La Panera de les Capses

La Panera de les Capses és una altra de les evolucions naturals de la Panera dels Tresors. Tal com explicava als diversos posts derivats de la Panera Original, va arribar un moment que vàrem haver de classificar els objectes en altres Paneres perquè tot era massa difícil de gestionar. Així varen aparèixer per casa Els taps de plàstic, Els taps de metall, Les cintes, els Sonalls transparents, els Tubs de Colors,  la Panera de les Capses, La Panera de les Olors, la Panera dels Sons i de la Música, els Retalls de Roba, entre altres que aniré explicant quan pugui… Cadascuna ofereix possibilitats diferents de joc independents però també és interessant combinar algunes paneres per veure com fan relacionar els objectes entre ells.

Dos o tres vegades per setmana encara fem servir alguna de les paneres una estoneta, ara amb els dos germans, cadascú al seu nivell. El petit, explorant les diferents possibilitats de cada objecte i passant de l’un a l’altre sense cap relació, però descobrint-ne tots els matissos possibles,  i el gran, fent pilons, combinacions, posant i traient, encaixant-ne un amb el altre amb imaginació desbordant i posant nom a la seva creació, per després, recollir cada cosa al seu lloc, tal i com es recomana al llibre El joc de la descoberta de Tere Majem i Pepa Òdena. Aquesta part de recollida no ha estat fàcil, perquè el meu gran s’entretenia amb qualsevol coseta que pogués, però una vegada va entendre la regla del joc heurístic de que “tot el que ja s’ha recollit al seu envàs no es pot tornar a agafar”, la recollida i classificació dels objectes ha estat més àgil i ens ha facilitat molt l’ endreça de joguines diària d’abans de sopar, tot i que, no ens enganyem, ell preferiria deixar-ho tot tal com raja…

La Panera de les Capses de casa inclou desde els Pots de Colors  fins a una cartera amb velcro, passant per capses de joieria, un estoig de fusta, una funda d’ulleres de piscina, capses de detergents, de productes d’higiene, polveres de protector solar… Hem procurat que les capses estiguin fetes de materials variats: vidre,  plàstic, paper, roba, fusta, etc. Un munt de tancaments diferents per poder practicar accions diverses i simultànies: taps d’encaix, taps de pressió, taps de rosca, taps amb goma per estirar, taps amb solapes per tancar ordenadament, taps amb un encaix per fer lliscar en una ranura… La dificultat màxima és obrir i tancar el compacte solar, perquè cal apretar una palanqueta amb uns dits d’una mà mentre amb els altres restants aguantes la part de sota, i amb l’altre mà, uns dits subjecten la tapa i l’estiren amunt. Tot un repte per al meu gran de dos anyets. La temptació li era fàcil: “Mama, aiuia, no va”. Haurieu  hagut de veure que satisfet va estar el dia que ho va aconseguir!

El món des d’un vitrall

Ara m’he proposat proporcionar als meus nens estímuls visuals diferents. Res tan senzill com mirar a través de cel·lofana de colors per alterar la realitat. Però, i si ho elaborem una miqueta més i a partir de l’activitat li fem veure com amb la barreja d’alguns colors en surten d’altres? He recordat allò que estudiava a l’institut del cercle cromàtic amb els seus colors primaris (vermell, blau i groc) i amb els secundaris que surten de barrejar els primaris entre ells (el taronja, el verd i el lila). Tot el que fem amb els colorants alimentaris ja els proporciona dades en aquest sentit, però està bé que ho complementin des d’altres perspectives…

He agafat retalls de cel·lofana que tenia per casa i he endollat la plastificadora. En un full de plastificadora hi he posat un retall groc i un de vermell amb el centre superposat per fer el taronja. En un altre, hi he posat el blau i el groc per obtenir el verd. En un tercer hi he posat el blau i el vermell i he aconseguit el lila. I encara he fet un quart full plastificat amb retallets superposats de tots tres colors (vull deixar constància de que no tenia cap pretensió artística en fer-ho!).

El resultat és aquest que veieu a la foto de la falguera de casa que us poso aquí sota. Els meus nens poden veure el món des d’un vitrall…  Al meu gran, per exemple, li encanta veure el mar,  la sorra i el cel de diferents colors, i el meu petit, la primera vegada que li vaig posar el color groc davant els ulls es va quedar totalment immòbil, però quan em va veure la cara d’aquest color, va deixar anar una forta riallada. Potser es va pensar que era un pollet! 😉

Una manera fàcil d’entretenir-los a llocs on s’hagin d’estar quiets, per exemple, mirant el paisatge des del cotxe…

Retalls de roba

Amb el meu petit estirat davant meu al sofà, em disposo a jugar amb ell i els retalls de roba per explorar-ne les possibilitats. Ja no només el deixo que els toqui, assegut tranquil.lament a la trona com hem fet diverses vegades, si no que els vaig posant damunt la seva cara. El tul vermell li tinta el món que l’envolta de color, al mateix temps que el seu tacte rígid el sorprèn; el tul blanc i tou el fa somriure quan em veu a través seu. La malla de taronges verda li ofereix més colors i textures a la pell i el mucador estampat li acaricia les galtes mentre ho veu tot entre taques… El retall de saca no li deixa veure res i es queda immòvil valorant la nova situació, li aparto a poc a poc, estirant el retall cap a baix i veig que somriu… Aleshores em tapo jo tot el cap amb el vellut verd i quan em trec el retall fent “TAAAAT!” fa riallades, entusiasmat pel joc. Posem, traiem retalls de les nostres cares, juguem a estirar el trosset de texà elàstic, s’escapa, el torno a tapar i riem plegats… “Atxim! mama, la roba em fa pessigolles al nas… que divertit!”. Hi ha complicitat i comunicació. Me’l menjaria a petons!

Aquest joc amb retalls de roba no el vàrem poder aprofitar amb el meu gran perquè quan vaig haver regirat els armaris de casa els meus pares i vaig aconseguir els retalls, ell ja estava per altres coses i no hi va posar gaire interès. Darrerament, el fet que el petit hi jugui fa que s’hi acosti encurosit però aviat els deixa per anar per altres rumbs…

Melmelada a la trona

Aquest experiment ja l’havia fet amb el meu fill gran però, no sé què ha passat amb els arxius que no els he trobat… Com que va sortir molt bé i s’ho va passar genial, he volgut repetir-ho amb el petitó, ara que ja es pot asseure una estoneta a la trona.
Vaig agafar una bossa de plàstic i hi vaig posar tres o quatre cullerades de confitura de taronja i tres o quatre de melmelada de maduixa a l’altre costat, la vaig tancar amb cel·lo, procurant que hi quedi un xic d’aire a dins i la vaig clavar a la trona per les cantonades, de manera que no se n’aixequi cap extrem. He triat aquestes dues especialitats  de confitura perquè tenen colors molt vistosos, tal i com es pot veure a les fotos, i una confitura i una melmelada perquè la confitura és més espessa i té trossets que ofereixen més matissos al tacte. També vaig prendre la precaució de posar-les a la nevera unes horetes abans de fer l’activitat per tal que noti la fredor a través del plàstic. Ho vaig posar dins una bossa perquè és massa petit per experimentar directament amb una substància tant dolça per si es posés les mans a la boca. Quan sigui més gran, ja ho farem directament sense bossa i amb altres materials.

Tan bon punt el vaig asseure a la trona i vaig treure el drap amb què havia tapat la bossa de la melmelada, es va emocionar moltíssim: va començar a donar patadetes, senyal de la seva alegria i es va tirar de caps a la safata. Sort que el vaig parar! El xumet li anava a mil per hora i les seves manetes recorrien nervioses la superfície, prement els diversos volums i colors de la bossa de plàstic, fins que els colors varen entrar en contacte i es varen barrejar entre ells.

Quan es va cansar de jugar-hi, el vaig treure de la trona i ho vaig tornar a tapar, esperant a veure la reacció del meu gran quan ho descobrís.  Ell va ser una mica menys delicat, per això és més gran i té més força, va presionar molt més la bossa i la va rebentar, empastifant-se les mans de melmelada. Al cap d’una estona, va arrancar-la del seu suport i se la va anar passant per les mans, estirant i apretant, valorant-ne el pes, notant com les confitures anaven canviant de forma mentre  intentava veure-hi a través…

              

Una altra oportunitat d’explorar i sorprendre’s amb el món!