Teatre de porta

Els Reis han portat un Teatre de porta. Plegable. Els de fusta són xulíssims, però a casa ens fan falta joguines que ocupin poc espai. Ja sé que en comercialitzen, però és que són tan fàcils de fer que els Reis em vàren encarregar que el fes jo mateixa, així el podria fer al gust de casa…

Vaig agafar un estor vell, que no volia llençar perquè estava fet d’una roba que m’havia acompanyat molts anys en diversos pisos d’estudiants i hi vaig fer un plec a la part superior, suficientment gran perquè hi capigués la barra de cortina extensible que vaig comprar als xinos per uns 7 €. Vaig tallar l’estor per la meitat, fent dues peces d’uns 80cm d’ample, perquè la major part de les portes fan uns 70cm i calia uns centímetres per banda per polir els costats.

Una vegada fet això, vaig calcular l’alçada del forat perquè em fos còmode fer titelles dreta, i vaig deixar uns centímetres de roba a cada costat perquè quedés rígid. Vaig clavar una cinteta vermella al damunt del tall perquè es veiés arregladet i poca cosa més. També vaig prendre la mesura per què el forat quedés a l’alçada adequada per si els nens també feien teatre més endavant i vaig clavar uns punts de velcro per subjectar la roba plegada perquè no la trepitgin i puguin caure. Vaig afegir una cinteta al final del teatre per poder-lo enrotllar sobre ell mateix i cordar amb la cinta.

I el vàrem estrenar immediatament. El que no m’agradava és que la part de baix feia un xic de panxa, com es pot veure a la foto, cosa que ara ja he solucionat. Un llistonet clavat a la banda de sota del forat serveix per a rigiditzar-ho i a més, hi he afegit una bosseta de gassa per posar-hi les titelles que no surten a escena immediatament. Tot continua plegable. Tinc pendent clavar a la part del davant unes màscares de teatre fetes amb feltre vermell…

Aquí a la foto, podeu veure el dia en que, la meitat del meu públic habitual, va decidir passar a l’acció i fer una història a quatre mans, tot i que encara no ha entès que no s’ha de recolzar a la roba… Els avis i tot s’ho varen passar molt bé!

Cançons dibuixades

Fa uns dies la meva cosina em va explicar que tenia un cançoner il.lustrat per ella de quan els seus nens eren petits i que si buscava bé, també en podria comprar o si tinc temps i moooooltes ganes, també es poden fer amb feltre que queden xulíssims. Jo això d’il·lustrar ja ho havia pensat fer amb històries per a més grans i també escenificar-les amb titelles per tal de treballar la comprensió i l’interés per la lectura amb els nens, però no se m’havia acudit fer dibuixos per a cançons.

Ahir amb el meu fill gran cantàvem a l’hora de sopar (sembla que la quinoa amb verduretes passa millor i l’horeta de cada àpat es fa més curta…) i se’m va acudir agafar uns fulls per reciclar i un boli i fer quatre guixots per il·lustrar un parell de cançons. Es va quedar bocabadat i no parava de repetir “Una atta, una atta” (una altra). Li va encantar! Li anava assenyalant amb el dit les accions que estàvem acostumats a representar amb gestos però veure-les li va agradar moltíssim.

Durant la banyera i el bibi, els papers varen quedar arraconats per la cuina de qualsevol manera, però aquest matí se m’ha acudit treure els guixos de colors que tenia tancats en el seu estoig de quan feia diaris de viatges i m’he dedicat a acolorir-los i a difuminar de qualsevol manera amb el dit. Ja veieu: ni faig servir regle, ni llapis, ni goma d’esborrar… Tot surti com surti. Ho he retallat, clavat a un full de colors i ho he plastificat. No queda pas tan malament.

Quan el meu gran ha tornat de l’escola bressol he fet la prova. Li li he ensenyat els dibuixos que vaig fer ahir a la nit amb els colors que hi he afegit i  ha al·lucinat i m’ha demanat diverses vegades de cantar les cançons. Si fins i tot un moment que jo era a la cuina, ha agafat ell tot sol les cartolines i s’ha posat a cantar i a assenyalar amb el dit els dibuixos! Feia morir de riure…Quina idea més senzilla i quin èxit ha tingut!  N’hauré de fer unes quantes més… Segur que en treuran profit!