Titelles d’en Mic

El complement ideal del teatre de porta són les titelles, i les més fàcils de fer i que puguin fer anar els nens amb més facilitat són les de pal. Les primeres que hem fet d’aquest tipus són les d’en Mic. Com amb tot, costa més estona pensar com fer les coses que fer-les.

Vaig buscar imatges dels protagonistes principals i secundaris a la xarxa i me’ls vaig baixar. Els vaig unificar els fons i el tamany amb Photoshop, a part de treure-hi detallets que no venien al cas. Els vaig imprimir i, vaig repassar i corregir algunes cosetes directament sobre la impressió amb llapis de colors. Els vaig retallar i repartir en un full DinA4 i en un DinA5 i els vaig plastificar (us els deixo escannejats per si algú els vol utilitzar).

Els pals els vaig treure dels Xinos, on vaig comprar uns estalvis individuals fets de tires planes de fusta (perquè no rodolin ni patinin) que vaig enganxar amb la pistola de cola en barra no tòxica (comprada a la ferreteria). Una vegada tot sec, hi vaig posar folre transparent de llibres per la part del darrera, unint el llistonet i la titella plastificada, de manera que quedi més resistent.

El dia que vaig acabar les titelles, no podia esperar l’hora d’ensenyar-les al meu fill gran. Li vaig dir força vegades que havia preparat una sorpresa per després de sopar… Quan es va asseure amb el germà i el pare al menjador, amb el llum apagat i va veure sortir pel teatret de porta els personatges d’en Mic, es va quedar petrificat, amb la boca oberta i els ulls com plats. Se li notava l’emoció a tot el cos! A poc a poc va anar assimilant el que veia i m’ajudava a cantar les cançons dels personatges que anava fent sortir. L’obra es va convertir en un diàleg entre ell i jo per anar cridant els personatges que volia: “Què és el que bota, bota i rebota? …La pilota!”, “Qui es va quedar sense llum i no va poder volar? …La mosca!”. Estava entusiasmat… De veritat que l’espectacle que jo veia amb el meu fill totalment entregat era molt superior al que feia jo!

                                              

El coixí d’en MIC

A la Llar d’infants del meu fill gran ens varen demanar un coixí per fer seure el nostre fill a l’hora d’explicar contes, cantar cançons, etc. Havia de ser un coixí que el nen pogués diferenciar dels altres de la classe i entendre com a seu. Com que està boig per en MIC (i jo també!), vaig provar de fer un coixí amb la cara d’aquest ninot. Aquest és el resultat:

Sembla complicat, però no ho és gens. Vaig anar a un bassar xinès i vaig comprar un coixinet protector de cadires de color taronja rabiós. Millor si és rodó per estalviar-te feina, però en el meu cas va ser quadrat i el vaig haver d’arreglar. Si ho preferiu, podeu agafar-ne un de rodó i fer una funda amb un retall taronja que podeu comprar. Aquesta darrera opció va molt bé per poder rentar la funda per separat. Una vegada teniu la roba del coixí, només cal clavar-hi els aplics de l’antifaç blanc, les rodones dels ulls, el nas, la boca i les orelles. Jo ho he fet tot amb retallets de feltre perquè no s’ha de sobrefilar. Com que les orelles sobresurten i són molt fàcils d’estirar, les he fet de dues capes perquè siguin més resistents. Ho he cosit tot a màquina (no és tan difícil, ho asseguro, sóc autodidacta i ho he aconseguit!), però amb un xic més de paciència, també es pot fer a mà o, si es vol, amb cola per enganxar roba. Per últim, he fet a mà els detalls dels cosits exteriors, al voltant de l’antifaç de color negre i al voltant de les orelles de color taronja .

El resultat és espectacular: amb molt poca feina, s’aconsegueix un MIC que ha tingut moltíssim èxit, (tant, que estic pensant a fer un Doraemon!). Deixo aquí al costat els patrons que he fet servir per al nostre nino, per si algú s’hi atreveix, però val a dir que no les he tret de cap lloc oficial, sino que les he dibuixat jo a ull, de manera que sempre es poden millorar. Les línies són exactament per on heu de tallar el feltre. Recordeu que si la cara la feu de roba, cal afegir un dit al voltant del contorn pel sobrefilat i el cosit amb la part de sota del coixí.  Aquests patrons també poden servir per decorar samarretes, bosses, etc.

[Actualitzat el 15 de març de 2012]

Justament, vaig triar per regalar-li el coixí un divendres  que, tornant de la llar d’infants, estava mirant en MIC a la tele. Vaig entrar a l’estudi amb el coixí posat com una careta i sense dir res. La seva cara no tenia preu: mirava astorat la pantalla  i em mirava a mi amb el coixí-careta sense gosar dir res.  Com que no es movia de sorprès que es va quedar, vaig optar per deixar el coixí a terra, davant els seus peus perquè, sense pressions, s’atrevís a agafar-lo. Quan va vèncer els recels, es va abraçar al coixí i va córrec cap a la pantalla assenyalant en MIC de la tele i mirant-se el seu coixí i explicant-nos, en un reguitzell de síl·labes articulades a tota velocitat i amb molta expressivitat, que era el mateix. No es va separar del coixí en tot el cap de setmana i dilluns el va portar ben cofoi cap a l’escola.