Xilòfon fosforescent

xilòfon fosforescent 02Aquesta és la nostra entrada 200, i hem volgut cel.lebrar-ho fent música amb aquest xilòfon fosforescent!

La primera vegada que vaig proposar als nens de pintar els pots de vidre amb retoladors fosforescents l’activitat no va tenir gaire èxit perquè els vaig engegar la llum negra i pintar en la foscor i haver de subjectar el pot de vidre sense tacar-se les mans se’ls va fer difícil.  També va resultar que els retoladors no pintaven si no apretaves amb força el tub perquè sortís la pintura i tot plegat va resultar molt complicat per a ells. Es varen agobiar i ho varen deixar córrer de seguida: amb prou feines n’havien pintat tres.

xilòfon fosforescent 06xilòfon fosforescent 07La segona vegada que els ho vaig proposar, ho vàrem fer a la llum natural i els vaig posar els pots de vidre capgirats i recolzats en un embut perquè no els haguéssin d’aguantar. També els vaig proporcionar bastonets de les orelles per anar sucant als retoladors oberts i sense tap, i si hagués calgut, els hauria obert de dalt a baix amb les tisores. Amb aquestes millores l’activitat va anar molt més bé i, el gran tot sol, i el petit amb ajuda, aviat vàrem tenir els altres cinc pots pintats.

xilòfon fosforescent 05Després, els vàrem deixar assecar un parell de dies i els vàrem posar al sol a carregar-se d’energia per brillar a la foscor, ja que la pintura és fosforescent i per a brillar no li cal cap llum negra. Malgrat això, la vaig endollar perquè vaig pensar que així duraria més i seria més intensa la seva brillantor, i no em vaig equivocar gens.

Vaig arrenglerar els vuit pots pintats damunt les tauletes amb el fluorescent de llum negra al darrera i els vaig anar omplint amb aigua, de manera que cadascun d’ells en tingués un parell de dits més que l’anterior. Vaig apagar els llums de la cuina i vaig endollar la llum negra. Vaig agafar unes culleretes i vaig començar a picar el xilòfon per cridar l’atenció dels nens perquè descobríssin la proposta.

xilòfon fosforescent 03No varen tardar ni uns segons a plantar-se a la cuina i a demanar-me per provar de fer-ho ells. Descobrir els apassiona i a mi m’encanta despertar-los la curiositat. Fins i tot el pare s’hi va apuntar una estona!

Aquesta vegada no els hem afinat bé, sino que hem omplert els pots amb aigua només a ull, però a mesura que ho anem provant, intentarem filar un xic més prim per provar de tocar alguna cançoneta senzilla.

xilòfon fosforescent 01

[Actualització del 4 abril 2014]

I ara sí, i per fi, el nostre primer vídeo a youtube. Busque-nos-hi amb el nom Manetesicosetes o Elisabetsalie, que a poc a poc hi anirem penjant material. Espero que us agradi:

Pintura transparent, brillant i aromàtica a la taula de llum

pintura transparent brillant i aromàtica 04Tot el que és transparent o translúcid a la Taula de Llum queda espectacular, per això vaig voler buscar una pintura transparent, lleugerament tintada a la que hi hem afegit purpurina per a jugar una estona.

L’activitat es va convertir en tota una festa per als sentits, ja que vàrem agafar gel de bany de color groc i de color blau i pasta de dents verda i vermella, aconseguint una alternança d’aromes subtils que s’anaven desprenent i accentuant amb l’escalfor de la taula de llum.

pintura transparent brillant i aromàtica 01pintura transparent brillant i aromàtica 03pintura transparent brillant i aromàtica 02Al gel de bany hi vàrem afegir purpurina en pols, mentre que a la pasta de dents hi vàrem afegir purpurina amb forma d’estrelletes per combinar textures. Fer les barreges a la cuina va ser fàcil i divertit i només ens varen caldre els productes, unes safates i unes culleretes. Els nens estaven interessats i expectants amb el que feien i amb el que estava per venir.

Una vegada preparades les pintues, vaig folrar de plàstic la taula de llum i hi vaig posar paper vegetal a sobre per deixar que hi passés la claror i ens vàrem instal.lar al passadís, amb l’espai acotat per minimitzar danys i amb la taula de llum a terra perquè hi arribessin bé els dos nens, que vaig asseure un al davant de l’altre, amb la taula al mig perquè no es molestessin mentre treballaven.

pintura transparent brillant i aromàtica 07pintura transparent brillant i aromàtica 05Anaven tirant cullerades de pintura a la taula de llum, deixant que els regalims fessin dibuixos capritxosos , l’olor de menta, de maduixa i de mar embolcallaven l’activitat i ajudaven a donar-li un ritme suau i relaxat. S’anaven intercanviant els colors en harmonia…

Freqüentment havia d’anar netejant les mans al petit que, en moure la safata de color per damunt la taula de llum, quedava massa enfigassat per poder manipular la cullereta. Aleshores, el gel humitejat amb les tovalloletes feia un xic de barromera i desprenia més aroma encara.

pintura transparent brillant i aromàtica 08pintura transparent brillant i aromàtica 06Quan el joc es va esgotar, els vaig presentar unes bales planes de vidre amb colors a dins en una safata i les vaig començar a escampar per sobre els colors de la taula de llum. Els va encantar. La tonalitat de les purpurines i dels olorosos gels de bany combinades amb les bales de colors sobre la taula de llum constituïen un quadre encantador.

Manipular-les es va convertir en una llefiscosa i esmunyedissa aventura: les arrossegaven per la superfície, intentaven apilonar-les, se’ls escapaven dels dits entre rialles…

En definitiva, que vàrem passar una bona estona fabricant pintures, pintant a cullerades, observant reflexos i decorant amb bales de vidre. Una experiència màgica i per delectar els sentits.

pintura transparent brillant i aromàtica 09

Gak fluorescent, per partida doble!

gak fluorescent 04Ja fa uns mesos que vaig veure astorada com en alguns blogs s’havia publicat una fórmula per fer una pasta similar al Blandi Blub amb que jo havia jugat de petita. Ni se m’havia acudit la possibilitat de que se’n pogués fer a casa! Es va recuperar l’interès per aquesta barreja fa uns anyets, arran de la pel.lícula “Flubber” de Robin Williams de la que us deixo AQUÍ el divertit tràiler promocional.  Actualment es pot anomenar Gak, Flubber o Slimme. No acaba de ser tant viscosa com l’original perquè s’engruna amb més facilitat, però és una experiència espectacular per fer amb nens. Malgrat les ganes de fer-ne, la major part de les fórmules que vaig veure semblaven complicades i amb ingredients difícils d’aconseguir. Poc amiga de la precisió, vaig pensar que ja ho investigaria quan tingués temps. No va ser fins que vaig veure el programa Dinamiks de TV3 que em vaig decidir a provar-ho perquè no semblava gens complicat. Us deixo AQUÍ l’enllaç al programa sencer.

gak fluorescent 10

Doncs bé, nosaltres hem volgut fer GAK FLUORESCENT de quatre colors ben brillants. Per aconseguir-lo hem provat diversos mètodes i al final, mirant i remirant les informacions a diversos blogs, hem aconseguit simplificar l’elaboració amb els següents passos:

Ingredients (per cadascun dels quatre colors):

  • 100 gr. de cola blanca,
  • 150 gr. (o ml.) d’aigua,
  • 6’25gr. (o 1 i 1/4 de TSP) de Catire (midó per a planxa, en venda a Hipercor. Veure referència AQUÍ),
  • un retolador fluorescent.

gak fluorescent 06

Preparació i consells:

  1. Pesa o mesura 150 gr. o ml. d’aigua en un got i posa-hi en remull durant unes hores el tub de tinta d’un retolador fluorescent per extreure’n la tinta. (Si ho escalfes al microones anirà més ràpid).
  2. Posa 100 gr. de cola blanca en un bol.
  3. Escalfa 30-40 segons l’aigua ja acabada de tenyir al microones a màxima potència (uns 800W).
  4. Afegeix al bol NOMÉS 100 gr. o ml. de l’aigua calenta i remena bé.
  5. Al got amb els 50 ml. restants d’aigua tèbia, afegeix 6’25 gr.  (o 1 i 1/4 de TSP) de Catire i barreja bé. (És molt important no confondre els TSP (= cullera de tè, aproximadament 5 gr.) amb els TBS o TBSP (= cullera de taula, aproximadament 15 gr.).
  6. gak fluorescent 01Aboca la barreja d’aigua i Catire al bol amb la cola blanca i l’aigua i ves remenant fins que lligui. Veureu que va espesseint a poc a poc. Cal tenir PACIÈNCIA perquè no tindrà la consistència final fins que l’aigua estigui freda. Jo no n’he tingut en alguna ocasió i, pensant que quedava massa líquid, hi he volgut afegir midó i aleshores quan s’ha refredat de tot ha quedat massa dur per poder jugar-hi.
  7. Una vegada freda la barreja, agafeu la pasta amb les mans, escorreu-la i acabeu d’amassar-la sobre la taula perquè acabi d’escopir l’aigua. Us sobrarà força aigua tenyida, no us preocupeu, és normal. Si veieu que no us ha lligat és perquè no heu tirat prou midó i podeu tirar-ne una miqueta més (uns 1’25 gr. o 1/4 de TSP). A nosaltres ens agrada  toveta perquè així es pot trencar (com un flam) i és més elàstica i divertida, malgrat al jugar-hi la primera vegada, deixi la superfície un xic molla.

gak fluorescent 02

A vegades, la casualitat fa que les coses es desenvolupin d’una manera diferent de com les havies pensades. Doncs bé, aquesta entrada és una entrada molt especial per a mi perquè esdevé una entrada per partida doble. Una entrada doble perquè es publicarà el mateix dia a dos blocs diferents: al meu, “Manetes i cosetes”,  i a “Encenent la imaginació”, un bloc del que he manifestat repetides vegades admiració i al que li dec moltíssima inspiració. Tanta com que aquesta entrada no hagués estat possible sense la seva valuosa aportació, ja que he fabricat “tinta fluorescent” de la manera que ella explica a AQUESTA entrada i que he pogut fer GAK gràcies a que ella va trobar el producte Catire  per substituir el Bòrax, tal i com s’explica en AQUESTA altra entrada, a part de dir que es pot comprar a Hipercor.

gak fluorescent 03

Com deia, aquesta doble entrada d’avui dels dos blocs, és fruit d’una casualitat. La que em va fer posar en contacte amb l’Angaleta via Facebook i ens va fer adonar que totes dues haviem fet GAK FLUORESCENT i que ho voliem publicar. Per això vàrem acordar publicar la nostra experiència el mateix dia. Per això i per poder oferir als nostres lectors la mateixa experiència des de dos punts de vista diferents: la dels dos bessons de cinc anys de l’Angaleta i la dels meus dos d’un any i mig i de tres respectivament. I també poder oferir als lectors  l’experiència explicada amb les moltes i fantàstiques fotos de l’Angaleta i explicar l’entrada amb la molta lletra que hi poso jo.

gak fluorescent 11

Passo ja a explicar l’experiència des del nostre punt de vista.

El primer dia que en vàrem fer, vaig voler que el meu gran participés en el procés de fabricació, però tenia altres interessos al cap i només va participar a la prova pilot que vaig fer amb un dels colors. La resta, vaig haver de fer-los jo. La segona vegada ja els he preparat directament tots quatre jo i ells han participat només en la lúdica part final.

Les diverses vegades que hi hem jugat s’ho han passat molt i molt bé. Enfonsar el dit en els colors i veure com la forma inicial es va recuperant els fa riure: sembla que estigui viva! Abocar-la a la taula, barrejar-la, estirar-la fins a partir-la, tornar-la a enganxar i veure com no para de bellugar-se escampant-se per tot arreu és divertidíssim.

gak fluorescent 09

gak fluorescent 08

La textura és freda i humida però com que no embruta gaire, és agradable de manipular. Apretar-la amb les mans i veure com surt agrumollada entre els dits és tota una experiència i més, quan veus que penja fins a la taula on es torna a ajuntar tota sola.

Per jugar amb el gak, els he donat pots diversos, canyetes, forquilles, etc, però les estrelles indiscutibles han estat sempre els coladors. Amb ells, han posat i tret la massa un munt de vegades per veure com va caient pels forats i regalima lentament. El gran ha descobert que apretant fort amb els punys dins el colador, el gak surt molt més ràpid.

gak fluorescent 05

I què es pot dir de com es veuen els colors fluorescents sota la llum negra? Si sota la llum normal ja es veuen espectaculars, sota la llum negra ratllen el deliri. El primer dia que en vàrem fer, els nens, després d’explorar la massa, vàren acabar llançant frenèticament i alegre la pasta contra els fluorescents, el segon dia, com que ja coneixien el material i la visió que ofereix, varen voler experimentar d’altres maneres. A mesura que anàvem passant estona jugant, els quatre colors originals s’anaven barrejant entre ells creant aigües de colors precioses, fent l’experiència encara més atractiva.

gak fluorescent 07

Nosaltres el tenim guardat a la nevera i puc certificar que, com a mínim, es conserva en perfectes condicions durant quinze dies si el mantenim hermèticament tapat. Fluorescent o no, sota llum blanca o negre, és una activitat que cal provar. Segur que si ho feu, repetireu.

Us deixo AQUÍ l’enllaç a l’entrada que l’Angaleta publica també avui sobre el seu GAK FLUORESCENT. No hem parlat del contingut, només del dia de publicació. Estic impacient per llegir aquesta “Doble entrada” improvisada, a veure com queda!

Experimentació amb perles d’aigua: primer contacte

perles aigua 01a

Com ja vaig explicar a l’entrada dels jocs de neu, la darrera activitat que teniem prevista va ser la d’omplir un túper amb neu i escampar-hi perles d’aigua per sobre i així poder observar quins canvis es produïen amb el pas de les hores. I així va ser. Quan vàrem pujar el cotxe per anar a dinar, vàrem omplir la safata i ens vàrem fixar molt bé en els detalls: “Està tot ple de neu i les boletes són molt petites”, deia el meu gran.

perles aigua 01b

Al cap d’un parell d’hores, la vàrem obrir i  ens vàrem fixar en que “Una mica de neu se n’ha anat i ara hi ha aigua”  i que “les boletes s’han fet grosses”. Quan vàrem arribar a casa, el canvi era ja molt més evident i li vaig preguntar al gran que on pensava que havia anat la neu i em va dir ràpidament “a sota” i quan li vaig aixecar les perles per demostrar-li que no n’hi havia allà em va dir que “les boletes tenien set i s’han begut la neu”.  No anava gens desencaminat.

perles aigua 01cAl meu parer, hi havia poques boles per a poder jugar, n’hi vaig afegir i això va servir per comparar el tamany de les boletes abans i després de beure’s la neu. L’endemà al matí, les boletes estaven espectaculars i els nens varen obrir els ulls com plats en veure-les.  La safata estava tan bonica plena de perles translúcides de colors! Les varen tocar i el meu gran es va adonar que no eren tan fredes com la neu. Feina em va costar que volguessin marxar a escola i esperar a la tarda per remenar i gaudir de la sorpresa que la mama els estava preparant.

perles aigua 08A la tarda, els estaven esperant a la cuina unes tauletes baixes amb bols, copes, safates transparents, culleretes i forquilles i, damunt la taula de llum hi vaig desar la safata plena de perles d’aigua brillants. Varen abocar-s’hi emocionats. El tacte fred i llefiscós de les perles els va encantar. Agafar-les era tota una experiència. S’escapaven de les mans i sortien rebotant i lliscant per terra entre riallades dels nens que provaven de contenir-les acostant-se les mans al pit , acostant el cos a la taula, etc. Ho vàrem provar amb la llum oberta i amb la llum tancada,  i amb l’única il.luminació de la taula de llum, el resultat era encara més màgic. Omplien i buidaven copes i safates i perseguien les perles fugisseres.

perles aigua 06

Després, els vaig proposar classificar les perles per formes: les rodones a una safata i les quadrades a una altra.  I després per colors. Fer servir els coberts amb les perles era difícil i els calia paciència i concentració. El gran agafava les rodones amb la cullera i punxava les quadrades amb la forquilla que s’estellaven com si fossin de gelatina. Es va entretenir molta estona amb aquests jocs de classificació i el petit va gaudir com un beneit posant i traient perles i caçant-les per tot arreu, fins que accidentalment en va aixafar una amb el peu. Es va estranyar i la va tocar i aleshores va provar de fer-ho amb les mans. Li va costar perquè patinaven però se’n va ensortir. Quan va descobrir que les quadrades eren més fàcils d’esmicolar,  no va parar fins a l’hora de recollir i sopar. No en va deixar ni una de sencera.


perles aigua 07
Com que no veien l’hora de plegar, els vaig prometre que l’endemà hi continuariem jugant perquè tenia més sorpreses preparades per jugar amb les perles d’aigua. I per encurosir al meu gran, li vaig proposar una endevinalla: la neu era freda i mentre n’hi havia, les perles d’aigua eren petites. Li vaig ensenyar  com posava unes quantes perles d’aigua al congelador per veure si per casualitat, una vegada fredes,  tornava a aparèixer la neu i les boles es tornaven a desinflar… Conformat, va acceptar esperar a veure què passava.

El que vàrem fer amb les perles l’endemà ho explicaré el proper dia, que encara hi ha força per narrar i aquesta entrada ja m’està quedant massa llarga i no vull cansar.

Passió pel fluorescent

passió pel fluorescent_11passió pel fluorescent_08El fluorescent està de moda. Només cal veure com estan els aparadors de les botigues per adonar-te’n que aquest estiu trobarem fluorescent per tot arreu. A mi, personalment, mai m’havia agradat, però des de que per casa tenim llum negra les coses han canviat. Ara no paro d’entrar a les botigues mirant i remirant objectes pel color que tenen i preguntant-me si es veuran fluorescents o no sota la nostra llum negra i si ens poden servir per fer construccions, manipulacions o composicions diverses vistes sota aquesta llum tan especial.

passió pel fluorescent_01

Gràcies a aquesta nova afició que tinc, sospito que en algun moment m’han qualificat de boja, com aquest cap de setmana passat, que quan estàvem passejant per un poble, vaig trobar-hi un bar de nit amb fluorescents de llum negra oberts mentre hi feien la neteja i jo, vaig anar-hi  just a sota i vaig començar a acostar-hi objectes que havia trobat a uns xinos per veure si efectivament es veien bé. L’amable col.laboració del cambrer en acostar-me un tamboret es deu que a l’altra banda de la porta hi havia un pare que no parava de riure’s de mi i dos nens en una cadireta que m’observaven encurosits. Suposo que el cambrer devia catalogar-me com a no-perillosa i em va permetre entrar i comprovar el que volia amb tota comoditat. El que devia pensar ja és una altra cosa…

passió pel fluorescent_04

En fi, que m’agrada el fluorescent i als nens també. Per això tenim a casa tota una recopil.lació de materials que anem combinant en les nostres sessions quasi setmanals de llum negra. Les propostes inicials solen ser diferents  per cridar-los l’atenció, però una vegada començades, ells mateixos em demanen el material que volen anar introduïnt, el gran dient-m’ho amb paraules i el petit estirant el que vol de la capsa on el guardem.

Així, solem fer sessions mixtes de llum negra amb material fluorescent barrejant washi-tape, marcadors de pàgina, retoladors, cartolines i papers, llanes i cintes, gominoles, escuradents, canyetes, boles, plastelina, tempera, etc. i les combinem per fer-ne col.lages de tècnica mixta, per pintar, per fer seriacions amb boletes, fer figuretes amb plastelina i amb altres elements, també fem dibuixos amb gominoles i retallets de cintes, resseguim traços de lletres punxant-los amb escuradents, etc. És interessant veure com una sessió comença amb una proposta per part meva i a poc a poc es va desenvolupant cap a on a ells els va bé aquell dia.

passió pel fluorescent_05passió pel fluorescent_06En aquestes fotografies que us poso per il.lustrar l’entrada, hi podeu veure en primer lloc, una recopil.lació de materials fluorescents, alguns comprats, altres retrobats com aquest joc de construcció amb formes d’àtom i aquests imants cilíndrics que han resultat ser fluorescents. A les altres imatges hi podem veure un aparcament de cotxes fet amb imants, un collage de washi tape i retoladors, un “pastís d’aniversari” fet amb plastelina i canyetes, una “bossa de l’esmorzar” també de plastelina i canyetes, una “A” feta d’escuradents i una escena de la pintura amb tèmperes fluorescents. Vull afegir que, en tot moment he respectat els títols de les obres proposats pels artistes, encara que jo no hi vegi ni cap ni peus, ja que és la seva obra i són ells els que manen. 😉passió pel fluorescent_10

passió pel fluorescent_07

Pintar sobre aigua esquitxada d’esmalt

Ja fa temps que la casualitat em va portar a conèixer la tècnica de pintar sobre aigua amb esmalts sintètics i em varen venir ganes de provar-ho amb els nens. Aquestes imatges són d’aquestes vacances de Nadal, quan ho vaig voler provar amb alguns esmalts d’ungles vells que tenia per casa. La idea principal és que les pintures que es facin servir no siguin solubles en aigua per poder treballar amb elles.

pintar_sobre_aigua_amb_ esmalt ungles_01

pintar_sobre_aigua_amb_ esmalt ungles_02Vaig agafar una safata transparent i la vaig omplir amb uns dits d’aigua i la vaig posar sobre la taula de llum perquè tot plegat fos més atractiu. Per barrejar vaig desar a l’abast dels nens unes canyetes de refresc.

pintar_sobre_aigua_amb_ esmalt ungles_03pintar_sobre_aigua_amb_ esmalt ungles_04

La proposta, potenciada per la penombra de la taula de llum, és realment poètica. Mitja llum, els colors que es mouen lentament per l’aigua i la capacitat de meravellar-se de dos nens encurosits que s’acosten a la safata amb respecte i gaudeixen de l’espectacle fascinant dels colors i les formes fluint lliurement per la seva superfície… Jugar amb els colors que suren és preciós, i en quant aconseguim més esmalts de colors, estic segura que aquesta tècnica es convertirà en un clàssic de casa. Mirarem d’anar penjant els progressos.

pintar_sobre_aigua_amb_ esmalt ungles_05pintar_sobre_aigua_amb_ esmalt ungles_06

Estrenem retroprojector

estrenem retroprojector 01Doncs sí, tenim joguina nova. El dia del primer aniversari del bloc vàrem tenir la sort que ens regalessin un retroprojector. Feia temps que en buscava un per diferents botigues de segona mà però la casualitat va fer que l’aconseguíssim aquest dia en concret. Un magnífic regal d’aniversari. I tan bon punt vàrem poder el vàrem estrenar!

estrenem retroprojector 03

Vaig cobrir la part del passadís on vaig triar fer la projecció amb paper blanc per què puguin pintar-hi a sobre i a terra hi vaig deixar una caixa de ceres. Val a dir que la primera part de la sessió va ser deixar-los uns minuts per examinar l’aparell abans no vaig ensenyar-los com funciona i que els va interessar tot: la part plana amb la llum a dins, la torre amb el mirall, el soroll del ventilador intern, i fins i tot el petit, l’interruptor i el fil elèctric…

estrenem retroprojector 04

Una vegada satisfeta la seva curiositat vaig començar a posar les transparències de cel.lofana que haviem fet nosaltres a imitació de les de Komagata i que explico en el post  “Les nostres transparències”. Al contrari que l’altra vegada, no vaig voler explicar cap història, si no que ho vaig fer perquè veiéssin la correlació entre el que posava damunt el retroprojector i la paret. Els vaig proposar de pintar el que veien i els va agradar la idea, tot i que el gran es va cansar aviat i el petit anava per lliure…

estrenem retroprojector 05

Al cap d’una estona, vaig posar la meva mà al damunt a veure com reaccionaven al veure-la tan fosca i de seguida vàren voler provar de posar les seves per veure-les projectades a la paret. Tot seguit els vaig oferis uns palets de fusta per posar sobre la pantalla i projectar el que volguessin composar i es varen animar aviat. El gran es va emocionar en veure projectada la seva primera “A”.

estrenem retroprojector 02

En definitiva, que vàrem passar una estoneta ben entretinguda resseguint siluetes i composant damunt el retroprojector amb objectes transparents i opacs, com si treballéssim amb la taula de llum però amb la possibilitat afegida de fer-hi ombres i veure-ho tot projectat a la paret. Sens dubte que davant nostre s’obren un munt de possibilitats d’explorar i crear.

Gominoles i llum negra

gominoles i llum negra 03A part de dibuixar el matí de Reis amb retoladors fluorescents damunt el paper de regal mateix amb què anava la bombeta de llum negra embolicada, fer dibuixos amb gominoles sota llum negra va ser una de les primeres activitats que vaig proposar als meus petits amb aquesta llum i els va encantar.

El petit fa fileres i muntanyetes de gominoles damunt la taula i les reparteix en pots. Mentrestant, el gran les combina per fer-ne dibuixos. Vaig presentar les gominoles arrenglerades damunt la taula i després de deixar-los remenar una estona, vaig proposar fer el contorn de figures geomètriques, però la idea no devia ser gaire atractiva perquè no va quallar. Em vaig sorprendre perquè ràpidament el meu gran va fer unes flors unint dos pops i dos cucs. Pel següent dibuix que volia fer em va demanar ajuda perquè els cucs se li cargolaven i així va ser com vàrem  fer en equip aquesta caseta amb arbre i tot.  gominoles i llum negra 01M’encanta que em demani participar en els seus jocs, habitualment em dedico a observar per a no interferir, però quan vol la meva ajuda, estic encantada de fer-ho! Lamento la qualitat de les imatges però la nostra càmera no està preparada per fotografiar llum negra. Vist a través de la lent de la càmera, no sembla tot gaire resplendent, però en directe es veu molt millor. Em pregunto què és el que posen a les gominoles perquè siguin fluorescents…

gominoles i llum negra 02Val a dir que les tardes que juguem amb aquesta llum, malgrat hi hagi una proposta inicial, les activitats solen combinar diversos materials, fent sessions de joc variat barrejant plastilina, escuradents, gominoles, retoladors… i proposant activitats que requereixin diverses habilitats: construir, dibuixar, composar, resseguir, etc. Tenim tot el material fluorescent guardat en un calaix i a mesura que es van cansant d’una activitat i en volen fer una altra, van demanant de canviar. A poc a poc  ja us aniré posant al dia del que hem anat provant.

Seriacions amb llum blanca i llum negra

seriacions sota llum blanca i llum negra 00Fa dos estius vaig provar de fer una activitat anomenada “Bandeja de hielo. Descubriendo el seguimiento lineal” que vaig trobar a la p.169 del llibre: “Todo un mundo por descubrir” de Elizabet Fodor i Montserrat Morán a Ed.Pirámide. El joc consisteix en posar i treure pilotes de ping-pong d’una glaçonera, primer sense ordre i després, intentant marcar l’ordre d’escriptura. Segons el llibre, aquesta activitat serveix per experimentar amb conceptes matemàtics bàsics, entrenar la segmentació dels dits, assajar la motricitat fina, entrenar la coordinació visomotora i descobrir el seguiment lineal d’esquerra a dreta, que s’aconsegueix al voltant dels 24 mesos.

seriacions sota llum blanca i llum negra 01

El vaig fer per al meu gran amb unes oueres gegants de cartró i amb pedretes blanques decoratives, però no va tenir gaire èxit, suposo que devia tenir altres interessos i nosaltres no vàrem insistir. Però l’altre dia a la llar d’infants del meu petit em varen dir que ja era capaç de fer seriacions, ja que havia estat observant a un nen més gran com en feia i, quan va deixar la tauleta lliure, ell va anar a repetir l’operació. Em varen dir que fer seriacions és un símptoma de pensament abstracte matemàtic i que se l’endurien a l’aula de matemàtiques dels grans. Vaig recordar-me d’aquest joc i vaig decidir recuperar-lo però introduïnt una variació per al més gran.
Com sempre, vaig seure a terra (és on millor estic jugant amb els nens), vaig agafar les oueres que tenia guardades  i hi vaig anar posant unes boletes de colors en el sentit de l’escriptura i  repetint patrons. De seguida s’hi varen enganxar….

seriacions sota llum blanca i llum negra 02

El gran i jo vàrem jugar a crear un patró de repetició entre els dos, posant, en l’ordre de l’escriptura per anar practicant, una boleta ell i una jo fins aconseguir un patró de cinc o sis boles. Després, el reproduïem a sota, també una boleta un i una altra l’altre, fins acabar la línia i començar, després, amb les de sota. Al cap d’una estona, el patró ja el va fer ell sol i el va començar a repetir. El que  em va fer gràcia descobrir és que tot i posar els colors on toca, li costa de trobar l’ordre d’escriptura d’esquerra a dreta, ja que comença pel color que li agrada més. Hi va estar força estona entretingut.

seriacions sota llum blanca i llum negra 03

El petit, no va fer ni una seriació. Devia trobar més interessants les boletes i com reboten a terra  perquè es va dedicar a omplir la seva ouera aleatòriament i, una vegada plena, girar-la a l’inrevés per tirar les boletes a terra i perseguir-les per tornar a començar. Més d’una vegada el vaig haver de frenar perquè si no, també buidava l’ouera del germà, que protegia el seu joc com podia. Que difícil és intentar integrar dos nens en moments evolutius diferents a la mateixa activitat!

Com que les boletes les havia comprades pels seus colors fluorescents vaig voler practicar les seriacions sota la bombeta de llum negre i l’experiència encara va ser més atractiva que amb llum natural. Continuarem practicant.

Collage de mel i caramel a la taula de llum

collage de mel i caramel a la taula de llum 01Recordo amb alegria que bé ens ho vàrem passar amb el Collage de xocolata i n’he volgut fer una versió per a la tauleta de llum. Per gaudir millor de l’experiència, el primer que cal fer és substituir la xocolata per una altra substància translúcida, així la llum que ve de sota n’augmenta la bellesa. He triat, com diu el títol, un xic de mel i de caramel, perquè  els seus colors combinen molt bé entre ells.

Els “pinzells” que hem utilitzat per aquesta activitat,  són els bastonets de les orelles, així l’experiència ha durat més, ja que la pinzellada és més petita i han de sucar més vegades el bastonet al pot. Al marge de la mel i el caramel, com a pintura, al cap d’una estona, també els he ofert tres pots amb colorant alimentari líquid i uns comptagotes buits per al gran i uns quants amb el colorant  ja preparat per al petit.  Per acabar el collage, els he ofert, uns macarrons de xocolata negra, unes boletes de sucre multicolor i uns cors de sucre per decorar lliurement la seva obra.

collage de mel i caramel a la taula de llum 02Enlloc de posar el paper transparent damunt la taula, he preferit folrar-la sencera amb paper vegetal de cuina, així queda més protegida, i sabent com es va anar embolicant la troca durant el collage, hagués hagut de posar un plàstic de protecció a terra i tot.

collage de mel i caramel a la taula de llum 03

Tan bon punt els nens varen entrar a la cuina amb els llums apagats i varen veure la tauleta de llum encesa sobre la taula de treball s’hi varen acostar ràpidament per investigar què era. La idea de pintar allà al damunt els va encantar i cadascun d’ells es va afincar un dels pots i va anar fent. Com era d’esperar, va arribar un moment que els líquids es varen anar barrejant i la combinació de colors va quedar molt bonica, de manera que ho varen anar provocant…

Amb la introducció dels pots dels colorants, el meu gran va descobrir com funcionen les pipetes comptagotes i va quedar fascinat per elles. Això d’apretar i que s’ompli de líquid i apretar i que es buidi, el va tenir concentrat una bona estona. Al petit, li vaig donar els colorants ja preparats en pipetes uni-dosi i també s’ho va passar bé buidant-los per damunt la taula de llum. Els tons que anava a gafant la mel amb els colorants sense barrejar eren preciosos i feien que l’activitat fos realment bonica.

collage de mel i caramel a la taula de llum 04La darrera part del collage va acabar ràpid, ja que, al cap de poc d’oferir-los els macarrons, els cors i les boletes de colors per barrejar, el petit, que havia estat sucant la mà alternativament en els pots de mel i caramel, tenia les mans tan enganxifoses que li era impossible fer res amb elles: pipetes, bastonets i elements decoratius se li quedaven adherits a les mans i es va agobiar tant que se’m va abraçar per demanar-me ajuda. Automàticament vaig haver de salvar la càmera i, en apartar-me, vaig notar com trepitjava una de les pipetes que va escopir el colorant a terra. En aquest moment vaig ser conscient del radi d’acció real de l’activitat, per això, la propera vegada posaré un plàstic a terra. Em vaig haver d’endur corrents el petit al bany perquè, buscant ajuda, m’empastifava tot el que trobava… El gran, va quedar com a amo i senyor de la taula de llum i va continuar fent tranquil.lament, tot i que jo em temia que volgués transcendir els límits del paper i que quan tornéssim del bany ens trobéssim una cuina encara més digna d’una pel.lícula de terror del que ja estava…

collage de mel i caramel a la taula de llum 05Però no va ser així. Una vegada salvada la situació, vaig veure que continuava encisat per les pipetes de colorant i la combinació d’elements damunt la taula. En quant va acabar, vàrem anar a parar tots a la banyera, i una vegada nets i polits, es varen posar a fer trencaclosques a la sala mentre jo recollia l’escampall enganxós de la cuina per poder començar amb el sopar.

Malgrat l’incident, l’activitat va ser interessant i bonica de fer i de veure, i sé que la repetirem, això sí, prenent més precaucions de les que hem pres aquesta vegada. De veritat que val la pena.

Previous Older Entries Next Newer Entries