Llufes creatives

llufes-creatives-01 Enganxar llufes a l’esquena dels adults era un dels meus jocs preferits durant les vacances de Nadal de quan era petita, de manera que l’any passat, vaig explicar en què consistia aquesta tradició als meus petits per si els venia de gust posar-la en pràctica.

llufes-creatives-02No cal dir que la idea els va encantar! I és que això d’anar d’amagat darrera d’un adult i enganxar, tan discretament com en siguis capaç, una llufa amb cel.lo a la seva esquena, garanteix rialles…

Són tan poc discrets clavant-les a l’esquena… i els adults tan “despistats” com per no adonar-se’n, que quan els grans descobreixen la broma, l’escena sol ser tan sobreactuada que tothom es fa un bon fart de riure… Si més no, així va ser l’any passat, quan, en una reunió d’amics, els meus petits varen començar a penjar-ne a tothom. Fins i tot varen clavar llufes durant els dos dies següents vist l’èxit de l’activitat!

Per a fer les nostres llufes creatives només ens varen caldre fulls de paper i tota mena de material de manualitats que tinguéssim ganes de fer servir: segells amb dibuixos, tintes, cinta decorada, retoladors, colors… Vaig fer una plantilla amb la forma de la llufa per tal que els nens la resseguissin i retallessin. Després, les vàrem decorar al nostre gust. I trobo que ens varen quedar prou xules, una mica lluny de les típiques de paper de diari, però molt més artístiques i originals.

És una activitat molt ràpida de fer el mateix matí del dia 28 i que garanteix una estona de diversió a la tarda a la plaça. Nosaltres, aquest any repetirem l’experiència i tornarem a jugar a enganxar llufes.

 

La selva a casa

la selva a casa 01Una de les activitats que més sorpren i agrada als nens quan se la troben preparada al tornar a casa, és descobrir un escenari de joc. Aquest petit món que els presento sol ser l’esperó per  a fer volar la seva imaginació i trobar noves aventures a joguines que a vegades tenen arraconades.

Els escenaris que els preparo, solen disposar de material versàtil, preferiblement de la natura, amb el que puguin elaborar diverses aventures. En aquesta ocasió els vaig proporcionar un piló de tronquets de mides similars, pedretes no gaire grans, alguns còdols de riu ben polits, cloves provinents de restes de flors i hi vaig afegir algunes palmeres de plàstic. Aquests materials, combinats amb joguines més habituals, els ofereixen un munt de possibilitats per explorar, combinar i enriquir el seu joc.

L’espai que els vaig preparar constava d’un gran cartró recolzat a unes lleixes al que hi vaig clavar la imatge d’un paisatge inspirador i de dues tauletes baixes per tal que hi arribessin des de tots els angles sense necessitat d’estar sobre una cadira, i moure’s amb llibertat. Les vaig cobrir amb una tovallola verda per tal de simular herba i vaig retallar i clavar amb cel.lo un paper de regal de color blau en forma de llac i de riu per tal de donar més opcions a l’aventura.

Hi vaig repartir els còdols de riu com a muntanyes, les pedretes vorejant el llac i els tronquets i les cloves arran de paret. Vaig posar alguns dinosaures a l’escena i els vaig deixar a mà un calaix amb animals de tots tipus per tal que fessin anar l’aventura cap a on els semblés més interessant.

En quan varen arribar a casa i varen veure la proposta, s’hi varen llançar de ple i hi varen viure un munt d’aventures. A vegades hi havia animals de granja, a vegades salvatges… Varen  construir coves de còdols en equilibri per amagar a les feres, ponts per atravessar el riu… a vegades hi apareixia en Mowgli… l’avió dels pares d’en Mowgli o d’en Tarzan…

Com és lògic i desitjable, el joc va trascendir aviat els límits de les tauletes per ocupar tota la sala. Barrejaven contes, pel.lícules i històries inventades, fins que es varen fixar en un detall de la il.lustració del cartró: un volcà. I em varen demanar si en podríem construir un… i jo els vaig dir que sí. Us ho explico a la propera entrada. Prometo no tardar gaire.

 

Gener 2015: 5 anys / 3 anys i 5 mesos

Altres entrades relacionades amb mini-mons:

 

#propostaexprés 25: dibuixeu amb els peus

#propostaexprés 25 manetesicosetes dibuixeu amb els peus

Dibuixeu amb els peus! Més ben dit: proveu-ho! És molt divertit i les rialles estan garantides.

Per a fer-ho només cal fixar els fulls de paper a terra amb uns gomets o amb cel.lo, asseure els nens a cadiretes baixes des de les quals arribin amb comoditat a terra i deixar-los la capsa de retoladors a l’abast.

La sessió va ser genial! A estones, hi havia quatre retoladors guixant formes diferents damunt el paper. Estaven ben concentrats: fer moure els dos peus de manera independent i provar de traçar alguna lletra o fer algun dibuix sense que et caigui el retolador del peu és gairebé una heroïcitat. Això sí, una heroïcitat ben divertida. Si fins i tot em varen suggerir de provar de pintar amb el cul! Vàrem riure tant que m’han demanat repetir l’activitat diverses vegades, i això que no fa gaire que els la vaig proposar per primera vegada… En breu ho provarem amb aquarel.les, a veure què tal!

Si voleu veure més de les nostres #propostesexprés cliqueu AQUEST enllaç, n’hi ha 25!

Octubre 2015: 5 anys i 10 mesos / 4 anys i 2 mesos

 

 

Hospital d’animals

hospital d'animals 01

Aquest hospital d’animals va ser una de les propostes que més èxit va tenir l’estiu passat a l’espai fixe de joc que vaig poder muntar a la sala d’estar. La inspiració va sorgir en veure l’èxit que tenia aquest llibre d’idèntic títol que l’entrada, realitzat per Manuela Marín,  amb unes il.lustracions fantàstiques d’animals i persones fetes amb plastilina (Veure enllaç inferior).

hospital d'animals 03A més, per casualitat vaig trobar a casa els meus pares uns peluixos que tenia guardats de quan jo era petita i hi vaig afegir un joc d’instrumental mèdic que els Reis els varen portar i al que li havien fet poc cas. Tot plegat va fer que en poca estona tingués configurat el nostre hospital d’animals.

hospital d'animals 11Està format per un munt de ninots de peluix que els petits encara no havien vist, per un canviador que fa de llit d’hospital comunitari, una safata amb instrumental mèdic, un carretó de fusta que fa d’àmbulància i una paperera per a recollir els apòsits bruts. A l’instrumental mèdic que els el varen portar els Reis hi vaig afegir tirites d’animals, un pot de iode buit i net, pinces, gasses, cotons, envasos buits de medicaments, bastonets de les orelles, comptagotes, washi tape, tisores… I vaig enganxar a l’ambulància i al damunt del llit unes creus vermelles per a crear millor l’ambient d’hospital.

hospital d'animals 02No cal dir que varen al.lucinar quan varen entrar de casa els avis i es varen trobar amb aquest raconet de joc tan ben muntat. Diàlegs entre pacients, entre metge i pacient, cures inventades, viatges rapidíssims amb ambulància… No varen parar fins que no va quedar cap peluix a la sala d’espera! Piles de petons i muntanyes de tendresa cap als peluixos ferits… Empatia i més empatia cap al dolor que sentien els animalets… Les escenes entendrien i feien morir de riure al mateix temps.
hospital d'animals 10Vàrem desar la proposta ben bé una setmaneta sobre la taula i s’hi enganxaven sovint a jugar, fins que altres propostes la varen substituir. Un raconet entranyable ideal per casa o per l’escola que dóna molt de joc i dispara la imaginació dels petits.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Enllaços relacionats:

El parc de les olors: explorem la sinestèsia

el parc de les olors explorem la sinestèsia 01La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 02Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 03Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 05Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 04Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 07En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 08Enllaços relacionats:

#propostaexprés 24: Fes pràctiques de dibuix i escriptura a la sorra

#propostaexprés 24 manetesicosetes

Entre esgotadores curses i enfilades als gronxadors i tobogans, a vegades, al parc, convenen moments de joc més tranquil. És aleshores quan la proposta de dibuixar o escriure amb un tronquet a terra triomfa. Amb preguntes innocents del tipus: “Creus que sabries escriure el teu nom a la sorra?” o “Sabries dibuixar un cotxe amb aquest tronquet?” és suficient per a animar-los a gratar una estona, i sense adonar-sen, poden dibuixar i escriure llargament, fent la pinça amb els dits i els deures recomanats de l’estiu de practicar les lletres de tant en tant… I de manera ben agradable, lliure i en plena natura. Oi que no cal asseure’ls en un escriptori?

#propostaexprés 23: Jugueu a pedra, paper, tisora

#propostaexprés 23 manetesicosetesA vegades els jocs més senzills et proporcionen grans moments d’entreteniment i diversió… I no cal tenir res preparat! És el joc més portàtil de tots els que conec. Rialles garantides.

La motxilla del Pla B o antiavorriment

moments creatius de les vacances 02El pla B, durant unes vacances en grup, s’ha d’activar moltes vegades. Mentre els adults fem llarguíssimes cues per a comprar unes entrades o mentre esperem a algú que ha hagut d’anar al cotxe a buscar noséquè o mentre esperem una eternitat a que ens serveixin el sopar o el dinar a tot el grup de 12 amb què viatgem, els nens es moren d’avorriment i desesperació, i aleshores és quan comencen a actuar d’aquella manera que ens irrita tant, intentant cridar l’atenció de la pitjor manera, o començant a discutir o barallar-se o intentant activitats perilloses… En aquests moments, solo activar el Pla B que porto guardat en una motxilla, curosament preparada, i que carrego dòcilment amunt i avall al llarg de totes les vacances. Es tracta de la motxilla del Pla B o la motxilla antiavorriment.

moments creatius de les vacances 18

Aquesta motxilla sol estar plena amb unes quantes Propostes de Butxaca, de les que proposen un joc creatiu i lliure, que faciliten l’observació o l’experimentació. Les propostes de butxaca, son petits sobres o capses que porten a dins tot el material necessari per a realitzar alguna activitat sorprenent que sol atrapar els nens per la seva originalitat o per la poca freqüència amb què hi tenen accés. Si voleu més informació sobre les Propostes de Butxaca, podeu visitar els enllaços de la part de baix de la pàgina, on he recollit les entrades amb l’explicació de tot el que hem fet servir aquestes vacances de primavera en què hem fet una sortida amb avis, tiets i cosins al llarg de 4 dies.

moments creatius de les vacances 09Durant el trajecte en cotxe

Mentre hem estat fent quilòmetres, hem sentit contes en el CD del cotxe i cançons infantils i hem estat jugant al tradicional Veig-Veig, que ajuda els nens a entretenir-se buscant i pensant les característiques principals del que forma part del paisatge. Sentir contes en CD enlloc de veure’ls en DVD els ajuda a desenvolupar la intel.ligència auditiva i a imaginar-se el que van sentint. Les diverses entonacions i els efectes auditius de les seleccions són molt rics i esperonen la seva imaginació.

Pel que fa a la música, hem gaudit de recopilacions de cançons tradicionals i a més, de dos Cd especials que els han agradat molt i els han introduït en el món dels diversos ritmes. Es tracta dels CD “Ara va de rock”, amb versions en català de rockandroll clàssic i del CD “Reggae per a xics”, en el que es fan versions de cançons infantils a ritme de reggae i fins i tot d’algun ska. Els han encantat i no han parat de demanar-nos-els.

moments creatius de les vacances 08

Pel que fa a jugar mentre es fixen en les diferències del paisatge pel que ens estem moguent, hem passat del Veig-veig a estrenar-nos en el “Busca i troba” que el blog Encenent la Imaginació ens explica a la seva entrada enllaçada a baix amb plantilles descarregables per a diverses ocasions. Com que els nens es maregen en cotxe i no volem que fixin la vista en el seu interior, el joc s’ha desenvolupat de la següent manera: jo subjectava la llista i els anava dient els diversos elements que calia trobar i, el primer que els veia i m’ho feia saber, era el que l’havia trobat i anotava el seu nom al costat de l’objecte de la llista. Hem anat fent la llista en diversos desplaçaments del viatge i ens ha anat francament bé practicar aquest joc per a entretenir-nos.

En diferents moments del viatge

moments creatius de les vacances 11

Pintar amb guixos de colors a terra, en un espai on no molestis a ningú. Mentre fem cua a l’aire lliure per aconseguir entrades per a visitar unes coves, els nens i jo vàrem anar cap a un espai un xic apartat a pintar amb guixos de colors. Com que feia temps que no pintàvem a terra, la idea els va encantar i varen acolorir un bon tros de formigó gris i avorrit. Això sí, la “patrulla del guix” va tornar amb uns pantalons que només es varen fer nets a la rentadora, ja que amb les tovalloletes molles no en vàrem tenir ni per començar. Què voleu, nens feliços o repentinats?

moments creatius de les vacances 12Fer Pedres Felices i deixar-les als llocs que hem visitat o quedar-nos-les com a record. Només cal dur retoladors permanents de colors. En vàrem fer diversos moments del viatge i tots els nens anaven bojos per a pintar pedres. Al llit d’un riu, vàrem trobar una gran pedra que vàrem decorar de manera col.laborativa entre els cosins. Una vegada plena la seva superfície, vàrem continuar decorant les pedres que ens agradàven dels voltants. Em va semblar especialment interessant, aprofitar la forma de les pedres per a crear i decorar objectes quotidians, com per exemple, un mòbil. Si voleu saber més sobre el projecte Pedra Feliç, aneu a l’enllaç que hi ha a la part de baix de la pàgina, no us en penedireu.

moments creatius de les vacances 05Construir objectes amb escurapipes de colors mentre esperem el sopar. L’espai acotat d’una taula i una cadira mentre esperem el menjar, pot ser una tortura per als nens, per als pares dels nens i per als ocupants de les taules veïnes als nens, de manera que oferir-los algun entreteniment senzill i inofensiu és una iniciativa aplaudida per tots. I com que els escurapipes són tan lleugers i dúctils, caben a qualsevol lloc.

moments creatius de les vacances 16Donar un bolígraf de diversos colors als llocs on les tovalles siguin de paper. Les grans dimensions de les tovalles de paper fan que siguin un espai molt desitjable per a pintar. La fascinació de dominar el mecanisme que canvia el color de la tinta dels bolígrafs va fer que les nostres tovalles fossin les més decorades i graffitejades de tota la història de les tovalles. Cert és que ens vàrem despistar i en un moment el nostre petit també va decorar un plat amb aquesta policromia, resseguint les formes de la ceràmica amb el seu nou bolígraf. Tovalloleta molla i aquí no ha passat res.

moments creatius de les vacances 17Decorar i construir Flextangles. Vaig imprimir uns fulls gruixuts amb dues plantilles cadascun d’aquesta figura geomètrica per que la decoressin i poguessin gaudir de la màgia de les seves formes canviants. En vaig construir una de model i en quan la varen veure, s’hi varen posar de ple. Va tenir moltíssim èxit, i no només entre els nens. Si voleu saber més sobre els flextangles, podeu visitar l’entrada de Mama Recicla enllaçada a sota, on hi ha un vídeo de la pàgina original de la proposta en que queda molt clar com s’ha de construir.

moments creatius de les vacances 14Improvisar una mona en un parc públic. Com que ens va enganxar el dia de Pasqua lluny de casa i sense gaires possibilitats de fer-ne una, vàrem seure en un racó d’un parc i vàrem donar als nens una coca, un ou gegant i uns conillets per a construir la seva mona de manera col.laborativa i compartir-la entre tota la família. I així va ser. Ben senzilla. I els nens ben feliços.

Un Busca i troba en plena natura. Ideal per a fixar-nos en coses en les que gairebé segur que no ens fixaríem si no fos perquè surt a la llista, com per exemple un pal en forma d’Y… El gran va practicar lectoescriptura buscant el que hi havia a la llista, i el petit va practicar el coneixement de les lletres buscant elements que comencessin amb les que coneix de l’abecedari. Fantàstic.

moments creatius de les vacances 15Com us podeu imaginar, la nostra motxilla del pla B o antiavorriment contenia més propostes, però en aquests 4 dies de viatge familiar no van sortir, ja que la llibertat de joc i el gaudir de la natura i els nous espais és importantíssim i suficient per a entretenir-se i rebre estímuls interessants. I com que la motxilla ens acompanya sovint amb idees sorprenents pels caps de setmana que anem a visitar uns avis o uns altres, de moment, la deixem tancada, però prometem obrir-la en properes ocasions. I per si ja esteu planificant què us endureu de viatge pel proper pont de l’1 de maig, podeu anar visitant les nostres idees a les seccions Propostes de butxaca i Propostes Exprés. Feliços plans B.

moments creatius de les vacances 03Entrades relacionades:

moments creatius de les vacances 04

Joc de nit “A la recerca dels ous de Pasqua”

joc de nit amb ous de pasqua 01Dir que és un joc de nit, no s’acaba d’ajustar a la realitat, ja que el vàrem posar en pràctica al voltant de les 11 del matí, això sí, amb totes les persianes abaixades i sense cap més llum que la que sorgia de les nostres llanternes.

joc de nit amb ous de pasqua 02Els nens es varen engrescar moltíssim davant el repte de trobar a les fosques i només amb l’ajuda d’unes llanternes,  els 10 ous de pasqua pintats amb els comptagotes (veure entrada enllaçada a sota) que els pares els havíem amagat per tot el pis. No cal dir que el joc feia olor d’aventura… 

Com que això de la foscor encara no els feia gaire gràcia, cadascun dels nostres nens ens varen donar la mà a un de nosaltres per sentir-se protegits. Els petits duien les llanternes i els grans, els mòbils per a tirar fotos. Constantment anàvem parlant per què se sentissin acompanyats: “A veure si aquí a l’habitació hi trobem res… A veure si darrera el sofà… A veure si dins la rentadora…”

joc de nit amb ous de pasqua 03Ens vàrem divertir de valent, i els petits varen voler repetir el joc diverses vegades, fins i tot, amagant ells els ous i trobant-los nosaltres.

Les fotografies de l’experiència deixen bastant que desitjar, però és que si les tiràvem amb flaix, tot perdia la seva màgia i si les tiràvem sense flaix era molt difícil encertar l’ou o els nens quan eren enfocats per la llum de les seves llanternes bellugadisses. No sé si us ho podeu imaginar amb el que veieu i el que està descrit, però és una experiència molt divertida.

joc de nit amb ous de pasqua 04Des d’aleshores, hi hem jugat un munt de vegades, i no només amb ous de pasqua, sinó amb el que se’ns acudeix, tant amb els llums apagats com encesos, amb “mapa” del tresor o sense… Quan eren petits només amagàvem algun nino i el joc era molt curt, però des de la Pasqua passada que ho vàrem fer amb els ous i les llanternes sembla que ja no hi ha marxa enrera i constantment volen jugar-hi. Vaja, que sense adonar-nos-en hem fet tota una revisió del joc de buscar “la campaneta fa ning-ning, jo la sé però no la tinc” i fins i tot a vegades, qui ho ha amagat va dient “fred” o “calent” segons s’hi van acostant. Quins records de quan hi jugàvem tots els cosins i ens amagava coses la nostra àvia…

Abril 2014: 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

Enllaços relacionats:

  • Ous de Pasqua pintats amb comptagotes de Manetesicosetes, entrada en la que s’explica com hem fet els ous pintats amb comptagotes que serveixen per a aquest joc.
  •  D’excursió d’Encenent la imaginació, entrada en la que els nens fan dibuixos i la mare els situa per la casa per que els trobin gràcies a un mapa i a unes llanternes. Molt interessant!

 

#propostaexprés 21: Feu un viatge en tren

#propostaexprés 21 manetesicosetesNo cal anar lluny, potser només un parell d’estacions… Veure passar el paisatge ràpidament per davant les finestres et deixa bocabadat i t’obre un munt de possibilitats a l’hora d’imaginar les històries que amaguen les persones que veus, els patis de les cases, els nens que juguen… És una finestra oberta cap al món, cap a mil històries, cap a mil maneres de viure, cap a mil exercicis imaginatius… Ens encanta!

Febrer 2014: 4 anys i 2 mesos / 2 anys i mig

Previous Older Entries Next Newer Entries