Carreteres de cireres

Aquest any la temporada de cireres va ser llastimosament curta, però ens va donar temps a fer-ne una coca i deixar que els nens ens ajudessin, com sempre, en l’elaboració. Al veure com tenyíen els nostres dits, vaig voler aprofitar-ne algunes que ens van sobrar per pintar.

Vaig cobrir la tauleta baixa que tenim amb uns fulls rosats, fixats amb cel.lo de dues bandes a la taula, i hi vaig anar escampant trossets de cireres al voltant perquè en fessin el que volguessin.

El petitó es va animar de seguida i, encurosit, va començar a tocar, aixafar amb el ditet i a tocar les taques que les fruites anaven deixant. Estava molt interessat amb la proposta. Els contrastos que el suc de les cireres feia amb el paper rosat quedaven molt bonics i la subtil olor d’aquestes fruites feia molt agradable el joc. Inevitablement, el gust també va formar part de la proposta, ja que no es va poder estar de llepar-ne unes quantes. Tocava i retocava i s’ho va passar molt bé.

El gran, que ja sabia com eren les cireres, li va atraure menys la proposta, però també s’hi va engrescar una estoneta. Aixafava, arrossegava, i quan va adonar-se que podia empènyer les cireres per damunt el paper, que hi lliscaven molt bé,  i que deixàven marques per on passaven ens va dir ben content: “faig catacateres pels potxes”.

I és així com una tarda d’estiu vàrem deixar que els nostres petits sabessin, amb quasi tots cinc sentits, com són les cireres, ampliant el seu coneixement del món i deixant-los pintar i estampar amb una substància nova. La sorpresa va ser fer-ne carreteres. L’estiu vinent ho tornarem a fer, combinant-ho amb altres materials, a veure fins on arriba la imaginació dels petits, ara que ja han descobert els ponts, els túnels i les vies del tren…

Activitats del juliol passat

Alguna vegada he explicat que el juliol passat (2011) jo estava embarassada de set mesos llargs i que el meu fill gran tenia un anyet i mig acabat. Tenia un sentiment de que se’ns estava acabant el temps d’estar junts perquè  el germanet estava a punt d’arribar. Per això no el vaig voler dur al casalet, tot i que em feia por que s’avorrís estant tantes hores a casa amb les joguines de sempre, sabent que a l’escola bressol que va s’ho passa súper-bé i que sempre hi té propostes engrescadores. Vaig anar cap a la biblioteca del barri i vaig tornar a casa amb un munt de llibres amb activitats per a nens. Vaig llegir i llegir, i va arribar un moment que ja no sabia si les activitats les havia trobat, vist a la llar d’infants o si en la meva ment havia ajuntat propostes diferents…  Semblava que al meu cervell s’hagués encès la llum de la demència i tot anava sempre en la mateixa direcció!

El fet és que vaig acomplir el meu propòsit: cada dia de juliol vaig oferir una activitat-sorpresa diferent al meu fill, perquè trenqués la rutina de sempre fer anar les mateixes joguines.  Habitualment es trobava la proposta a la tarda, quan es llevava de la migdiada, i no calia que fóssin extranyíssimes, només que a casa no se les esperés. Per al meu gran, qualsevol cosa diferent era motiu d’alegria i participació. Els somriures que em dedicava n’éren el millor testimoni i la millor recompensa…

Com que se m’està tirant el temps a sobre i no puc acabar d’escriure els posts que m’havia proposat de l’estiu passat, passo a fer-ne una llista per si algú en pot extreure alguna idea interessant per a fer amb nens d’un a dos anyets, i si tinc temps, més endavant ja ho aniré redactant.  Moltes d’aquestes activitats les vàrem fer diversos dies i aquest estiu també en repetirem moltes d’elles i intentaré que el petitó també hi participi en la mesura que pugui… Aquí va la llista, doncs:

  1. Pescar glaçons de colors, animalets, o diversos objectes.
  2. Pintar-nos la cara.
  3. Fer animalets amb plastelina o i escuradents.
  4. Bufar per una palleta per aprendre a fer bombolles.
  5. Fer un caminet amb taps i passar-hi pel mig.
  6. Anar a veure trens a l’estació.
  7. Retallar fulls de colors  o de diaris.
  8. Estripar tires de diaris.
  9. Classificar peces de fusta per colors en safates.
  10. Enganxar gomets a parts del nostre cos i del d’un nino.
  11. Pintar amb guixos a terra o a una pissarreta.
  12. Fer puzzles de cartró.
  13. Jugar amb fang.
  14. Jocs d’aigua a la piscineta inflable amb envasos diversos.
  15. Paneres de tresors diverses.
  16. Completar dibuixos amb enganxines.
  17. Jugar amb textures d’aliments crus i cuits.
  18. Fer un collage amb retalls de papers i cola en barra.
  19. Vestir o desvestir el nino de cartró.
  20. Aparellar mitjons de colors.
  21. Fer diàlegs de titelles.
  22. Pintar amb ceres sobre paper i cartró.
  23. Explicar contes als ninots de peluix.
  24. Fer un camí de textures al passadís.
  25. Fer bombolles de sabó.
  26. Fer ritmes amb tapes d’olles.
  27. Pintar una capsa de cartró amb retoladors.
  28. Construir una caseta de cartró.
  29. Jugar amb pilotes de diversos tamanys.
  30. Fer castells de sorra.
  31. Jugar amb pinces d’estendre roba…

Durant l’agost, vàrem repetir moltes activitats i en vàrem incloure més, especialment a l’aire lliure, perquè el pare treballava en jornada intensiva i a les tardes podiem fer moltes coses en familia: anar a la platja i fer castells de sorra, recollir tresors per les vies verdes, anar als parcs… També el vàrem fer participar en tasques de la llar en la mesura que podia. Es sentia molt orgullós de saber posar la seva roba bruta al cossi, d’ajudar-me a regar les plantes, de buidar el rentaplats, d’omplir la rentadora i de posar el seu bibi buit damunt la taula. Li encantava sentir-se gran!

I com que venia un germanet, vàrem comprar un nino-bebè per anar-lo entrenant a que fés les mateixes accions que jo hauria de fer amb el petit: canviar bolquers, banyar-lo, acaronar-lo, explicar-li contes, donar-li bibis, cantar cançons, etc. Això ens va anar molt bé per mantenir-lo ocupat i fer que se sentís útil, gran i important a la familia, enlloc de sentir-se abandonat i tenir gelos del germanet, mentre jo dedicava temps al petitó.

Després de tot, vàrem passar un estiu força divertit!