Pintem a cop de pistola

pintem a cop de pistola 01Pintar a pistola és tota una experiència. La primera vegada que ho vàrem posar en pràctica va ser a la festa que vàrem fer amb els amics de la classe dels dos nens per cel.lebrar els seus sants. Vàrem decidir cel.lebrar els “sants” dels nens perquè els seus aniversaris cauen durant les vacances i no va gaire bé i com que els seus sants són a la primavera, el temps acompanya i ens va millor.

pintem a cop de pistola 06Així doncs, amb una vintena de nens de dos i quatre anys ens vàrem plantar a una plaça i vàrem preparar jocs diversos. L’estrella,  però, a ser aquest de pintar a pistola.

Vaig trobar unes pistoletes d’aigua a bon preu i en vaig comprar suficients per a tots els nens. Vaig fer barreges de colorants en ampolles grans i les vaig portar ja preparades. També vaig afegir al kit unes xeringues i uns potets per poder omplir fàcilment les pistoles. I per últim, vaig portar un rotlle de paper per posar a terra a trossos ben grans.

pintem a cop de pistola 05Amb l’ajuda d’altres mares de la festa, vàrem omplir les pistoletes amb l’aigua tintada de diversos colors perquè els més petits fossin capaços de pintar. I la idea va quallar de seguida!

Armats amb les pistoles, fins i tot alguns a dues mans, feien morir de riure d’aficionats que estaven a pintar. Els colors anaven fent camins sobre el paper i es barrejaven aleatòriament. Ens va caldre reomplir un parell de vegades les pistoles perquè s’ho estaven passant molt i molt bé.

pintem a cop de pistola 03Al cap d’uns dies, els vaig proposar tornar a fer-ho a casa i aquesta vegada els vaig fer partícips de tot el procés preparatori. Abocar el colorant de les ampolles en els pots, carregar les xeringues d’aigua tenyida, omplir les pistoles i posar-hi el tap requereix una gran concentració. Val a dir que ho varen fer molt bé i ben entusiasmats.

La segona part de l’experiència ja no he d’explicar-la perquè ja us la podeu imaginar: una bona estona de rialles i el paper -i ells- ben tintats de colorants fent aigües. Sort que se’n van de la roba amb una simple rentada.

pintem a cop de pistola 04Com veieu, una activitat ben senzilla i agradable de fer quan fa una miqueta de calor i això sí, preferiblement a l’exterior. Si voleu veure una experiència similar amb vaporitzadors i amb cartró en posició vertical, podeu visitar l’entrada enllaçada a baix, anomenada “El primer graffiti”.

Juny 2014: 4 anys i mig / 2 anys i 10 mesos

pintem a cop de pistola 07Entrades relacionades:

#Propostaexprés 19: Poseu animalets a la piscina

propostaexprés 19 manetesicosetes poseu animalets a la piscinaPoseu animalets a la piscina o a la banyera. Un espai petit on és difícil moure’s gaire, s’omple de vida si hi poses un zoològic a dins: lleons que mantenen converses pare-fill, girafes que aprenen a nedar, dinosaures que conviuen amb mones i óssos polars… El més important és que deixen via lliure a la imaginació i transformen i reinventen escenes de pel.lícules -adaptant-les al medi aquàtic-, s’expressen, utilitzen el llenguatge, pacten i es comuniquen lúdicament.

Si voleu veure més #propostesexprés us convidem a visitar el nostre tauler de Pinterest amb aquest nom, o a fer un passeig per la categoria de la barra lateral dreta.

Lego a l’aigua

lego a l'aigua 01Els estius ens els passem a cavall entre casa nostra i casa els avis: tenim la sort de tenir, com dic jo, avis “mar i muntanya”, de manera que gaudim dels beneficis del mar i la pesca quan en visitem uns, i d’un entorn més rural amb hort i animalets de granja quan veiem els altres. Perquè dic això? Doncs perquè aprofitem molt poc la piscineta de la terrassa i quest estiu en què els dies de sol han estat tant escassos l’hem aprofitada francament poc. Però sempre que ens hi posem intento oferir-los alguna proposta al seu interior. Aquesta que explico és de l’estiu passat, quan el petit estava a l’hospital i el pare i jo fèiem torns per estar amb els dos nens. El gran encara la recorda i no para de demanar-me-la: li va encantar abocar el LEGO a l’aigua!

lego a l'aigua 02Vaig seleccionar les peces sense dibuixos perquè no sabia si podrien destenyir-se i vaig posar la resta de peces del LEGO (Duplo) a la piscineta. El meu gran es va tornar boig: li encanta el Lego i va estar fent figuretes una estona, especialment peixos, ja que era el que la piscina li va inspirar. Després va començar a fer una illa amb una palmera, però en posar-la a l’aigua li va sorgir un problema: els construccions en vertical que estava acostumat a que sobre el terra s’aguantessin bolcaven i quedaven cap per avall.

Descobrir-ho el va frustrar i li vaig dir que segurament era perquè la part de sobre pesava més que la de sota. Li vaig preguntar que si tenia alguna idea per solucionar-ho i ell, lluny de demanar-me ajuda, va anar pensant, girant i posant diverses vegades l’illa a l’aigua per observar com girava i aleshores va decidir posar-hi més peces a sota fins que la palmera quedés a la part superior de l’illa. A poc a poc va anar estabilitzant la seva construcció afegint peces a les quatre cantonades de la plataforma.

lego a l'aigua 03lego a l'aigua 04Quan va aconseguir equilibrar l’estructura es va posar contentíssim d’haver trobat la solució tot sol. I jo n’estava també molt orgullosa. Aleshores va voler fer un vaixell i va repetir l’operació de trobar el contrapès ideal per a mantenir-lo surant i una vegada ho va aconseguir, va voler fer un portaavions com el que va a parar en Dusty quan es queda sense betzina al mig de l’oceà. També va aconseguir mantenir-lo surant en el sentit correcte després d’anar emprovant els contrapesos idonis per a cada estructura.

lego a l'aigua 06La sessió de joc va ser llarga, plaent, motivadora i tota una novetat, i va ser possible només canviant de medi un joc com el Lego: només pel sol fet de tenir-lo a l’aigua, les peces i les estructures es comporten diferent de com estem acostumats, oferint-nos la oportunitat d’aprendre i jugar sota una nova perspectiva.

lego a l'aigua 05Aquell dia el meu gran va aprendre moltíssim i jo vaig tenir la sort de compartir amb ell aquest progrés i l’alegria del seu descobriment. Per a mí, hagués estat molt més senzill, pràctic i ràpid dir-li la solució però molt menys interessant i motivador per ell. Penso que cal tenir paciència i esperar a que els nens trobin sols les seves respostes. Penso que els adults els hem de proposar les experiències i asseure’ns a observar sense interferir, sense caure en la temptació d’ensenyar-los. És tota una prova d’autocontrol i de respecte al ritme del nen. Per a mí, és l’única manera de fer que el dia de demà siguin autònoms de veritat: si per pressa o per practicitat se’ls soluciona tot, estàs entorpint el seu aprenentatge i desenvolupament i és molt possible que es converteixin en adults depenents i sense idees, dels que esperen que els vingui tot fet i arreglat.

lego a l'aigua 07Entrades relacionades:

  • Remullem la panera dels tresors de Manetesicosetes, on es veu com canvia el joc de la clàssica Panera dels Tresors, només posant-la a l’aigua;
  • Sura o s’enfonsa? de Manetesicosetes, on es veu com la piscineta o banyera també pot ser una oportunitat per experimentar i aprendre fins i tot de petits.

 

Safata sensorial de menta i llimona

safata sensorial de menta i llimona 01Una safata sensorial sempre és una proposta que et permet experimentar i gaudir del que els sentits t’ofereixen en plena llibertat, sense objectius predeterminats, només pel plaer d’explorar i deixar-te portar per les sensacions. Amb aquest desig vaig preparar a principis d’estiu una safata que barregés sensacions olfactives, visuals, de textura i de temperatura per deixar gaudir-ne una estona als nens.

safata sensorial de menta i llimona 04La part de menta, la vaig voler fer amb boles humectants per a testos, un material que sempre que els he ofert els ha agradat per la seva viscositat, elasticitat, capacitat de rebotar a terra, imprevisibilitat de moviment i textura. Podeu llegir el primer contacte que en vàrem tenir a les entrades enllaçades a baix amb el títol Experimentació amb perles d’aigua I i II. Per tal que fessin molta olor, les vaig submergir en un pot d’elixir bucal fins que en varen absorbir tota l’aigua i després, com que el tamany no era prou gran i el color un xic deslluït, vaig afegir aigua i colorant verd a la barreja.

safata sensorial de menta i llimona 02La part de llimona la vaig fer amb suc de llimona natural diluït amb aigua i amb unes gotetes de colorant groc per augmentar-ne la intensitat del to. Ho vaig posar en una bossa de glaçons per tal que les temperatures dels dos components també fossin diferents.

Quan va arribar el moment de presentar-los la safata, la vaig organitzar en un únic espai però amb dues zones clarament diferenciades pel contingut: a un costat les boletes de menta acompanyades de fulletes verdes d’aquesta planta, i a l’altra, els glaçons de llimonada amb uns quants talls de llimona en talls verticals i seccions circulars, així com una pela en espiral i la pela de mitja llimona sencera. La veritat és que la proposta feia goig de veure. I d’olorar.

safata sensorial de menta i llimona 03safata sensorial de menta i llimona 05safata sensorial de menta i llimona 06Els nens em preguntàven: Què és això? I jo els contestava: No ho sé i els anava fent preguntes del tipus: que fa olor? que és fred? que és dur? que està moll? Ells, ben concentrats i alegres anaven remenant i explicant el que els sorprenia. Al cap d’una estona de satisfer la seva curiositat, varen començar a agafar els ingredients i a repartir-los en els potets amb l’ajuda de les culleres, tasca prou difícil per la viscositat dels ingredients de la safata. Jugaven en harmonia: posem-hi això, posem-hi allò… ara una fulleta, un tros d’escorça…

safata sensorial de menta i llimona 09safata sensorial de menta i llimona 08Varen anar remenant i fent i desfent les composicions dels vasets metàl.lics fins que es varen cansar i el gel que es va anar desfent dominava la base de la safata i estava ja tot ben barrejat. El resultat d’aquesta proposta: una estona d’explorar materials i crear composicions amb ells en la que tots els sentits hi estan implicats: havien rascat, tocat, notat la fredor, la duresa, la textura, l’olor, la rugositat dels glaçons, la fragilitat de les fulles de menta, la polpa de la llimona, la pela… ho havien combinat tot i n’havien fet composicions als gots -gairebé semblen mojitos!- en una activitat tranquil.la i interessant, fàcil i refrescant per a l’estiu.safata sensorial de menta i llimona 01bEntrades relacionades:

Salvem els dinosaures de la glaciació!

salvem els dinosaures 01Els mateixos dinosaures que vàrem fer servir dins la nostra Sorpresa de dinosaures i que vàrem posar a la piscineta, els vàrem fer servir més tard per a desenterrar-los del gel. L’estiu passat, els nens ja eren un xic més grans i ja tenien més força a les mans, de manera que vàrem voler fer l’activitat de desenterrar ninots que havíem fet fa dos estius  a Muntanya de gelatina amb sorpresa però aquesta vegada, canviant la gelatina blava per un bloc de gel.

salvem els dinosaures 02Preparar el joc és senzill però cal fer-ho amb antelació, ja que cal anar gelant l’aigua a capes per tal que no quedin tots els dinosaures o al fons o surant, segons sigui la seva densitat. Per espaiar-los, cal posar tres dits d’aigua i uns quants objectes repartits i gelar-ho, al damunt, tres o quatre dits més amb més objectes, i anar fent-ho així fins a tenir tot el recipient ple i els objectes a desenterrar repartits per tot el seu volum.

Els vaig presentar la proposta dins una safata gegant acompanyada d’aigua tintada amb colorants i amb força concentració de sal per fondre més ràpidament el gel. Els vaig proporcionar culleretes de metall per rascar, fer forat amb el mànec i per abocar líquid on i quan els convingui i uns comptagotes. No em vaig atrevir a donar-los cap punxó… També vaig preparar però vaig desar a més distància, per incorporar al joc al moment que em semblés més adient, una tasseta amb sal i uns pots de colorant líquid.

salvem els dinosaures 04salvem els dinosaures 05En quan els vaig servir la proposta sobre la taula de la terrassa, els va encantar. Els colors vius dels petits dinosaures difuminats per les capes de gel que els envoltaven donaven un aire de misteri a l’activitat i els esperonaven a gratar per a alliberar els dinosaures de la seva glaciació particular. Els havien de salvar com fos!

A poc a poc, l’aigua tèbia salada, abocada damunt el gel, els foradets que grataven amb insistència amb les culleres, els grapats de sal directes sobre el gel, anaven alliberant una poteta, un trosset de cua, la punta d’una banya dels animalons i això els animava a continuar. Estaven concentrats, ilusionats i treballant en equip.

salvem els dinosaures 07salvem els dinosaures 06Al cap d’una estona, quan els forats ja eren més grans i el gel es veia clarament deteriorat en algunes zones  creava galeries, els vaig oferir unes gotetes de colorant pur per veure els caminets que havien anat obrint en el gel. Va ser fantàstic! Varen gratar més, varen afegir-hi aigua, sal, miraven de trobar nous forats on posar la cullera i alliberar més animalons…

salvem els dinosaures 10salvem els dinosaures 03Més tard, el gran bloc de gel es va esquarterar i convertir en icebergs que suraven en els líquids del fons de la safata i els meus petits exploradors es varen sentir victoriosos: ja no quedava tant per aconseguir alliberar els dinosaures! Els glaçons en moviment en la safata els dificultava l’operació i havien de subjectar els glaçons amb les mans per tal que no se’ls escapessin.

Més colorants, més sal, més aigua amb sal i aviat varen tenir la feina acabada! Tots dos s’ajudaven i varen descobrir el treball en equip, ja que varen descobrir que si un aguantava i l’altre furgava, els anava  millor. La unió fa la força!

salvem els dinosaures 09salvem els dinosaures 08En definitiva, que vàrem passar una molt bona estona amb una activitat refrescant i entretinguda que els va permetre observar l’estat del gel i de l’aigua, la força necessària per a gratar, la coordinació òculo-manual i el treball en equip. Increïbles també els diàlegs que els dinosaures tenien entre ells una vegada alliberats i mentre estaven a punt d’aconseguir-ho… I l’alegria desbordant d’haver pogut salvar-los a tots. Una proposta d’èxit garantit! De fet, aquest estiu ja m’estan demanant de tornar-la a fer…

Agost 2013: 3 anys i mig / quasi 2 anys

Entrades amb propostes similars:

  • Muntanya de gelatina amb sorpresa de Manetesicosetes, on trobareu una alternativa a desenterrar animals del gel per als més petits;
  • Sorpresa de dinosaures de Manetesicosetes, on veurem com glaçons sorpresa suren per la piscina;
  • Gel, sal i color de Encenent la imaginació, on es descriu la seva experiència intentant construir una escultura de gel;
  • Experimentant amb gel de Descobrint i experimentant creixem, on també es descriu la seva experiència amb el gel, la sal i els colors.

 

Pintura glaçada i oli calent al retroprojector

pintura congelada i oli calent al retroprojector 01Fa uns dies que m’he adonat que fa moltíssim temps que no explico res del que fem amb el retroprojector, i és una llàstima perquè tan aviat l’utilitzem com a taula de llum per observar contrastos de llum i ombres; com a reproductor de transparències per a construir històries o observar imatges; o com la combinació de les dues coses projectant les imatges del que hi posem a una pissarra per poder crear-hi a sobre. És un recurs versàtil, i de la mateixa manera que passa amb la llum negra, les sessions comencen d’una manera i acaben d’una altra de ben diferent, després d’innovar amb els materials proposats i que sorgeixin sobre la marxa noves maneres d’utilitzar-los.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 02La sessió que explico avui consisteix a utilitzar glaçons de pintura de dits -explico com els hem fet a l’entrada enllaçada a sota- i posar-los en remull en safates d’oli tebi perquè es vagin fonent més ràpidament. Com que l’aigua no es disol amb l’oli, les gotetes de pintura que es van fonent creen un preciós joc de gotes acolorides dins la safata que, a més, en estar sobre el retroprojector, multipliquen la seva bellesa amb la llum que li ve de sota i es projecten en ombres de pàl·lids matissos de colors a la paret.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 03pintura congelada i oli calent al retroprojector 04Per completar l’experiència, vaig proporcionar als nens una safata amb diveros materials translúcids i opacs per poder observar com es barregen amb els colors i es projecten de manera diferent segons si els atravessa o no la llum: palets de fusta, trossos de pinya, glans, vidres tintats, pedretes daurades i formes geomètriques de goma eva.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 06pintura congelada i oli calent al retroprojector 12En quan els nens varen descobrir la proposta preparada al passadís s’hi varen entregar totalment. Cadascú abocat a la seva safata d’oli tebi i remenant els glaçons de colors amb els palets per observar com les gotetes de pintura es desprenien sense barrejar-se les unes amb les altres i com n’eren de precioses il.luminades des de sota i projectades a la paret. Observaven hipnòticament l’espectacle i en gaudien amb calma i tranquil.litat.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 07pintura congelada i oli calent al retroprojector 11Al cap d’una estona, els vaig anar ensenyant els altres elements i els varen anar incorporant a la barreja: la goma eva surava i es movia per l’oli, mentre que les pedres creaven illetes precioses vorejades de gotetes de colors.

pintura congelada i oli calent al retroprojector 08pintura congelada i oli calent al retroprojector 10Els viatges cap a la pissarra es succeïen ordenadament i miraven les projeccions que en sortien segons les combinacions d’elements que posaven a la safata. Accidentalment, varen descobrir que les formes geomètriques de la goma eva, molles d’oli, s’enganxaven amb facilitat a la pissarra del passadís. Fins aleshores només ho havien descobert a la banyera i a la piscineta de l’estiu, i poder fer composicions de figures geomètriques de colors damunt el joc de llums i ombres de les safates del retroprojector els va encantar. Hi varen estar força estona, modificant la figura i les ombres de la safata i s’ho varen passar molt bé.

Una sessió molt completa, i de les que a mi m’agraden: comencen amb una proposta que van desenvolupant i canviant segons la seva inspiració.

Octubre 2013: 3 anys i 10 mesos el gran i 2 anys i 2 mesos el petit

Enllaços relacionats:

  •  Pintem amb glaçons entrada de Manetesicosetes on s’explica com vàrem fer glaçons de pintura congelada;

pintura congelada i oli calent al retroprojector 01b[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Pintura congelada sobre aceite tibio en el retroproyector: Esta propuesta consiste en poner sobre una capa de aceite caliente unos cubitos de pintura congelada para que se fundan más rápido. Como el aceite y el agua no son solubles, la pintura de colores forma multitud de gotitas de colores preciosas de ver en el retroproyector. Además, he acompañado los cubitos con figuritas de goma eva y algunos elementos naturales y de cristal para crear mayores efectos en la pizarra de la proyección. Hemos acabado la experiencia componiendo un cuadro de goma eva en la pizarra sobre las bonitas sombras proyectadas.

Papallones a la pluja

papallones a la pluja 01Sembla ser que venen pluges. Ja feia temps que tenia ganes de publicar aquesta entrada i no l’encertàvem amb la climatologia. Es tracta d’una activitat molt bonica de fer que aprofita la pluja per a crear. La primavera passada ja vàrem posar en pràctica la proposta d’Encenent la imaginació de posar un dibuix sota la pluja per veure com quedava i aquesta tardor hem dibuixat sobre paper de cuina i ho hem mullat amb els dits per veure com els colors es barregen. Activitats que els han encantat als nens, ja que, a part del fet creatiu, els satisfà la curiositat de saber com quedaran els seus dibuixos originals amb la intervenció de l’aigua. Sota la pluja, per atzar, i mullant amb el dit, sota la seva voluntat.

papallones a la pluja 02papallones a la pluja 04Doncs aquesta primavera, hem volgut construir papallones amb ales de paper. Per a fer-les hem agafat filtres de cafetera de goteig, ja que són molt absorbents i resistents i els hem obert pels plecs, deixant la part de la base agafada. Una vegada obertes, les dues cares del filtre tenen la forma de les ales d’una papallona que hem pintat com ens han agradat amb retoladors per a nens.

papallones a la pluja 03papallones a la pluja 05Per fer el cos, hem agafat goma eva i els nens han retallat la plantilla de dos cossos de papallona units pel cap. Al no tallar el davant i el darrera de manera individual, al muntar la papallona queda un plec a la part superior que és on hem enganxat un trosset d’escurapipes de colors per simular les antenes. Mentre la cola s’asseca, ho hem subjectat tot amb pinces d’estendre roba.

papallones a la pluja 07papallones a la pluja 06I en quan va començar a ploure, vàrem posar les papallones a un estenedor a la finestra de casa i vàrem observar què passava. A poc a poc, les gotetes de pluja anaven amarant els filtres de cafè desdibuixant els traços de retolador i confonent els colors els uns amb els altres. Un espectacle preciós i molt poètic.

papallones a la pluja 11papallones a la pluja 10Una mica massa lent per al gust dels nens, ja que les gotes de pluja eren molt fines. Els va encantar anar i venir de la finestra durant l’estona de pluja per veure com anaven quedant les ales de les papallones  i els va quedar claríssim que “els colors es barregen”, fent les ales molt boniques i tornassolades.

papallones a la pluja 01cUna vegada seques, hem penjat les papallones a la paret del menjador, alegrant la sala amb una bonica decoració primaverenca. Us agrada?

Enllaços relacionats:

papallones a la pluja 01b[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR]

Mariposas bajo la lluvia: Usando filtros de cafetera pintados con rotuladores infantiles, hemos construido las alas de unas mariposas. El cuerpo lo hemos hecho con goma eva y las antenas con una chenilla doblada. Lo hemos sujetado todo con cola. Una vez seco, lo hemos puesto en el tendedero para que la lluvia desdibuje los trazos de rotulador y los colores se confundan. Un espectáculo precioso.

 

Collage congelat

collage congelat 01Coneixeu la dita “Febrer, febreret, set capes i un barret”? Doncs aquest any és mentida… No fa fred, si més no, per on vivim nosaltres, i si més no, no aquella fred que recordo d’altres anys… Em feia il.lusió ensenyar als nens que es poden congelar coses si es treuen a la finestra durant la nit, però com que el temps no acompanya, hem hagut d’experimentar amb aigua gelada per mètodes artificials: posant-la al congelador. No és tant emocionant, però funciona igual.

L’experiència consta de dues parts: a la primera, fem un collage combinant diversos elements molls en una safata; i la segona, uns dies més tard, descobrim què ha passat amb ells, una vegada congelats.

collage congelat 02

collage congelat 03

He triat alguns dels elements naturals de la nostra safata, i ho he combinat amb escurapipes de colors perquè, ben cargolats, ajuden a crear un entramat interessant i, una vegada molls i congelats, retenen petites zones de glaç que satisfan els ditets tafaners.

Executant la primera part, els nens s’ho varen passar molt bé, perquè els va agradar mullar i cargolar els diversos elements amb els escurapipes i intentar encabir-los a la safata. Feien força amb els ditets i gaudien del contacte amb l’aigua id’anar combinant els diferents elements. De fet,  la aquesta primera part no és un collage pròpiament dit perquè no té cola, sino que més aviat és fer una compodició d’elements molls…

collage congelat 06

Procurant que no es moguin els quadres fets pels nens, els vàrem posar al calaixet del congelador i vàrem esperar uns dies per veure què havia passat amb ells.
En quant els vaig dir que mirariem què havia passat amb el collage congelat, varen estar espectants i atents a les meves anades i vingudes preparant les taules i la tovallola que hi vaig posar al damunt. Una vegada exposades les safates als seus ulls les varen analitzar detingudament. L’aspecte general no era massa diferent de com el recordaven i els va semblar decebedor a la vista, però en quan el varen tocar, es varen adonar que allò era diferent.

“Età calén”, va dir el petit. “No, estimat, no està calent, està fred”, vaig contestar. “Ettà moooolt calén”, repetia, mentre encongia les mans dins les mànigues del jersei… Després de desfer el malentes i d’una estona de  fer petits tocs amb els ditets i arronsar-los en notar la fredor, el gel va atemperar-se un xic i els va agradar més descobrir les textures del que hi havíem posat i els canvis que havien sofert.

collage congelat 07

Varen tardar poc en extreure els elements decoratius de la safata per examinar-los més a gust i els va sorprendre descobrir que estaven units entre ells per la seva base gràcies a una làmina de gel. Descobrir les diferències entre la part gelada de les flors i la que havia quedat a la part superior els va encurosir, així com, intentar anar traient les fulles de pi de l’espècie d’argamassa que era el collage. Dels escurapipes varen descobrir que hi havia parts eixutes , altres de completament congelades i d’altres només lleugerament gebrades…

collage congelat 05

Però com que la làmina de gel era tan fina, amb poca estona la tovallola va quedar empapada d’aigua i els elements del collage sense gel, i aleshores vàrem posar punt i final a la sessió de descoberta. Els vaig preguntar si els venia de gust que ho tornéssim a provar amb més aigua i com que em varen dir que sí, ja tornem a tenir dos collage més preparats al congelador per quan vulguem tornar-los a investigar… Això rai, preparar les composicions congelades  és ben senzill i agradable de fer! Provarem d’anar-ne variant el contingut.

collage congelat 01b

 

[EXTRACTO PARA TRADUCTOR/ SUMMARY FOR TRANSLATOR] Collage congelado: La experiencia se desarrolla en dos partes: 1.- tomar diferentes elementos naturales, mezclados con chenillas, mojarlos y enredarlos para formar un collage en unas bandejas. Si fuera necesario se puede añadir agua y poner a congelar. 2.- Explorar y descubrir qué ha pasado con los elementos congelados. Muy interesante para los más pequeños.

Xilòfon fosforescent

xilòfon fosforescent 02Aquesta és la nostra entrada 200, i hem volgut cel.lebrar-ho fent música amb aquest xilòfon fosforescent!

La primera vegada que vaig proposar als nens de pintar els pots de vidre amb retoladors fosforescents l’activitat no va tenir gaire èxit perquè els vaig engegar la llum negra i pintar en la foscor i haver de subjectar el pot de vidre sense tacar-se les mans se’ls va fer difícil.  També va resultar que els retoladors no pintaven si no apretaves amb força el tub perquè sortís la pintura i tot plegat va resultar molt complicat per a ells. Es varen agobiar i ho varen deixar córrer de seguida: amb prou feines n’havien pintat tres.

xilòfon fosforescent 06xilòfon fosforescent 07La segona vegada que els ho vaig proposar, ho vàrem fer a la llum natural i els vaig posar els pots de vidre capgirats i recolzats en un embut perquè no els haguéssin d’aguantar. També els vaig proporcionar bastonets de les orelles per anar sucant als retoladors oberts i sense tap, i si hagués calgut, els hauria obert de dalt a baix amb les tisores. Amb aquestes millores l’activitat va anar molt més bé i, el gran tot sol, i el petit amb ajuda, aviat vàrem tenir els altres cinc pots pintats.

xilòfon fosforescent 05Després, els vàrem deixar assecar un parell de dies i els vàrem posar al sol a carregar-se d’energia per brillar a la foscor, ja que la pintura és fosforescent i per a brillar no li cal cap llum negra. Malgrat això, la vaig endollar perquè vaig pensar que així duraria més i seria més intensa la seva brillantor, i no em vaig equivocar gens.

Vaig arrenglerar els vuit pots pintats damunt les tauletes amb el fluorescent de llum negra al darrera i els vaig anar omplint amb aigua, de manera que cadascun d’ells en tingués un parell de dits més que l’anterior. Vaig apagar els llums de la cuina i vaig endollar la llum negra. Vaig agafar unes culleretes i vaig començar a picar el xilòfon per cridar l’atenció dels nens perquè descobríssin la proposta.

xilòfon fosforescent 03No varen tardar ni uns segons a plantar-se a la cuina i a demanar-me per provar de fer-ho ells. Descobrir els apassiona i a mi m’encanta despertar-los la curiositat. Fins i tot el pare s’hi va apuntar una estona!

Aquesta vegada no els hem afinat bé, sino que hem omplert els pots amb aigua només a ull, però a mesura que ho anem provant, intentarem filar un xic més prim per provar de tocar alguna cançoneta senzilla.

xilòfon fosforescent 01

[Actualització del 4 abril 2014]

I ara sí, i per fi, el nostre primer vídeo a youtube. Busque-nos-hi amb el nom Manetesicosetes o Elisabetsalie, que a poc a poc hi anirem penjant material. Espero que us agradi:

Erupcions d’escuma de colors

erupcions d'escuma de colors 01cJa fa un mes i mig, a principi de curs, vaig presentar als meus prínceps una activitat que els va sorprendre. Era un diumenge al vespre, just abans de les banyeres i del sopar i vaig preparar una safata de joc sensorial que de seguida els va atreure, ja des de la mateixa preparació, ja que conté els seus elements preferits: colors variats, líquids i pots.

erupcions d'escuma de colors 02La proposta tracta de realitzar petites erupcions que vessen dels gots en que hi ha els colors preparats i que van creant un llit d’escuma tornassolada que es barreja a la safata inferior i que és una invitació al joc i a l’experimentació sensorial. La fascinació que produeix veure com el líquid de colors es va tornant una escuma que creix lentament però imparable és màgica i ens va deixar a tots meravellats.

Aquests són els passos que vaig fer per aconseguir les nostres erupcions d’escuma: vaig agafar una safata gegant per contenir tot l’experiment i així no embrutar massa res i hi vaig posar cinc gots al mig. A cadascun dels gots hi vaig posar els següents ingredients:erupcions d'escuma de colors 01

  • unes gotetes de colorant alimentari per fer cinc colors ben bonics;
  • 50 ml de sabó de mans transparent;
  • 150 ml d’aigua;
  • 2 cullerades soperes de bicarbonat

El darrer ingredient, cal posar-lo a l’últim moment, ja que en entrar en contacte amb el bicarbonat de la dissolució, l’erupció comença i val la pena assistir a l’espectacle des del començament. Es tracta de:

  • 2 cullerades soperes d’àcid cítric en pols (que s’aconsegueix fàcilment a les farmàcies), tot i que també es pot fer amb suc de llimona malgrat les erupcions siguin de menor intensitat.

La recepta original per aconseguir aquestes erupcions està en mesura americana i la vaig trobar a Blogmemom en aquesta entrada d’AQUÍ, tot i que per simplificar-ho un xic, l’he adaptada perquè ens vagi millor a nosaltres.

erupcions d'escuma de colors 03Tan bon punt vaig tenir els nens plastificats amb els pitets i a distància prudencial, vaig tirar les dues cullerades soperes d’àcid cítric a cada got i vàrem presenciar l’espectacle que ens oferia. L’àcid cítric en barrejar-se amb l’aigua i el bicarbonat, crea una reacció efervescent, com vàrem poder veure el dia que vàrem pintar amb xeringues de vinagre sobre un llit de bicarbonat, però la reacció queda alentida per la presència del sabó de mans, que en començar l’efervescència, fa escuma sense parar, fent que aquesta sigui de colors i acabi sobresortint dels gots per barrejar-se a la safata inferior.

erupcions d'escuma de colors 06Així, els meus petits, al cap d’una estona d’observar els colors de l’arc de sant Martí amb què s’anava tornant l’escuma barrejada dels cinc gots, varen decidir posar-hi les mans i tocar-ho per satisfer la seva curiositat.

Primer amb prudència, utilitzant canyetes per barrejar, després amb alegria, utilitzant els mateixos gots i per últim, amb més passió, varen començar a remenar l’escuma amb les mans i a omplir i buidar i fer mesuretes i muntanyes d’escumes diverses. Com més remenaven, més escuma sortia i més plena estava la safata.

erupcions d'escuma de colors 04Varen experimentar a plaer amb tot el que veien, tocaven i oloraven, fins que els colors es varen anar dissolent els uns amb els altres, composant una escuma grisosa, de textura agradable però amb un sol color. Sembla mentida que atents estaven a tots els canvis que es produïen a la safata i com de bé s’ho varen passar posant les mans en aquella muntanya d’escuma!

L’experiència és senzilla i el resultat i el gaudi dels petits val qualsevol molèstia organitzativa, que no és tant. L’únic que s’ha de vigilar és que no tinguin cap rascada a les mans, ja que la barreja pica com si fos aigua de mar, i és clar, que tampoc se’n posin als ulls. Cadascú sap si els seus fills ho poden fer…

erupcions d'escuma de colors 01b

Previous Older Entries Next Newer Entries