Carpetes d’inspiració per trencar amb els dibuixos recurrents

El bloqueig davant el full en blanc és molt comú entre els creadors de totes les edats, i la incertesa de no saber què dibuixar -o escriure- fora de la zona de confort o dels interessos habituals, fa que moltes vegades se’ns encalli la creativitat i acabem fent el que sempre fem o el que ja sabem fer.

Per trencar aquests bloquejos creatius i arriscar-nos a crear és curiós que ens calgui un punt de partida. Així, grups d’experimentació en creació literària, s’imposaven normes absurdes per a començar: escriure un text sense una lletra, buscar paraules que comencin amb una sola lletra i a partir d’aquí muntar una història breu, treure a l’atzar paraules d’un sac i composar amb elles, etc.

És amb aquest esperit de desbloquejar costums i d’esperonar la creació que, ja fa uns anyets, em vaig treure de la màniga aquestes carpetes d’inspiració per als nens. Es tracta d’uns fulls de paper de colors amb una petita imatge enganxada a cadascun d’ells. La posició en què es clava en el full varia, de manera que el punt de partida pot esdevenir tranquil.lament un motiu poc important del seu dibuix central. La idea és que els condicioni a trencar amb el que és habitual, però que no els talli el fluir de la creació.

Inicialment vaig preparar dues sèries de dibuixos: la Sèrie Primavera amb flors de tipus diferents clavats a llocs diversos dels fulls i la Sèrie Cèl.lula. De la primera, en sortien escenes primaverals amb marietes, papallones i personatges diversos. Però de les dues sèries, em quedo sense cap mena de dubte amb la segona, ja que els dibuixos de les cèl.lules en ser tan poc definits amb traços i colors i no encaixar gens ni mica amb els seus coneixements previs, va fer que els seus dibuixos fossin creatius de veritat. En anar allargant les línies, anaven inspirant-se a representar escenes mai pensades.

Darrerament, el terra de la sala està ple de dibuixos espontanis dels nens que aprofiten fer en moments lliures. Són dibuixos que amb els anys han millorat molt en l’execució, però que no tenen gaire varietat temàtica, és a dir, que sempre acaben dibuixant el mateix: els personatges de la seva sèrie preferida o els dels cromos de moda… I com que els costa sortir d’aquí, ja fa uns dies que he decidit recuperar aquestes carpetes d’inspiracions per tal de jugar amb ells a dibuixar deixant-nos portar cap a on ens suggereixin les imatges proposades i així poder explorar nous móns en els nostres dibuixos, desbloquejant i alliberant la nostra creativitat.

Juliol 2014: 4 anys i mig / quasi 3 anys

Mones creatives DIY: El castell i el coet

Per Pasqua ens agrada fer-nos la nostra mona i ja fa uns anyets que aprofitem la seva elaboració per deixar-nos portar per la creativitat.

L’any passat els nens varen voler fer una mona coet i una mona castell, i com que no vàrem aconseguir que es posessin d’acord, cadascú va haver de fer la seva… Els pares no volíem de cap manera tenir dos pastissos sencers a casa, així que, per reduir la quantitat de dolç, vàrem anar a buscar unes bases de pòrexpan i les vàrem folrar de paper d’alumini. Cada nen va triar la forma que va voler en funció del que volia construir.

Per a recobrir la superfície de paper d’alumini i fer que semblés un pastís de veritat, vàrem preparar una barreja al 50% de mantega i 50% de cacau ensucrat. A més, vàrem utilitzar aquesta pasta com a cola per a subjectar els diversos tipus de galetes i llepolies a les estructures.

I cada nen va començar el procés de creació de la seva mona. Una vegada vist l’assortit de formes de què disposaven, varen agafar les bases que volien i les varen posar segons el seu gust. Per tal que no es movessin mentre treballaven, els pares les vàrem unir entre elles clavant-hi uns escuradents i tallant la part que en sobresortia.

A continuació, varen començar a recobrir les bases més altes amb la pasta de cacau i a repartir-se els elements constructius. A mesura que anaven prenent decisions, la creativitat fluïa i anaven sorgint noves idees.

El gran va començar creant la torre del castell amb els merlets estil torre Galatea de Dalí, que va coronar amb una bandera. Va construir una porta d’entrada amb pont llevadís i passarel·la d’accés. Va afegir un pou d’aigua fresca i blava, un canó i un cofre del tresor amb monedes a dins. Tot per iniciativa pròpia.

El petit, que no coneix tant les estructures de les bases de llançament de coets com el seu germà els castells, es va dedicar a posar tot al voltant del seu coet seriacions decoratives amb els diversos elements de què disposava: gran-petit, quadrat-rodó, etc. I va acabar la seva obra amb un munt de fanals perquè il·luminessin el coet.

Per acabar, el detall final el varen proporcionar les plomes decoratives, tant imprescindibles a les mones de Pasqua…

Una vegada acabades les postres, les galetes i decoracions es desen en un recipient hermètic que pot anar sortint de tant en tant i molt a poc a poc, sense haver d’empatxar-nos a acabar un pastís en pocs dies.

Març 2016: 6 anys i 3 mesos / 4 anys i 7 mesos

Altres enllaços relacionats amb la Pasqua:

 

 

 

Panellets monstruosos

panellets-monstruosos-01 Ja fa anys que a Catalunya la Castanyada conviu amb el Halloween. Personalment, em fa una mica de ràbia que es posin de moda celebracions d’altres cultures i es vagin perdent les nostres, però si comencem a pensar-hi una mica, podem relacionar la nostra Nit de difunts, les visites al cementiri per Tots Sants i el munt d’històries de por que s’acostumen a situar en aquesta nit màgica i plena d’esperits, amb la Nit de la Por de Halloween. Potser els costums o la manera de rememorar la mort és diferent, però per a mi, està clar que tenen relació.

Davant l’allau de propostes tètriques que hi ha en aquestes dates, els meus petits també demanen de fer-ne alguna a casa, de manera que l’any passat, vaig idear fer aquests Panellets Monstruosos que avui explico.

Per altra banda, cada any hem fet panellets diferents, en aquest intent nostre de fer treballar la imaginació, de manera que ja hem fet Panellets de colors, Panellets farcits de gominoles, Panellets de cor líquid i Panellets Monstruosos, tots partint de la mateixa recepta i amb els detalls explicats als enllaços que hi ha a sota.

Començo per explicar la recepta que fem servir.

Ingredients per a la massa: 600 gr. farina d’ametlla crua, 400 gr. de sucre glass, una patata o un moniato gran bullits amb pela i calents, colorants alimentaris líquids i un ou (opcional). Triar patata o moniato depèn del gust de cadascú: amb patata, els panellets queden més consistents i secs, mentre que amb el moniato adquireixen més suavitat, dolçor i queden un xic més melosos.

panellets-monstruosos-04Elements de decoració: estreps, caramels de sidral, cintes de colors amb sidral, llèpols, nissos, nous, pinyons, caramels petits de colors, ametlles laminades, cucs de colors, i tot el que trobeu interessant per guarnir boques, nassos, orelles, braços, banyes, ulls i cabells dels vostres monstres. Deixeu-vos portar…

  1. Es posa a bullir el moniato o la patata amb pela inclosa. Després de bullir uns 10-15 minuts, es treu de l’aigua i es deixa refredar un xic. Només el suficient per a poder-lo pelar.
  2. Es posen en un bol el sucre i la farina i s’hi afegeix la polpa del moniato o la patata encara calents per tal que, en barrejar-ho tot, l’escalfor de la patata o el moniato faci suar la farina d’ametlles i tot lligui amb facilitat per fer el massapà que fa de base pels panellets. Una vegada barrejat, es fan les particions que calgui per barrejar la massa amb els diversos colorants alimentaris. Nosaltres, per als monstres, hem triat només de fer-ne de verds i de blaus.
  3. Es deixa reposar la massa a la nevera, ben embolicada amb plàstic o dins un recipient hermètic unes hores.

En aquest punt, una vegada la massa ha reposat, el més habitual seria fer els panellets i coure’ls al forn durant uns 15 minuts a 180 graus C, amb el forn ja preescalfat d’abans. Però en aquesta recepta de Panellets Monstruosos no podem fer servir aquest procediment, ja que, en el moment que posem els caramels i llepolies diverses al forn, en ser fetes bàsicament de sucre, es fondrien i acabaríem tenint uns magnífics i empastifats panellets-nyap.

El que cal és fer les boles de massa que configuren els monstres i posar-los a coure al forn sense cap decoració. Nosaltres els vàrem posar a sobre de petits quadrats individuals de paper d’alumini per tal que fos fàcil treballar amb cadascun d’ells de manera independent sense que els nens s’haguessin d’acostar per res a les safates calentes del forn.

Mentre els panellets eren al forn, vaig aprofitar per fer pràctiques de dibuix i escriptura amb els nens per tal que dissenyessin alguns dels monstres que volien fer i que fessin cartellets per als diversos elements decoratius per tenir clar què volien que fossin cadascun d’ells. Una estona de “deures” molt emocionant!

I una vegada cuits, va començar la sessió decorativa! Amb unes palletes, fèiem a la crosteta dels panellets els forats que volíem per a entaforar-hi els diversos ornaments. D’aquesta manera, no se’ns trencaven, ja que els contorns de les palletes són molt més fins que els caramels i els forats sortien més nets, sense esqueixar els panellets.

Tota la família hi va participar i en poca estona, vàrem tenir una col.lecció de monstres fantàstica. No n’hi havia de repetits: les diverses peces que teníem, a vegades feien d’ulls, de boca, de banyes, de braços o d’orelles…  La creativitat fluïa… a més, com se’ns va acudir posar-los un nom a cadascun, les rialles pels nostres acudits varen acompanyar l’activitat del començament al final. No podíem demanar res més, perquè a part de divertir-nos, ens varen sortir boníssims!

Octubre 2015: 5 anys i 10 mesos / 4 anys i 2 mesos

Entrades relacionades amb panellets creatius o amb activitats per aquests dies de Castanyada i Halloween:

panellets-monstruosos-23

 

 

 

 

 

Spin Art casolà

L’Spin Art és una tècnica pictòrica divertidíssima que ens encanta fer a casa i que ofereix un munt de possibilitats. Una manera molt ràpida, fàcil i neta de posar-la en pràctica és fent servir una centrifugadora d’enciam. Com que hi poses la tapa, no esquitxes gens i amb prou feines s’ha de netejar.

De moment, i mentre preparo altres entrades explicant les diverses maneres d’explorar l’Spin Art que hem practicat a casa, deixo un petit vídeo que mostra el nostre procediment preferit:

 

 

Guixos Multicolors Reciclats -100% DIY

 

guixos multicolors reciclats DIY 01

Una de les activitats que ens agrada més fer quan anem als parcs o a les places és pintar amb guixos de colors a terra i és clar, a poc a poc, ens han anat quedant retallons petits amb els que es fa molt difícil escriure. Conviuen dins el pot amb altres guixos més grans i acaben fent nosa per a trobar el que vols. La manera com se’ns ha acudit reciclar-los fent guixos multicolors és un experiment dels que ens agrada fer a casa i la manera de gaudir-ne el resultat és artísticament interessant. O sigui, que per a nosaltres, tot són avantatges.

Per a construir guixos multicolors com els nostres cal trinxar a trossets petits les restes de guixos que hem aplegat. No cal fer trossos ni massa grans ni massa petits. Els grans pinten massa estona del mateix color i els més petits, com que hi queda menys espai entre ells, admeten poc guix, de manera que s’esmicolen a trossos per la falta de guix que els uneixi entre ells. A mesura que n’hem fet, hem anat provant i perfeccionant el mètode, i la mà de morter és el millor.

Una vegada trinxats, cal posar-los a recipients amb una forma fàcil d’agafar a les mans per a dibuixar i pintar a terra. Nosaltres hem escollit un tub interior de rotlle de paper de cuina, hi hem fet unes pestanyes i les hem clavat a una tapa de plàstic amb cinta de pintor.

Després d’omplir els tubs amb els retallets de guix, mirant que els colors quedin barrejats, hem preparat un guix un xic més aigualit del que marca les instruccions del paquet i ho hem abocat a dins. És una bona idea anar-ho fent a capes per tal que el guix líquid arribi a unir tants trossets de guixos de colors com sigui possible, però és una mica més laboriós ja que caldrà preparar diverses vegades la barreja de guix, ja que qualla amb rapidesa.

 

Una altra manera de fer-ho més àgil és buscar uns motlles en els que els materials es puguin posar de manera horitzontal, però nosaltres no n’hem trobat d’aquest tipus, de manera que fem servir els tubs de cartró. Que el procés d’elaboració sigui més entretingut, no ho trobem cap problema.

Com que el preparat de guix és més líquid de l’habitual, cal deixar assecar-ho uns dies per tal que l’aigua s’evapori del tot a través del cartró. Una vegada sec, només cal tallar els tubs al llarg i arrancar el paper per a gaudir dels guixos pintant per on vulguis.

guixos multicolors reciclats DIY 14

És tot un plaer començar a pintar unes rajoles d’un color i que aquest vagi canviant diverses vegades en colors diversos i aleatoris. Quasi màgia. I ens encanta!

Agost 2015: 5 anys i mig / quasi 4 anys

 

Un volcà en erupció

un volcà en erupció 01Tal com vaig explicar a l’entrada anterior, aquest volcà va sorgir de la demanda espontània dels nens en veure al fons del paisatge decoratiu del mini-món “La selva a casa” un volcà en erupció. Em varen preguntar si en podríem fer un i jo els vaig dir que sí, però que per a fer-ho calia que treballéssim un xic.

un volcà en erupció 07Coneixedora de la reacció efervescent que provoca barrejar el vinagre amb el bicarbonat, per haver-la treballat ja abans amb les safates de bicarbonat i el vinagre tintat de colors; i de la reacció de l’àcid cítric amb el vinagre, per haver fet reaccions amb escuma de colors i sabó -entrades enllaçades a sota-, vaig buscar els materials que calen per a construir el nostre volcà casolà, ja que vaig pensar que la demanda era molt fàcil d’acomplir.

Com es pot veure, a la imatge dels materials previs, vaig agafar una ampolla d’aigua de litre i mig i la vaig tallar perquè concidís amb l’alçada d’una ampolleta d’aigua que vaig inserir a la part interior. Vaig tallar el coll a l’ampolla grossa, de manera que el recipient interior fos el que sobresortís més. Amb una pistola de cola termofusible vaig  unir les peces. Al final també vaig unir l’estructura a una tapa de pot amb amplada suficient per a agrupar tot el conjunt.

Una vegada construïda l’estructura de base, els nens varen començar a participar del projecte. Els vaig preguntar com volien que fos la muntanya del volcà, si tindria herbes, arbres, trossos de terra erma, etc i els vaig demanar que decoressin la superfície de la muntanya amb la plastilina de colors que els semblés millor. Ens va quedar un volcà cobert ben acolorit!

un volcà en erupció 04Quan el volcà va estar acabat, el vàrem posar dins una safata prou fonda per tal que pugui recollir el líquid resultant de la reacció sense fer un bassal al menjador. Vaig abocar-hi vinagre blanc amb gotes de colorant alimentari vermell i vaig preparar un pot amb bicarbonat sòdic i una cullereta per abocar a l’ampolla.

I va començar l’espectacle! Tota la família hi era al davant, intentant tirar fotos i gravant vídeo per immortalitzar l’erupció del nostre volcà. Les expressions d’admiració dels nens en veure com brollava el líquid vermellós i efervescent que feia de lava contenien la seva emoció pel moment. Em varen demanar de repetir l’experiència diverses vegades fins que la plastilina ben molla es començà a desprendre de l’estructura i a caure a la safata… Va ser molt interessant i emocionant. Semblava màgia i els nens estaven encisats.

un volcà en erupció 03Més tard, reflexionant-hi em va venir a la ment la frase que deia la meva mestra de química de vuitè d’EGB per a les reaccions àcid + base: “sempre ell sobre ella” i vaig pensar que segurament hagués realitzat l’experiment seguint millor les consignes de seguretat adequades si li hagués fet cas i hagués posat el bicarbonat a l’ampolla i hi hagués abocat el vinagre tenyit a sobre. En el cas del bicarbonat i el vinagre, l’experiment no és perillòs, però val la pena respectar l’ordre adequat per a les properes vegades. I així ho hem fet des d’aquell dia.

Enllaço un breu vídeo d’aquesta primera sessió del volcà, perquè us en feu una idea. Avui dia hi posaria mooooooooolt més colorant vermell.

 

Febrer 2015: 5 anys i dos mesos / 3 anys i mig

Enllaços relacionats:

 

La selva a casa

la selva a casa 01Una de les activitats que més sorpren i agrada als nens quan se la troben preparada al tornar a casa, és descobrir un escenari de joc. Aquest petit món que els presento sol ser l’esperó per  a fer volar la seva imaginació i trobar noves aventures a joguines que a vegades tenen arraconades.

Els escenaris que els preparo, solen disposar de material versàtil, preferiblement de la natura, amb el que puguin elaborar diverses aventures. En aquesta ocasió els vaig proporcionar un piló de tronquets de mides similars, pedretes no gaire grans, alguns còdols de riu ben polits, cloves provinents de restes de flors i hi vaig afegir algunes palmeres de plàstic. Aquests materials, combinats amb joguines més habituals, els ofereixen un munt de possibilitats per explorar, combinar i enriquir el seu joc.

L’espai que els vaig preparar constava d’un gran cartró recolzat a unes lleixes al que hi vaig clavar la imatge d’un paisatge inspirador i de dues tauletes baixes per tal que hi arribessin des de tots els angles sense necessitat d’estar sobre una cadira, i moure’s amb llibertat. Les vaig cobrir amb una tovallola verda per tal de simular herba i vaig retallar i clavar amb cel.lo un paper de regal de color blau en forma de llac i de riu per tal de donar més opcions a l’aventura.

Hi vaig repartir els còdols de riu com a muntanyes, les pedretes vorejant el llac i els tronquets i les cloves arran de paret. Vaig posar alguns dinosaures a l’escena i els vaig deixar a mà un calaix amb animals de tots tipus per tal que fessin anar l’aventura cap a on els semblés més interessant.

En quan varen arribar a casa i varen veure la proposta, s’hi varen llançar de ple i hi varen viure un munt d’aventures. A vegades hi havia animals de granja, a vegades salvatges… Varen  construir coves de còdols en equilibri per amagar a les feres, ponts per atravessar el riu… a vegades hi apareixia en Mowgli… l’avió dels pares d’en Mowgli o d’en Tarzan…

Com és lògic i desitjable, el joc va trascendir aviat els límits de les tauletes per ocupar tota la sala. Barrejaven contes, pel.lícules i històries inventades, fins que es varen fixar en un detall de la il.lustració del cartró: un volcà. I em varen demanar si en podríem construir un… i jo els vaig dir que sí. Us ho explico a la propera entrada. Prometo no tardar gaire.

 

Gener 2015: 5 anys / 3 anys i 5 mesos

Altres entrades relacionades amb mini-mons:

 

Les llavors voladores o els helicòpters naturals

llavors voladores 01 Ara és una bona època per trobar aquestes llavors voladores, tot i que nosaltres també n’hem aconseguit a ple juliol i també a la tardor. Desde que vàrem provar -ara fa un parell d’anyets- de decorar-les i tirar-les cap enlaire i cap avall des de diverses alçades que, en les ocasions que n’hem trobat, sempre hem volgut repetir l’experiència.

llavors voladores 02Es tracta d’uns fruits amb una membrana que els permet dispersar-se amb el vent per a extendre l’espècie a llocs on les llavors no hi podrien caure si no fos per l’acció del vent que les impulsa com si fossin hèlices naturals.

Hi ha diverses espècies d’arbre que en tenen de similars però la primera vegada que nosaltres els vàrem aconseguir va ser als arbres que hi ha gairebé arribant a la passera que condueix a l’Aquari de Barcelona, vegeu la fotografia per veure el tipus d’arbre del que es tracta. També n’hi ha pel passeig vora el mar de Tarragona i a altres llocs més petits, generalment, no gaire lluny del mar.

Quan les vaig descobrir, en vaig recollir una vintena i les vaig guardar en una carmanyola per tal de que les membranes que ajuden a volar a les llavors no es trenquessin.

llavors voladores 07Una vegada a casa, els les vaig posar sobre les tauletes de treball junt amb retoladors fluorescents, ja que és molt fàcil pintar amb ells, els seus colors queden molt vistosos i tenen la punta planera, de manera que és difícil que trenquin les llavors. Val a dir que malgrat els avisos i les precaucions preses, algunes es varen fer malbé.

Com que jo també formava part de l’equip decorador dels elements naturals, els vaig proposar delimitar els diferents colors amb retoladors normals i fer-hi trames. Al petit la idea li va semblar complicada i es va desentendre del projecte, però al gran, com que li van agradar les mostres que vaig fer, es va animar. Entre tots dos ho vàrem anar fent tot.

Vàrem fer totes les que quedaven senceres i vàrem dedicar-nos a fer proves de vol a casa i ens ho vàrem passar molt bé, tot i que aprendre a tirar enlaire amb força sense apretar les mans i trencar les llavors no va ser tasca fàcil. Uns dies més tard, al parc, vàrem tirar la resta.

Des d’aleshores, cada vegada que trobem llavors voladores, les reconèixen i alguna fem volar i alguna altra la guardem per pintar. Una experiència, doncs, que es guarda com a fresca i interessant a la seva memòria familiar.

Maig 2014: 4 anys i 5 mesos / 2 anys i 9 mesos.

Més informació sobre les sàmares a AQUEST enllaç de la Wiquipèdia i sobre la dispersió de les llavors voladores, AQUÍ.

Poesia en família i des de ben petits

poesia per a nens 05 manetesicosetes Des de sempre m’ha agradat la poesia, però desde que vaig recuperar de casa els meus pares un llibre de poesia infantil que vaig guanyar amb sis o set anys en un concurs de recitat de poesia escolar, puc gaudir-ne una altra vegada i ara, a més, abraçada als meus petits. Tot un luxe. Em remunta als meus inicis lectors, quan la màgia de la lectura i els ritmes i les rimes encisadores del que llegia m’omplien de pau i felicitat. Recordo que mirava els seus dibuixets i que de tant llegir algunes poesies i cançons, me les sabia de memòria…

poesia per a nens 06 manetesicosetesI això és el que els meus petits perceben des de fa molts anys, ja que des de ben petitets, una sessió de lectura poètica els acarona les orelles de tant en tant. A vegades, no cal que s’entengui tot el que es diu, si no que només cal deixar-se seduir pel ritme, la rima i els sons harmònics dels versos… per això hi ha que llegeix poesia en veu alta en idiomes que no coneix per gaudir de la seva musicalitat sense perdre’s en jocs de significat!

Doncs bé, no fa gaire vaig retrobar-me amb aquest llibre de poesia que ens ha iniciat a mi i als meus fills en aquest gènere literari a una llibreria i en vaig reconèixer el nom de les autores i de l’il.lustradora. La portada ha canviat però el seu interior és el mateix. I continua desprenent màgia. En aquestes primeres imatges hi ha les dues portades, l’antiga i la nova, per si en recordeu una o si voleu trobar la nova.

Des d’aquest bateig poètic amb aquest ara ja clàssic de la poesia infantil, heu pogut gaudir i gaudim d’altres antologies com aquestes:

C_TOTES_3TRAÇADES Poesies i endevinalles d’Eumo Editorial, amb preciosos i moderns dibuixos a doble pàgina que ajuden als nens a entendre els diferents versos de les poesies. D’aquesta antologia, preferim des de sempre, la història del “Cocodril del Nil i el mussol del Pol”.

poesia per a nens 03

Del magnífic poemari il.lustrat  Poemes dibuixats que vàrem descobrir aquest estiu, podem dir que ens han apassionat els seus cal.ligrames, petites joies en que la forma i disposició de les paraules remeten de manera clara al contingut del poema.

poesia per a nens 07I el darrer llibre de poesia que ha arrelat fort a casa ha estat el d’en Salvador Comelles, titolat Abecedari poètic, descobert gràcies a la maleta viatgera del meu petit de P4. Un volum en el que l’autor ha creat un petit poema amb diverses paraules que comencen amb la lletra que ha il.lustrat bellament Àngels Ruiz.

poesia per a nens 01També vull esmentar una antologia poètica de les que hem gaudit escoltant moltes vegades les seves poesies ja que ve acompanyada amb un dvd. Es tracta de El meu món de poesia de Joana Raspall.

Si voleu trobar les referències completes d’aquests llibres, podeu consultar el catàleg de les biblioteques públiques ARGUS, clicant aquest enllaç superior per saber si a la vostra biblioteca hi són o es poden demanar.

Pel que fa a nosaltres, continuarem buscant llibres poètics i gaudint d’aquest gènere perquè ens ofereix una bona dosi de màgia i bellesa musical i emotiva feta de paraules. Feliç Sant Jordi, feliç Dia del Llibre i feliç Poesia!

El Ratolí Blanc, el nostre amic

el ratolí blanc gràcies 01

Temps enrera vàrem descobrir el Ratolí Blanc amb el conte Si us plau i vàrem explicar, en l’entrada enllaçada a sota,  com ens va arribar a agradar a casa. Doncs bé, ja fa uns mesets que hem descobert i gaudit d’un nou conte anomenat Gràcies! amb aquest entranyable personatge.

el ratolí blanc gràcies 02En aquesta ocasió, el Ratolí Blanc va cap a l’escola creuant meravellosos camps deliciosament il.lustrats i, de camí, es va trobant animalets que hi arriben tard: un cargol, una eruga i una tortuga. Desinteressadament, s’ofereix a ajudar-los i se’ls posa a la motxilla per a poder arribar plegats a la classe de la mestra Esquirol.

Una vegada a l’aula, i després de saludar-se educadament, es troben amb altres animalets del bosc que seran els seus companys de classe. La senyora Esquirol els demana que facin un dibuix de les seves vacances i és a partir d’aquí que el Ratolí Blanc troba a faltar material escolar que s’ha oblidat a casa i, un a un, tots els companys als que ha ajudat pel camí, comparteixen amb ell els seus llapis, el seu paper i els seus colors, donant-se les gràcies els uns als altres per l’ajuda rebuda en tots els moments del conte.

Tots estan contents i formen un bon equip, ajudant-se els uns als altres i, quan surten al pati, els nous amics del Ratolí Blanc el conviden a jugar amb ells i la resta de companys de la classe, fent que la por i els nervis dels primers dies d’escola que tenia el Ratolí Blanc desapareixin del tot.

el ratolí blanc gràcies 03Amb aquest senzill i entranyable argument, escrit per Blas Miras, els meus petits han treballat i reforçat valors com l’amistat, la gratitud, el saber compartir i l’ajuda als companys, i s’han quedat encisats amb les dolces il.lustracions de Virgínia García. Una edició molt cuidada d’aquest preciós àlbum il.lustrat publicat per l’Editorial Queralt i que forma part d’una col.lecció de quatre títols que val molt la pena tenir i gaudir amb els petits.

Un detallet final: als meus els encanta mirar les il.lustracions de la primera i la darrera pàgina on hi ha representats els dibuixos que han fet els animalets de l’escola explicant les seves vacances i juguen a endevinar què han fet cadascun dels animalets que hi surten.

Entrades relacionades:

  • Un llibre preciós de Manetesicosetes, entrada en la que explico el primer exemplar de la col.lecció El Ratolí Blanc que hem tingut a casa.
  • Enllaç a la pàgina de la col.lecció de El Ratolí Blanc de l’editorial Queralt.
  • Enllaç a la Categoria Llibres de Manetesicosetes on hi trobareu 21 entrades relacionades amb llibres que han arrelat fort a casa i amb algunes activitats que suggerim per a jugar-hi.
  • També us recordem que a la barra lateral del nostre blog hi ha un enllaç a un Tauler Col.laboratiu a Pinterest amb molts llibres interessants, i que si voleu participar en l’edició d’aquest tauler, només cal que m’ho feu saber i que ens seguim mútuament en aquesta xarxa social.

Previous Older Entries Next Newer Entries