Joc de llums, colors i miralls

Un altre dels kits que ens han portat els Reis ha estat un conjunt de miralls i llanternes per jugar a fer la rateta al passadís de casa. Però hi vaig voler afegir un toc de color amb filtres de diferents densitats perquè a poc a poc vagin aprenent la diferència entre ser transparent, translúcid i opac.

llanternes, miralls i filtres 02

llanternes, miralls i filtres 01

Al migdia vaig fer uns cercles de paper de cel.lofana de colors, uns altres de paper de seda també de colors i uns altres de cartolina negra amb algun forat o alguna trama que deixi passar la llum i així poder aconseguir algun efecte curiós. Els vaig plastificar i el petit, tan bon punt els va veure, s’hi va llançar a explorar-los. Sempre que pot juga a TAT amb els vitralls que vaig fer fa temps per al seu germà. Li encanta veure la seva realitat tintada!

llanternes, miralls i filtres 03llanternes, miralls i filtres 07

A la tarda, després de la migdiada, vàrem anar cap al passadís per tenir l’espai acotat i sense distraccions. Vàrem apagar els llums i vàrem encendre les llanternes, desant a l’abast dels nens la capsa amb els filtres i els miralls.

llanternes, miralls i filtres 04

llanternes, miralls i filtres 06

Jugant, jugant vàrem descobrir que els cercles de colors es fan grans o petits si s’allunyen o s’acosten a la paret o a la llanterna; que les figuretes retallades dels filtres opacs es projecten a la paret i es veuen millor si el filtre s’acosta a la paret; que podem combinar diversos filtres per obtenir efectes diferents: cercles cromàtics combinats o trames acolorides…

També vàrem descobrir que els filtres de colors davant la llanterna fan diferents intensitats de llum, i que si posem un mirall davant la llanterna, la llum desapareix de la paret i la podem trobar a la nostra esquena o a la nostra samarreta. El nostre gran va aprendre a fer la rateta mentre el petit jugava a perseguir la llum del mirall!

llanternes, miralls i filtres 09

llanternes, miralls i filtres 08Queda molt per explorar i per entendre sobre tot això, però anirem repetint l’experiència fins que esgotem el tema. Va ser tan divertit deixar-nos sorprendre tots quatre dels efectes que aconseguíem! Des de sempre que les llanternes han atret els nostres nens, però si hi afegim uns mirallets i uns filtres de colors, tenim joc de llums per estona.

Tauleta de llum portàtil

tauleta de llum portàtil 01Seduïda des de la primavera per les fotografies que apareixen a Encenent la imaginació als posts en que parlen de la Taula de Llum (de veritat, cliqueu a la barra superior on hi posa “Jocs de llum” i aneu al primer apartat “La taula de llum” i sel.leccioneu el post que vulgueu que gaudireu de l’espectacle), vaig decidir que en volia una per als meus fills. El problema, però, com sempre, és l’espai on ubicar-la. A casa, no tenim lloc per una taula més, però sí per algun giny que es pugui adaptar a la tauleta de joc que ja tenim i que es pugui enretirar quan no s’utilitzi. De manera que vaig pensar que la sol.lució ideal per a nosaltres és que fos portàtil. Una vegada pensada la manera de fer-la i aconseguides les peces  per a construir-la, m’ha costat sang, suor i llàgrimes, contenir la il.lusió per estrenar-la i esperar a que els Reis ens la portin.

tauleta de llum portàtil 02Per construir-la,  vaig demanar específicament als Reis que anessin a comprar una làmpada de sostre de forma quadrada i plana, i que hi connectessin a l’estructura que ja ve preparada, un endoll amb interruptor.  Com que les dues bombetes ja venen connectades entre elles, només cal unir els dos fils de l’interruptor als dos fils (per separat) d’un dels portabombetes, posar les bombetes i tapar.  En aquesta imatge que he posat, es pot veure com estan posats els cables originals de bombeta a bombeta i com s’ha de passar el cable per endollar per dins el portalàmpares, per poder fer les dues connexions i fixar-les a cadascun dels dos pols metàl.lics que ja venen de fàbrica. Màxim 10 minuts si es té un xic de traça.

I per acabar, com que em conec i sé que n’hi farem de tots colors, he demanat als Reis que segellin el vidre a l’estructura de l’aplic amb la pistola de cola calenta per evitar humitats a la instal.lació elèctrica.

De moment, només hem provat de dibuixar-hi un dia amb sorra i amb cereals i cacau d’esmorzar un altre, però de veritat que les fotografies no fan justícia a l’experiència. Suposo que ja anirem trobant la manera de que quedin millor.

tauleta de llum portàtil 03Penso que la nostra tauleta de llum portàtil ha quedat prou bé, si més no, ocupa poc espai i per començar ja ens serveix. A mesura que anem fent-hi més activitats, miraré d’anar-les explicant.

Si algú té prou espai a casa per tenir-ne una de gran, us recomano que visiteu el bloc Mama, mimos i més i aneu al post “Taula de llum”  on s’explica com fer-ne una. Tant si ja en teniu una com si l’acabeu fent, espero que us agradin tant les vostres experiències com a nosaltres les estones que hi estem passant.

Resseguir traços sota llum negra

resseguir traç sota llum negra 01Diverses vegades hem jugat a resseguir amb escuradents de colors diversos traços, dibuixos o lletres dibuixades sobre safates de porexpan, però la novetat d’aquesta darrera vegada és que ho hem fet sota una bombeta de llum negra. I això fa l’experiència molt més interessant. Els Reis, ens ens varen portar una i fa poquet que l’hem estrenada, però tot el que hem provat de fer sota la seva llum ha guanyat en originalitat, encara que siguin activitats ben habituals. Fins i tot jugar amb plastilina es converteix en una aventura!resseguir traç sota llum negra 02

Fa mesos que guardo les safates d’aliments per fer-hi diversos traços a la seva cara posterior. El porexpan cedeix amb certa facilitat i com que la safata està a l’inrevés, queda un espai d’aire entre la safata i la taula el suficientment ampli com perquè els escuradents s’aguantin ben drets. Només cal fer-hi el dibuix desitjat amb retolador i tens els petits entretinguts una estoneta.

resseguir traç sota llum negra 03A part que resseguir traços amb escuradents és una activitat senzilla però penso que molt interessant per ajudar a aprendre a dominar eines d’escriptura. El meu gran, a poc a poc, va adquirint força als dits i va afinant la punteria i cada vegada ressegueix millor.  El petit, juga a punxar, remenar i treure els escuradents que posa el germà. Cal vigilar perquè els escuradents punxen un xic.

resseguir traç sota llum negra 04Com podeu veure a les imatges, la llum negra fa que el color dels escuradents i el de la safata quedin espectaculars i el dia que vàrem provar de fer l’activitat sota la bombeta, els nens (i jo mateixa) vàrem al.lucinar. A poc a poc, us anirem explicant el que hem fet aquests dies. La llàstima, és que encara no sé com aconseguir que les fotografies ens quedin bé. Els aficionats a aquest art ens haureu de disculpar. O millor encara, aconsellar.

Les nostres transparències

No m’he pogut resistir. Després de tenir a les mans el material de Più e Menos de Bruno Munari (veure el post anterior Transparències) i entendre la bellesa de la proposta, he hagut de provar de fer unes transparències personalitzades.

Seguint el model de l’autor, n’he fet de dos tipus: de translúcides amb un toc de color i d’opaques amb siluetes negres. Una altra classificació que he pogut observar en el material que proposa Munari és la de, per una banda, escenaris senzills de la natura, per una altra, un element que pugui proposar una intriga o amagar una sorpresa, i per l’altra, un personatge capaç de desenvolupar alguna acció sigui humà o no.

Així, a casa, de moment hem fet aquests tres grups que es poden veure a la imatge. Al primer grup, he fet un escenari amb les següents transparències: la silueta negre d’un tronc d’arbre, una copa d’arbre de color verd translúcid, una gespa també en verd translúcid, unes pomes vermelles opaques, unes siluetes d’ocells en negre i la silueta d’una nena també en negre. Tenim doncs, un arbre que pot florir o assecar-se, una nena que pot voler abastar unes pomes i uns ocells que se les poden voler endur o ajudar-la.

Al segon grup, hi podem veure un mar blau transparent del que sobresurten la silueta d’una barqueta, la silueta d’una illa amb palmeres, un sol rogenc translúcid, i un conjunt de peixos petits i un altre de més gran. Amb elles, podem fer arribar la barqueta a l’illa, al capvespre, i fer-hi baixar la nena o el nen i que passi aventures, pot pescar, o podem fer viure aventures només de peixos en el mar.

El darrer grup està format per una silueta de nen, per un camp de turonets verds, per una caseta llunyana i per uns núvols. Podem fer viure aventures al nen buscant la caseta o descobrint què hi pot haver sota uns núvols que poden amenaçar amb una tempesta o amb un sol radiant. Com que totes les transparències de cada grup tenen els elements per separat, es poden combinar entre elles per crear aventures noves, així els ocells poden guiar als nens a la caseta, i trobar-hi pomes màgiques que els transportin a una illa…

Són molt fàcils de fer. Les translúcides les he fet posant paper de cel.lofana dins plàstic de laminar de tamany Din-A5 i les de siluetes opaques amb  retalls de cartolina negra també plastificada. Tot plegat vaig tardar a fer-les un xic més d’una horeta i la veritat és que a la prova de projecció que he fet es veuen força bé. Em fa molta il.lusió estrenar-les. Segur que ho farem aviat. I estic segura que n’aniré fent més, segons els gustos dels nens, a mesura que vagin siguent ells els narradors de les històries…

Transparències

Bruno Munari va ser un gran descobriment que vaig fer per Sant Jordi. Als posts  Llibres per a gatejar, Llibre-acordió i  Llibre o tríptic?,  ja he parlat dels seus seguidors Komagata i Kveta Pakovska, però Bruno Munari va ser el pare de tots amb els seus I Prelibri. Avui presento un llibre-joc anomenat Più e Menos que aquest autor ha publicat. Si mireu AQUEST VÍDEO, us quedarà claríssim com és aquest material i en què consisteix la seva proposta.

Doncs bé, vaig voler oferir als meus nens una mostra amb aquest material un diumenge a la tarda. Vàrem tancar fosc el menjador i ens vàrem instal.lar tots quatre a terra, encarats  a una paret blanca amb una tauleta baixa, un llum de taula i les transparències.

Val a dir que, encara que nosaltres hi vàrem posar tota la il.lusió del món a fer una història poètica, com si d’un espectacle de titelles es tractés, el nostre gran estava més interessat per les qüestions tècniques, pel que feien les meves mans amb les transparències i pel llum, que no pas per les imatges que es projectàven a la paret i per la història que els estava explicant. El petit sí que mirava la paret i semblava interessat per les siluetes en moviment, però la situació va ser difícil perquè el gran no s’estava quiet i interrompia constantment la narració.

Al cap d’una estona, es va anar fixant en les imatges i l’experiència va anar millor, ja que vàrem acabar improvitzant un concurs d’endevinalles amb les imatges que hi havia a la paret: “Què és això?” “la lluna”, ” i de quin color és?”, “i ara, què és això?” “un arbre”, “ohhh, que bonic!”, “t’agrada?”, etc.

Uns dies més tard ho vàrem tornar a provar i aquesta vegada va anar molt millor, tot i que només vaig poder explicar històries ben curtes d’arbres que creixen, ocells que volen, aranyes que fan una teranyina, un nen que va en bicicleta i es fa de nit, un vaixell que va per un riu… i vaig poder mantenir als dos nens pendents de les imatges  que passaven per la paret. Totes elles molt poètiques, tal com ho ha planejat Munari. Les històries més llargues, les haurem de deixar per d’aquí uns anyets…

Next Newer Entries