Simetries

Un memorable vespre d’estiu, dels que quasi ja no en podem gaudir, el pare i jo, vàrem tenir temps de veure una pel.lícula. La veritat és que no valia gaire i ens vàrem adormir, però vàrem veure el suficient per adonar-nos que feia referència al Test de Rorschach i això, uns dies més tard, ens va donar la idea per a fer aquesta activitat per jugar i donar a conèixer als nens com funcionen les simetries.

Vaig tallar unes cartolines de color clar a tires d’uns quinze centímetres d’ample i les vaig doblegar per la meitat. Vaig preparar pintura de tres colors  i li vaig explicar al gran que podia pintar només a un costat. Li va costar entendre-ho al començament, però va fer una cara de sorpresa i d’alegria quan li vaig ensenyar que, una vegada pintades unes taques de pintura a la cartolina, si la plegava i l’apretava bé, aleshores, quan l’obria, el dibuix apareixia als dos costats.

Passada la sorpresa inicial, va mostrar interés en el que havia passat i llavors, li vaig fer notar que els dos costats eren semblants però no del tot, i que si hi havia una taqueta d’un color aprop del plec, a l’altre costat també hi era, però que era a l’inrevés; i que si estava lluny, també apareixia lluny a l’altre costat, però també girat… Després d’observar el primer dibuix una estoneta i de comentar com eren les taques, que si grans o petites, llargues o curtes, blaves, vermelles o grogues, en va voler fer més…

A la foto de dalt en podeu veure unes quantes de les que vàrem fer. Segons el meu gran, la primera, és una papallona; la segona, un elefant; la tercera, un bolet;  i la quarta, una marieta. Fantàstica interpretació, no trobeu?

Al marge de les lectures que en podem fer dels dibuixos resultants, penso  que queden ben boniques i que, potser, si hi enganxes una foto, poden servir de felicitació de Nadal per la familia o com a invitacions a una festa o… Vés a saber quantes coses més! Hi anirem pensant.

La Panera dels Sons i de la Música

Com ja he explicat alguna altra vegada, dins la nostra Panera Original vàrem procurar que hi haguessin experiències que afectessin a tots els sentits, així que hi vàrem incloure unes castanyoles en forma d’ànec, un sonall molt rudimentari fet amb una ampolleta de mostra de xampú plena de grans de soja (que va tenir un èxit aclaparador amb el meu fill gran!), una campaneta, un con que no era altra cosa que el centre d’un rodet de fil de cosir a màquina que utilitzàvem per modular la nostra veu i fer petar de riure primer al gran i ara a tots dos, etc.

Però a poc a poc, ens vàrem adonar que al gran li encantava escoltar sons diferents i ens vàrem anar animant: hi vàrem afegir una matraca, una flauta, un xilòfon, un timpre d’hotel, uns saquets de roba amb fruits secs a dins, els meus pares ens varen portar una capseta de música a la que se li ha de donar corda… Els Reis  hi varen afegir un triangle, un teclat electrònic com a regal d’aniversari, unes maraques, uns pals, un raspador, una pandereta, uns picarols… I com que veiem que l’èxit de la Panera dels Sons i de la Música no té límits i que és una joguina que aprofiten els nostres dos petits,  ja tenim encarregat als Reis de l’any vinent uns cròtals, uns bongos de veritat (que substituiran el tambor de plàstic que sona fatal), una granota-raspadora, uns sonalls africans i tot el que se’ns vagi acudint que els pugui oferir un so de qualitat.

La primera foto, és de l’estiu passat, amb els principis d’aquesta Panera, ben just haver-la separat de la resta. Hi veiem el nostre gran examinant atentament una flauta de Pan i intentant inserir-hi una matraqueta petita de plàstic…  Com es pot veure a les altres dues fotos següents, que són d’aquest mes de març, el petit, experimenta amb els objectes: els toca, els olora, els llepa, en belluga les peces i al.lucina quan emeten algun so, igual que feia el nostre gran quan li deixavem els instruments ara fa un anyet i mig… Amb el gran, ja fa uns mesos que tot plegat és una altra història: ell ja va a buscar directament els sons que vol, coneix els instruments pel seu nom i els sap utilitzar correctament perquè sonin. Ha evolucionat un munt! Ara, juguem a seguir el ritme de les cançons que coneix o les dels dibuixos del Club Super 3, intentant posar les pauses al seu lloc… A vegades, també juguem a imitar ritmes comptant: “Va, ara fes com jo: un- un- un- un…”, “Ara en fem dos i parem: un-dos, parem, un-dos, parem, un-dos…”, “Ara de tres: un-dos-tres, parem, un-dos-tres, parem…” I prova de seguir-me. Alguns dies amb més èxit que d’altres, però el que és innegable és que ens ho passem molt bé i que va adquirint un sentit del ritme cada dia millor. Estic segura que continuarem jugant i aprenent amb els instruments molts anys. Una inversió molt encertada!