Titelles d’en Mic

El complement ideal del teatre de porta són les titelles, i les més fàcils de fer i que puguin fer anar els nens amb més facilitat són les de pal. Les primeres que hem fet d’aquest tipus són les d’en Mic. Com amb tot, costa més estona pensar com fer les coses que fer-les.

Vaig buscar imatges dels protagonistes principals i secundaris a la xarxa i me’ls vaig baixar. Els vaig unificar els fons i el tamany amb Photoshop, a part de treure-hi detallets que no venien al cas. Els vaig imprimir i, vaig repassar i corregir algunes cosetes directament sobre la impressió amb llapis de colors. Els vaig retallar i repartir en un full DinA4 i en un DinA5 i els vaig plastificar (us els deixo escannejats per si algú els vol utilitzar).

Els pals els vaig treure dels Xinos, on vaig comprar uns estalvis individuals fets de tires planes de fusta (perquè no rodolin ni patinin) que vaig enganxar amb la pistola de cola en barra no tòxica (comprada a la ferreteria). Una vegada tot sec, hi vaig posar folre transparent de llibres per la part del darrera, unint el llistonet i la titella plastificada, de manera que quedi més resistent.

El dia que vaig acabar les titelles, no podia esperar l’hora d’ensenyar-les al meu fill gran. Li vaig dir força vegades que havia preparat una sorpresa per després de sopar… Quan es va asseure amb el germà i el pare al menjador, amb el llum apagat i va veure sortir pel teatret de porta els personatges d’en Mic, es va quedar petrificat, amb la boca oberta i els ulls com plats. Se li notava l’emoció a tot el cos! A poc a poc va anar assimilant el que veia i m’ajudava a cantar les cançons dels personatges que anava fent sortir. L’obra es va convertir en un diàleg entre ell i jo per anar cridant els personatges que volia: “Què és el que bota, bota i rebota? …La pilota!”, “Qui es va quedar sense llum i no va poder volar? …La mosca!”. Estava entusiasmat… De veritat que l’espectacle que jo veia amb el meu fill totalment entregat era molt superior al que feia jo!

                                              

Teatre de porta

Els Reis han portat un Teatre de porta. Plegable. Els de fusta són xulíssims, però a casa ens fan falta joguines que ocupin poc espai. Ja sé que en comercialitzen, però és que són tan fàcils de fer que els Reis em vàren encarregar que el fes jo mateixa, així el podria fer al gust de casa…

Vaig agafar un estor vell, que no volia llençar perquè estava fet d’una roba que m’havia acompanyat molts anys en diversos pisos d’estudiants i hi vaig fer un plec a la part superior, suficientment gran perquè hi capigués la barra de cortina extensible que vaig comprar als xinos per uns 7 €. Vaig tallar l’estor per la meitat, fent dues peces d’uns 80cm d’ample, perquè la major part de les portes fan uns 70cm i calia uns centímetres per banda per polir els costats.

Una vegada fet això, vaig calcular l’alçada del forat perquè em fos còmode fer titelles dreta, i vaig deixar uns centímetres de roba a cada costat perquè quedés rígid. Vaig clavar una cinteta vermella al damunt del tall perquè es veiés arregladet i poca cosa més. També vaig prendre la mesura per què el forat quedés a l’alçada adequada per si els nens també feien teatre més endavant i vaig clavar uns punts de velcro per subjectar la roba plegada perquè no la trepitgin i puguin caure. Vaig afegir una cinteta al final del teatre per poder-lo enrotllar sobre ell mateix i cordar amb la cinta.

I el vàrem estrenar immediatament. El que no m’agradava és que la part de baix feia un xic de panxa, com es pot veure a la foto, cosa que ara ja he solucionat. Un llistonet clavat a la banda de sota del forat serveix per a rigiditzar-ho i a més, hi he afegit una bosseta de gassa per posar-hi les titelles que no surten a escena immediatament. Tot continua plegable. Tinc pendent clavar a la part del davant unes màscares de teatre fetes amb feltre vermell…

Aquí a la foto, podeu veure el dia en que, la meitat del meu públic habitual, va decidir passar a l’acció i fer una història a quatre mans, tot i que encara no ha entès que no s’ha de recolzar a la roba… Els avis i tot s’ho varen passar molt bé!