Carxofes per explorar i crear

carxofes 01Feia molt de temps que a casa no hi entraven carxofes, fins que un dia em va agafar la rampellada. Se’m va acudir que els nens no n’havien vist mai i que explorar-les segurament els aportaria estímuls nous. I així va ser.

carxofes 04carxofes 02Vaig treure unes quantes fulletes lletges i em vaig asseure a les tauletes de joc disposada a preparar el meu dinar ben a prop d’ells per tal d’encurosir-los amb la nova verdura, com tantes vegades acostumo a fer. Vaig desar unes quantes carxofes a una safata gran i vaig començar a desfullar-ne una. Immediatament es varen acostar a fer el tafaner. El gran no va mostrar massa interès, ja que per ell, manipular les fulles no constituïa cap repte, però en canvi el petit, que sempre vol fer el mateix que el gran, s’hi va entestar de ple. Les seves manetes estiraven les fulles amb molta afició i quan sentia el “clec” que delatava que una fulla es desprenia es posava content i s’afanyava a posar-la al pilonet que jo ja estava fent.

carxofes 06carxofes 03Va examinar les carxofes per totes bandes: el tronc, les fulles exteriors més dures, les interiors més tendres, blanques i petites i, veient que jo en rosegava una punteta, ell va voler fer el mateix i com que no li va agradar, la va escopir.

Una vegada tretes les fulles dures, vaig partir totes les carxofes per la meitat i els vaig ensenyar la curiosa forma que tenen i que estan plenes de pèls. Després d’entaforar-hi el dit per comprovar-ho, vaig anar treient els pèls amargs i els vaig apilonar. A tots dos els va agradar apretar i remenar el pilonet de pèls per satisfer la seva curiositat. Aleshores, els vaig posar dins un pot amb aigua i els vaig dir que es fixessin bé en el color que tenia perquè aviat canviaria i es tornaria tot marró. Els va fer gràcia això del canvi de color, com el dia que varen descobrir el color de la col lombarda, entrada enllaçada a sota.

carxofes 09carxofes 07Quan tot va estar recollit, vaig seleccionar una trentena de fulles boniques i en vaig posar unes quantes damunt les tauletes en forma de flors amb un parell de bols de colors per si volien fer alguna composició amb elles. I aquí el gran s’hi va apuntar entusiasmat. Va anar afegint fulles al voltant del bol per formar una flor, i a partir d’aquí va començar a crear motius florals inventats. Unia les flors que havia fet jo amb la seva utilitzant un caminet de fulles de carxofa, feia noves composicions, posava i treia les fulles per veure com quedava millor…

carxofes 08carxofes 10A poc a poc, va anar incorporant elements de la safata de tresors naturals que tenim per crear i va començar a fer composicions allunyades de l’aspecte floral-primaveral del començament. A les imatges podem veure unes casetes bessones amb xemeneia i fum. El gran, en aquesta part s’ho va passar pipa i es va deixar d’anar moltíssim explicant-me el que volia fer. Per mi va ser molt interessant veure com tenia una idea i buscava entre els materials de casa el que li calia per realitzar-la, com “emprovava” diversos elements i al final decidia què quedava millor al seu parer. I a més a més, m’ho explicava tot! Un procés fantàstic que he tingut la sort de presenciar…

carxofes 01bLa proposta va estar sobre les tauletes fins l’endemà a mig matí, quan les fulles ja començaven a estar deteriorades. Al llarg del dia, els nens es varen anar acostant a jugar amb elles diverses vegades, algunes s’hi quedaven, altres, només s’ho miraven i recolocaven alguna fulleta.

carxofes 13Per acabar, vaig preparar un paper i els vaig ensenyar el pot amb els pèls de les carxofes que havien canviat de color i tenyit l’aigua. Els vaig donar una forquilla per si volien pintar amb aquella aigua de carxofes però la proposta no va tenir gaire èxit, ja que, després de descobrir el canvi de color, no els va venir de gust pintar gaire estona, varen omplir un paper entre els dos i prou. També tenia en ment estampar amb els troncs de les carxofes que havia reservat en una bossa de plàstic, però no va poder ser ja que dins la bossa es varen florir. Haurem d’esperar a fer-ho en una altra ocasió. Tinc entès que si es parteix una carxofa a un parell de dits del tronc, amb la secció resultant es poden aconseguir motllos per estampar roses amb molta facilitat… Mirarem de fer-ho aviat.

carxofes 11          Explorar aliments és una manera de descobrir com està format el món que envolta els nens; estimular tots els sentits, ja que es poden gaudir d’olors, colors i textures molt variades; remenar, estirar i practicar habilitats manuals i anar adquirint força als dits, necessària per a iniciar l’escriptura. A casa ho fem sovint i ara que ja són més grandets, també mirem de crear d’alguna manera o altra amb les clofolles i altres restes que ens queden. Penso que és una manera bonica d’experimentar, trobar noves utilitats al que ens envolta, treballar la creativitat, connectar idees aparentment dispars i gaudir dels petits moments del dia a dia.

Abril 2014 – 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

carxofes 01cAltres entrades en les que descobrim, manipulem o creem amb aliments o elements naturals:

Descobrint els secrets de la llum

Treballar la llum i anar descobrint les seves meravelles ha estat una de les experiències més enriquidores del nostre camí, per això he volgut preparar una breu presentació d’algunes de les experiències que hem practicat amb ella. Potser us inspiren o us animen a practicar-les. Valen la pena.

Amb el títol Descobrint els secrets de la llum, l’he deixada al nostre canal de Youtube, al que podeu accedir posant al seu cercador intern indistintament Manetesicosetes o Elisabetsalie. També he creat un tauler a Pinterest que duu per nom Jocs amb llum. Ja em direu si us agraden.

Pintura glaçada i oli calent al retroprojector

pintura congelada i oli calent al retroprojector 01Fa uns dies que m’he adonat que fa moltíssim temps que no explico res del que fem amb el retroprojector, i és una llàstima perquè tan aviat l’utilitzem com a taula de llum per observar contrastos de llum i ombres; com a reproductor de transparències per a construir històries o observar imatges; o com la combinació de les dues coses projectant les imatges del que hi posem a una pissarra per poder crear-hi a sobre. És un recurs versàtil, i de la mateixa manera que passa amb la llum negra, les sessions comencen d’una manera i acaben d’una altra de ben diferent, després d’innovar amb els materials proposats i que sorgeixin sobre la marxa noves maneres d’utilitzar-los.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 02La sessió que explico avui consisteix a utilitzar glaçons de pintura de dits -explico com els hem fet a l’entrada enllaçada a sota- i posar-los en remull en safates d’oli tebi perquè es vagin fonent més ràpidament. Com que l’aigua no es disol amb l’oli, les gotetes de pintura que es van fonent creen un preciós joc de gotes acolorides dins la safata que, a més, en estar sobre el retroprojector, multipliquen la seva bellesa amb la llum que li ve de sota i es projecten en ombres de pàl·lids matissos de colors a la paret.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 03pintura congelada i oli calent al retroprojector 04Per completar l’experiència, vaig proporcionar als nens una safata amb diveros materials translúcids i opacs per poder observar com es barregen amb els colors i es projecten de manera diferent segons si els atravessa o no la llum: palets de fusta, trossos de pinya, glans, vidres tintats, pedretes daurades i formes geomètriques de goma eva.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 06pintura congelada i oli calent al retroprojector 12En quan els nens varen descobrir la proposta preparada al passadís s’hi varen entregar totalment. Cadascú abocat a la seva safata d’oli tebi i remenant els glaçons de colors amb els palets per observar com les gotetes de pintura es desprenien sense barrejar-se les unes amb les altres i com n’eren de precioses il.luminades des de sota i projectades a la paret. Observaven hipnòticament l’espectacle i en gaudien amb calma i tranquil.litat.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 07pintura congelada i oli calent al retroprojector 11Al cap d’una estona, els vaig anar ensenyant els altres elements i els varen anar incorporant a la barreja: la goma eva surava i es movia per l’oli, mentre que les pedres creaven illetes precioses vorejades de gotetes de colors.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 08pintura congelada i oli calent al retroprojector 10Els viatges cap a la pissarra es succeïen ordenadament i miraven les projeccions que en sortien segons les combinacions d’elements que posaven a la safata. Accidentalment, varen descobrir que les formes geomètriques de la goma eva, molles d’oli, s’enganxaven amb facilitat a la pissarra del passadís. Fins aleshores només ho havien descobert a la banyera i a la piscineta de l’estiu, i poder fer composicions de figures geomètriques de colors damunt el joc de llums i ombres de les safates del retroprojector els va encantar. Hi varen estar força estona, modificant la figura i les ombres de la safata i s’ho varen passar molt bé.

Una sessió molt completa, i de les que a mi m’agraden: comencen amb una proposta que van desenvolupant i canviant segons la seva inspiració.

Octubre 2013: 3 anys i 10 mesos el gran i 2 anys i 2 mesos el petit

Enllaços relacionats:

  •  Pintem amb glaçons entrada de Manetesicosetes on s’explica com vàrem fer glaçons de pintura congelada;

pintura congelada i oli calent al retroprojector 01b[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Pintura congelada sobre aceite tibio en el retroproyector: Esta propuesta consiste en poner sobre una capa de aceite caliente unos cubitos de pintura congelada para que se fundan más rápido. Como el aceite y el agua no son solubles, la pintura de colores forma multitud de gotitas de colores preciosas de ver en el retroproyector. Además, he acompañado los cubitos con figuritas de goma eva y algunos elementos naturales y de cristal para crear mayores efectos en la pizarra de la proyección. Hemos acabado la experiencia componiendo un cuadro de goma eva en la pizarra sobre las bonitas sombras proyectadas.

Massa magnètica

massa magnètica 01Fa gairebé un any vaig trobar en una botiga una plastilina magnètica a un preu desorbitadíssim, i malgrat vaig pensar que seria un material genial per a experimentar amb ell i incloure’l a la nostra safata d’imants, vaig voler provar de fabricar-ne jo mateixa.

El primer intent va ser agafar llimadures de ferro i barrejar-les amb plastilina comercial. L’endemà mateix d’haver fabricat la massa, les llimadures es varen rovellar i en acostar-hi un imant es desprenien ràpidament de la massa sense alterar gens ni mica la seva estructura. No cal que digui que la frustració va ser majúscula.

massa magnètica 05Després d’un parell més d’intents també frustrats, vaig abandonar el propòsit fins a tenir temps per a dedicar-m’hi més seriosament, però com que l’orgnització i planificació no són una qualitat que jo tingui gaire desenvolupada, va anar passant el temps fins que, a l’Ingràvid de Figueres d’aquesta tardor passada, en trobar el sorral magnètic que proposava en Marc Boada, li vaig parlar dels meus propòsits i dels meus intents fallits i, molt amablement, em va fer algunes recomanacions.

Vaig veure la llum i no vaig parar fins anar un diumenge de llevantada a recollir magnetita per a provar-ho. (Per a entendre de què estic parlant, llegiu l’entrada “Un sorral de magnetita” enllaçat al final de la pàgina.)

Malgrat aquesta massa de què parlo avui no respon ben bé a les meves expectatives, i encara em quedin un parell de proves per dur a terme, el resultat aconseguit és prou satisfactori per a jugar una bona estona amb ella i per a experimentar amb imants.

Per a aconseguir-la, vaig posar en un recipient el mateix volum de maizena i magnetita i, una vegada ben barrejat, hi vaig anar afegint aigua en poca quantitat per tal de fer una massa el més densa possible. La barreja costa de remenar, ja que aquesta massa és del tipus que s’anomena fluid no-newtonià, ja que no respon al comportament habitual dels elements a què estem acostumats. Aquesta barreja, en aplicar-hi pressió endureix ràpidament, mentre que en estat natural té una textura més aviat líquida-pastosa. Per saber més sobre el comportament d’aquests fluids no-newtonians, podeu anar als dos enllaços que he deixat a baix.

massa magnètica 04massa magnètica 06

Doncs bé, aquest fluid, realitzat amb poquíssima aigua, i amb magnetita ben barrejada, és la manera com nosaltres hem construït la nostra massa magnètica. Si bé, quan en acostar-hi imants excessivament potents se’n desprenen petites partícules de magnetita, la major part de la massa reacciona en bloc davant la presència del camp magnètic i es mou cap a ell, fet que ens va fascinar a tota la família.

El petit, el primer dia d’explorar-la, va deixar els imants de banda i es va dedicar a la massa amb passió: marranejar-la, apretar-la, esmicolar-la, fer-ne boles, i observar ben sorprès com a estones pot fluir entre els seus dits en un estat semi-sòlid i semi-líquid alhora. Aviat, un dels imants va quedar ben cobert de massa i es va dedicar a observar com, acostant-hi un altre imant, aquest de sota caminava acostant-se o allunyant-se del que ell tenia a les mans segons el posés d’un costat o d’un altre. Un descobriment ben interessant!

massa magnètica 07massa magnètica 08

Al gran, això d’embrutar-se per explorar no el va seduir gaire, però en canvi, el segon dia que els vaig oferir la massa, com que havia deixat anar aigua i la vaig llençar, tenia un estat més dens i menys embrutador que li va interessar molt més acostant i allunyant els imants de tipus diferents i per diversos costats  per descobrir com es bellugava la massa.

Us aconsello que si teniu l’oportunitat d’aconseguir magnetita en un dels llocs que explico a l’entrada del sorral, no deixeu de provar aquesta massa magnètica, que, en qualsevol de les seves textures, ben segur que us sorprendrà. Això sí, us recomano que la guadeu a la nevera ja que, es fa malbé molt ràpidament.

Enllaços relacionats:

  • Un sorral de magnetita de Manetesicosetes, on podeu trobar la manera i els llocs d’aconseguir sorra amb magnetita i extreu-re-la, alhora que jugar amb ella. També hi explico què és el Festival Ingràvid de Figueres i qui és el divulgador científic Marc Boada, per si a algú li calgués la presentació.
  • Fluid no newtonià a la Wiquipèdia.
  • Pàgina amb l‘enllaç a un experiment amb el que una empresa de Malàsia va omplir una piscina amb aquest tipus de fluid i les persones que volien hi ballaven, caminaven, saltaven, etc. a sobre sense enfonsar-se. Sorprenent. Cliqueu al costat de la càmera de vídeo sota la fotografia de l’article.

massa magnètica 02

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Masa magnética: Para conseguir nuestra masa magnética y poder experimentar con ella, hace falta realizar una mezcla con el mismo volumen de magnetita que de Maizena a la que, poc a poco añadiremos agua hasta formar una masa compacta. Después de un día de reposo, la masa escupe un poco de agua. Recomiendo que la tiréis así la masa quedará más sólida. A pesar de que, al acercar imanes a la masa, partículas de magnetita se escapan de ella, la masa resultante se mueve en bloque hacia los campos magnéticos de los imanes, hecho muy interesante para explorar. Conservar en la nevera, ya que tiene una vida corta.

Un sorral de magnetita

un sorral de magnetita 01Els imants sempre han fet furor a casa nostra. Ja desde petits els vaig fabricar una joguina amb uns botons metàl.lics amb fils de colors com a cua i llimadures de ferro que vaig tancar a una capsa per tal que observessin com es movien en acostar-hi un imant (entrada enllaçada a sota amb el nom de “Els botons ballarins”).

Altres vegades, els he ofert una safata plena d’imants de tipus diferents ben aprop d’una safata metàl.lica i de la pissarra magnètica del passadís per què explorin lliurement. I n’han fet construccions de diversos tipus, combinant-ho amb platets i tasses metàl.liques de la cuineta. També hem pescat lletres. S’hi passen veritables estones…

un sorral de magnetita 02un sorral de magnetita 04Però el sorral de magnetita els ha omplert de curiositat, especialment al gran, i els ha ofert la possibilitat d’explorar els camps magnètics de manera diferent. La proposta la vàrem conèixer de mà del divulgador científic Marc Boada, al que vàrem tenir el plaer de conèixer al festival Ingràvid de Figueres, aquesta tardor passada. Es tracta d’ensenyar als nens a destriar les partícules de magnetita que es troben barrejades a la sorra d’algunes platges amb uns imants i a recollir-la per a experimentar amb ella. Ell va proposar aquesta activitat als més petits perquè estiguessin entretinguts mentre feia una xerrada als pares. Va ser un gran èxit.

Segons ens va informar, aconseguir sorra amb índexs elevats de magnetita és ben senzill, tot i que només se’n pot trobar a tres llocs de Catalunya: al delta de l’Ebre, al delta del Tordera i a la platja d’Emúries, just a sota les runes, allà on en diuen “La musclera”. Per tal d’aconseguir-ne en quantitat, cal esperar a recollir-ne l’endemà d’una llevantada i endur-se amb una espàtula la sorra més negra que hi poguem trobar.

un sorral de magnetita 03un sorral de magnetita 05Per a saber quan era el moment ideal per a recollir-ne, ensvàrem guiar per la informació publicada al Meteocat, dins la seccio de Prediccions marítimes, enllaçada AQUÍ. Nosaltres hi vàrem anar en ple temporal i no vàrem gosar arribar a la musclera, de manera que vàrem tornar a casa amb una capsa d’ordenació plena de sorra fosca i que pesava com un burro mort. Això sí, una vegada passats uns dies i amb la humitat fora de la sorra gràcies a la calefacció de casa, els nens s’ho varen passar pipa explorant el material amb imants de diversos tipus i altres estris metàl.lics per a combinar-ho.

El petit va cedir als encants de la sorra ben aviat, perdent l’interés per als imants, però el gran s’hi va dedicar amb veritable afició, com si fos un buscador d’or de l’antic oest: passava els imants per la safata i recol.lectava curosament tot el que hi quedava adherit per a jugar-hi després, combinant-ho amb més imants.

un sorral de magnetita 06un sorral de magnetita 07Actualment, tenim part de la magnetita guardada en diversos envasos transparents que hem afegit a la nostra safata dels imants per a jugar. És fascinant i hipnòtic veure com la magnetita fa diverses formes dins els envasos en acostar-hi un o més imants a la seva superfície.  El que n’hem fet amb la resta de magnetita, us ho explicarem ben aviat, aquesta setmana mateix si ens és possible.

un sorral de magnetita 01b

Altres entrades amb imants:

Collage congelat

collage congelat 01Coneixeu la dita “Febrer, febreret, set capes i un barret”? Doncs aquest any és mentida… No fa fred, si més no, per on vivim nosaltres, i si més no, no aquella fred que recordo d’altres anys… Em feia il.lusió ensenyar als nens que es poden congelar coses si es treuen a la finestra durant la nit, però com que el temps no acompanya, hem hagut d’experimentar amb aigua gelada per mètodes artificials: posant-la al congelador. No és tant emocionant, però funciona igual.

L’experiència consta de dues parts: a la primera, fem un collage combinant diversos elements molls en una safata; i la segona, uns dies més tard, descobrim què ha passat amb ells, una vegada congelats.

collage congelat 02

collage congelat 03

He triat alguns dels elements naturals de la nostra safata, i ho he combinat amb escurapipes de colors perquè, ben cargolats, ajuden a crear un entramat interessant i, una vegada molls i congelats, retenen petites zones de glaç que satisfan els ditets tafaners.

Executant la primera part, els nens s’ho varen passar molt bé, perquè els va agradar mullar i cargolar els diversos elements amb els escurapipes i intentar encabir-los a la safata. Feien força amb els ditets i gaudien del contacte amb l’aigua id’anar combinant els diferents elements. De fet,  la aquesta primera part no és un collage pròpiament dit perquè no té cola, sino que més aviat és fer una compodició d’elements molls…

collage congelat 06

Procurant que no es moguin els quadres fets pels nens, els vàrem posar al calaixet del congelador i vàrem esperar uns dies per veure què havia passat amb ells.
En quant els vaig dir que mirariem què havia passat amb el collage congelat, varen estar espectants i atents a les meves anades i vingudes preparant les taules i la tovallola que hi vaig posar al damunt. Una vegada exposades les safates als seus ulls les varen analitzar detingudament. L’aspecte general no era massa diferent de com el recordaven i els va semblar decebedor a la vista, però en quan el varen tocar, es varen adonar que allò era diferent.

“Età calén”, va dir el petit. “No, estimat, no està calent, està fred”, vaig contestar. “Ettà moooolt calén”, repetia, mentre encongia les mans dins les mànigues del jersei… Després de desfer el malentes i d’una estona de  fer petits tocs amb els ditets i arronsar-los en notar la fredor, el gel va atemperar-se un xic i els va agradar més descobrir les textures del que hi havíem posat i els canvis que havien sofert.

collage congelat 07

Varen tardar poc en extreure els elements decoratius de la safata per examinar-los més a gust i els va sorprendre descobrir que estaven units entre ells per la seva base gràcies a una làmina de gel. Descobrir les diferències entre la part gelada de les flors i la que havia quedat a la part superior els va encurosir, així com, intentar anar traient les fulles de pi de l’espècie d’argamassa que era el collage. Dels escurapipes varen descobrir que hi havia parts eixutes , altres de completament congelades i d’altres només lleugerament gebrades…

collage congelat 05

Però com que la làmina de gel era tan fina, amb poca estona la tovallola va quedar empapada d’aigua i els elements del collage sense gel, i aleshores vàrem posar punt i final a la sessió de descoberta. Els vaig preguntar si els venia de gust que ho tornéssim a provar amb més aigua i com que em varen dir que sí, ja tornem a tenir dos collage més preparats al congelador per quan vulguem tornar-los a investigar… Això rai, preparar les composicions congelades  és ben senzill i agradable de fer! Provarem d’anar-ne variant el contingut.

collage congelat 01b

 

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR] Collage congelado: La experiencia se desarrolla en dos partes: 1.- tomar diferentes elementos naturales, mezclados con chenillas, mojarlos y enredarlos para formar un collage en unas bandejas. Si fuera necesario se puede añadir agua y poner a congelar. 2.- Explorar y descubrir qué ha pasado con los elementos congelados. Muy interesante para los más pequeños.

Dibuixar sobre sabó tintat i perfumat

dibuixar sobre sabó tintat i perfumat 01[EXTRACTO EN CASTELLANO O PARA TRADUCTOR AL FINAL DEL TEXTO]

Aquestes passades vacances de Nadal vaig proposar als meus petits dibuixar sobre un suport diferent: sabó de glicerina que vaig fondre en capes, tintar amb colorants i perfumar amb essències.  Els vaig donar un punxó a cada un per tal que poguessin escriure sobre la safata de sabó enpurpurinat i es varen posar a dibuixar mentre gaudien dels colors tonassolats  que apareixien en prémer el sabó amb pressions diferents i sadollaven l’olfacte amb les essències que s’anaven desprenent.

dibuixar sobre sabó tintat i perfumat 05dibuixar sobre sabó tintat i perfumat 06Us explicaré com ho vaig fer. Vaig preparar dues safates transparents de tamany aproximat d’un Din-A4 i sis pastilles de sabó de glicerina, un per a cada capa que volia fer. Vaig tallar a daus una pastilla i la vaig posar en una tassa de ceràmica al microones durant un minut i vaig repartir el sabó fos per tota la base de la safata. Vaig repetir l’operació per a posar la primera capa de la segona safata. Com que el sabó de glicerina és groguenc, en aquestes primeres capes no hi vaig posar colorant. Si voleu més detalls del procediment, podeu anar a llegir l’entrada enllaçada a sota quan vàrem fer sabons d’espígol.

dibuixar sobre sabó tintat i perfumat 04

Una vegada solidificades, vaig anar per la segona capa d’ambdues safates, i va ser aleshores quan se’m va acudir de posar-hi també una essència per a perfumar-les. Vaig triar essència de taronja per a la capa de color vermell i la vaig afegir després de fondre la pastilla al microones, junt amb el colorant alimentari suficient per a tenyir el sabó. Com a la vegada anterior, vaig repetir l’operació per a la capa de vermell de la segona safata.

I per acabar, la darrera capa la vaig fer de color blau, amb essència de vainilla, i just abans no s’assequés, hi vaig espolvorejar un xic de purpurina per fer-la més a gust dels nens.

dibuixar sobre sabó tintat i perfumat 03

D’aquesta manera, vaig oferir a cada nen una safata amb tres capes de sabó tintat i perfumat amb diferents aromes per a que hi dibuixessin amb uns punxons. Varen descobrir que en funció de com apretaven, sortien colors diferents del sabó, vermell o groc i que les olors que oferia el seu dibuix s’anaven alternant entre la taronja i la vainilla. He de confessar que al petit això d’apretar li va costar més que al seu germà, però que es pot solucionar fàcilment posant la safata uns minuts al forn preescalfat, de manera que el sabó s’estovi una mica.


Amb les restes de sabó que anaven enretirant a mesura que feien els seus dibuixos, vàrem anar omplint motlles per a fer-ne sabonets seguint les pautes explicades a l’entrada dels nostres sabons d’espígol, enllaçada a baix.

dibuixar sobre sabó tintat i perfumat 02Els va encantar aixecar les safates per deixar passar la llum a través de la seva base, ja que els colors de les capes inferiors prenien molt més vivacitat que directament damunt la taula. Per als meus petits, no podia ser més màgic que apareguessin colors i olors inesperats en escriure o dibuixar… L’activitat és encisadora i relaxant i en varen gaudir en harmonia. Val la pena provar-ho.

Enllaç relacionat:

  • Sabons d’espígol de Manetesicosetes, on es detalla el procediment per a fer sabons perfumats d’espígol a partir de sabons de glicerina.

dibuixar sobre sabó tintat i perfumat 01b

EXTRACTO EN CASTELLANO O PARA TRADUCTOR: “Dibujar sobre capas de jabón tintado y perfumado”. Capas de jabón tintado con colorantes alimentarios y perfumados con esencias para que, con un punzón, los niños dibujen en él y disfruten de colores y aromas. Cada capa contiene  una pastilla de jabón de glicerina cortada a dados y fundida al microondas en intervalos de un minuto. Luego se mezcla el colorante y la esencia y se reparte en la bandeja para dibujar. En la capa superior hemos espolvoreado purpurina para embellecer el resultado.

Un jardinet Zen

un jardinet zen 01Fa uns anyets, la meva parella em va sorprendre regalant-me un jardinet zen de sorra blanca i impoluta amb un rasclet preciós de fusta i unes pedres decoratives. Els vespres, al sofà, em dedicava a fer-hi dibuixos en silenci i, la veritat, per a mi, era una activitat plaent i molt relaxant. Però va arribar el meu gran i el jardinet zen es va haver d’endreçar…

Aquest estiu, amb ganes de recuperar-lo, vaig voler veure com reaccionarien els nens davant una safata de sorra amb elements naturals, així que els vaig preparar aquesta proposta.

un jardinet zen 02un jardinet zen 03En quan la varen veure es varen acostar encurosits i varen començar a manipular-ne els ingredients amb cert respecte, com si els sabés greu trencar l’harmonia de la seva disposició. Els elements utilitzats per a decorar la sorra ja els coneixien perfectament, ja que, a excepció de les conquilles, els havien recollit ells en diverses sortides familiars.  Es tractava de tronquets de llargària i gruix aproximat, fulles de pi, flors seques d’uns arbres del carrer del costat de casa, trossets de pinya i conquilles de tipus divers.

un jardinet zen 04un jardinet zen 05Aviat es varen posar a remenar i a gaudir del tacte de la sorra i de la combinació dels diferents elements sobre la superfície de la safata. Varen fer servir les conquilles de cullera, varen enterrar diversos elements, els varen desenterrar,  apilonar, plantar com si estiguessin a l’hort, fer-ne seriacions, acumulacions i fins i tot alguna cara… Però els rasclets no els varen ni tocar.

Al caps d’uns mesos els vaig tornar a treure la safata per veure si tenien curiositat per treballar amb la sorra sola, però en veure-la, varen anar a buscar la safata amb els elements naturals que tenim a la sala de jocs i varen repetir l’experiència de l’estiu, sense tornar a fer cas dels rasclets. Aquesta vegada, com que a la safata hi hem afegit les canoques de blat de moro, que guardem des de la nostra safata de blat de moro enllaçada a sota, es varen dedicar a fer construccions amb elles. De fet, per ser més exactes, el que més els va agradar va ser fer cabanes amb els elements que tenien. S’ho varen passar molt bé per segona vegada i em va saber greu trencar-los el joc per dirigir la proposta cap a on la tenia pensada, de manera que varen continuar a la seva…

un jardinet zen 06un jardinet zen 08Ara estic esperant l’oportunitat d’anar a alguna platja de sorra ben fina per poder recollir-ne una mica i substituir la que tenim i presentar-los el jardinet zen, únicament amb uns rasclets, per si de cas, la sorra més gruixuda de la proposta no els motiva prou. Aquesta vegada, però, penso amagar la safata d’elements naturals que tenim,  per veure si així troben una mica més el gust de dibuixar i fer traços sobre sorra. Quan vàrem fer-ho sobre sal, el dia que vàrem fer ampolles de sal pintada els va agradar, però sobre aquesta sorra més gruixuda no els va seduir gens.

un jardinet zen 07La meva idea és que es vagin acostumant a tenir una safata amb sorra fina a l’abast sense que en vagi la meitat a terra i que s’acostumin a fer i a veure fer dibuixos en ella per poder tornar a treure el meu jardinet zen i gaudir-ne amb tranquil.litat mentre ells gaudeixen del seu.

I per que veieu que no sóc l’única aventurera que ha entrat una safata de sorra a casa, aquí sota, en els enllaços de referència us en deixo uns quants perquè veieu les seves experiències. Sigui com sigui, explorant, fent construccions o practicant traços de manera relaxada, una safata amb sorra és una idea molt agraïda pels petits.

Enllaços relacionats o citats:

  • Junts però no barrejats de Encenent la imaginació, on es mostra com els nens experimenten i exploren amb dues textures de sorra;
  • Sorra… de Fent i desfent aprèn l’aprenent, on es mostra com es poden fer mesuretes a casa amb aquest material;
  • Pa ratllat, matemàtiques i més… de Caminem plegats, on es veu com es poden fer matemàtiques sensorials en una safata de pa ratllat;
  • Quatre quilos de pasta de Manetes i cosetes, on es veuen les mesuretes que fem des de ben petits i per a quins motius és interessant que en facin;
  • Panotxes de blat de moro amb molt de joc de Manetes i cosetes, on es veu les activitats que vàrem fer amb unes panotxes de blat de moro que encara guardem i utilitzem;
  • Ampolletes decoratives de sal pintada de Manetes i cosetes, on es veu com el petit gaudeix “escrivint” sobre una safata de sal.

Descobrint la col lombarda

descobrint la col lombarda 01Qui havia de pensar que d’una simple verdura en sortissin tantes experiències? Feia anys que no n’entrava cap a casa i els nens no n’havien vist mai però un dia se’m va passar pel cap dir-los que hi havia una verdura màgica que canviava de color depenent de si estava crua o cuita i que havien de conèixer. De seguida em varen dir que la volien veure.

descobrint la col lombarda 05descobrint la col lombarda 03Vaig preparar la taula amb un parell de safates amb retalls de col lombarda perquè poguessin estripar, trinxar, retallar, observar i refregar amb un paper per veure com pinten i els va encantar. També vaig posar a la safata, una secció transversal de la verdura per tal que en poguessin admirar la cargolada forma interior, cosa que els va fascinar. La resta, va anar a l’olla pel sopar.

descobrint la col lombarda 02descobrint la col lombarda 08Després de remenar una estona i de desfer amb els ditets els rínxols cargolats de la col i d’estirar, doblegar i trencar els trossos que podien de les fulles, els vaig oferir un pot amb aigua per tal que observessin què passa amb l’aigua si s’hi posa la col en remull. El petit s’hi va enganxar de seguida, però el gran va preferir no mullar-se i fer de reporter de la sessió amb la seva nova càmera de fotografiar.

descobrint la col lombarda 06descobrint la col lombarda 07

El petit va posar en remull tot el que va poder de col i la va remenar i aixafar i es va sorprendre de veure que l’aigua quedava tintada de lila. Feia riure perquè anava repetint de manera interrogativa el nom del nou material que anava descobrint: “bumbaddaa?”, “Sí, estimat, col lombarda, es diu”, “bumbaddaa?”… Al cap d’una estona, li vaig posar un paper blanc a sota i li vaig ensenyar que si refregava les morades fulles de la col pel paper, aquesta hi deixava una marca lila. Va estar concentrat una bona estona dibuixant… I el gran es va apuntar a dibuixar i a retallar, que li encanta.

descobrint la col lombarda 09

A l’hora de sopar, l’interés cap a la col lombarda una vegada posada al plat, us puc assegurar que va decaure moltíssim per no dir que va ser nul. A la primera forquillada varen constatar que era tova i blava i que “allò” no els agradava, ni amanida amb oli i sal ni amb res més amb què els volgués temptar… per més aigua lila que deixés anar.

descobrint la col lombarda 11

L’endemà ja va ser una altra cosa: amb les restes de col lombarda bullida  posats en una safata i amb tres fulls al davant, la vàrem utilitzar per pintar. I així, contents de saber que no se l’havien de menjar, varen estar fent escampall de col per damunt els papers que vàrem deixar assecar 24 hores més. Els colors de la col cuita tacaven el paper amb tonalitats molt més vives i als nens els encantava descobrir les formes capritxoses que adoptaven les taques d’aigua.

descobrint la col lombarda 12

Una vegada seques les pàgines tintades, els vaig proporcionar ceres de colors ben vius i contrastats amb el lila del paper perquè hi dibuixessin el que volguessin. I jo també m’hi vaig apuntar! Vàrem trobar un munt de possibilitats a la nostra sessió de “dibuix amb cera sobre col”, ja que tan aviat resseguiem els buits que les taques havien deixat, com hi pintàvem a sobre, com ho fèiem indiscriminadament… El paper, quan no es blanc, et pot portar a suggerir nous camins i noves tècniques per explorar i pots endur-te veritables sorpreses!

I com que trobo que el resultat és ben bonic, els fulls resultants queden exposats al nostre passadís-museu, ben a la vista per tal de recordar sovint la nostra experiència i si m’ho demanen, repetir-la.

descobrint la col lombarda 01d

Neu artificial a casa

ninot de neu artificial 01Aquesta safata de neu artificial està esdevinguent un clàssic de les nostres vacances de Nadal. L’any passat, quan els nens la varen conèixer, els va encantar, i quan me la demanaven, sempre els deia que només la podiem fer a l’hivern, quan tornés el tió i les vacances de Nadal, de manera que amb l’arribada d’aquestes festes, he tornat a preparar-la i he tornat a gaudir veient que bé s’ho passen amb ella.

ninot de neu artificial 02La recepta original està extreta del blog Growingajeweledrose, enllaçat a sota, però sense concretar-ne les quantitats exactes, de manera que quan vaig fer per primera vegada la caixa de neu artificial anava una mica perduda i no sabia ben bé quina textura havia d’aconseguir.

Vaig barrejar per intuïció tres capses de farina de blat de moro amb un parell de tubs d’escuma d’afaitar. Com que vaig anar provant, recordo que fins i tot hi vaig afegir mig tub que tenia per casa d’escuma de cabells…

ninot de neu artificial 03Jugant amb la barreja ens ho varem passar molt bé, però sort que vàrem posar un plàstic a sota la proposta! La massa és engrunada i en format de pols pesada, però manté certa consistència si s’hi aplica pressió. Consistència suficient per fer-ne algunes boles però no per a fer-ne un ninot de neu com m’havia proposat. Vàrem jugar-hi amb culleres i vàrem omplir pots i fer infinitat de flams. A la foto de portada veieu el màxim que vàrem aconseguir després de marranejar alegrement i provar-ho durant una estona.

ninot de neu artificial 04ninot de neu artificial 05I aquest any hem repetit! Havent vist la posada en pràctica de dues propostes més, enllaçades a baix, i constatant que la textura obtinguda era l’esperada, aquest any hem volgut tornar a explorar la safata de neu artificial. Aquesta vegada, hi hem tornat a posar tres kilos de farina de blat de moro, i dos pots d’escuma d’afaitar, barrejats amb molta purpurina.

neu artificial 02

Com que el petit ja és més gran, tots hem participat en l’elaboració de la barreja i hem al.lucinat amb les textures dels ingredients: la muntanya de farina dins la capsa i la pols que aixeca quan es pica, i la sorpresa de recordar la textura suau i amorosa de l’escuma d’afaitar. Els nens han gaudit moltíssim en barrejar els ingredients i es miraven sorpresos les mans empastifades dels ingredients. Una vegada tot lligat, el saler màgic de purpurina, hi dóna el toc final i preciós.

neu artificial 03L’estona de joc ha estat llarga i s’ha anat desenvolupant en diferents etapes. En primer lloc, calia experimentar amb la barreja, comprovant-ne la textura, la duresa, la temperatura… aplanant la superfície, fent boletes, aixafant-les, etc.

En segon lloc, jugant-hi amb recipients com oueres, pots, culleres i taps de plàstic… I per últim, després de veure la semblança entre la capsa i la superfície llunar de la nostra maqueta de l’espai exterior, omplint-la amb naus espacials i astronautes que conviuen amb naturalitat i harmonia amb ninotets de neu fets de goma eva. Un escenari fantàstic per a històries llunàtico-hivernals!

neu artificial 04

“Ens agraden molt les teves sorpreses, mama!”, em va dir el gran espontàniament, frase que m’anava repetint amb un somriure mentre recollia l’escampall i el pare tenia als petits a la banyera…


Enllaços relacionats:

  • Frosty fluff snow play del creatiu blog “Growingajeweledrose”; on es mostra la proposta que serveix de punt de partida.
  • Ambient nadalenc del blog amic “Mama, mimos i més”; on es veu la safata d’experimentació a casa com a element decoratiu i de joc hivernal.
  • La caixa de l’hivern del blog amic “Encenent la imaginació”; on també es veu l’elaboració de la safata i el joc que se’n deriva.
  • Construint l’espai exterior-I de “Manetes i cosetes”, maqueta citada en el text superior.

Previous Older Entries Next Newer Entries