Jugant amb barrufets

jugant amb barrufets 02Aquest estiu els barrufets eren per tot arreu i els nens els veien i els reconeixien dels dibuixos animats que els posem de tant en tant per casa. A mi m’agraden perquè per a mi són una societat ideal: tothom treballa del que li agrada, sense fer diferències d’estatus, tots s’ajuden i viuen feliços en comunitat acceptant les diferències que tenen, prenen les grans decisions en assamblees on tothom hi és representat i escolten la saviesa dels grans. Als nens els agraden perquè són petits, corren molt, són molt alegres i canten una cançó molt bonica.

Doncs bé, aprofitant la tirada que ha tingut Els Barrufets 2 al cinema i que els comerços s’han omplert de productes amb aquests divertits personatges, quan vaig trobar una bossa de núvols amb forma de barrufets vaig idear aquesta safata de joc que veieu aquí.

jugant amb barrufets 03

jugant amb barrufets 04

Vaig posar un llit de confetti a la base i hi vaig repartir més de mitja bossa de núvols, acompanyats d’una caseta que conservàvem de quan les meves germanes i jo erem petites. En quant els vaig ensenyar la safata, varen reconèixer entusiasmats els personatges.

jugant amb barrufets 05

jugant amb barrufets 06

He de dir que en cap moment no els vaig dir que es podien menjar, i acostumats a que les propostes que els faig no siguin comestibles, varen estar movent-los com a ninots que són lliurement per la safata. A qui va costar contenir-se més va ser al pare…

jugant amb barrufets 08

jugant amb barrufets 09

Una vegada varen explorar la safata i varen constatar que se’ls feia petita, el petit va voler jugar-hi com si fos la seva safata de pasta o la de civada que té, i va agafar un bol foradat per fer les seves mesuretes. D’aquí a vessar el confetti per la sala va ser cosa d’un momentet de res. L’agafaven i el tiraven enlaire, l’apilonaven i el tornaven a posar a dins…

jugant amb barrufets 10

Al cap d’una estona el gran va afegir a la proposta algun cotxe que estava mal aparcat per les rodalies i va començar a inventar històries de barrufets conductors que compartien habitatge en una casa molt petita i que els calia anar a explorar món amb el seu descapotable. Barrejaven fragments que recordaven de la sèrie amb els que s’anaven inventant.

El joc es va anar diluïnt al cap d’una estona, moment en què el pare va atacar els barrufets sobrants de la bossa i els nens ho varen veure. Ara ja saben què són i suposo que repetir la safata es pot fer difícil, però va valer la pena veure’ls jugar tant feliços amb tant sols un xic de confetti i mitja bossa de núvols-barrufets.

I al final del joc, l’escombra i la pala també els va entretenir una estona…

jugant amb barrufets 01

Erupcions d’escuma de colors

erupcions d'escuma de colors 01cJa fa un mes i mig, a principi de curs, vaig presentar als meus prínceps una activitat que els va sorprendre. Era un diumenge al vespre, just abans de les banyeres i del sopar i vaig preparar una safata de joc sensorial que de seguida els va atreure, ja des de la mateixa preparació, ja que conté els seus elements preferits: colors variats, líquids i pots.

erupcions d'escuma de colors 02La proposta tracta de realitzar petites erupcions que vessen dels gots en que hi ha els colors preparats i que van creant un llit d’escuma tornassolada que es barreja a la safata inferior i que és una invitació al joc i a l’experimentació sensorial. La fascinació que produeix veure com el líquid de colors es va tornant una escuma que creix lentament però imparable és màgica i ens va deixar a tots meravellats.

Aquests són els passos que vaig fer per aconseguir les nostres erupcions d’escuma: vaig agafar una safata gegant per contenir tot l’experiment i així no embrutar massa res i hi vaig posar cinc gots al mig. A cadascun dels gots hi vaig posar els següents ingredients:erupcions d'escuma de colors 01

  • unes gotetes de colorant alimentari per fer cinc colors ben bonics;
  • 50 ml de sabó de mans transparent;
  • 150 ml d’aigua;
  • 2 cullerades soperes de bicarbonat

El darrer ingredient, cal posar-lo a l’últim moment, ja que en entrar en contacte amb el bicarbonat de la dissolució, l’erupció comença i val la pena assistir a l’espectacle des del començament. Es tracta de:

  • 2 cullerades soperes d’àcid cítric en pols (que s’aconsegueix fàcilment a les farmàcies), tot i que també es pot fer amb suc de llimona malgrat les erupcions siguin de menor intensitat.

La recepta original per aconseguir aquestes erupcions està en mesura americana i la vaig trobar a Blogmemom en aquesta entrada d’AQUÍ, tot i que per simplificar-ho un xic, l’he adaptada perquè ens vagi millor a nosaltres.

erupcions d'escuma de colors 03Tan bon punt vaig tenir els nens plastificats amb els pitets i a distància prudencial, vaig tirar les dues cullerades soperes d’àcid cítric a cada got i vàrem presenciar l’espectacle que ens oferia. L’àcid cítric en barrejar-se amb l’aigua i el bicarbonat, crea una reacció efervescent, com vàrem poder veure el dia que vàrem pintar amb xeringues de vinagre sobre un llit de bicarbonat, però la reacció queda alentida per la presència del sabó de mans, que en començar l’efervescència, fa escuma sense parar, fent que aquesta sigui de colors i acabi sobresortint dels gots per barrejar-se a la safata inferior.

erupcions d'escuma de colors 06Així, els meus petits, al cap d’una estona d’observar els colors de l’arc de sant Martí amb què s’anava tornant l’escuma barrejada dels cinc gots, varen decidir posar-hi les mans i tocar-ho per satisfer la seva curiositat.

Primer amb prudència, utilitzant canyetes per barrejar, després amb alegria, utilitzant els mateixos gots i per últim, amb més passió, varen començar a remenar l’escuma amb les mans i a omplir i buidar i fer mesuretes i muntanyes d’escumes diverses. Com més remenaven, més escuma sortia i més plena estava la safata.

erupcions d'escuma de colors 04Varen experimentar a plaer amb tot el que veien, tocaven i oloraven, fins que els colors es varen anar dissolent els uns amb els altres, composant una escuma grisosa, de textura agradable però amb un sol color. Sembla mentida que atents estaven a tots els canvis que es produïen a la safata i com de bé s’ho varen passar posant les mans en aquella muntanya d’escuma!

L’experiència és senzilla i el resultat i el gaudi dels petits val qualsevol molèstia organitzativa, que no és tant. L’únic que s’ha de vigilar és que no tinguin cap rascada a les mans, ja que la barreja pica com si fos aigua de mar, i és clar, que tampoc se’n posin als ulls. Cadascú sap si els seus fills ho poden fer…

erupcions d'escuma de colors 01b

Panellets farcits de gominoles i cereals

panellets farcits de gominoles i cereals 01Segurament pensareu: “Quina marranada!”, doncs sí, us dono la raó, però ens ho vàrem passar tant bé fent-los que val la pena provar-ho… I, recordant que l’any passat en vàrem fer de colors, segurament afegireu: “I quin problema tenen els panellets normals?” Doncs cap, però a casa ens agrada innovar i provar, encara que potser arrisquem un xic més del que és habitual. No hi perdem res, al contrari.

Doncs bé, passo a explicar-vos la nostra recepta de panellets:

  • 600 gr. de farina d’ametlla crua (nosaltres hem fet servir ametlles de Mallorca);
  • 500 gr. de sucre morè picat en la textura glass (si no teniu com picar-lo, podeu fer servir sucre blanc candi);
  • 1 moniato bullit amb pela i pelat quan encara està calent;
  • 1 ó 2 ous.

panellets farcits de gominoles i cereals 03L’elaboració de la massa és facilíssima:

  • barrejar el moniato pelat i calent amb la farina d’ametlles i amassar fins que quedi lligat. Ho vàrem fer amb les mans i va ser molt ràpid;
  • afegir el sucre i l’ou batut i barrejar fins que lligui;
  • deixar reposar la massa tapada dins la nevera 6-7 hores;
  • i ja es poden fer els panellets!

Ahir a la tarda ens hi vàrem posar i la cuina es va convertir en una gran festa!  Els nens estaven impacients per fer les boletes amb les gominoles i els cereals a dins, de fet, ja ho esperaven amb candeletes des del dissabte passat quan les vàrem anar a comprar i els vaig dir per a què eren.

panellets farcits de gominoles i cereals 04Els vaig anar posant cullerades de massa sobre la taula i els vaig ensenyar a aixafar-les, a posar-hi l’ingredient elegit a dins i a tapar-lo després.I fins i tot el petit se’n va sortir dignament!

Com que tots els panellets són iguals per fora, no hi ha manera de saber què hi ha al seu interior, de manera que cada queixalada que fem a un panellet nou esdevé una sorpresa.

Elaborar-los va ser ben divertit: un joc en tota regla en el que hi vàrem participar tots quatre: si fins i tot el meu gran em va dir  en un moment donat “dona’m una mica més de plastilina”, de bé que s’ho va passar!

panellets farcits de gominoles i cereals 05panellets farcits de gominoles i cereals 07El petit també va gaudir moltíssim, i després d’embolcallar unes quantes gominoles i cereals amb la massa, va començar a decorar-los també per fora dient-nos que eren ” a nyó tàta”, és a dir, el senyor Patata i construint altres ninots amb ells.

Va ser genial! Després, només va caldre amb el forn preescalfat a 180ºC, posar-los a coure 10-15 minuts i deixar-los refredar.

Com he dit abans, cada panellet que menges és una sorpresa, ja que desconeixes què porta a dins, però sigui el que sigui, és boníssim i val la pena provar de fer-ne ni que sigui uns quants. Alguns tenen un cor dolcíssim i altres ben cruixent…

panellets farcits de gominoles i cereals 09Nosaltres estem ben lluny de ser bons cuiners, de manera que suposo que si haguéssim pensat a pintar-los amb un xic de clara d’ou o de rovell per sobre, o empolsegat amb sucre candi o cacau, la seva presència hauria millorat, però no pas el gust, ja que ens han encantat. Això sí, de dolços en són moltíssim!

Com a recomanació final us diria que les boles de panellet que envolten les gominoles han d’estar ben segellades, ja que si no el sucre en fondre’s s’escapa per les fisures. També us diria que aquestes no fossin gaire grans, ja que en fondre’s, amaren un xic massa la part inferior del panellet fent que en alguns cassos quedi massa tou. Aleshores, el que recomano és girar-lo amb cura i coure un xic més el panellet invertit.

Si us animeu a fer-los, ja m’explicareu com us ha anat. Bona i dolça Castanyada!

panellets farcits de gominoles i cereals 02

Plastilina fàcil de tardor amb gel de bany de canyella

plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 01Doncs sí, al final ens hi hem atrevit: hem fet pastetes fins aconseguir una mena de plastilina aromàtica i fàcil de fer!

Fa temps que havia comprat un gel de bany amb aroma de canyella,  però era tant potent l’olor de canyella que desprenia el meu cos després de la dutxa, que em vaig haver de tornar a dutxar i optar per reutilitzar-lo jugant amb els nens.

plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 02plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 07Com que havia estat veient per internet un munt de receptes de masses interessants per jugar i la major part d’elles portaven farina o farina de blat de moro combinades amb aigua, oli, escuma d’afaitar o sal, vaig voler provar què passava si barrejava uns quants d’aquests ingredients. Com sempre, poc amiga de la precisió, vaig agafar com a mesura base una tasseta de cafè i em vaig decidir a provar.

Vaig tombar tres tasses de maizena a una safata gran, i hi vaig afegir una tassa de gel de bany aromàtic i vaig barrejar. Com que no semblava que agafés consistència, hi vaig afegir una tassa de farina de blat normal i vaig barrejar. Tampoc no acabava de tenir una textura adequada per treballar i hi vaig afegir una segona tassa de farina. Aleshores, una vegada barrejat, ja em va semblar bé la textura que havia adquirit.

Però vaig voler provar una mica més i vaig posar-hi una tassa de sal. I no va anar bé perquè es va engrunar massa. Per lligar-ho, vaig afegir mitja tassa més de farina de blat i va quedar força bé, però també vaig voler continuar investigant i hi vaig afegir mitja tassa d’oli vegetal. De seguida vaig veure que allò no anava bé i que quedava massa enganxós. Per arreglar-ho vaig afegir mitja tassa més de farina de blat i aleshores, després de remenar, la massa va quedar amb la consistència de la plastilina, però amb una textura lleugerament més esponjosa, suau i molt agradable de remenar.

plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 04plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 03I què puc dir de l’olor que desprenia? Doncs que era fantàstica. L’olor que m’havia fastiguejat sobre la pell, fent-me sentir més galeta que persona, a la massa de plastilina hi quedava exquisida. La cuina sencera feia una meravellosa olor de canyella.

I vaig pensar en l’incipient tardor. I vaig creure que als nens els agradaria trobar una plastilina de tardor, amb aroma de canyella i elements tardorencs per a jugar-hi. Així doncs, vaig afegir purpurina daurada a la massa i la vaig reservar per l’endemà, després d’haver recollir a bosc uns quants glans i unes quantes pinyes.

plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 06plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 09L’endemà els vaig presentar aquesta plastilina improvisada de tardor amb la purpurina, els elements naturals que vàrem recollir i unes quantes pedretes daurades i els va agradar moltíssim.

Acostumats com estan a la plastilina comercial de colors vius que s’aixafa amb facilitat, aquella plastilina els va sorprendre, ja que tenia un suau to terrós, un aroma boníssim i una textura suau i esponjosa nova per a ells. I a més, quedava brillant amb la purpurina daurada que hi havia posat!

plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 08

Es varen posar a jugar-hi de seguida: feien boles i les aixafaven per formar cares amb els glans, les pedres daurades i els trossos de pinya, hi varen fer incisions amb alguns dels taps de plàstic que tenim, es varen sorprendre en fer flors amb el tub central d’un rodet de fil buit… Varen omplir i buidar petits recipients i els varen decorar al seu gust i, finalment, el meu gran va voler fer un coet espacial amb molt de foc a sota per volar molt ràpid.

Com veieu, la nostra plastilina de tardor, ha estat una bona troballa, i el millor de tot, és que, canviant l’aroma del gel de bany, en podem fer de moltes fragancies diferents. I és tant fàcil lligar la massa amb la textura del gel de bany, que tot plegat és converteix en un joc de nens fins i tot preparar-la.

Us deixo aquí la recepta que hem trobat per si us animeu a provar-ho:

  • 3 mesures de maizena
  • 3 mesures de farina de blat
  • 1 tassa de gel de bany aromàtic
  • 1 tassa de sal
  • 1/2 tassa d’oli vegetal

Ja em direu si us ha agradat!

plastilina fàcil amb gel de bany de canyella 05

Pixel Art i construccions amb sucre

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 01En una interessantíssima iniciativa a les xarxes socials, l’Angaleta d’Encenent la imaginació demanava als seus lectors que apadrinéssim una entrada del seu blog i jo, que en sóc fidel lectora, vaig voler apadrinar-ne una que ja estava agafada, una en la que deixava jugar als nens amb terrossos de sucre i mel per fer construccions. En un comentari final, però, va dir que la mel amarava massa el sucre i això feia que les obres no aguantessin gaire malgrat el joc ja fos interessant en sí mateix. I vaig voler provar si aconseguia amb una altra substància que el resultat fos més compacte.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 03Mentre donava voltes al tema, un dia, veient en Bob el Manetes, un ídol dels nens, vaig veure que utilitzaven un ciment de color rosat i vaig pensar en un comentari que em varen fer un dia els tiets mentre parlàvem del fondant per cobrir pastissos: que es pot fer amb núvols fosos al microones i que és molt i molt enganxós.

I ho vaig provar i va funcionar! Uns quants núvols tallats petits amb un rajolí d’aigua i posats al microones una estoneta a foc baix, varen aconseguir formar el ciment que faríem servir en les nostres properes construccions.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 04pixel art i construccions amb terrossos de sucre 05


Vaig preparar dues superfícies giratòries per poder construir còmodament des de tots els angles i les vaig recobrir de paper vegetal. Vaig proporcionar als nens terrossos de sucre morè i pots amb el fondant de núvols fosos i culleretes. De seguida els va agradar la idea de construir com en Bob el Manetes. El gran va entendre ràpidament el plantejament i es va posar a construir amb la meva ajuda les parets d’una casa, mentre que el petit jugava amb els terrossos i la pasta de fondant per tota la superfície giratòria. En pocs minuts el petit va quedar fet tot un pastisset, de manera que el pare se’l va haver d’endur a la banyera i per ell ja es va acabar la sessió ja que tenia més fondant als cabells que al damunt de la taula.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 06pixel art i construccions amb terrossos de sucre 07El gran, amb paciència i il·lusió, anava col·locant els rajols i recobrint-los de fondant per enganxar-hi la capa superior. Al cap d’unes fileres es va cansar i li vaig preguntar si ho volia deixar per un altre dia, i com que em va dir que sí, ho vàrem aturar.

Al cap d’unes setmanes hi vàrem tornar i ja vàrem iniciar les finestres i, amb l’ajuda d’uns palets de gelat, vàrem acabar les quatre parets fins a la teulada. S’ho passava bé i estava molt i molt concentrat. Calia estar-ho per posar l’enganxifós fondant al lloc adequat…

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 02Amb l’ús, hem descobert que el fondant calent va molt bé per enganxar els rajols de sucre, però com que ràpidament es refreda, es converteix en una massa difícil de manipular per enganxosa i que si enlloc de posar-la al microones periòdicament la tenim dins d’un aparell per fer fondues, l’activitat té molta més durada i és més fàcil i agradable.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 10pixel art i construccions amb terrossos de sucre 08Veient que el projecte de la caseta era adequat per al gran, però que el petit s’avorria, vaig començar a proposar-li de fer formes geomètriques damunt el paper i aixó sí que el va motivar durant una estona. La idea de fer dibuixos plans, enlloc de construccions tridimensionals, em va portar a voler provar amb el Pixel Art. I fullejant antics llibrets de punt de creu, vaig anar agafant idees.

Diumenge a la tarda vàrem estar-hi jugant una vegada més. Aquesta vegada els vaig proposar de fer dos paisatges pixelats: una caseta amb un arbre i un ocell que vaig dibuixar jo mateixa sobre paper vegetal enganxat a la taula, i un altre format per un cotxe, un avió i uns núvols. I s’ho vàren tornar a passar genial! Ells anaven clavant els terrossos de sucre per damunt el fondant que a vegades posaven ells, a vegades jo i varen acabar completant aquests dos paisatges.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 09pixel art i construccions amb terrossos de sucre 11Tant varen entrar en la construcció dels paisatges que em varen demanar ceres per pintar el quadre, realitzant obres de tècnica mixta. Fins i tot el gran es va voler dibuixar a sí mateix davant el cotxe i amb un paraigües sota un cel de tempesta amb núvols d’in blau intens. La taula bullia de creativitat amb el Pixel Art com a detonant!

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 13pixel art i construccions amb terrossos de sucre 14M’encanten aquest tipus d’activitats que barregen tècniques i estratègies manipulatives diferents. Vàrem passar una bona estona asseguts tots tres creant els nostres paisatges ensucrats. La caseta, malgrat el gran demanés fer-hi la teulada, l’haurem de deixar per una altra ocasió, ja que, ens va caure a terra i es va aixafar, necessitant una reparació urgent abans de poder-la continuar construint.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 15Ara que ja coneixem els secrets de la manipulació dels terrossos de sucre i del fondant, que ja hem provat el Pixel Art i les construccions tridimensionals, i que ja tenim tot el kit a punt, continuarem explorant periòdicament i creant nous dissenys. Ja us els anirem ensenyant.

Cristalls de sal conreats a casa- part I

fem cristalls de sal  a casa 01Fer crèixer cristalls de sal a casa és més fàcil del que sembla, i veure amb certa freqüència com es van formant, és gairebé un espectacle de màgia. I si a més, observeu les delicades formes sota la llum d’una lupa amb leds o sobre la taula de llum, la fascinació que exerceixen sobre els petits està gairebé garantida. A més, el fet d’anar-los observant com es formen quasi cada dia crea expectatives i il·lusió per veure com es desenvolupa el seu creixement, a l’hora que fa entendre als petits que no tot s’aconsegueix de manera immediata i que a vegades, per obtenir resultats, els processos són llargs i cal esperar.

Nosaltres n’hem conreat amb diverses tècniques, algunes han anat bé, altres no tant, i altres estan en curs, de manera que aniré publicant les entrades que em queden sobre els cristalls de sal durant les properes setmanes.

fem cristalls de sal  a casa 02fem cristalls de sal  a casa 03

Per fer-ho, el primer que cal és crear una sol·lució salina saturada. Hem mesurat 500 ml d’aigua en dos bibis i els hem abocat a un pot. Hi hem afegit entre 8 i 10 cullerades soperes de sal. Ho hem remenat i ho hem deixat reposar. A partir d’aquí hi ha dues maneres diferents de procedir. La primera, deixant la barreja en repòs durant 24 hores per tal que la sal que no s’hagi dissolt quedi al fons i aleshores, amb molta cura, es tombi l’aigua de la part superior a un altre recipient vigilant que no caigui el pòsit de sal, mètode que es coneix com a decantació. I la segona manera, que és afegir un rajolí d’aigua a la barreja per tal que s’absorbeixi la sal que sobrava. Qualsevol de les dues maneres ens ha funcionat.

fem cristalls de sal  a casa 04fem cristalls de sal  a casa 05A continuació, l’hem repartida en quatre recipients i tres d’ells els hem tintat amb una goteta de colorant per tal d’oferir varietat a la vista. N’hem abocat una petita quantitat dels tintats en uns gotets transparents i una miqueta dels no tintats en gotets de fons negre.

fem cristalls de sal  a casa 01dEls cristalls de colors els hem posat a la taula de llum i han fascinat als nens, però el que més els ha interessat ha estat veure’ls a través de la lupa de leds i a través del zoom de la càmera de fotos. Els ha sorprès que allò tan petit que posen a la sopa acabi formant quadrats tant bonics.

fem cristalls de sal  a casa 01b

De totes maneres, els cristalls que millor es veuen són els que estan sense tintar i que hem posat sobre fons negre, ja que ressalten molt.

fem cristalls de sal  a casa 01eCom veieu, les fotografies no són fantàstiques i no en tenim d’acceptables de la taula de llum, però us poden donar una idea de la bellesa del resultat d’aquest experiment tant senzill. A les següents entregues d’aquesta entrada, us ensenyarem què n’hem fet d’aquests cristalls i altres maneres d’aconseguir-ne. Això sí, la cuina la tenim ben plena de potets interessants i misteriosos…

fem cristalls de sal  a casa 01c

Pintem amb bicarbonat i xeringues de colors efervescents

pintar amb bicarbonat i xeringues de colors efervescents 01A mitjans d’agost ens han opertat el petit i l’hem tingut ingressat una setmana. Ha estat una setmana complicada perquè un nen estava a casa amb un de nosaltres i l’altre a l’hospital amb l’altre i tots dos es trobaven a faltar entre ells i a nosaltres. Sort dels avis que han vingut a muntar guàrdia a l’hospital i ens ha permès estar tots dos amb el gran algunes estones i sort també que hem estat tots quatre muntant campament i fent pícnics a l’habitació de l’hospital per poder gaudir d’estones junts aquestes sacrificades vacances…

pintar amb bicarbonat i xeringues de colors efervescents 03Doncs bé, a l’hospital, la medicació li donaven amb xeringa i vaig començar a demanar-les per jugar amb elles. El petit, cada vegada que les veia, plorava, però després de fer-les servir per jugar, sembla que hagi esborrat el mal record que passava amb elles. Feia temps que tenia pendent pintar sobre una safata de bicarbonat amb vinagre tenyit de colorants i vaig aprofitar el moment i la trentena de xeringues que havíem recopil.lat.

Vaig preparar l’activitat amb el vinagre blanc i el bicarbonat que ens va sobrar de fer els coets efervescents. Tres safates planes amb mig ditet de bicarbonat i sis bols amb vinagre blanc tenyit amb els tres colors primaris i els tres secundaris de colorant alimentari. I vaig anar carregant un centímetre o dos de les xeringues amb el líquid de colors. No volia omplir-les gaire perquè com que no dominen l’ús de les xeringues, no volia que tot s’anegués del mateix color.

Vaig aprofitar que el gran mandrejava al sofà per presentar l’activitat al petit i li va encantar. Després de reomplir de colors quatre vegades totes les xeringues que li pertocaven, el bicarbonat ja havia reaccionat totalment i va deixar de ser efervescent, de manera que l’activitat va donar-se per acabada. Reia moltíssim quan veia l’escuma que en sortia!

pintar amb bicarbonat i xeringues de colors efervescents 02Quan al cap d’una estona, el gran va voler fer l’activitat, el petit anava estirant la ma cap a la taula de la cuina mentre anava dient “ada io, ada io”, per repetir l’experiència i ens va costar convèncer-lo de que en aquell moment tocava al gran. Aquest, que estava endormiscat, va començar sense gaire motivació però en veure’m a mi, pintant amb la meva safata, de seguida es va animar a pintar la seva. Una vegada reomplertes totes les xeringues un parell de vegades i haver anegat de vinagre tintat la seva safata primer i la meva després, es va acabar l’experiment.

Amb aquesta activitat, tots dos varen aprendre a buidar les xeringues, operació que per a ells no és tant fàcil com ens pot semblar a nosaltres, perquè implica fer accions diferents amb les dues mans i cal molta concentració. I el gran també  va aprendre a omplir-les ell directament dels bols de colorant. Tot un repte.

Un repte, i una preciosa troballa, perquè veure com els colors van reaccionant amb el blanc del bicarbonat, van fent escuma i es van amarant de color, transformant la superfície impecable en un acolorit disseny, és realment màgic. De veritat que val la pena. De fet, aquest darrer cap de setmana ja hi hem tornat… i és que els nens es posen tant contents quan els ho proposes!

pintar amb bicarbonat i xeringues de colors efervescents 04

Verema a cops de martell

verema a cops de martell 01L’estiu passat ens va arribar de l’hort de l’avi una collita excessiva de raïm. Dues setmanes més tard d’haver començat a recollir-ne, ja ens sortia per les orelles i no en voliem veure cap més gra. Quan vaig veure en el blog Fet a mà que havien fet verema i que després havien fet melmelada de raïm se’m va encendre la llumeta i vaig pensar que seria una manera d’aprofitar tot aquest excedent i de passar-nos-ho bé al mateix temps.

Doncs bé, en primer lloc vaig rentar ben net el raïm i la banyereta dels nens pre fer-los fer la verema al terra de la cuina però la proposta no va quallar. Vaig pensar que estaria molt bé experimentar sensacions noves amb els peus però ells no ho varen considerar així: el petit era massa petit, encara no caminava, i no el veia aixafant raïm amb el cul,  i el gran sortia tan cansat de l’escola per no fer migdiada que ni en broma volia estar dret ni un minut més ni molt menys aixafar res lleficós amb els peus.

Frustrada, i preveient que el raïm es començaria a fer malbé aviat, vaig oferir-los-el damunt la taula, mentre ells estaven còmodament asseguts a les seves trones. I això sí que els va interessar: hi vàrem dedicar tres sessions i val a dir que ens ho vàrem passar molt bé i varem aprendre un munt de coses!

verema a cops de martell 08verema a cops de martell 07Primer vàrem separar els grans de les branquetes, i després els vaig ensenyar a obrir-los per la meitat per treure’n les llavors. I això que per nosaltres és relativament ràpid de fer, per ells va ser un dels millors passatemps que podien trobar. I un exercici excel.lent per als seus ditets, ja que han de combinar força i precissió.

També vàrem jugar amb els granets i ens vàrem dedicar a posar-los un al costat de l’altra en petites fileres que sense adonar-se’n, s’anaven repetint.  Mira quants, “cucs” em deia ben content, sense saber que estava fent seriacions i comptant els grans, uns fantàstics exercicis matemàtics!

El petit va estar examinant amb moltíssim deteniment els tronquets que quedaven després de treure’n els fruits i gratava amb els seus ditets les llavors centrals una vegada li havia obert els grans. Quan va veure satisfeta la seva curiositat, aleshores va començar a improvisar, utilitzant el seu estil preferit: la caiguda lliure, i en aquest cas, de raïm, cosa que a mi no em va fer tanta gràcia…

verema a cops de martell 02verema a cops de martell 03

Però aleshores el gran, cansat d’enfigassar-se els dits netejant grans de raïm, em va preguntar si podria aixafar-los amb el martell i li vaig dir que sí. Fan “pluf”, fan “pluf”! -deia encantat del seu descobriment, mentre el petit frissava per agafar també el martell. Al cap d’una estona de deixar que el gran piqués el raïm amb el martell i en pogués extreure les granes amb més comoditat per fer-ne melmelada, vaig deixar el martell al petit que va començar a picar-ho tot indiscriminadament. Sort que estava lligat a la trona! Li va encantar això de picar, no li calia ni raïm ni res, el que més li atreia era el soroll i es va fer veritables tips de riure.

verema a cops de martell 06Mentre el petit s’esplaiava amb el martell, vaig posar els grans aixafats a un colador xinès i li vaig ensenyar al gran com extreure’n el suc amb la mà de morter. Una altra novetat que el va encisar. I aixafa que aixafaràs, i gira que giraràs, en un exercici intensíssim per als seus petits canells, vàrem aconseguir una bona quantitat de suc i polpa de raïm amb els que, al vespre, en vaig fer compota. No hi vaig afegir ni sucre, sino que vaig anar coent els fruits en el seu propi suc  durant uns deu minutets i, una vegada va haver-se reduït el suc a la meitat, ho vaig trinxar tot i ho vaig deixar refredar. L’endemà tots vàrem berenar-ne un xic i vàrem quedar ben contents.

verema a cops de martell 04verema a cops de martell 05Aquest any, de l’hort encara no ens ha arribat cap penjoll de raïm. No sabem què li ha passat a la collita però n’hi ha poquíssim i a més, el que hi ha està ben picotejat per uns ocells veïns. Llàstima, aquest any penso que sí que hagués anat bé la verema a la cuina de casa, ja que el gran està més refet de la son i el petit, que ja camina, segur que s’aventura a provar-ho. Haurem d’esperar a l’any vinent, tot i que ja veieu, fer canvis de plans per adaptar les propostes al que desitgen als nens, no resulta tampoc gens malament!

Experimentació amb cocos

Experimentació amb cocos 01Una altra de les passions dels petits és “El llibre de la Selva”, tant en llibre com en pel·lícula, tant que no paren de demanar-me amb passió i insistència que els canti la cançò d’en Baloo, estiguin on estiguin, en públic o en privat, cosa que em posa en més d’un compromís… El petit fa molta gràcia perquè recorda perfectament el moment en que l’ós trenca un coco amb el cap i repeteix l’acció de l’animal sempre que jo canto el tros corresponent de la cançò i “Alú” i “coccóoo” s’han transformat gairebé en les seves paraules preferides.

Experimentació amb cocos 06 Experimentació amb cocos 07Vaig pensar a oferir-los uns cocos en una safata perquè en descobreixin les particularitats: la duresa, els filaments, l’olor, l’aigua de dins, el gust i la textura de la polpa humida… Sempre que hem experimentat amb aliments els ha encantat i aquesta vegada no ha estat menys.

Experimentació amb cocos 02

Aquesta vegada, però, com que els cocos tenen la closca tan dura, els he ajudat amb la proposta, ja que no haguessin pogut obrir els fruits tots sols. Els vaig posar tres cocos a una safata amb uns bols i uns gots. Dels tres que hi havia, dos els havia foradat per tal que veiessin que a dins hi havia líquid i que anava sortint. Un el vaig posar cap per avall perquè es recollís l’aigua al got de sota, i l’altra, amb el forat enlaire perquè ho descobrissin.

Experimentació amb cocos 04

Després de tocar i retocar la closca, provar l’aigua des del coco i apartar-lo fastiguejat per l’aspror del seu exterior al tacte dels llavis i de beure-la després en got, els vaig proposar d’obrir-los. Armada amb un martell, vaig anar picant amb força el perímetre del fruit per poder esbardellar-lo, cosa que el petit va aconseguir accidentalment en rebotre’n un per terra. El gran es va dedicar a provar d’obrir un dels cocos passant un tronavís pel forat superior. També va gaudir colant el líquid que quedava dins dels cocos una vegada oberts per treure els trossets de closca que hi havia barrejades.
Experimentació amb cocos 05Una vegada oberts, els va sorprendre el color blanc del seu interior i la humitat de la seva polpa, suau i dura al mateix temps. Després d’intents infructuosos d’extreure’n la carn, els vaig ajudar amb un tornavís en palanca i la varen tastar. Al petit li va agradar molt però al gran no, preferia remenar les fruites amb les eines…

Experimentació amb cocos 03

La safata va estar per damunt la taula amb els cocos esbardellats durant un parell de dies, procurant que els cantells massa esmolats no hi fossin per evitar danys. Sobretot el petit hi va estar remenant diverses vegades i les va observar fins i tot amb lupes, fins que vaig enretirar-ho tot per cuinar amb les restes de polpa per oferir-los una altra percepció d’aquest fruit. Però això ho explicaré un altre dia.

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Pintura transparent, brillant i aromàtica a la taula de llum

pintura transparent brillant i aromàtica 04Tot el que és transparent o translúcid a la Taula de Llum queda espectacular, per això vaig voler buscar una pintura transparent, lleugerament tintada a la que hi hem afegit purpurina per a jugar una estona.

L’activitat es va convertir en tota una festa per als sentits, ja que vàrem agafar gel de bany de color groc i de color blau i pasta de dents verda i vermella, aconseguint una alternança d’aromes subtils que s’anaven desprenent i accentuant amb l’escalfor de la taula de llum.

pintura transparent brillant i aromàtica 01pintura transparent brillant i aromàtica 03pintura transparent brillant i aromàtica 02Al gel de bany hi vàrem afegir purpurina en pols, mentre que a la pasta de dents hi vàrem afegir purpurina amb forma d’estrelletes per combinar textures. Fer les barreges a la cuina va ser fàcil i divertit i només ens varen caldre els productes, unes safates i unes culleretes. Els nens estaven interessats i expectants amb el que feien i amb el que estava per venir.

Una vegada preparades les pintues, vaig folrar de plàstic la taula de llum i hi vaig posar paper vegetal a sobre per deixar que hi passés la claror i ens vàrem instal.lar al passadís, amb l’espai acotat per minimitzar danys i amb la taula de llum a terra perquè hi arribessin bé els dos nens, que vaig asseure un al davant de l’altre, amb la taula al mig perquè no es molestessin mentre treballaven.

pintura transparent brillant i aromàtica 07pintura transparent brillant i aromàtica 05Anaven tirant cullerades de pintura a la taula de llum, deixant que els regalims fessin dibuixos capritxosos , l’olor de menta, de maduixa i de mar embolcallaven l’activitat i ajudaven a donar-li un ritme suau i relaxat. S’anaven intercanviant els colors en harmonia…

Freqüentment havia d’anar netejant les mans al petit que, en moure la safata de color per damunt la taula de llum, quedava massa enfigassat per poder manipular la cullereta. Aleshores, el gel humitejat amb les tovalloletes feia un xic de barromera i desprenia més aroma encara.

pintura transparent brillant i aromàtica 08pintura transparent brillant i aromàtica 06Quan el joc es va esgotar, els vaig presentar unes bales planes de vidre amb colors a dins en una safata i les vaig començar a escampar per sobre els colors de la taula de llum. Els va encantar. La tonalitat de les purpurines i dels olorosos gels de bany combinades amb les bales de colors sobre la taula de llum constituïen un quadre encantador.

Manipular-les es va convertir en una llefiscosa i esmunyedissa aventura: les arrossegaven per la superfície, intentaven apilonar-les, se’ls escapaven dels dits entre rialles…

En definitiva, que vàrem passar una bona estona fabricant pintures, pintant a cullerades, observant reflexos i decorant amb bales de vidre. Una experiència màgica i per delectar els sentits.

pintura transparent brillant i aromàtica 09

Previous Older Entries Next Newer Entries