El parc de les olors: explorem la sinestèsia

el parc de les olors explorem la sinestèsia 01La sinestèsia és i ha estat desde sempre la meva figura literària preferida, ja que transmet sensacions que s’obtenen unint sentits diferents, és a dir que pots trobar una olor blava o un gust aspre, un tacte ataronjat o un paisatge amarg… Obre un munt de possibilitats creatives! La literatura, la pintura… sempre s’han servit d’ella com a joc que produeix belles sensacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 02Doncs bé, l’estiu passat, aprofitant que vàrem anar a passar uns dies a la Conca de Barberà, vaig voler proposar una experiència relacionada amb la sinestèsia als nens i els vaig portar a Mas Caret, per visitar el seu Parc de les Olors. Es tracta d’una casa rural que compta amb una fantàstica zona dedicada al conreu de plantes aromàtiques. Passejar per allà és una delícia, de veritat, aclucar els ulls i deixar-te endur per les diferents aromes és tot un regal per als sentits.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 03Després de presentar-nos a la propietària i explicar-li els propòsits que teníem, aquesta, amablement ens va acompanyar al Parc i ens va donar les instruccions pertinents per a ensenyar-nos a olorar les plantes sense perjudicar-les: amb els palmells de les mans extesos, cal posar la part mitja-baixa de planta entre les mans i els braços, i sense apretar gaire, arrossegar les mans cap enlaire, de manera que els palmells iels canells quedin impregnats de l’aroma. Abraçant la planta amb delicadesa. I després, gaudir-ne millor aclucant els ulls. Ens va acompanyar una estona, fent-nos una visita guiada per algunes de les plantes que ella considerava més evocadores i després ens va deixar sols, atorgant-nos plena confiança.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 05Aleshores, va ser quan vaig proposar l’experiència que duia pensada als meus petits: els vaig explicar que volia fer un joc amb les plantes. Els vaig ensenyar uns antifaços de tovallola que havia fet a casa (em va semblar que el teixit de tovallola seria menys molest a l’agost) i els vaig demanar que se’ls posessin. El pare i jo els acompanyaríem agafant-los de la mà per tal de guiar-los sense perill i els portaríem davant d’algunes plantes per tal que, sense veure-les i deixar-se endur pel seu aspecte ni pel seu nom, ens diguessin què els suggeria la seva olor.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 04Olor de desert, de dinosaure, de mantega, de viatge a la Índia… de llocs on mai han estat ni olorat però que connectaven l’olor que sentien amb el seu imaginari… Al cap de poc el petit es va agobiar i es va treure l’antifaç, però amb el gran vàrem continuar viatjant per la sinestèsia i les seves múltiples i sorprenents relacions.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 07En acabar, tots vàrem fer un dibuix al nostre diari d’experiències, gaudint de la pau perfumada del parc. Un viatge memorable pel món de les olors i la creació i experimentació multisensorial.

el parc de les olors explorem la sinestèsia 08Enllaços relacionats:

Nius i menjadores per a ocells

nius i menjadores ocells 01bFa uns mesos ens varen regalar un llibre de manualitats farcit de bones idees per a passar-nos-ho bé: Manualitats esbojarrades de Cristina Picazo, publicat per Cruïlla. Fullejant-lo amb els nens, hi vàrem trobar molt bones idees per a fer aquest estiu, i molt ben explicades, però en particular els meus es varen entusiasmar amb les casetes per a ocells, ja que a l’escola han estat treballant tot el curs aquest tema i els va semblar molt bona idea construir-ne unes quantes per al seu pati.

nius i menjadores ocells 01No sóc gaire amiga de les propostes tancades, perquè prefereixo oferir els materials i que els nens siguin els que decideixin el que volen fer, però aquest llibre conté una bona varietat de propostes divertides i imaginatives i que serveixen molt bé com a punt de partida, que en èpoques de molta feina, com que els materials i les passes estan tant ben explicades, t’estalvien un munt d’hores en la preparació de les activitats… L’amortitzarem segur!

nius i menjadores ocells 13nius i menjadores ocells 02Doncs bé, revisant els materials de partida, vaig decidir canviar-los pels que tenim per casa. Per a mi, les idees estan per adaptar-les a les nostres necessitats, de manera que vaig decidir fer menjadores rodones sense teulada i un parell de nius més treballats però amb el tipus d’envasos que tenim, totalment quadrats. I com que els nens hi volien una teulada tant sí com no, igual que al llibre, me les vaig empescar per acabar posant-n’hi una. Us explico com ho vaig fer:

  1. Netejar bé i deixar assecar els envasos que utilitzarem. En el nostre cas, ampolletes d’aigua per a les menjadores i tetrabricks quadrats per als nius-caseta.
  2. Recobrir de cinta de pintor, d’aquella que es pot tallar amb la mà.
  3. Pintar amb una capa de pintura acrílica i deixar assecar.
  4. Fer un foradet central per a que els ocellets puguin passa rel cap per a agafar menjar.
  5. Fer un foradet sota del forat gros que atravessi l’envàs per tal de poder-hi posar un tronc que faci de suport per als ocells que vinguin a menjar.
  6. Decorar amb retoladors permanents i gomets.
  7. Decorar el tronquet amb retoladors permanents i situar al seu lloc.
  8. Opcionalment s’hi pot posar una capa de cola blanca per tal de fixar-ho tot.
  9. Lligar un cordillet de color al coll de l’ampolla per tal de penjar-ho a l’arbre o al lloc que es vulgui.
  10. Omplir amb menjar d’ocells.

Per a construir la teulada de les casetes, vaig agafar un altre tetrabrick i el vaig obrir. Amb una pistola de cola calenta vaig construir un triangle i el vaig fixar al cos de la caseta. A continuació, vaig tallar tres plantilles de teulada per tal que els nens puguessin retallar-los amb goma eva del color que vulguessin. I quan ja varen haver acabat la feina, ho vaig fixar tot amb cola termofusible.

Al final, com que ja sabem que a aquestes alçades els ocells ja tenen caseta i només els cal menjar, hem substituït la palla que havia d’anar a l’interior dels nius per a fer-los confortables per menjar i així estaran més ben provistos.

Els nens, quan varen portar les seves menjadores a les seves respectives classes d’educació infantil (p3 i p5), estaven orgullosíssims de col.laborar amb el projecte sobre els ocells aportant una manualitat feta per ells mateixos. I encara més ho varen estar quan les classes es varen dirigir al pati i varen penjar les menjadores als arbres. El meu petit em va dir contentíssim: “i després, tots vàrem aplaudir”. I aquest cap de setmana el meu gran m’ha dit: “la meva menjadora ja no té menjar, sembla que als ocells els ha agradat. N’hi posarem més?”

Primavera 2015:  5 anys i 4 mesos/ 3 anys i 8 mesos

Enllaços relacionats:

 

 

Flors tenyides i observades

flors tenyides i observades 01Ara que és primavera ve de gust fer activitats així, per veure què hi ha una mica més enllà dels nostres ulls… L’any passat, amb aquest experiment, vaig ajudar a descobrir als meus petits dues veritats amagades sota la primera mirada més superficial de les coses: 1) que les plantes xuclen l’aigua per a poder viure de la mateixa manera que nosaltres bebem aigua i que aquesta circula per les seves “venes” i 2) que les flors tenen parts sorprenents i que vistes sota llums i lupes especials tenen formes que a simple vista mai ens haguéssim imaginat. Una activitat que potencia l’observació i ajuda al coneixement del món que envolta els petits. Completa i interessant i, gràcies a la mà de morter, les pinces, espàtules i recipients transparents, una gran excusa per manipular eines poc habituals i millorar la psicomotricitat. Passo a explicar què vàrem fer.

En primer lloc vaig voler tenyir aquests lliris d’aigua que veieu a la fotografia. Eren ben blancs, sortien tots d’un tronc comú i tenien tres grans flors i uns quants capolls encara tancats. Vaig seccionar un pam del tronc pel seu llarg en quatre parts, deixant-lo unit per la part superior on hi ha els brots i les flors obertes, i en vaig posar un extrem a cada got que ja estaven preparats amb colorants en pols i aigua. Per tal que els gots no bolquessin, els vaig subjectar entre ells amb unes quantes voltes de cel.lo. La idea era que cada tros de tronc fes pujar el color cap a les flors blanques per descobrir com es distribuien per entre els pètals. I vàrem esperar ben poc.

flors tenyides i observades 05La intensitat dels colorants va aconseguir que en un parell d’hores les flors quedessin tenyides. Els colors groc i vermell pujaven per les tiges i havien tenyit algunes parts de les flors de la següent manera: una de groga, una de vermella i una de mig taronja…

L’endemà al matí vàrem descobrir que les nostres flors estaven ben tenyides. Tenyides i rostides. Suposo que la gran quantitat de colorant en pols que vaig posar en els gots va matar les flors ja que els seus pètals havien perdut tota la seva consistència i havien quedat estovades i fins i tot algunes havien caigut sobre la taula. En dosis tan altes, el colorant deu ser massa salat per les plantes…

flors tenyides i observades 06flors tenyides i observades 07Quan vàrem observar com estaven les flors, vàrem descobrir el color avançant entre els teixits dels pètals, dels troncs i com es repartia pels estams, pistils i per les diverses parts de les fulles. Va ser molt interessant, però ens va frustrar veure que el color verd i el blau, amb prou feines havien pujat. L’única cosa que havia quedat tenyida d’aquests colors eren alguns trossets dels capolls i les tiges que hi portaven, però a les flors grans, no hi havia ni rastre d’aquests pigments… Quina llàstima!

Una vegada a la tarda, quan els nens varen tornar de l’escola, els vaig muntar un laboratori d’observació a les seves tauletes baixes amb les eines de què disposem: la taula de llum per il.luminar per sota i veure els detalls, un microscopi (de joguina), una lupa amb llum incorporat, unes lupes normals i tot un instrumental: pots transparents, pinces, una mà de morter, espàtules, tisores, forquilles… i, en safates transparents, els vaig oferir les despulles de les flors tenyides separades per parts: les tiges, els pètals, els estams, els pistils…

Varen gaudir mirant i remirant, aixafant i fent sortir el suc, raspant, tallant i esqueixant les mostres i es varen fixar en moltes coses de les flors. Varen gaudir molt emprovant les diverses parts de les flors a tots els instruments dels que disposem i veient com en les lupes no es veu en tan grans com amb el microscopi, i que sobre la taula de llum es veuen molt bé, i que amb lupes i sobre la taula de llum l’espectacle és inigualable. Hi varen estar molta estona trastejant al seu aire i gaudint dels descobriments que feien. Satisfeien la seva curiositat. De tant en tant em feien alguna pregunta sobre el nom o per a què servia tal part o tal altra i jo, en la mesura que podia anava contestant amb senzillesa. L’objectiu no era donar una classe, sino que gaudíssim observant i remenant. Quan siguin més grans i ho estudiïn a l’escola, ja ho repetirem i ho mirarem d’aprofundir, que de moment, el que toca és gaudir de l’experiència, satisfer la seva curiositat i ajudar-los a conèixer una mica més del món que els envolta.

Més entrades amb flors:

Transparències per alegrar fins i tot les finestres d’un hospital

decoració finestres transparències 01La meva mare va caure fa dues setmanes i està hospitalitzada amb el braç trencat per diversos llocs. La impossibilitat de moure’s de la neutra i freda habitació d’hospital va fer que pensés com alegrar-li un xic la vista sense fer un gran enrenou. Com que aquest és l’any de la llum i amb els nens hem estat provant activitats que he explicat o explicaré en diversos tallers, i de les que us en faré cinc cèntims quan pugui, vaig voler aprofitar les transparències del paper de cel.lofana per a animar a la meva mare. Els vaig proposar als nens de fer unes flors primaverals de molts colors per posar a l’àvia contenta i de seguida s’hi varen avenir. El procediment és ben senzill:

  1. Dibuixar dues flors iguals sobre una cartolina del color que es vulgui, deixant ben bé un centímetre de gruix entre els pètals i amb el centre.
  2. Retallar el contorn exterior amb tisores.
  3. Retallar el contorn interior o bé amb tisores, o bé amb un punxó.
  4. Enganxar retalls de paper de cel.lofana en una de les flors, procurant que els angles no sobrepassin els contorns interiors de la cartolina.
  5. Situar l’altra flor retallada tapant la cara amb la cola i centrant bé les dues flors de cartolina.
  6. Retallar l’excedent exterior del paper de cel.lofana.
  7. Clavar a la finestra que es vol animar amb cel.lo de dues bandes.

Val a dir que per fer cada flor de cinc pètals i un centre rodó cadascuna, els nens s’hi varen estar moltíssima estona i els va caldre la meva ajuda. En breu, participaré en un taller en el que farem decoracions translúcides de temàtica primaveral amb aquesta tècnica, i per a la ocasió, he dissenyat sis plantilles més senzilles amb un o dos forats per tal que no siguin tant laborioses de fer: una flor d’un únic color, una marieta, un sol, una papallona, un ocell i una tulipa. Estic segura que tant si les enganxem als vidres com si les muntem com a mòbil, alegraran la vista quan la llum les travessi.

decoració finestres transparències 10L’altra activitat que vaig proposar als meus petits per animar les finestres de l’àvia va ser pintar sobre paper de cel.lofana transparent amb retoladors i fer-hi un dibuix lliure amb tants colors com volguessin, així la llum exterior ressaltaria els traços i les finestres es veurien molt més animades del que són. Per a realitzar aquests dibuixos vaig posar un full blanc sobre la taula i a sobre el retall de cel.lofana transparent, subjectat amb uns gomets per tal que no es moguessin els fulls mentre estiguessin treballant. El resultat, aquest que veieu, tot i que sobre les finestres els dibuixos es veuen molt més lluminosos. I per si us us ve de gust fer un trencadís de colors amb papers de cel.lofana, us deixo un enllaç al nostre Arc de Sant Martí en trencadís. De veritat que no hi ha habitació trista amb els vidres guarnits d’aquesta manera. Fàcil i amb resultats fascinants.

Roses fàcils de filferro

roses ràpides de filferro 03Fàcils, fàcils, de veritat, i rapidíssimes de fer. El dia de sant Jordi de l’any passat ens vàrem asseure a descansar de la bogeria de les Rambles per a fer un refresc els grans i un gelat els petits i, una vegada acabat, com que al pare i a mi ens venia de gust descansar una mica i els nens ja començaven a estar un xic inquiets els vaig treure el material que duia a la bossa i els vaig fer una proposta: a veure si eren capaços de fer una rosa ben bonica amb filferro vermell i filferro verd.

roses ràpides de filferro 02Mai havien vist aquest material i els va encantar la facilitat amb què es podien fer formes diverses. Els vaig suggerir que per a fer una rosa podien cargolar el filferro al voltant d’un objecte arrodonit -ara no recordo quin, però segur que el vaig treure de la meva inmensa i pensant bossa de mà- i després passar-hi tires d’un pam de filferro verd per un costat i cargolar-lo fins a formar el tronc i aconseguir així que els cercles de filferro vermell no s’escapin i formin pètals mòbils de la nostra rosa.

roses ràpides de filferro 01La idea va funcionar i ben aviat cadascun de nosaltres va lluir una rosa de filferro col.laborativa, ja que al final, tots ens vàrem anar ajudant, sobretot en el moment de tallar el filferro, ja que cal girar, cargolar i estirar al mateix temps per a que es parteixi, missió senzilla per un adult però extremadament difícil per a un nen.

Us agrada el nostre disseny de rosa? Ben segur que aquest any el tornarem a lluir. Feliç Sant Jordi a tothom!

Pintems Ous amb comptagotes

pintar ous amb comptagotes 01

L’any passat per aquestes dates ens vàrem dedicar a fer ous de pasqua decorats amb regalims de pintura molt líquida aplicada amb comptagotes.

Els ous són de pòrexpan i per tal que es subjectessin bé mentre els decoràvem, els vàrem posar en glaçoneres rodones. Ens va anar molt bé, ja que els forats recollien les restes de pintura líquida i així vàrem embrutar molt poc. A més, per a poder traslladar la manualitat a conveniència i sense que les glaçoneres de silicona es dobleguessin i tinguéssim algun disgust, a sota hi vàrem posar unes altres safates transparents.

pintar ous amb comptagotes 03La preparació de la pintura és ben senzilla: barrejar pintura de dits i aigua fins que aquesta barreja quedi el suficient fluïda per tal de passar pel forat del comptagotes.

Pintar sobre una superfície circular de pòrexpan feia que la pintura llisqués per la seva superfície, creant llàgrimes de colors que s’anaven barrejant en unir-se les unes a les altres i crean molts matissos diferents i interessants. Pintar amb comptagotes és una tècnica que encanta als meus nens, ja que el líquid quan surt sembla que no es pugui controlar i sempre els sorprèn. Prémer per omplir el dipòsit de pintura i prémer per a buidar-lo, fa que es concentrin moltíssim en l’activitat i que la gaudeixin intensament.

pintar ous amb comptagotes 02La manualitat ens va durar tres o quatre dies, ja que, després d’una sessió d’acoloriment, calia deixar-la assecar sense tocar res de res. Una vegada la pintura era seca, giràvem els ous per a decorar la part inferior. Ens encantava observar les formes capritxoses de les llàgrimes de color!

Després d’unes quantes sessions, les superfícies ja estaven prou acolorides i, just abans no quedés ben seca la darrera capa, vàrem espolvorejar-ho tot amb purpurina, aconseguint un acabat ben brillant.

pintar ous amb comptagotes 04pintar ous amb comptagotes 06La part següent de l’activitat va ser embolicar amb paper de cel.lofana els ous pintats i lligar-ho tot amb un nus de cinta amb els finals rinxolats per nosaltres mateixos amb unes tisores. Mai ho havien fet i els va encurosir la proposta. He de confessar que el petit no se’n va ensortir, però que el gran ho va fer força bé i es va encarregar ell tot solet d’empaquetar els 10 ous que vàrem fer.

pintar ous amb comptagotes 05Abans de regalar-los, vàrem improvisar un joc amb ells. Us l’explicarem en pocs dies per si el voleu posar en pràctica abans de Pasqua.

Abril 2014: 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

Dues Mones-Tren DIY ràpides, fàcils i econòmiques

mona tren DIY 01La Mona de l’any passat la vàrem fer nosaltres amb els nostres nens, en una sessió de pastisseria poc precisa i fàcil de fer, de manera que tots poguéssim gaudir de la seva elaboració. No cal ni cuinar! Vàrem posar els productes que havíem comprat sobre la taula, i ens vàrem endinsar en la construcció de dues Mones-Tren que els varen encantar, ja que el tren Thomas els tenia -i els té- el cor robat.

La idea la vaig treure del Blog Petit Món, de l’entrada enllaçada a sota, i de seguida la vaig voler posar en pràctica. Us explico el nostre procediment per si us animeu a fer-la.

  • En primer lloc vaig omplir una tassa amb sucre i cacau d’esmorzar a parts iguales i ho vaig barrejar amb una altra tassa de mantega a temperatura ambient. La pasta resultant és el que vàrem fer servir com a “cola” per a clavar les diverses parts del nostre tren.
  • mona tren DIY 02Vàrem comprar un plum cake i mig per a cada tren, unes galetes cilíndriques per a les xemeneies -no en recordo el nom-, unes de quadrades per a les finestres -le petit écolier-, galetes rodones  amb forat al mig  -filipinos blancs- per a fer les rodes i bastonets llargs -mikado- per a fer-ne els eixos.
  • Al marge dels ingredients per a l’estructura i la cola per a clavar-los entre ell, vàrem comprar cargolets de colors i plomes per a decorar el tren.

Com podeu veure a la galeria següent d’imatges, el procediment és ben senzill i ens va oferir una estona ben divertida i entretinguda:

  1. Primer cal tallar un dels dos Plum cakes aproximadament per la meitat per tal de fer la part superior de la locomotora i superposar-la al plum cake sencer. L’altra meitat serà un vagó.
  2. Foradar de punta a punta els plum cakes amb un Mikado a un parell de centímetres o tres de la base per tal de fer els eixos de les rodes. Afegir-hi els Filipinos. Per tal que no caiguin, es poden fixar amb la nostra cola de mantega al cacau explicada a dalt.
  3. Encastar les xemeneies a la part del davant, també amb una punta de mantega al cacau.
  4. Afegir les finestres que es vulgui al lateral de la locomotora, subjectant també amb la nostra cola de mantega.
  5. Cobrir les teulades de la locomotora i del vagó amb una capa de mantega i espolvorejar amb cargolets de xocolata de colors.
  6. Decorar amb plomes i ous petits si es creu convenient.

Ens en vàrem llepar els dits! I el que és també molt important, ens va oferir la idea i els ingredients per a posar en pràctica altres creacions més lliures i creatives que no tardarem gaire a explicar-vos i que hem anat posant en pràctica. De mona, aquest any volem fer un castell, però aquesta vegada, ells aniran a la secció de galetes del supermercat i triaran els productes que volen comprar per a fer-la. A veure com queda!

Enllaços relacionats:

  • La mona de Pasqua del blog Petit Món, d’on vaig treure la idea base per a fer els nostres trens.
  • Coca Arc de sant Martí de Manetesicosetes, per si no voleu comprar els plum cakes ja fets i us animeu a fer les bases vosaltres mateixos. Les seccions d’aquesta coca queden de olts colors, de manera que us pot sortir una mona ben virolada i especial!

Gallines, ous i pollets: una proposta de joc ideal per a Pasqua

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 01Aquest joc el vaig proposar l’any passat per Pasqua i els va agradar tant que el meu petit, ara que ja ha sentit a parlar de la “Mona” em demana les gallines i els pollets. Com es pot veure, la proposta no és més que una safata plena de blat de moro i amb un parell de mama-gallines que coven ous de colors i conversen mentre veuen passejar una filera de pollets. Tot de xocolata, és clar!

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 02gallines ous pollets proposta joc Pasqua 03Doncs bé, va tenir un èxit rotund perquè varen donar vida a tot un galliner feliç i ple de pollets aventurers que dialogaven entre ells i s’explicaven les idees que tenien. També remenaven i reorganitzaven els elements de la safata, enterrant-ne alguns, superposant els altres, intentant buscar punts d’equilibri dels ous i dels pollets damunt l’espatlla de la gallina…

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 04gallines ous pollets proposta joc Pasqua 07Varen practicar seriacions diverses i varen foradar la panxa d’una gallina per a utilitzar-la com a recipient i per a escenificar de manera més realista allò de que els ous surten de la mare…

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 09gallines ous pollets proposta joc Pasqua 06Al cap de poc els vaig oferir unes culleres i una glaçonera que vàren posar immediatament a un racó de la safata per a fer de dormitori dels pollets, més o menys a imitació dels que havien vist quan anaven a veure les gallines del veí dels avis. Tan aviat era hora de dormir, com de menjar, i els posaven amb el cap cot o aixecat segons anaven passant els dies imaginaris al nostre galliner.

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 05gallines ous pollets proposta joc Pasqua 08Com és d’imaginar, al cap d’una estona varen començar a “caure” alguns papers d’alumini que embolcallaven els animalets i els meus dos petits es varen transformar en llops famolencs que varen fer estralls entre la població avícola…

gallines ous pollets proposta joc Pasqua 10Abril 2014: 4 anys i 3 mesos / 2 anys i 7 mesos

Un Arc de Sant Martí en trencadís

un Arc de Sant Martí en trencadís 01En entrades anteriors, ja havia comentat que aquesta primavera l’Arc de sant Martí ens ha tingut tan fascinats que n’hem fet de diversos tipus. Aquest que explico avui està fet en forma de trencadís de cel·lofana i està clavat amb cel·lo al vidre de la sala, de manera que, quan la llum del sol el travessa, tinta amb colors preciosos els objectes del voltant.

un Arc de Sant Martí en trencadís 02El vàrem dur a terme durant les vacances de primavera i no és gens difícil de fer. En primer lloc cal preparar paper de cel·lofana dels set colors de l’arc de sant Martí i proporcionar als nens tisores i safates diverses per anar classificant els retallets segons el seu color. Els talls destinats al petit, com que encara no controla gaire el tema de les tisores, tenien uns pre-talls de manera que li fos fàcil estripar-ne trossets amb les mans i poder participar en l’elaboració del nostre arc de sant Martí.

Estaven molt il·lusionats en la seva construcció, però la feina de retallar tants fulls de paper es va acabar fent feixuga i els vaig ajudar a acabar-la. Després, vàrem prendre com a model un arc de sant Martí que hi havia dibuixat a un llibre i vàrem començar pel color vermell. Vaig posar damunt la taula una tira de paper de folrar llibres amb la cara engomada cap a dalt d’uns 10 cm d’ample i un xic més llarga que l’amplada de la finestra on volem posar l’arc de sant Martí  i ho vaig clavar a la taula amb més paper de folrar llibres per tal que no se’ls mogui mentre treballen.

un Arc de Sant Martí en trencadís 03un Arc de Sant Martí en trencadís 04Aleshores, vaig dir als nens que anessin enganxant els retallets de paper de cel·lofana al folre de llibres superposant-los lleument i escampant-los bé. El gran va copiar la idea, però el petit, semblava que posés formatge ratllat a una pizza perquè ens va fer veritables muntanyetes que em varen costar força de desenganxar i repartir.

Una vegada feta la primera tira de color, la vaig subjectar al vidre amb cel·lo ben gruixut i vàrem anar a per la segona tira, la taronja. Després, per la tercera, que és la de color groc i per la quarta, que és la verda i, com que se’ns va fer tard, vàrem deixar les altres tires per uns dies és tard, de manera que les activitats estiguessin més repartides entre els dies de vacances.

un Arc de Sant Martí en trencadís 05un Arc de Sant Martí en trencadís 06Quan hi vàrem tornar, vàrem anar per fer la blava, la violeta i la fúcsia. Els colors no són ben bé del to que toca, però estavem lligats als colors dels que vàrem trobar cel.lofana. Tot i així, crec que el resultat del nostre trencadís és prou bo, ja que als nens els encanta mirar-lo, observar els reflexes que fa i mirar el carrer a través dels diferents filtres de color, activitat que sempre els ha encantat fer!

un Arc de Sant Martí en trencadís 07I com aquell que no vol la cosa, els vaig ensenyar un llibre de Gaudí i ja saben què és un trencadís i ja tenen ganes d’anar a Barcelona a veure el Parc Güell i conèixer què ha fet aquest autor. A veure si aquestes vacances d’estiu podem arribar-nos-hi!

Enllaços relacionats:

 

Carxofes per explorar i crear

carxofes 01Feia molt de temps que a casa no hi entraven carxofes, fins que un dia em va agafar la rampellada. Se’m va acudir que els nens no n’havien vist mai i que explorar-les segurament els aportaria estímuls nous. I així va ser.

carxofes 04carxofes 02Vaig treure unes quantes fulletes lletges i em vaig asseure a les tauletes de joc disposada a preparar el meu dinar ben a prop d’ells per tal d’encurosir-los amb la nova verdura, com tantes vegades acostumo a fer. Vaig desar unes quantes carxofes a una safata gran i vaig començar a desfullar-ne una. Immediatament es varen acostar a fer el tafaner. El gran no va mostrar massa interès, ja que per ell, manipular les fulles no constituïa cap repte, però en canvi el petit, que sempre vol fer el mateix que el gran, s’hi va entestar de ple. Les seves manetes estiraven les fulles amb molta afició i quan sentia el “clec” que delatava que una fulla es desprenia es posava content i s’afanyava a posar-la al pilonet que jo ja estava fent.

carxofes 06carxofes 03Va examinar les carxofes per totes bandes: el tronc, les fulles exteriors més dures, les interiors més tendres, blanques i petites i, veient que jo en rosegava una punteta, ell va voler fer el mateix i com que no li va agradar, la va escopir.

Una vegada tretes les fulles dures, vaig partir totes les carxofes per la meitat i els vaig ensenyar la curiosa forma que tenen i que estan plenes de pèls. Després d’entaforar-hi el dit per comprovar-ho, vaig anar treient els pèls amargs i els vaig apilonar. A tots dos els va agradar apretar i remenar el pilonet de pèls per satisfer la seva curiositat. Aleshores, els vaig posar dins un pot amb aigua i els vaig dir que es fixessin bé en el color que tenia perquè aviat canviaria i es tornaria tot marró. Els va fer gràcia això del canvi de color, com el dia que varen descobrir el color de la col lombarda, entrada enllaçada a sota.

carxofes 09carxofes 07Quan tot va estar recollit, vaig seleccionar una trentena de fulles boniques i en vaig posar unes quantes damunt les tauletes en forma de flors amb un parell de bols de colors per si volien fer alguna composició amb elles. I aquí el gran s’hi va apuntar entusiasmat. Va anar afegint fulles al voltant del bol per formar una flor, i a partir d’aquí va començar a crear motius florals inventats. Unia les flors que havia fet jo amb la seva utilitzant un caminet de fulles de carxofa, feia noves composicions, posava i treia les fulles per veure com quedava millor…

carxofes 08carxofes 10A poc a poc, va anar incorporant elements de la safata de tresors naturals que tenim per crear i va començar a fer composicions allunyades de l’aspecte floral-primaveral del començament. A les imatges podem veure unes casetes bessones amb xemeneia i fum. El gran, en aquesta part s’ho va passar pipa i es va deixar d’anar moltíssim explicant-me el que volia fer. Per mi va ser molt interessant veure com tenia una idea i buscava entre els materials de casa el que li calia per realitzar-la, com “emprovava” diversos elements i al final decidia què quedava millor al seu parer. I a més a més, m’ho explicava tot! Un procés fantàstic que he tingut la sort de presenciar…

carxofes 01bLa proposta va estar sobre les tauletes fins l’endemà a mig matí, quan les fulles ja començaven a estar deteriorades. Al llarg del dia, els nens es varen anar acostant a jugar amb elles diverses vegades, algunes s’hi quedaven, altres, només s’ho miraven i recolocaven alguna fulleta.

carxofes 13Per acabar, vaig preparar un paper i els vaig ensenyar el pot amb els pèls de les carxofes que havien canviat de color i tenyit l’aigua. Els vaig donar una forquilla per si volien pintar amb aquella aigua de carxofes però la proposta no va tenir gaire èxit, ja que, després de descobrir el canvi de color, no els va venir de gust pintar gaire estona, varen omplir un paper entre els dos i prou. També tenia en ment estampar amb els troncs de les carxofes que havia reservat en una bossa de plàstic, però no va poder ser ja que dins la bossa es varen florir. Haurem d’esperar a fer-ho en una altra ocasió. Tinc entès que si es parteix una carxofa a un parell de dits del tronc, amb la secció resultant es poden aconseguir motllos per estampar roses amb molta facilitat… Mirarem de fer-ho aviat.

carxofes 11          Explorar aliments és una manera de descobrir com està format el món que envolta els nens; estimular tots els sentits, ja que es poden gaudir d’olors, colors i textures molt variades; remenar, estirar i practicar habilitats manuals i anar adquirint força als dits, necessària per a iniciar l’escriptura. A casa ho fem sovint i ara que ja són més grandets, també mirem de crear d’alguna manera o altra amb les clofolles i altres restes que ens queden. Penso que és una manera bonica d’experimentar, trobar noves utilitats al que ens envolta, treballar la creativitat, connectar idees aparentment dispars i gaudir dels petits moments del dia a dia.

Abril 2014 – 4 anys i 4 mesos / 2 anys i 8 mesos

carxofes 01cAltres entrades en les que descobrim, manipulem o creem amb aliments o elements naturals:

Previous Older Entries Next Newer Entries