Recepta de pintura de dits per a nadons

Fa temps va caure a les meves mans una recepta per fabricar pintura de dits per a nadons. Gens tòxica, i com que el meu petit té vuit mesets acabats de fer, vaig voler-la fer a casa perquè tingui contacte amb la pintura. Tinc tantes ganes de veure els meus dos petits artistes en acció! Com que per a fer-la, cal posar una olla al foc, vaig pensar que la podriem fer amb el meu gran perquè pogués fer pastetes i practicar així un xic amb les habilitats culinàries. Així tots dos nens tindrien una activitat interessant per fer, adaptada a l’edat de cadascú.

Diumenge passat ens hi vàrem posar: La mesura de la que partim és un got. Per una banda, es posen a bullir dos gots d’aigua en una olla. Mentrestant, cal barrejar mig got de farina de blat de moro amb tres quartes parts d’un altre got d’aigua freda i reservar el quart que en queda. Quan l’aigua bulli, cal abaixar un xic el foc i abocar-hi la barreja d’aigua i farina i anar barrejant fins que quedi esponjòs i sense grumolls. Val a dir que tardes una estoneta i que la paciència del meu gran es va anar esgotant mentre jo anava remenant… Per què vagi siguent conscient dels canvis del seu entorn i per amenitzar un xic l’espera, li vaig fer observar  que de l’olla en sortia fum i em va dir, amb tota naturalitat, com si tingués al davant el plat de sopa del sopar, “crema molt, no tocar”. Un detall que em va omplir d’orgull i de sorpresa va ser quan li vaig fer observar que la barreja de dins l’olla feia bombolletes que esclataven si deixava de remenar: “Oh, mira, bombolletes, com és això?” i ens va contestar: “a calor”. Ens vàrem quedar de pedra. D’on ho ha tret? A casa m’extranya que hagi vist alguna olla bullir perquè sempre fem servir un robot de cuina. I a l’escola ho dubto molt. En fi, misteris…

Una vegada la barreja està a punt, cal posar en un recipient gran el quart de got d’aigua freda que quedava i desfer-hi un sobre de gelatina neutra. Quan estigui, cal abocar a aquest recipient la barreja del foc i remenar bé. Nosaltres ho hem repartit en sis potets en els que hi havia unes gotes de colorant alimentari  dels tres colors primaris i de les barreges que acostumem a fer per obtenir els tres colors secundaris. Val a dir que el meu fill gran, cada vegada domina més el fet d’apretar els tubets amb la força precisa i ja comença a ser capaç de fer les barreges adequades.

Com podeu veure, en vàrem obtenir sis colors ben vius que vàrem deixar refredar abans de fer-los servir per pintar. Com que per a l’activitat que vàrem fer no la vàrem utilitzar tota, dijous passat vàrem descobrir que, en quatre dies al damunt del pedrís de la cuina, s’hi forma una capa de florit. En definitiva es tracta només d’una cocció de farina i aigua i que, per tant, cal desar a la nevera i fer servir en un temps limitat.  Properament explicarem quines activitats hem fet amb aquesta pintura que, tot i que no té la mateixa textura que la que es comercialitza, ha servit per que el petit pugui pintar a la seva manera…

Galetes per jugar amb nens

Això de la cuina té una doble funció, com ja he explicat altres vegades, per una banda, serveix perquè el meu gran conegui maneres de jugar amb la seva cuineta (vegeu el post “La cuineta“) i per l’altra, perquè faci pastetes i s’ho passi bé, a part d’anar observant com es barregen alguns components amb altres i aprenent a barrejar, apretar, etc. amb estris diferents. Fer galetes ens va permetre tot això, no poso la recepta perquè a internet n’hi ha un munt…

            

Partir la mantega amb un ganivet requereix força, precisió i molta concentració. És freda, enganxosa i patina, ofereix noves textures per investigar. Partir  els ous sense que s’esclafi el rovell fa que hagi d’aplicar un grau de força precís, alhora que les diferents densitats de la clara i el rovell fa que baixin a velocitats diferents i que es pugui fixar en aquesta curiositat. Una vegada tot barrejat amb el sucre, es transforma en una pasta líquida prou bona…

                     

Amassar, amassar i amassar amb la farina espesseeix la barreja, fins aconseguir una pasta que cada vegada és menys enganxosa. Després de deixar-ho reposar una estona, ho va aplanar amb els dits, agafant grapats de barreja i aixafant amb força amb els dits i  amb els punys. A partir d’aquí vàrem treure els motllos i va començar a posar-los sobre la massa per fer les formes de les galetes. Arrancar-les i posar-les a la safata del forn també va ser complicat perquè si ho feia massa fort, la silueta es feia malbé i havia de tornar a començar…

Després d’una estoneta de forn, va poder tastar les galetes. El fet d’haver-les fet ell va ajudar a que li agradéssin més, especialment la que li va fer el papa amb forma de cotxe!

Pastís salat per nens

Més que pastís, és una coca-truita que camufla bastant bé les verdures i que també aporta proteïna, de manera que es converteix en plat únic. A més, és molt fàcil de fer i els nens s’ho passen molt bé fent pastetes, al mateix temps que aprenen algunes accions que es fan a la cuina (Veure el post “La cuineta”).

Ingredients: 3 ó 4 ous, 3 llesques de pa de motllo remullades en llet, 1 cullerada sopera de farina, 1 sobre de llevat i el farciment desitjat (nosaltres aquesta vegada hi hem posat uns 500gr de tonyina, carbassó i ceba, però es pot fer amb el que vulguis: carn, mongetes verdes, pastanagues, xampinyons, espàrrecs, etc.)

Procediment: En primer lloc es talla el pa i es posa en remull en un plat amb llet uns minutets. Mentrestant, bateu els ous en un bol i talleu el farciment a daus petits o piqueu-ho a la picadora. Afegiu les verdures al bol i escorreu força bé el pa amb les mans i poseu-lo també al bol. Afegiu la cullerada de farina i el sobre de llevat i barregeu bé. Poseu-ho tot en un motllo, preferiblement de corona i cogueu al microones a mitja-alta potència durant uns 15 minuts. Quan estigui, programeu 5 minuts més a màxima potència. Refredeu i desmotlleu. Es pot acompanyar de maionesa, salsa de tomàquet…

Deixo aquí unes imatges del dia que vàrem fer aquest pastís i els diversos moments del procés, on es veu la cara de concentració i la cura amb que fa les diverses etapes de l’elaboració, tot un esforç de precisió per a ell i una nova oportunitat d’experimentar amb noves textures!

                           …esqueixant el pa i batent els ous…

…abocant ingredients i prement el pa per extreure’n el líquid sobrer…

…barrejant-ho tot molt bé…

                                    i al final, la satisfacció de veure el pastís acabat!

Val a dir que ens ho vàrem passar molt bé, i que cada vegada que li proposem cuinar, el nostre fill fa salts d’alegria i va a buscar  ràpidament el seu davantal!

La cuineta

A casa tenim un problema. Els Reis han portat una cuineta xulíssima amb fogons que s’encenen amb un botó giratori que fa crec-crec, una pica amb aixeta, una nevera, un forn, una rentadora i una post de planxar. Fa el sorollet de la rentadora i de la campana extractora i tot. Inclou una cafetera de rosca, unes olles, una paella, una fusta per tallar verdures, etc… un assortit perfecte d’estris de cuina tradicionals. I dic tradicionals, perquè la cuina gran de casa té tot això tancat als armaris perquè no ho fem servir. Tenim la sort que ens regaléssin un súper-mega-ultra-genial robot de cuina que ho fa absolutament tot en un no-res i sense embrutar gens ni mica. Pica, ratlla, cou verdures, fa sopes, purès, etc… estic segura que si li demanéssim bé, ens faria els llits i tot! És tant pràctic que el tenim instal.lat damunt la vitroceràmica perquè ja no la fem servir gairebé mai. En definitiva, que el nostre fill quan juga a això de “Imitació de la llar” no té res a imitar! L’educadora de la llar d’infants ens va dir “només obre i tanca el microones com un boig” (‘noquiomes’, segons la versió del meu fill). És clar, això sí que ens ho veu fer! I què dir de la cafetera? També la tenim elèctrica… I de la planxa? La fem servir moltíssim tant per la carn com per al peix, mai fregim, de manera que el nostre fill no sap què fer amb el seu regal de Reis. Si és que ni tan sols ens veu remenar les olles perquè la nostra màquina ho fa tota sola!

En fi, que ens hem proposat cada cap de setmana fer una recepta fàcil de cuina tradicional amb el nostre nen i transformar la nostra cuina en un camp de batalla perquè vagi tinguent accions i receptes per fer amb la seva cuineta. Inaugurem doncs, una secció a aquest bloc amb receptes fàcils de cuina per fer amb nens que, a part d’ensenyar-los diferents habilitats, els permetin tocar textures, experimentar, recollir i netejar. A veure com va!