocs de descoberta.

Els taps de metall

Una de les primeres derivacions de la Panera dels Tresors varen ser els taps de metall de les conserves de vidre. El meu fill gran s’ho passava pipa escoltant el soroll que feien quan els tirava a terra i quan fregaven l’un amb l’altre. Se’m va acudir aplegar-ne uns quants i, per animar-los una mica, hi vaig enganxar adhesius brillants que vaig trobar, com sempre, als “xinos”. En vaig fer de quatre tipus: de papallones, de peixos, d’animals de la selva i de fruites i verdures. Hem passat un munt d’hores posant-los i traient-los d’un pot de llet en pols i classificant-los per colors o per si “es mengen” o “estan vius” o per si “neden” o “volen”. També hem aprofitat per practicar “dins” i “fora” de la llauna, per si de cas l’ajuda a ser un xic més ordenat en el futur…

La Panera dels Tresors

La panera dels tresors ha estat, per mi i pel meu fill gran, una de les millors coses que ens han pogut passar. Ell ha estat hores i hores trobant materials, olors, colors, textures i sabors que les joguines convencionals mai li haguessin pogut oferir. Jo he gaudit veient com el meu fill descobria usos inimaginables d’objectes quotidians per a nosaltres, he gaudit veient com la seva mirada neta de prejudicis el porta a innovar, he compartit amb ell l’alegria d’aquests descobriments i he retrobat la meva capacitat de deixar-me sorprendre pel meu entorn…

Aquesta proposta d’experimentació està basada en aquest llibre:
El joc de la descoberta (1994) Tere Majem y Pepa Òdena. Colección Temas de Infancia núm. 22. AM Rosa Sensat. Barcelona.
S’hi explica com funciona, quin propòsit té i quins beneficis porta practicar-lo. La veritat és que convenç. També proposa l’evolució que es pot donar a la “panera dels tresors” quan el nen ja camina: el que anomenen “el joc heurístic”, amb el que els nens aprenen a recollir i classificar joguines sense fer escarafalls!

Una vegada em vaig llegir aquest llibre, el meu cervell no va parar de donar voltes i vaig començar a recopilar materials per incloure a la panera. Sembla mentida tot el que es pot trobar als antics “Tot a 100”. Això sí, és importantíssim no deixar mai sol el nen davant aquests objectes perquè no han passat cap control de seguretat. Jo ho considerava un joc a part de la resta de joguines: ho guardava tot en una bossa i només sortia quan podia estar a terra amb ell.

En aquest enllaç de la Viquipèdia, hi trobareu un molt bon resum de com organitzar-ho. Inclou un vídeo i una llista exhaustiva de materials per incloure-hi:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Panera_dels_tresors

També us deixo una foto de totes les coses que hi vaig posar a la panera del meu fill gran. Com que hi va acabar havent molts objectes, cada dia en treia de diferents tamanys, pesos, colors, textures, materials, perquè els pogués explorar i combinar com volgués.

El material que hi vaig posar és el següent:  rul.los amb velcro, batedora de metall, tub de cartró, pilota de tennis, colador de plàstic, cartereta de pell amb cremallera, con de plàstic de fil per a cosir a màquina, petxina, llima, colador, guant de treure pols, pedra tosca, pinça d’estendre roba, taps de detergents, cistelletes de vímet de colors, premsa d’empanades, coco, porta llapissos de metall, esponja natural, raspallet de fusta i cri, collaret de boles de fusta de colors, brotxa d’afaitar, escorça, pilota de suro, fregall salvaungles, raspall plegable, capsa de cartró, esponja sintètica, cargol i femella, bosseta de gassa, tap de suro, raspall de dents plegable, ou de sargir, bosseta de ras, flamera de metall, capseta de fusta, joguina de gos, llibreta sense espiral, estri per a massatge, cartereta de vellut, pinya, tap de vidre, glaçonera de silicona…

Més endavant, la panera va créixer tant i tant que en vaig començar a fer “seccions” en altres bosses: la panera dels “sorolls”, la panera dels “taps de colors”, la panera de les “capses”, la panera dels “taps de llauna”, la panera de les “pilotes”, etc… i així he pogut anar proposant activitats interessants al meu fill gran que ara, a dos anys, encara es torna boig amb la panera dels sorolls.

Avui, el meu fill petit acaba de complir cinc mesos i els Reis ja li han portat materials per explorar que formaran part d’aquesta panera. Quan s’assegui, li presentaré la panera completa. Em moro de ganes de repetir l’experiència!

[Actualitzat el 27 .03. 2012]

He volgut actualitzar el post per deixar testimoni dels meus nens amb la Panera.

Les dues primeres fotos corresponen al meu gran, abans de l’any, i aquestes dues  d’aquí sota, del meu petitó, la primera, amb cinc-sis mesets i la segona, amb 7 acabats de fer. Al final de tot, hi poso una foto dels dos germanets compartint experiència…