Multisuperfície

A casa teníem un espai ben desaprofitat: el passadís. Massa estret per poder-hi posar algun moble però prou ample i llarg per a poder jugar-hi, de manera que vaig pensar que seria l’espai perfecte per encastar-hi una multisuperfície d’activitats artístiques. A part que, al passadís, hi ha poques possibilitats que embrutin gaire res i tenim la proximitat del bany per a rentar mans massa brutes.

Vaig valorar moltes opcions: pissarra de guix, magnètica, per pintar amb tèmpera… I al final vaig pensar que en comptes de tenir diverses superfícies una al costat de l’altra, en voldria una de més gran i versàtil, de manera que poguéssim fer obres de gran format i altres de més concretes.

El paràmetre fixe que tenia és que volia que fos impermeable per poder utilitzar aquarel.les, tèmperes o pintura de dits. També volia que servís de suport per poder-hi subjectar papers, cartrons o el que calgués. En volia una part magnètica per poder moure peces i fer creacions combinant imants i diversos tipus de pintures i per últim, també volia que la superfície fos clara per no carregar òpticament el passadís, de manera que em va semblar que l’acabat final havia de ser amb pissarra blanca adhesiva.

Una vegada vaig tenir clar com la volia, varem anar a buscar una fusta de la màxima dimensió que hi ha a la venda: 2’40m x 1’20m. Portar-la cap a casa ja va ser una aventura. Hi vaig posar una capa d’imprimació a un terç de la superfície per què les quatre capes de pintura amb efecte imant s’hi poguessin adherir. Una vegada tot sec, ahir a la tarda, aprofitant que el gran va voler fer una migdiadeta a la mateixa hora que el petit dormia, vàrem poder dur la fusta a la terrassa, protegir-la amb la pissarra blanca adhesiva (ara veig que hagués valgut la pena passar una mica de paper de vidre per la superfície per allisar-la un xic abans), i quan el gran es va despertar, vàrem poder entrar-la per la finestra de la seva habitació fins al passadís perquè era impossible fer-la passar per les cantonades del pis.

Feia tant de temps que la tenia pensada que ahir, abans no estigués penjada definitivament a la paret, ja la vaig deixar estrenar als nens. Vaig dur uns quants imants a la banda de la pintura imantada i els vaig clavar per provocar al petit, que li encanten, i vaig donar un retolador especial per a pissarres blanques al gran.  Va ser fantàstic perquè en un moment, es vàren concentrar cadascú amb la seva activitat i a poc a poc vàren anar-se desplaçant per explorar més espais de la pissarra. El gran guixava amb el retolador tota l’amplada de la superfície i a la pregunta: “t’agrada?” la resposta va ser un “sí” rotund acompanyat d’un ampli somriure,  i el petit, anava desplaçant-se per la pissarra intentant clavar els imants per la seva superfície rugosa i sorprenent-se quan arribava a alguna zona sense pintura imant en la que li quèien a terra les peces del joc.

El gran estava entusiasmat i li va agradar tant que no es va separar ni un moment del seu pare mentre clavava la superfície a la paret. Es va posar el casc de Bob el manetes i va ser molt feliç quan li va deixar clavar un parell de claus per marcar el punt on havia de fer el forat amb el trepant.

Fins ara, la pintura era difícil de fer a casa perquè l’espai de joc és reduït, però des d’ahir, tenim la sort d’haver construit aquesta zona destinada a aquest tipus d’activitats, i estic segura que en traurem molt de profit.

Carreteres de cireres

Aquest any la temporada de cireres va ser llastimosament curta, però ens va donar temps a fer-ne una coca i deixar que els nens ens ajudessin, com sempre, en l’elaboració. Al veure com tenyíen els nostres dits, vaig voler aprofitar-ne algunes que ens van sobrar per pintar.

Vaig cobrir la tauleta baixa que tenim amb uns fulls rosats, fixats amb cel.lo de dues bandes a la taula, i hi vaig anar escampant trossets de cireres al voltant perquè en fessin el que volguessin.

El petitó es va animar de seguida i, encurosit, va començar a tocar, aixafar amb el ditet i a tocar les taques que les fruites anaven deixant. Estava molt interessat amb la proposta. Els contrastos que el suc de les cireres feia amb el paper rosat quedaven molt bonics i la subtil olor d’aquestes fruites feia molt agradable el joc. Inevitablement, el gust també va formar part de la proposta, ja que no es va poder estar de llepar-ne unes quantes. Tocava i retocava i s’ho va passar molt bé.

El gran, que ja sabia com eren les cireres, li va atraure menys la proposta, però també s’hi va engrescar una estoneta. Aixafava, arrossegava, i quan va adonar-se que podia empènyer les cireres per damunt el paper, que hi lliscaven molt bé,  i que deixàven marques per on passaven ens va dir ben content: “faig catacateres pels potxes”.

I és així com una tarda d’estiu vàrem deixar que els nostres petits sabessin, amb quasi tots cinc sentits, com són les cireres, ampliant el seu coneixement del món i deixant-los pintar i estampar amb una substància nova. La sorpresa va ser fer-ne carreteres. L’estiu vinent ho tornarem a fer, combinant-ho amb altres materials, a veure fins on arriba la imaginació dels petits, ara que ja han descobert els ponts, els túnels i les vies del tren…

Activitats del juliol passat

Alguna vegada he explicat que el juliol passat (2011) jo estava embarassada de set mesos llargs i que el meu fill gran tenia un anyet i mig acabat. Tenia un sentiment de que se’ns estava acabant el temps d’estar junts perquè  el germanet estava a punt d’arribar. Per això no el vaig voler dur al casalet, tot i que em feia por que s’avorrís estant tantes hores a casa amb les joguines de sempre, sabent que a l’escola bressol que va s’ho passa súper-bé i que sempre hi té propostes engrescadores. Vaig anar cap a la biblioteca del barri i vaig tornar a casa amb un munt de llibres amb activitats per a nens. Vaig llegir i llegir, i va arribar un moment que ja no sabia si les activitats les havia trobat, vist a la llar d’infants o si en la meva ment havia ajuntat propostes diferents…  Semblava que al meu cervell s’hagués encès la llum de la demència i tot anava sempre en la mateixa direcció!

El fet és que vaig acomplir el meu propòsit: cada dia de juliol vaig oferir una activitat-sorpresa diferent al meu fill, perquè trenqués la rutina de sempre fer anar les mateixes joguines.  Habitualment es trobava la proposta a la tarda, quan es llevava de la migdiada, i no calia que fóssin extranyíssimes, només que a casa no se les esperés. Per al meu gran, qualsevol cosa diferent era motiu d’alegria i participació. Els somriures que em dedicava n’éren el millor testimoni i la millor recompensa…

Com que se m’està tirant el temps a sobre i no puc acabar d’escriure els posts que m’havia proposat de l’estiu passat, passo a fer-ne una llista per si algú en pot extreure alguna idea interessant per a fer amb nens d’un a dos anyets, i si tinc temps, més endavant ja ho aniré redactant.  Moltes d’aquestes activitats les vàrem fer diversos dies i aquest estiu també en repetirem moltes d’elles i intentaré que el petitó també hi participi en la mesura que pugui… Aquí va la llista, doncs:

  1. Pescar glaçons de colors, animalets, o diversos objectes.
  2. Pintar-nos la cara.
  3. Fer animalets amb plastelina o i escuradents.
  4. Bufar per una palleta per aprendre a fer bombolles.
  5. Fer un caminet amb taps i passar-hi pel mig.
  6. Anar a veure trens a l’estació.
  7. Retallar fulls de colors  o de diaris.
  8. Estripar tires de diaris.
  9. Classificar peces de fusta per colors en safates.
  10. Enganxar gomets a parts del nostre cos i del d’un nino.
  11. Pintar amb guixos a terra o a una pissarreta.
  12. Fer puzzles de cartró.
  13. Jugar amb fang.
  14. Jocs d’aigua a la piscineta inflable amb envasos diversos.
  15. Paneres de tresors diverses.
  16. Completar dibuixos amb enganxines.
  17. Jugar amb textures d’aliments crus i cuits.
  18. Fer un collage amb retalls de papers i cola en barra.
  19. Vestir o desvestir el nino de cartró.
  20. Aparellar mitjons de colors.
  21. Fer diàlegs de titelles.
  22. Pintar amb ceres sobre paper i cartró.
  23. Explicar contes als ninots de peluix.
  24. Fer un camí de textures al passadís.
  25. Fer bombolles de sabó.
  26. Fer ritmes amb tapes d’olles.
  27. Pintar una capsa de cartró amb retoladors.
  28. Construir una caseta de cartró.
  29. Jugar amb pilotes de diversos tamanys.
  30. Fer castells de sorra.
  31. Jugar amb pinces d’estendre roba…

Durant l’agost, vàrem repetir moltes activitats i en vàrem incloure més, especialment a l’aire lliure, perquè el pare treballava en jornada intensiva i a les tardes podiem fer moltes coses en familia: anar a la platja i fer castells de sorra, recollir tresors per les vies verdes, anar als parcs… També el vàrem fer participar en tasques de la llar en la mesura que podia. Es sentia molt orgullós de saber posar la seva roba bruta al cossi, d’ajudar-me a regar les plantes, de buidar el rentaplats, d’omplir la rentadora i de posar el seu bibi buit damunt la taula. Li encantava sentir-se gran!

I com que venia un germanet, vàrem comprar un nino-bebè per anar-lo entrenant a que fés les mateixes accions que jo hauria de fer amb el petit: canviar bolquers, banyar-lo, acaronar-lo, explicar-li contes, donar-li bibis, cantar cançons, etc. Això ens va anar molt bé per mantenir-lo ocupat i fer que se sentís útil, gran i important a la familia, enlloc de sentir-se abandonat i tenir gelos del germanet, mentre jo dedicava temps al petitó.

Després de tot, vàrem passar un estiu força divertit!

Pitets de mudar

Quan el meu gran ha fet dos anyets, l’hem conscienciat que deixi el xumet durant el dia. El que no ens imaginàvem era la quantitat de saliva que li provoca la sortida dels ullals i que, mentre portava el “tap” posat, anava cap endins, però que, a boca descoberta, va a parar a la samarreta, empapant fins i tot el bodi, humitats poc saludables el mes de gener… Com que el veiem grandet per portar-lo amb pitet tot el dia, vaig pensar a fer uns mucadors de cowboy (recol·lectors de baves) amb roba de colors perque absorbeixin el líquid. Vaig triar roba de patchwork perquè és de cotó i té un ampli assortit d’estampats.

Per fer un mucador, només  cal un quadrat de 40 cm (o un rombe si no es vol que tingui tanta roba!), doblegar-lo en diagonal de l’inrevés i sobrefilar els dos costats junts a l’hora, deixant uns centímetres per poder girar el mucador del dret. Una vegada fet, he aplanat la costura i he fet al voltant de les vores un cosit perquè quedi més polidet. He afegit un punt de velcro perquè sigui fàcil de posar i treure i ja està.
Fins i tot amb els retalls que m’han sobrat, n’he fet un per al meu petitó! No em direu que no estan guapíssims!