Faves, pèsols i maduixes

Ja sé que ara no és el temps de collir-ne, però és que m’han anat passant altres idees pel davant i, no vull tardar més en explicar les activitats que vàrem fer amb aquests fruits perquè es pot fer amb altres aliments i perquè no m’agradaria que arribés una nova primavera i encara no ho hagués explicat.

El dia en qüestió, l’avi no havia fet la collita de maduixes per deixar que la fes el nostre gran. Li va deixar posar-se enmig de les mates i li va donar un cistellet perquè recollís les maduixes “vermelles i grosses” que trobés. S’ho va passar pipa! i en va recollir un munt, tot i que, també és cert que, en va aixafar unes quantes i en va arrencar alguna de ben verda amb fulles i tot. Amb aquesta excusa, va poder practicar amb els colors, els tamanys i la duresa dels fruits, a part que per arrencar les maduixes, calia fer una força considerable.

Quan vaig demanar unes quantes faves i uns quants pèsols per jugar, al nostre gran, ja no li va semblar tan fàcil agafar-les perquè calia molta més força per arrencar-les de la mata. Amb la maneta ben tancada al voltant de la beina, estirava ben fort, i alguna vegada fins i tot va caure per terra de l’impuls que hi posava. En va agafar quatre o cinc i les altres, ens les va deixar per a nosaltres…

Una vegada al pati de casa els avis, vàrem muntar tota una paradeta: amb el cistellet de faves i pèsols al mig, vàrem donar uns quants recipients i unes quantes culleres i pales als dos nens perquè juguéssin amb elles. I així va ser. Varen tocar, remenar, classificar, repartir en els potets, aixafar-les per tal que hi càpiguen, fer-ne muntanyetes… i també varen descobrir que a dins d’aquelles beines hi havia boletes petites: unes de grans i planes i altres de ben rodones. “Un regal!” segons el meu gran, entusiasmat amb el descobriment. En va obrir unes quantes i va guardar els regals en un potet a part.

A casa, al cap d’un parell de dies, ja que les haviem de netejar per menjar-nos-les, els les vàrem tornar a oferir. Quin escampall!  Es varen estar força estona jugant amb elles. El petit va al.lucinar amb el tacte esponjós i humit de la part interior de les beines de les faves i el gran, trinxant sense miraments les beines per classificar-ne el seu contingut. Esparrecar-les requereix força de mans i moviments oposats amb elles, i treure’n els granets, precisió i força amb els seus ditets. I per separar les faves dels pèsols en potets separats, fa que treballin la observació. Un exercici complet!

A l’hora de menjar-les, l’activitat no va tenir tant d’èxit: alguna faveta sí que la va provar, però els pèsols ni se’ls va mirar. Això sí, de maduixes, no ens en va donar ni una!

Catifa de flors de sobretaula

Fa un parell de caps de setmana es varen cel.lebrar les Enramades a Arbúcies. Jo no hi vaig anar però vaig veure un munt de fotografies de catifes precioses a la xarxa i vaig voler fer-ne un homenatge en miniatura.
Com que vivim a ciutat, i no tenia gaire temps de fer voltes per les vies verdes del voltant, vaig anar a la floristeria de la cantonada i em vaig endur uns clavells rosats, uns de vermells, unes margarides blanques, unes de grogues i la florista, quan va saber que era per treballar amb els nens, va tenir el detall de regalar-me uns gladiols liles. Un ramet ben acolorit per poder engrescar els meus petits. I així va ser.
El patufet va quedar enamorat d’una margarida groga i d’un clavell vermell. Els colors ben vius i l’olor de les flors fresques escampades damunt la taula de la terrassa, el feien bellugar com mai ho havia fet, intentant arribar-hi amb les manetes. Les explorava rialler, tocant, olorant, veient i llepant aquella simfonia floral. La curiositat el podia, i si n’hi trèiem alguna de les mans per poder treballar amb ella, plorava desil.lusionat. Qualsevol volia les joguines de sempre, tenint tot allò al seu abast! Totalment comprensible, sabent que la única flor que havia tocat fins aleshores havia estat la rosa de Sant Jordi, i tots sabem que no en fan gaire d’olor!
El gran, amb la nostra ajuda, va entendre que el primer pas era tallar els troncs i posar les flors en diverses safates segons els colors. Després, als clavells posats cap per avall, els varem tallar la meitat del calze i ell en va treure la “faldilleta” per deixar d’anar els pètals. Les margarides, les plomava manualment, fulla a fulla, i les anava posant al lloc que els corresponia segons els colors. Dels gladiols, en vàrem tallar totes les flors amb tisores i també vàrem fer una safata amb les fulletes verdes que plomàvem dels troncs… Un munt d’accions diverses que el nostre gran anava posant en pràctica, mentre el petit intentava robar-li la matèria primera per posar-se-la a la boca…

Una vegada totes les safates varen estar plenes amb els pètals, i els troncs tots recollits, vaig anar a buscar l’aironfix per clavar-lo amb la part engomada cap amunt per anar enganxant els pètals. Hi vaig dibuixar diverses figures geomètriques i vaig retallar la silueta del paper protector per què només fos adhesiva la figura que haviem triat per omplir.
Així, el nostre fill va anar omplint una a una les formes dibuixades amb els pètals dels colors que va triar. Va elegir les margarides grogues per omplir el cercle, els clavells roses pel triangle, els pètals blancs per omplir el quadrat, les fulles verdes pel rectangle i els gladiols liles pel rombe. El fons va ser de color vermell, i com que se’ns varen acabar els pètals d’aquest color, vàrem afegir unes franges laterals amb uns quants de color rosa i groc que ens havien sobrat.
Va quedar ben satisfet del resultat final. Tot i que els perfils de les figures no varen quedar ben delimitats, l’aspecte de la catifa de sobretaula era bonic i l’estona que vàrem passar tots junts ben agradable, plàcida i perfumada. La llàstima, és no poder-ho conservar gaire temps perquè les flors es van marcint, però el nostre gran va quedar ben content quan va veure que vàrem penjar la seva obra a l’habitació i que el felicitàvem perquè ens havia agradat tant el fruit del seu treball.

Next Newer Entries