Costura creativa

costura creativa per a nens 01“Mira mama, estic cosint”, em va deixar anar el meu gran fa un parell de setmanes, mentre passava un cordó pel forat d’unes peces de plàstic per fer-ne un collaret que després em va regalar.

I vaig pensar que ja era hora de tornar a proposar-los  el kit de costura creativa que tenia a punt des de l’hivern passat. Quan vaig provar l’experiència per primera vegada va ser un desastre, ja que el gran se’l va posar a la cara com a casc de cavaller i el petit el va fer servir de túnnel per als seus cotxes. No varen mostrar gaire interès en la costura, de manera que ho vaig guardar tot en una capsa esperant una altra oportunitat. I es va presentar tota soleta, només calia esperar a que ells ho demanessin o que en tinguessin ganes!

costura creativa per a nens 03costura creativa per a nens 04Aquesta vegada, l’activitat va ser acollida amb interès per al meu gran i, és clar, com que el petit vol fer tot el que fa el gran, també es va apuntar al carro, tot i que no tenia gens clar què feia ni com fer-ho.

El material de costura d’aquesta activitat està composat per dos tipus de superfícies per cosir i dos tipus de fils. Les superfícies de base són unes reixetes rígides de plàstic marró amb forats quadrats i unes reixetes toves i blanques amb forats circulars, molt més manejables, de les que es posen a les piques de la cuina.

Pel que fa als fils de cosir, també vaig voler que fossin de materials variats per proposar-los diferents intensitats de tacte i manipulació: he triat escubidús i netejapipes de colors, perquè ambdós són rígids i els seran més senzills d’utilitzar.

costura creativa per a nens 06costura creativa per a nens 05

Com dic, aquesta vegada l’activitat ha estat tot un èxit perquè varen estar força estona cargolant els escubidús i els netejapipes per les reixetes, creant composicions divertides i de colors contrastats. El gran estava molt concentrat en el que feia i en les combinacions de materials i colors, mentre que el petit, després de dedicar-s’hi amb fuïció durant una estona, es va acabar conformant en passar pels forats els fils i aplaudir orgullós cada vegada que ell o jo estiravem l’extrem de l’escubidú per l’altre costat de la reixeta.

costura creativa per a nens 02

costura creativa per a nens 07A mig camí entre la costura i la creació artística, el que és innegable és que es tracta d’un activitat manipulativa molt interessant per als nens de la seva edat. D’aquí uns dies, els ho tornaré a deixar a l’abast, a veure si progressen amb la pràctica.

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Barret de roba sense fil ni agulla

barret sense fil ni agulla 01Dedico aquest post a totes aquelles persones que habitualment em segueixen i a les que no els agrada cosir, ja que darrerament he publicat tres entrades seguides de costura. Com diu el títol, aquest barret ha estat fet sense agulla ni fil.

Qui no sap fer un barret de paper?  Doncs si en sabeu fer, podeu fer aquest barret de roba. Si la roba és rígida i no llisca, serà més fàcil de fer, i si la planxeu abans (cosa que jo no he fet fins al final) també us facilitarà la feina. Està fet només amb un retall de roba i cola especial per a teixits que s’aconsegueix a les merceries.

barret sense fil ni agulla 02

Com podeu veure a les fotografies, he fet dos barrets amb aquest mètode. El primer, és el que vaig fer l’any passat per al meu gran (i del que no tinc cap fotografia! us ho podeu creure?), combinant roba vermella amb ratlles blanques i negres, i que està cosit;  i el segon, és el que he fet aquest migdia amb cola i que serà per al meu petit.

barret sense fil ni agulla 03Per fer-lo, només cal plegar la roba de manera que a les dues bandes hi hagi estampat i es fa una vora el suficientment ampla per cada banda, de manera que quan fem la gira final del barret, també es vegi la roba estampada. A cada plec jo hi he anat posant uns punts de cola perquè no es mogui.

barret sense fil ni agulla 04Una vegada acabat, l’he planxat sense vapor perquè no s’humitegi la roba (potser un xic massa per al meu gust) i l’he posat al cap del cavall ja que tinc els meus models habituals a escola. Què us sembla? Fàcil, no? Estic segura que amb aquest, tothom s’hi pot arriscar. Que us ho passeu bé aquests dies!

Barret ràpid

barret ràpid rÉs freqüent que al llarg d’aquesta setmana, a les llars d’infants i a les escoles el rei Carnestoltes ens digui què ens hem de posar i també és freqüent que no sapiguem d’on treure-ho, sobretot si s’especifica que no pot ser comprat o que ha d’estar fet per un mateix.

Aquest primer barret el vaig fer l’any passat en poquíssim temps. Era al matí i quedava poc per marxar cap a escola i no teníem cap barret per al nostre gran i em va saber greu.

Vaig agafar un retall de texà d’un pam d’ample i vaig prendre la mida del cap del nen i hi vaig afegir uns centímetres perquè li anés ample. Vaig fer una vora senzilla a baix, i una vora el suficientment gruixuda a dalt per poder-hi passar una goma i estrènyer-la. Després, vaig cosir els costats l’un amb l’altre per tancar el cercle, i ja tenia el cilindre del barret fet.

Vaig passar la goma a la vora gruixuda, la vaig estrènyer i vaig fer-hi un nus, però hi quedava un foradet. Per donar-li un xic de vida, vaig tallar quatre rectangles de feltre de colors, els vaig posar un a sobre l’altre i vaig fer-hi serrells. Els vaig cargolar tots quatre junts i vaig fixar-ne la base al forat del barret amb unes puntadetes per sota. I ja està, ràpid i fàcil!

Quan a la tarda vaig anar a buscar el nen a la llar d’infants, no vaig veure  on estava jugant i ho vaig preguntar. La resposta de l’educadora va ser: “Busca el barret, no se l’ha volgut treure en tot el dia, ni per dormir!”. Que poc em va costar fer-lo feliç!

Túnica per a bebè

túnica per a bebè

Si el meu gran té nom de cavaller  i la seva primera disfressa va ser de cavaller, el meu petit té nom de Déu de la mitologia romana i la seva primera disfressa també volia que correspongués  al seu nom, però és clar, d’una cosa tan concreta no se’n comercialitzen i vaig haver d’empescar-me-les per fer-li.

Com que pels Carnavals fa fred, vaig fer-li el suficientment gran perquè a sota hi cabés el seu abric, de manera que el vaig abrigar i li vaig prendre les mides a sobre: l’amplada del pit, l’obertura dels braços i del coll perquè hi passi la caputxa i la llargària. Aquest any encara li anirà bé i li podrem posar!

La base de moltes disfresses de bebè és una túnica a la que després se li afegeixen els complements pertinents, de manera que ara us explico com he fet la meva, perquè és molt fàcil i si es té traça es pot tenir tota la disfressa acabada en un matí o menys.

túnica per a bebè patronsVaig comprar un retall de roba i el vaig plegar per la meitat, com indica el gràfic que adjunto, i amb les mides preses damunt el nen, hi vaig fer els tres talls que mostra el dibuix. Després ho vaig sobrefilar tot i vaig cosir les costures laterals. Vaig fer vora a les mànigues i vaig anar tallant tires de color daurat per clavar al coll i als baixos i per fer el cinturó i els altres complements. La corona, és la que fem servir per als aniversaris i que vaig explicar en aquest altre post.

A aquesta fotografia de dalt es pot veure el conjunt sencer, excepte la petita capa que hi vaig afegir cosida a l’esquena. Està feta al mes de maig perquè a les fotografies dels Carnavals, els detalls es veuen molt poc amb el nen posat  dins la cadireta.

Una capa versàtil

capa fàcilArriba el temps de les disfresses i cal anar pensant de què ens vestirem. A mi m’encanta disfressar-me! També he dit en alguna ocasió que m’apassiona el teatre. I m’agradaria que als nens també els agradés. Penso que interpretar diferents personatges és un gran exercici per entendre situacions i sentiments sense haver-los viscut directament i que es pot aprendre molt jugant a ser altres persones.

Aquesta capa que es veu a la fotografia és molt senzilla i et permet transformar-te en el que vulguis, ja que és molt versàtil. L’he dissenyada expressament sense detalls ni ornaments per deixar lloc a la fantasia, així, acompanyada d’una espasa, et permet ser un cavaller; acompanyada d’una corona, un rei; amb una caputxa vermella i un cistell la Caputxeta; amb un antifaç, un superheroi…

Tenir-la de diferents colors també és una bona idea: una verda pot transformar un nen en un marcià, en un dinosaure, en el drac de Sant Jordi, en un cavaller rival… una blava, en príncep blau, en barrufet…

A casa, la guardem en un calaix amb altres disfresses i complements per tal que els nens les agafin i hi juguin lliurement.

capa fàcil patronsPer fer-la, només m’ha calgut plegar del llarg un retall de roba vermella  i tallar de manera arrodonida els dos costats de la capa al mateix temps per què quedi simètrica, fer-hi un tall en forma de semicercle per poder passar-hi el coll i fer una vora tot al voltant. Per tancar-la, no hi vaig voler posar cap cordó perquè no m’agrada la idea que es puguin fer mal si la roba s’enganxa a algun lloc i hi vaig voler posar un tall de velcro. El vaig posar com indica la imatge i així la capa sempre queda un xic oberta i facilita el moviment. A la fotografia de dalt, la porta oberta i plegada cap a l’esquena, perquè era pels carnavals de l’any passat i ell volia ensenyar la seva disfressa de cavaller.

Un arbre de Nadal que no punxa

Ara fa dos anyets, quan decorava la casa per les festes, no em va agradar la idea de posar l’arbre de Nadal dels altres anys perquè, com que l’únic lloc on el podiem posar era a terra, el nostre gran, que rondava un anyet,  hagués jugat amb ell i s’hagués pogut punxar amb les seves branques i els seus ornaments.  Vaig recordar que una amiga em va ensenyar un dia un arbret fet de roba i que tenir-ne un d’aquests a casa ens aniria molt bé durant els propers anys. I vaig decidir provar de fer-ne un de l’alçada del meu fill gran quan es posava dret!

Per fer-lo, cal dibuixar en un full plegat per la meitat, el contorn de mig avet, de manera que quan el full es desplegui, en surti el contorn d’un arbre sencer. Ho vaig fer a ull, sobre papers de diaris amb un retolador gruixut.

Després, per al meu arbre, vaig voler combinar dos estampats nadalencs iguals però de colors diferents, i vaig tallar tres arbres sencers de color vermell i tres de color verd, deixant uns centímetres de més al seu voltant per poder sobrefilar i cosir bé.

Una vegada els vaig tenir, vaig cosir de l’inrevés una cara vermella i una cara verda per tenir un arbre, i vaig repetir l’operació amb els dos arbres restants. Cal tenir la precaució de deixar al mig de la part de sota, un forat prou gran perquè et passi la mà per poder omplir l’arbre amb comoditat.

arbre de Nadal de roba- C2

Amb els tres arbres bicolors fets, la resta ja és molt senzilla: cal posar els tres arbres amb l’estampat per fora un al damunt de l’altre i fer una costura vertical al llarg de tot l’arbre que vagi des de la punta de dalt fins a uns tres o quatre dits de la part de sota. I després, només cal omplir l’avet i cosir la part de sota. Per acabar, hi vaig voler afegir uns llacets daurats a cada punta i una estrelleta a dalt de tot, així fa més Nadal.

La foto de dalt de tot és la del meu gran, quan encara no havia fet l’any, el moment d’estrenar l’arbre, i la de sota, és una del meu petit amb quinze mesos, d’aquest Nadal, a la que es veu l’arbre un xic més atrotinat i amb l’estrelleta de dalt aixafada. Pobre estrelleta i pobre arbre, ja han superat un parell de batalles a les mans del meu gran i encara n’hi queden un parell o tres més a les mans dels meus dos patufets. Aquest any ja són dos que els que juguem amb ell i contra ell… A veure com ho porta!

Peücs de feltre per a nadó

Ara que ja ha arribat el fred, us ensenyo els peücs que vaig fer l’hivern passat per al meu petitó. Vaig voler donar-los un aire de sabatilla esportiva i vaig triar uns colors ben alegres per fer-los. I això és el que en va sortir. La veritat, és que les va dur moltíssim temps!

Com  ja he dit diverses vegades, jo no sé cosir i ho faig tot per intuïció, de manera que trobar com podia fer el que m’havia proposat em va costar més que no pas fer-ho en realitat. El primer que vaig fer va ser triar els colors: marró fosc a la sola, taronja per al taló i per la l’orella davantera, blau turquesa per als laterals interiors i blau elèctric per als exteriors. Els repunts de tota la sabateta van en groc, excepte els de les tires per cordar que, com que són grogues, vaig voler contrastar-les en blau. A partir d’aquí, vaig tallar les plantilles del peu, un dit més grosses que els peus del meu nadó perquè, una vegada fetes les sabatetes, les costures no el molestéssin i pogués portar-hi mitjons gruixuts a sota.

La resta és senzilla, i suposo que el gràfic-patró que adjunto ajudarà a qui vulgui fer-les. El següent pas és cosir els laterals amb la tira del taló per després afegir-ho a la sola de l’inrevés, és a dir, amb les costures cap a fora, i començant pel taló. La part de davant queda sense tapar perquè l’orella taronja fa també de puntera. Una vegada muntat s els laterals i el taló a la sola, cal afegir l’orella des de la punta de la sabata, també a l’inrevés. Després, s’ha de girar tota la sabata.

Per últim, vaig unir amb fil blanc l’orella amb els laterals i vaig fixar-hi la tira de cordar. Amb el peüc posat al peu, vaig buscar on havia de cosir els punts de velcro per cordar la sabateta. I per acabar, vaig fer els repunts contrastats d’ornament.

Una vegada estrenada, vaig veure que li saltava dels peus amb facilitat i vaig cosir a la part interna de la tira taronja del taló de la sabata, una goma circular ampla, com si fos un “braçalet”, de la mida de la cameta del meu petit i així el peüc es mantenia ben fixat i el meu nino va tenir els peus ben calentons tot l’hivern.

Mitjonets d’espígol

A casa ens encanta l’espígol i pels volts de  Sant Joan en vàrem recollir un munt un diumenge a la tarda que vàrem anar a passejar per les vies verdes. El nostre gran va agradar-li molt olorar la planta, el que no li va agradar tant va ser la quantitat d’abelles que en xuclaven el pol.len. Va quedar francament impressionat per aquests insectes perquè cada vegada que veu espígol sempre ens fa notar si n’hi ha o no pels voltants.

La tarda que vàrem deixar l’espígol a la taula de la terrassa a l’abast dels nens perquè l’ investiguessin com volguessin va ser molt especial. Mentre els nens remenaven les tiges florides, la seva aroma ens anava embolcallant, fent que el nostre treball fos molt agradable. El petitet es va dedicar a prémer les flors, a brandar les tiges a dues mans, a donar-los cops contra la taula i a gratar els granets que li anaven caient al davant, feliç amb la nova experiència. El gran, després de remenar i mirar, es va dedicar primer a retallar amb tisores les branquetes i després a treure’n els granets i posar-los en unes safates. Hi vàrem estar força estona perquè en vàrem recollir molt. I quan vàrem tenir les flors d’espígol ben triades, el nostre gran li va encantar posar les mans dins el bol i fregar-se-les, una contra l’altra amb flors al mig, per olorar-les després.

En un primer moment, no tenia clar què faria fer als nens amb tantes flors, de manera que vàrem gaudir del moment sense més pretensions que les de tenir material d’experimentació damunt la taula.

Com que jo tenia ganes de guardar-ne unes miques per fer-ne perfumadors d’armaris, se’m va acudir agafar mitjonets de bebè, que ja anàven petits i que jo volia guardar com a record, i deixar que el meu gran els omplís de les flors d’espígol. Per facilitar-li la feina de tenir el mitjonet obert per tal que les flors poguéssin anar passant, vaig agafar la peça superior d’un biberó i la hi vaig inserir. Ell, va anar omplint els mitjonets a cullerades amb una mà, mentre amb l’altra subjectava el mitjó. No cal dir que li va caldre força concentració per moure una mà i mantenir l’altra quieta per fixar la posició del mitjó, i vigilar, al mateix temps, que les llavors d’espígol no caiéssin de la cullera i passéssin totes pel forat del biberó.

Una vegada ben plens els mitjonets, vaig cosir-ne la part superior perquè no en sortíssinn els granets i hi vaig afegir una cinteta que unís la parella de mitjons i que servís per lligar-la al penjador.

 

La veritat és que queden molt bé i fan força olor. N’hem posat alguns al passadís i tot! El meu gran, cada vegada que els veu, diu “espígol” i insisteix perquè l’agafem a coll i l’apropem als mitjonets per poder-los olorar. Està clar que recorda l’experiència amb alegria, reconeix la flor en el moment que la veu, sigui on sigui,  i se sent satisfet de la seva feina.

Sandàlies per a nadó

La primera vegada que vaig cosir roba de manera creativa va ser quan vaig fer aquestes sandàlies per al meu fill gran. Ni vaig buscar patrons, ni vaig seguir cap indicació. Com sempre, vaig voler provar a veure si em sortien, una mica per jugar i prou. Vaig anar fent i desfent un munt de vegades i al final, després de tres mesos de provar, agafar, deixar i replantejar-me com fer-les, vaig aconseguir tenir-les acabades. Just pel bon temps.  Com que és nascut a finals de desembre,  als sis mesos ja les hi vaig posar i feia força gràcia veure els seus peuets dins aquelles sanàlies de colorins. Les va portar gairebé tot l’estiu, fins que ja va anar demostrant que volia posar els peuets a terra i aleshores vàrem buscar un calçat més adient.

Vaig prendre mides de la seva planta del peu i vaig deixar un bon marge per què a l’estiu li anéssin bé. Deixo aquí els patrons amb les plantilles de les peces que vaig retallar. Teniu en compte que cal tallar el contorn afegint un marge per poder sobrefilar i cosir. Totes les peces les vaig retallar quatre vegades per què tinguéssin roba polida a les dues cares, i a més, a les soles, hi vaig afegir una entretela perquè agafés més consistència. Vaig cosir totes les peces a l’inrevés i després les vaig girar. Penseu que s’han de clavar les tires a una de les peces de la sola abans no s’uneixin les dues plantes i es girin. Després, vaig fer una passada discontínua de fil blanc per tot el voltant de les tires i de la sola i així varen quedar amb la posició ben fixada. Per acabar, vaig afegir uns tallets de velcro per a cordar i ja les va poder estrenar. No cal dir que em va fer molta il.lusió haver estat capaç de fer una coseta per a ell amb les meves pròpies mans!

Animalets de roba per a bebès

Aquests varen ser els primers animalets que va tenir el meu gran i hi va jugar moltíssim! Són ben fàcils de fer. Només cal trobar una roba amb estampacions d’animals i retallar-ne el contorn de cadascun, posar-lo a l’inrevés al damunt d’una altra roba i cosir-ne els contorns junts deixant un petit espai per fer-hi passar el farciment. Després ho vaig sobrefilar tot, ho vaig girar i omplir. Per acabar, només cal cosir a mà el foradet i ja està.

Aquests animalets poden servir per a fer un mòbil per a l’habitació o per enganxar en un paisatge de roba amb velcros (la meva idea inicial) però com que em va fer il.lusió regalar-los al meu gran tan bon punt vaig tenir-los acabats i li varen agradar tant, que ja no en vaig fer res més.

Aquí deixo una imatge del petit, que també s’ho passa molt bé jugant amb ells: els apilonem, els posem en fileres, diguem el seu nom, imitem el so del seu crit, els posem i traiem del pot de llauna perquè se’n vagin a dormir i es llevin al matí, i fins i tot, alguna vegada, quan el gran ve a jugar amb nosaltres els prepara el menjar amb plat, got, forquilla i la fruita o verdura preferida de cada animal. Els elefants mengen pomes, els tigres tomàquets, els rinoceronts enciam… i així es fan forts i grans!    😉

Previous Older Entries Next Newer Entries