Joc de miralls

juego de espejos hervé tullet 01Desde sempre hem tingut debilitat pels miralls. Ja des de ben petit, el meu gran en tenia un a la Panera dels Tresors i el meu petit en tenia un de ben gran i tou penjat a la sala de jocs, a la seva mida. I tots dos s’hi miraven i tocaven embadalits els nens dels miralls. I també hi parlaven a la seva manera, per això diuen els experts que els miralls potencien la comunicació en els bebès. Això sí, la primera vegada de veure’s al mirall del rebedor, no va ser tant plaent, ja que tots dos varen plorar en veure la mama amb un altre nadó als braços…

Més endavant, el magnífic calidoscopi gegant de la llar d’infants dels nens els va ajudar a descobrir-se des de tots els angles i veure la seva imatge multiplicada moltes vegades i en diferents tamanys: un aprenentatge fantàstic! I com que una cosa porta a l’altra, i les ganes de conèixer van creixent,  vàrem decidir que a casa també volíem un mirall per jugar i ara fa un anyet i mig, vàrem decidir incorporar un mirall tou a les nostres “eines d’experimentació”. Pels que sou nous lectors, podeu llegir com ens ho vàrem passar de bé i tot el que vàrem fer la tarda que els el vàrem ensenyar el mirall als nens, en aquesta entrada anomenada Distorsions.

Per altra banda, l’atzar va fer que els nostres fills, ara fa un anyet, trobessin un mapa dins una ampolla i que aquest els portés a trobar un tresor pirata  😉 composat d’uns llibres, uns ninotets i unes monedes de xocolata. Si voleu llegir com va anar aquesta troballa, podeu fer-ho en aquesta entrada anomenada El tresor dels pirates.

juego de espejos hervé tullet 04

Doncs bé, un dels llibres del tresor trobat és del que vull parlar avui: es tracta de Juego de espejos d’Hervé Tullet, editat per Kókinos.  Hervé Tullet és un ilustrador francès del que tenim diversos llibres i que ens encanta perquè el que proposa són experiències molt interessants. Nosaltres, quan puguem, us anirem explicant les que ens hem fet nostres.

Juego de espejos, és unllibre-joc en dos únics colors: el platejat i el negre. Ja des de les cobertes, és una invitació a la contemplació de l’autoimatge, matissada per il.lusions òptiques en moviment. Aquesta, està troquelada amb un rectangle central que, a mesura que van avançant les pàgines, va reduint les seves dimensions fins arribar al mig del llibre, moment en que es transforma en un cercle que va augmentant de dimensions fins a la tapa posterior.

Combinat amb els atraients forats a través dels quals es veu la part del darrera del llibre, hi ha formes geomètriques rectangulars o circulars de diversos tamanys, freqüència i estampats que juguen a crear il·lusions òptiques curiosíssimes, que es veuen potenciades pels reflexos de les pàgines-mirall.

juego de espejos hervé tullet 05Al meu gran ja li va agradar, però ja preferia llibres amb històries, en canvi, el petit el va explorar fins a la sacietat. Assegut a la meva falda, i ben reclinats al sofà, moltíssims vespres d’aquest hivern passat obríem el llibre i buscàvem jugant els nostres reflexos, ara en una pàgina, ara en una altra, ara junts i ara separats, segons com orientéssim les planes del llibre i les féssim reflectir les unes amb les altres, i amb elles els objectes del fons. Havíem passat moltes estones jugant a TAT amb el llibre, entre rialles de complicitat… Encara ara, de tant en tant l’agafa i me’l porta, per mirar-lo junts.

Per si teniu nens petits, i us ve de gust fullejar el llibre i explorar-lo amb ells, deixo l’enllaç al catàleg de les biblioteques públiques AQUÍ. Estic segura que us sorprendrà.

Pesca de lletres i altres jocs amb imants

pesca de lletres i altres jocs amb imants 01

Després de constatar durant la Festa Major d’aquest estiu, que els nens van bojos per l’estafa legalitzada de la pesca d’ànecs, vaig decidir presentar a casa una pesca de lletres per veure si li servia d’excusa al gran per practicar amb elles, tal i com ens havien demanat les mestres de P3.

Com és habitual, les propostes comencen de la manera que  plantejo, però a poc apoc, ells se les van fent seves i acaben per altres camins, alguns imaginatius, altres previsibles, però sempre, connectats amb el que ells volen en aquell moment. I jo els deixo fer, i m’encanta veure com es replantegen les meves propostes, que en alguns cassos, serveixen de detonants.

pesca de lletres i altres jocs amb imants 04

pesca de lletres i altres jocs amb imants 05

Doncs un dia de finals d’estiu, aprofitant que el gran no va voler fer migdiada i el petit sí, vaig presentar-li una olla plena de les seves lletres amb imants barrejades amb confeti gegant de colors. Ho vaig acompanyar d’una canya de pescar que vaig improvisar amb el suport d’un globus, decorat amb tires de washi tape, al que hi vaig afegir una cinteta acabada amb una rosca de cargol. Ho vaig posar damunt una safata metàl.lica i ho vaig desar tot al terra de la cuina per tenir un bon espai de joc sense més joguines al voltant.

Li va agradar molt la proposta i va estar pescant lletres una bona estona. Com que la cinta era massa llarga, i li calia bastant esforç per pescar lletres, ja que es balancejava massa, vaig optar donar-li  palets amb imants a la punta de la nostra safata dels imants.

pesca de lletres i altres jocs amb imants 06

pesca de lletres i altres jocs amb imants 07

Per tal de participar amb ell, vaig posar la safata entre nosaltres i li vaig proposar de fer una filera de lletres cadascun, començant per costats diferents per arribar a l’altra costat de la safata, com si fos una mena de cursa de lletres enlloc de cotxes i s’hi va enganxar ràpidament.

Després li vaig preguntar si seria capaç de classificar-les per colors per veure de quin color n’hi havia més, i així ho va fer. Vàrem estar diguent el so de les lletres que anava col.locant i quan les va tenir classificades, li vaig anar preguntant que on n’hi havia més, i ell anava comparant la quantitat de lletres dels diferents colors per contestar. També les comptava. Vàrem repassar un munt de coses amb aquesta activitat! També va saber escriure els noms de tota la familia i em va alegrar veure que aquest estiu no havia oblidat massa coses de l’escola…

pesca de lletres i altres jocs amb imants 03Quan el petit es va llevar, es va acabar l’activitat en intimitat i bona comunicació amb el meu gran, que es va entretenir a la porta de la nevera fent dibuixos amb les lletres. M’encanta que decidís utilitzar les lletres de manera creativa. Es tracta de combinar el joc i l’aprenentatge i que s’ho passi bé.

Amb el petit, l’activitat va ser molt ràpida. Li va encantar veure lletres combinades amb confeti gegant i va començar a remenar els pals amb imants per dins l’olla amb tanta força que va tirar part del contingut a fora. I quan va descobrir el tacte del paper es va dedicar a seleccionar-lo, fregar-lo, arrugar-lo i allisar-lo ben concentrat i alegre.

L’activitat va acabar amb la incorporació del joc de construcció d’imants composat de pals i boles a les lletres i el confetti per deixar anar la imaginació. S’hi varen enganxar de seguida i les lletres varen quedar arraconades, malgrat el petit continuava jugant amb el confeti per acabar jugant al seu aire amb les pilotes imantades.

pesca de lletres i altres jocs amb imants 02pesca de lletres i altres jocs amb imants 08Com veieu, una cosa porta a l’altra i la nostra sessió de joc va acabar de manera ben diferent de com havia començat. Això ens passa sovint, però lluny de sentir-me frustrada, em sento afortunada de veure que els petits prenen les seves pròpies decisions i són capaços d’escoltar els seus desitjos i transformar la realitat que els ve donada. Aptitud que estic segura els anirà bé al llarg de la seva vida.

Un dia fantàstic en un parc excepcional

parc francesc macià de malgrat de mar 01El dia del meu aniversari, a principis de juliol, vaig triar anar a passar un dia sencer al Parc Francesc Macià de Malgrat de Mar amb la familia. I no em vaig equivocar gens en l’elecció del lloc, ja que aquest parc és inmens i té un munt de propostes interessants per passar un dia rodó. I és d’entrada lliure!

parc francesc macià de malgrat de mar 03Quan hi vàrem arribar, ja gairebé era l’hora de dinar del petit, de manera que vàrem començar amb un pícnic, cosa que encanta als nens. Taules i bancs repartits asseguren trossets d’ombra per a quasi tothom. Relativament aprop de papereres i serveis. Tot molt ben condicionat. Just al davant, jocs de fusta per als més petits: cavallets, xais i casetes per explorar, i pistes d’esport per als més grans.

Després de dinar, vàrem trobar una construcció de fusta molt interessant amb multitud de rampes que vàren fer les delícies del petit, alhora que algun peladet als genolls per la seva precipitació i falta de pràctica en els plànols inclinats… El gran es va delectar en la investigació detinguda de dos grans plafons metàl.lics pintats amb franges blanques i negres que, en donar-los impuls i fer-los girar, produïen il.lusions òptiques fascinants.

parc francesc macià de malgrat de mar 02

La zona que va venir a continuació va ser per als més petits amb sorrals, gronxadors, carros de cavalls, etc i un gran castell d’aventura per als nens de 4 a 12 anys. El nostre gran va insistir a provar-ho i s’ho va passar genial! Sis o set torres connectades entre elles amb tobogans, escales, xarxes, ponts del diable, passeres amb cadenes… posaven a prova el seu equilibri, perícia, força i concentració. Un munt de passeres sobre molles, plataformes mòbils i fustes de diverses mides li varen fer exercitar els músculs de valent. Estava radiant d’energia i felicitat!  Però l’estrella de la zona varen ser, sense dubte,  els dos magnífics tobogans. D’entrada feien respecte però hi vàrem pujar diverses vegades de dos en dos i ens ho vàrem passar genial! Com nens…

parc francesc macià de malgrat de mar 11Al costat, hi havia una altra zona per explorar amb rodes, politges i cubells per anar investigant els pesos, els contrapesos, els pèndols i les palanques.  Com que hi feia un sol de justícia, no ens hi vàrem entretenir gaire estona, ja que al migdia de juliol, ens calien zones més ombrejades. Mentre recorríem la zona ràpidament amb el gran, el petit i jo ens vàrem dedicar a recollir floretes caigudes dels arbres de les vores i combinar-les amb pedretes que trobava.

parc francesc macià de malgrat de mar 05La part que ve a continuació és la que vàrem considerar més interessant per als nens: la zona d’experimentació acústica. Estem tant acostumats a percebre per la vista que no solem fer cas del que sentim, i trobar un parc en el que se’ns faciliti la investigació en aquest camp, és meravellòs. Hi vàrem estar estona i estona explorant. Hi ha uns comunicadors en els que el petit sentia la veu del pare ben aprop i amplificada malgrat veure’l lluny de nosaltres. Girava el cap per assegurar-se que no s’havia acostat i tornava a escoltar. Seblava que no es creiés el que sentia. Feia molt de riure. També hi ha una mena de pont del que pengen cordes que estiren objectes amagats a la vista i que cal descobrir què són: campanes, sorolls metàl.lics, de pedres… és innegable que, per les respostes que ens donava el gran, jugar-hi activa la imaginació.

parc francesc macià de malgrat de mar 06Un xic més enllà, hi ha uns coixinets a terra, afinats amb notes musicals diferents. És molt divertit saltar d’un a l’altre per composar escales musicals, ascendents o descendents, segons la direcció que prenem.

I per últim, en aquesta zona, també hi ha una estructura a la que t’hi havies de pujar per fer girar uns cilindres amb els peus mentre et subjectes amb les mans a unes cordes. A mesura que es van movent els cilindres, van sonant notes musicals diferents amb les que, si tens bona oïda, pots composar melodies reconeixibles. Tota una experiència.

parc francesc macià de malgrat de mar 07A continuació venia una part més tranquil.la de parc: semblava un escenari de contes diversos: especialment de”La caseta de xocolata”, ja que estava tot ple de pastissos gegants de colors per a que els nens s’hi enfilessin. També hi havia casetes de gnoms i fades i flors gegantines que et feien pensar que t’havíes tornat petit com un nis. També hi havia un tren de fusta preciós, tot i que un xic desgastat i descolorit de la pluja. En aquesta zona, moltes famílies hi feien pícnic asseguts directament sobre l’herba ombrejada pels arbres. Un paratge màgic i interessant. Si fins i tot, els nens es varen aturar a explorar el mirall semicircular de la paret dels wc una bona estona!

parc francesc macià de malgrat de mar 09La darrera zona que hi havia per explorar era la que estava composada per tirolines diverses i altres jocs d’aventura, ben a prop d’un vaixell pirata i la façana d’un castell que no era altra que la sortida del parc per la banda a la que no hi ha l’aparcament. Just al davant, un tronc amb forma de drac de tres caps va catapultar els meus nens cap al món de les aventures medievals en el que eren cavallers forts i valents, armats amb espases per matar el drac.

parc francesc macià de malgrat de mar 08parc francesc macià de malgrat de mar 10Per acabar la ruta, ens vàrem aturar a fer un gelat per agafar forces i cel.lebrar el meu aniversari. No cal dir que de tornada al cotxe, els petits herois de casa no varen tardar ni cinc minuts a adormir-se, d’esgotats i emocionats que estaven d’haver descobert tot el que havien descobert. I nosaltres dos, contents i feliços d’haver pogut veure’ls passar-s’ho tant bé i estar junts tot el dia. Un aniversari dels millors que he cel.lebrat.

parc francesc macià de malgrat de mar 12Gràcies, Mireia, per haver recomanat aquest parc en el teu blog Mama, mimos i més!

Pixel Art i construccions amb sucre

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 01En una interessantíssima iniciativa a les xarxes socials, l’Angaleta d’Encenent la imaginació demanava als seus lectors que apadrinéssim una entrada del seu blog i jo, que en sóc fidel lectora, vaig voler apadrinar-ne una que ja estava agafada, una en la que deixava jugar als nens amb terrossos de sucre i mel per fer construccions. En un comentari final, però, va dir que la mel amarava massa el sucre i això feia que les obres no aguantessin gaire malgrat el joc ja fos interessant en sí mateix. I vaig voler provar si aconseguia amb una altra substància que el resultat fos més compacte.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 03Mentre donava voltes al tema, un dia, veient en Bob el Manetes, un ídol dels nens, vaig veure que utilitzaven un ciment de color rosat i vaig pensar en un comentari que em varen fer un dia els tiets mentre parlàvem del fondant per cobrir pastissos: que es pot fer amb núvols fosos al microones i que és molt i molt enganxós.

I ho vaig provar i va funcionar! Uns quants núvols tallats petits amb un rajolí d’aigua i posats al microones una estoneta a foc baix, varen aconseguir formar el ciment que faríem servir en les nostres properes construccions.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 04pixel art i construccions amb terrossos de sucre 05


Vaig preparar dues superfícies giratòries per poder construir còmodament des de tots els angles i les vaig recobrir de paper vegetal. Vaig proporcionar als nens terrossos de sucre morè i pots amb el fondant de núvols fosos i culleretes. De seguida els va agradar la idea de construir com en Bob el Manetes. El gran va entendre ràpidament el plantejament i es va posar a construir amb la meva ajuda les parets d’una casa, mentre que el petit jugava amb els terrossos i la pasta de fondant per tota la superfície giratòria. En pocs minuts el petit va quedar fet tot un pastisset, de manera que el pare se’l va haver d’endur a la banyera i per ell ja es va acabar la sessió ja que tenia més fondant als cabells que al damunt de la taula.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 06pixel art i construccions amb terrossos de sucre 07El gran, amb paciència i il·lusió, anava col·locant els rajols i recobrint-los de fondant per enganxar-hi la capa superior. Al cap d’unes fileres es va cansar i li vaig preguntar si ho volia deixar per un altre dia, i com que em va dir que sí, ho vàrem aturar.

Al cap d’unes setmanes hi vàrem tornar i ja vàrem iniciar les finestres i, amb l’ajuda d’uns palets de gelat, vàrem acabar les quatre parets fins a la teulada. S’ho passava bé i estava molt i molt concentrat. Calia estar-ho per posar l’enganxifós fondant al lloc adequat…

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 02Amb l’ús, hem descobert que el fondant calent va molt bé per enganxar els rajols de sucre, però com que ràpidament es refreda, es converteix en una massa difícil de manipular per enganxosa i que si enlloc de posar-la al microones periòdicament la tenim dins d’un aparell per fer fondues, l’activitat té molta més durada i és més fàcil i agradable.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 10pixel art i construccions amb terrossos de sucre 08Veient que el projecte de la caseta era adequat per al gran, però que el petit s’avorria, vaig començar a proposar-li de fer formes geomètriques damunt el paper i aixó sí que el va motivar durant una estona. La idea de fer dibuixos plans, enlloc de construccions tridimensionals, em va portar a voler provar amb el Pixel Art. I fullejant antics llibrets de punt de creu, vaig anar agafant idees.

Diumenge a la tarda vàrem estar-hi jugant una vegada més. Aquesta vegada els vaig proposar de fer dos paisatges pixelats: una caseta amb un arbre i un ocell que vaig dibuixar jo mateixa sobre paper vegetal enganxat a la taula, i un altre format per un cotxe, un avió i uns núvols. I s’ho vàren tornar a passar genial! Ells anaven clavant els terrossos de sucre per damunt el fondant que a vegades posaven ells, a vegades jo i varen acabar completant aquests dos paisatges.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 09pixel art i construccions amb terrossos de sucre 11Tant varen entrar en la construcció dels paisatges que em varen demanar ceres per pintar el quadre, realitzant obres de tècnica mixta. Fins i tot el gran es va voler dibuixar a sí mateix davant el cotxe i amb un paraigües sota un cel de tempesta amb núvols d’in blau intens. La taula bullia de creativitat amb el Pixel Art com a detonant!

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 13pixel art i construccions amb terrossos de sucre 14M’encanten aquest tipus d’activitats que barregen tècniques i estratègies manipulatives diferents. Vàrem passar una bona estona asseguts tots tres creant els nostres paisatges ensucrats. La caseta, malgrat el gran demanés fer-hi la teulada, l’haurem de deixar per una altra ocasió, ja que, ens va caure a terra i es va aixafar, necessitant una reparació urgent abans de poder-la continuar construint.

pixel art i construccions amb terrossos de sucre 15Ara que ja coneixem els secrets de la manipulació dels terrossos de sucre i del fondant, que ja hem provat el Pixel Art i les construccions tridimensionals, i que ja tenim tot el kit a punt, continuarem explorant periòdicament i creant nous dissenys. Ja us els anirem ensenyant.

L’arbre de les estacions

arbre de les estacions estiu 02Aquesta activitat fa gairebé dos anys que la portava en ment, molt abans de crear el blog. Volia crear l’arbre de les estacions a casa per anar marcant el pas dels temps i explicar-lo al meu fill gran, ja que el petit encara no sabíem que vindria tan aviat.

El primer arbre que vaig fer va ser de cartró i el vaig clavar al passadís, rodejat de fulles seques i en quan el meu gran el va veure, no va tardar ni cinc minuts en arrancar totes les fulles que havia clavat i arrabassar l’arbre de la paret. Així que vaig decidir esperar, però com que va arribar el petitó, vaig haver d’esperar més…

Però un bon dia en una botiga vaig trobar un arbret petitet, verd i bonic i em va semblar bona idea canviar la manera de fer-ho. Seria un bon element decoratiu de casa i a més, en cas d’haver de protegir-lo de les mans del petit, sempre es pot posar una lleixa més amunt.

safata dels retalls 01Aprofitant el munt de papers que els supermercats ens posen a la bústia, hem creat la nostra Safata dels retalls per classificar i recollir fàcilment les imatges que agafem d’aquests futlletons propagandístics. Com podeu veure a la imatge, hem estat unes setmanes recopil·lant i parlant de les imatges relacionades amb l’estiu: tombones, síndries, gelats, ulleres de sol, xancletes, peixos, però també hem estat retallant lletres i números que desem per altres activitats. Ens hem passat bones estones ben tranquil·lets i concentrats retallant!

arbre de les estacions estiu 01El cap de setmana passat, quan ja era imminent la tornada a l’escola i el clima anunciava tardor, vàrem acomiadar el nostre estiu i les vacances muntant i estrenant el nostre arbre. Els nens ja feia setmanes que ho esperaven amb il·lusió perquè cada vegada que els proposava retallar els deia que quan acabessin les vacances faríem l’arbre de l’estiu i un collage amb tot el que hem anat recopil·lant.

El primer que vàrem fer va ser classificar els retalls en grans i petits: els grans per al collage i els petits per a l’arbre. Una vegada feta la classificació i haver discotit per decidir on posàvem els de tamany mitjà, vaig plastificar els petits, hi vaig fer un foradet amb la punta de les tisores i hi vaig passar un filet de cuca, transparent i molt fi.

arbre de les estacions estiu 03

Quan tot va estar a punt, vaig escampar-los per la superfície de treball i hi vaig posar l’arbret al mig. Els nens varen venir immediatament a veure què era allò que els havia tingut intrigats durant tants de dies. I els va encantar la proposta! Amb els seus ditets separaven els fils per poder penjar les imatges de l’estiu a les branques de l’arbre. Ho varen practicar molta estona i varen decorar i reposicionar les peces diverses vegades per tal que cap d’elles estigués tapada. Fins i tot l’endemà al matí, me’l varen demanar per tornar-hi a jugar!

arbre de les estacions estiu 04arbre de les estacions estiu 05jpg

Mentre jo feia els foradets i passava els fils per poder penjar les imatges, vaig proposar els nens de fer un collage sense cola per tal d’aprofitar les peces més grans. Ja coneixen la tècnica d’altres vegades i els encanta perquè és molt fàcil de fer: es clava amb cel.lo a la taula un paper de folrar llibres amb la cara adhesiva cap amunt i així poden anar-hi  clavant el que vulguin sense necessitat de cola.

collage de les estacions 02

Sort que el pare va voler col·laborar perquè el petit tenia mal dia i s’hi hagués quedat enganxat ell i tot! Va clavar poques peces perquè es va atabalar i va voler pintar alguns dels buits amb ceres. En canvi, el gran, s’hi va recrear més  i, una vegada acabat el collage, vaig preguntar-li si volia buscar entre els retalls de la safata si hi havia les lletres que calia per escriure Estiu, i com que em va dir que sí, ho va fer gairebé sense ajuda.

collage de les estacions 01collage de les estacions 03

Una vegada acabats de clavar tots els retalls, s’enganxa un altre retall de plàstic de folrar llibres tapant el collage, de manera que no quedi cap zona adhesiva sense tapar.  I nosaltres ho vàrem penjar a la paret per anar repassant el que ens trobem a l’estiu.

collage de les estacions 04

Ara, ben aviat, començarem a preparar l’arbre de les estacions i el collage en la versió tardor, que de publicitat ja en tenim força de guardada. I quan hàgim fet la ruta anual completa, el joc consistirà en anar sel.leccionant d’una capsa els elements que són de cada estació i destriar-los dels que no corresponguin a la temporada.

Verema a cops de martell

verema a cops de martell 01L’estiu passat ens va arribar de l’hort de l’avi una collita excessiva de raïm. Dues setmanes més tard d’haver començat a recollir-ne, ja ens sortia per les orelles i no en voliem veure cap més gra. Quan vaig veure en el blog Fet a mà que havien fet verema i que després havien fet melmelada de raïm se’m va encendre la llumeta i vaig pensar que seria una manera d’aprofitar tot aquest excedent i de passar-nos-ho bé al mateix temps.

Doncs bé, en primer lloc vaig rentar ben net el raïm i la banyereta dels nens pre fer-los fer la verema al terra de la cuina però la proposta no va quallar. Vaig pensar que estaria molt bé experimentar sensacions noves amb els peus però ells no ho varen considerar així: el petit era massa petit, encara no caminava, i no el veia aixafant raïm amb el cul,  i el gran sortia tan cansat de l’escola per no fer migdiada que ni en broma volia estar dret ni un minut més ni molt menys aixafar res lleficós amb els peus.

Frustrada, i preveient que el raïm es començaria a fer malbé aviat, vaig oferir-los-el damunt la taula, mentre ells estaven còmodament asseguts a les seves trones. I això sí que els va interessar: hi vàrem dedicar tres sessions i val a dir que ens ho vàrem passar molt bé i varem aprendre un munt de coses!

verema a cops de martell 08verema a cops de martell 07Primer vàrem separar els grans de les branquetes, i després els vaig ensenyar a obrir-los per la meitat per treure’n les llavors. I això que per nosaltres és relativament ràpid de fer, per ells va ser un dels millors passatemps que podien trobar. I un exercici excel.lent per als seus ditets, ja que han de combinar força i precissió.

També vàrem jugar amb els granets i ens vàrem dedicar a posar-los un al costat de l’altra en petites fileres que sense adonar-se’n, s’anaven repetint.  Mira quants, “cucs” em deia ben content, sense saber que estava fent seriacions i comptant els grans, uns fantàstics exercicis matemàtics!

El petit va estar examinant amb moltíssim deteniment els tronquets que quedaven després de treure’n els fruits i gratava amb els seus ditets les llavors centrals una vegada li havia obert els grans. Quan va veure satisfeta la seva curiositat, aleshores va començar a improvisar, utilitzant el seu estil preferit: la caiguda lliure, i en aquest cas, de raïm, cosa que a mi no em va fer tanta gràcia…

verema a cops de martell 02verema a cops de martell 03

Però aleshores el gran, cansat d’enfigassar-se els dits netejant grans de raïm, em va preguntar si podria aixafar-los amb el martell i li vaig dir que sí. Fan “pluf”, fan “pluf”! -deia encantat del seu descobriment, mentre el petit frissava per agafar també el martell. Al cap d’una estona de deixar que el gran piqués el raïm amb el martell i en pogués extreure les granes amb més comoditat per fer-ne melmelada, vaig deixar el martell al petit que va començar a picar-ho tot indiscriminadament. Sort que estava lligat a la trona! Li va encantar això de picar, no li calia ni raïm ni res, el que més li atreia era el soroll i es va fer veritables tips de riure.

verema a cops de martell 06Mentre el petit s’esplaiava amb el martell, vaig posar els grans aixafats a un colador xinès i li vaig ensenyar al gran com extreure’n el suc amb la mà de morter. Una altra novetat que el va encisar. I aixafa que aixafaràs, i gira que giraràs, en un exercici intensíssim per als seus petits canells, vàrem aconseguir una bona quantitat de suc i polpa de raïm amb els que, al vespre, en vaig fer compota. No hi vaig afegir ni sucre, sino que vaig anar coent els fruits en el seu propi suc  durant uns deu minutets i, una vegada va haver-se reduït el suc a la meitat, ho vaig trinxar tot i ho vaig deixar refredar. L’endemà tots vàrem berenar-ne un xic i vàrem quedar ben contents.

verema a cops de martell 04verema a cops de martell 05Aquest any, de l’hort encara no ens ha arribat cap penjoll de raïm. No sabem què li ha passat a la collita però n’hi ha poquíssim i a més, el que hi ha està ben picotejat per uns ocells veïns. Llàstima, aquest any penso que sí que hagués anat bé la verema a la cuina de casa, ja que el gran està més refet de la son i el petit, que ja camina, segur que s’aventura a provar-ho. Haurem d’esperar a l’any vinent, tot i que ja veieu, fer canvis de plans per adaptar les propostes al que desitgen als nens, no resulta tampoc gens malament!

Esprai ambientador anti monstres

esprai ambientador anti monstres 01

Fa unes setmanes el meu gran va començar a tenir malsons a les nits. Ens trencava el cor veure com romancejava al sofà i s’inventava mil i una excuses per no anar a dormir sense reconèixer que tenia por: aranyes, esquelets, fantasmes, monstres, trens que l’aixafen… l’espantaven i el feien despertar-se cridant-nos més d’una nit.

esprai ambientador anti monstres 02

Preocupada, vaig voler ajudar-lo fabricant un esprai mata monstres amb ell, a veure si això el tranquil.litzava. El vespre que vaig tenir la idea, em vaig asseure a la taula i em vaig posar a rumiar com fer el dibuix i la recepta perquè el trobés l’endemà. Un senzill pergamí d’aire antic podia ajudar-lo a que cregués que la recepta és d’un antiga poció màgica, reforçat per uns modestos dibuixos d’un fantasma i un esquelet fugint d’un vaporitzador d’esprai.

esprai ambientador anti monstres 03

Vaig recordar que fa temps havia llegit en algun lloc com fer ambientadors ecològics i no eren altra cosa que una dissolució d’herbes aromàtiques i algunes escorces posades en un vaporitzador. I vaig decidir partir d’aquesta idea. Com que ho vaporitzariem per l’habitació per protegir-la de monstres, no volia que tingués cap tipus d’oli ni de líquid que pogués tacar la roba, de manera que vaig decidir fer servir només aigua calenta, herbes aromàtiques i un xic de suc de llimona.

Les herbes les vaig triar de les que tenia per casa d’altres activitats que hem fet amb els nens: un xic d’espígol dels ambientadors fets amb mitjons de bebè,  unes fulles d’eucaliptus que ens queden de visitar les escultures del Parc Art, un xic de romaní que teniem de la tardor passada quan vàrem anar a descobrir el bosc i vàrem recollir mostres i experimentar amb elles, i un xic d’alfàbrega que, malhauradament va haver de ser de pot.

esprai ambientador anti monstres 04

L’endemà, en quan es varen llevar els nens, vaig provar sort. I va colar totalment. No només li va encantar el dibuix de la recepta, si no que va insistir a llegir-la ell mateix i a fer-la immediatament. Va reconèixer totes les lletres, va entendre què volien dir els dibuixos de les culleres, les quantitats i els conceptes d’instruccions i d’esprai mata monstres. Mentre l’elaboràvem, va llegir, comptar, mesurar, remenar, ajudar a passar per un embut… Un munt d’activitats interessants!

esprai ambientador anti monstres 07

Les quantitats són totalment inventades. Com que volia que el meu gran fos el màxim d’autònom en la lectura i interpretació de la recepta, vaig fer servir només els números 1, 2 i 3, que són els que els mestres de P3 ens han demanat als pares que repassem amb els nens aquest estiu.

El petit, com sempre, participava alegrement en tot el que li demanàvem. Sempre orgullòs de poder fer el que fa el germà gran. Va ser l’encarregat de mesurar algunes culleradetes d’espígol i de posar el brillant toc màgic que ha de tenir tota poció: la purpurina, que li encanta. Si fos per ell, no pararia de posar-ne per tot arreu.

esprai ambientador anti monstres 05

Doncs bé, aquesta poció màgica anti monstres ha estat tot un èxit perquè ni una sola de les nits que ha dormit des de que l’hem fabricat ha tingut malsons. Li he explicat que no n’hi ha de monstres i que són als seus somnis i que per tant són de mentida, però que per si de cas algun fos massa pesat, no li podria fer res perquè l’esprai no els deixaria acostar-se ni a ell ni al seu germà, ja que en sentir l’olor marxarien espantats. I que, a més, com que funciona com a escut protector, encara que s’acostessin no els podrien fer res de res. Estan totalment salvats!

esprai ambientador anti monstres 06

Encara no em crec el bon resultat que està tinguent aquest esprai! A part que deixa un aroma fresc, agradable i relaxant a l’habitació. Encara que no tingueu malsons, creieu que val la pena provar-lo, això sí, l’haureu de colar perquè si no, embussa el vaporitzador!

 

[Actualització del 24 de setembre del 2013]

He constatat amb il.lusió que la recepta del nostre esprai mata-monstres ha ajudat a més d’una família a dormir millor a les nits i em sento molt afortunada d’haver pogut aportar el meu gra de sorra al seu benestar.

Si fins i tot l’Olga del blog Petits Grans Artistes ha fet una variant de la notra recepta i l’ha il.lustrat de manera fantàstica. A més, ha preparat un recull de contes antipors. Si voleu llegir com ho ha fet, cliqueu aquest enllaç d’aquí. Us recomano també, ja que hi aneu, una passejada pel seu blog: és fantàstic i bull de creativitat. M’encanta!

Construint l’espai exterior- part II

construir maqueta espai exterior 10Una vegada acabades les fases primera i segona de la nostra maqueta i deixades assecar (veure la primera part de l’entrada AQUÍ), vàrem anar a per la tercera fase, que consisteix en acabar la superfície llunar. Com que aquesta està recoberta per una capa de cola blanca diluïda i obté un aspecte setinat, només li calia una mica de brillantor que li vaig donar amb un xic de pintura en esprai de color blanc, de les que es fan servir per a fer graffitis, així a més, difuminava algunes les petites zones on el paper de wc s’havia estripat mostrant el cartró de sota. No vaig ser gaire precisa en aquesta operació perquè la superfície de la lluna té diversos tons de blanc i gris, i aquesta va ser una manera d’aconseguir-los. A més, com que des de la terra, la lluna es veu brillant, els nens varen insistir a posar-hi purpurina, un xic massa per al meu gust, però és que estaven tan apassionats que no els vaig voler frenar. Mentre s’assecava, vaig anar fregant amb un drap, sense que em veiessin, algunes zones massa platejades…

construir maqueta espai exterior 11

construir maqueta espai exterior 12

La quarta fase del projecte consisteix en crear el firmament. Per a fer-ho, vaig folrar amb cartolina negra la cara interior de la capsa i vaig proporcionar als meus prínceps un xic de pintura blanca i bastonets de les orelles com a pinzell i els vaig ensenyar a pintar petits puntets que simulen les estrelles. La diferent pressió dels dos nens a l’hora de pintar, així com la quantitat de puntets que feien amb cada bastonet abans de tornar a sucar-lo a la pintura, fa que les estrelles sembli que brillen a diferent intensitat per la diferent distància. Fins i tot, el gran ha insistit a pintar-hi un cometa. Quan aquesta part va assecar-se, hi varen afegir uns quants gomets en forma d’estrelles platejades per simular els estels que estan a més curta distància.

construir maqueta espai exterior 13

Pel que fa als planetes, la meva primera idea era utilitzar imatges de la xarxa impreses i clavades, però l’atzar va fer que trobés un conjunt de boles per penjar amb els colors dels planetes i els vaig utilitzar. Donen profunditat al firmament a part que, com que són mòbils perquè els he penjat de dos en dos, donen més joc, ja que els poden estirar i fer que les naus hi passin al voltant. Els nens no sabien que els teníem, de manera que va ser una gran sorpresa per a ells.

I amb aquestes quatre etapes, ja tenim la nostra maqueta-escenari de joc acabada. Potser hem tardat un parell de setmanes en fer-la, ja que hem fet pauses constructives. Ha estat molt interessant veure com els petits participaven en la seva elaboració. “Avui farem l’espai, mama?” em deia sovint el gran, i jo li contestava que sí o que no, depenent de com teníem previst el dia. “Appai, appai”, deia el petit, mentre afegia “Bu, Bu”, agafant el seu ninot d’en Buzzlightyear… No es pot dir que aquesta activitat no hagi estat ben rebuda pels petits…

construir maqueta espai exterior 14

El dia que, en llevar-se de la migdiada, es varen trobar amb l’espai muntat al menjador, les naus a la superfície de la lluna i els planetes penjant es varen emocionar i varen estar una bona estona jugant-hi. I molts dies consecutius. I el pare i jo a vegades ens hi afegim …

Sovint per desencadenar el joc els proposem “missions”. A poc a poc la imaginació ha anat conquerint l’escenari i entre encàrrec i encàrrec estel.lar, apareix algun cranc de goma de la banyera com a alienígena que busca amics, alguna bitlla o biberó de l’esmorzar que es reutilitza com a coet, o acabem tots quatre fent curses de coets pel menjador. El joc no sempre està centralitzat a la maqueta, sino que funciona com a punt de partida que s’expandeix per tota la sala, i tant se val si el que fem és real o possible o no, el que compta per a nosaltres és que els hem facilitat jugar, imaginar i crear. I que a mes, ho hem construït nosaltres, retallant, enganxant, posant cel·lo, pintant, tirant purpurina, i prenent paciència mentre esperem que s’assequi… Tot un projecte del que n’estem orgullosos.

construir maqueta espai exterior 15

———-AQUEST DILLUNS ACABA EL TERMINI PER VOTAR AQUEST BLOG, SI ENCARA NO HO HEU FET, SI US PLAU, ARA ÉS EL MOMENT. SÓN NOMÉS 5 MINUTS, DE VERITAT——————Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Construint l’espai exterior- part I

construir maqueta espai exterior 01Des Nadal que els petits tenen naus espacials i astronautes però una vegada havien apretat tots els botons i sentit tots els sorolls que feien les deixaven arraconades. El pare i jo teníem clar el perquè: els faltaven “dades”, és a dir, no tenien prous estímuls sobre el tema que provoqués el seu desvetllament. Els calia, doncs, una mínima informació per començar a imaginar.

A poc a poc varen anar sortint llibres de quan el pare i jo érem petits que parlaven de naus, missions, llançadores, coets, planetes, estels, la lluna… en miràvem els dibuixos i a poc a poc varen anar lligant caps. L’aparició estel·lar de Buzz Lighyear de Toy History 1 i 2 els va catapultar al joc simbòlic en ambient espacial.

construir maqueta espai exterior 02De tot el que hem mirat sobre l’espai, el que més els ha agradat és aquest llibre que hem trobat a la biblioteca aquest estiu: “Sistema Solar: Viatja als planetes i més enllà” de Ian Graham, publicat a MacMillan Infantil i Juvenil, col·lecció Pop-ups espectaculars, Madrid 2009. ISBN: 978-84-7942-303-2. Poso l’enllaç al catàleg de les biblioteques públiques AQUÍ.

El cel negre plagat d’estels llunyans, el sistema solar amb els planetes i la superfície irregular i plena de cràters de la lluna els tenia fascinats. I la pregunta del meu gran no es va fer esperar: “Podem anar a la lluna, mama?” I la meva resposta no es va fer esperar: “És clar que sí, però la farem nosaltres, et sembla bé?”,”Síííí”, em va contestar entusiasmat.

A poc a poc vaig idear la manera de fer un escenari per jugar amb l’espai però que fos fàcil de recollir i que no ocupés gaire. Vaig aprofitar la capsa del llitet de baranes del petit (130x80cm), de manera que, una vegada amb la capsa tancada, la nostra maqueta llunar es pogués guardar sota el llit. Aquesta maqueta es va convertir en el projecte familiar de les vacances. Tots hi vàrem participar d’una manera o una altra construint-la primer, i jugant-hi després.

construir maqueta espai exterior 03

construir maqueta espai exterior 05

La primera fase del projecte consistia en muntar una supefície llunar irregular a la base de la capsa oberta. Per això, vàrem utilitzar safates de taronges de cartró que als súpers et donen sense problemes. El meu gran va retallar les safates vencent la dificultat que comporta la irregularitat del cartró fins que varem tenir tota la base recoberta i ho vàrem fixar amb cel·lo.

construir maqueta espai exterior 04A continuació, ens vàrem dedicar a fer-hi dos cràters i un túnel. Pels cràters, vàrem cargolar tirabuixons de paper de diari, enganxar-los entre ells i fer-ne cilindres en espiral, subjectats també amb cel·lo. Al meu gran també li va costar força aquesta part, però la il·lusió el mantenia ferm en el propòsit. El túnel el vaig fer corbant una capsa de cereals.

construir maqueta espai exterior 06

Una vegada feta l’estructura base, vàrem començar la segona fase. Per fer-la, vàrem demanar la col·laboració del petit per estripar paper de wc i cobrir els cràters i el túnel amb aquest paper i empapar-ho tot de cola blanca per que es subjecti. S’ho va passar genial! I com que en calia força per fer la resta del terra llunar, va ser el rei de la festa una bona estona.

Mentrestant, el gran va agafar un ruixador ple amb una barreja de cola blanca i aigua al 50% i va anar remullant el paper que posava el petit amb aquest líquid. Jo anava redistribuint el paper moll per crear els relleus de la superfície de la lluna. Una vegada acabat aquest festival, ho vàrem deixar assecar 24 hores.

construir maqueta espai exterior 07construir maqueta espai exterior 08

Aquesta darrera foto, mostra la nostra maqueta de l’espai amb la seva segona fase acabada. El proper dia, més.

(Si voleu llegir com hem acabat la nostra maqueta-escenari, cliqueu AQUÍ).

construir maqueta espai exterior 09

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Coets efervescents

coets efervescents 01Ja s’està configurant com a costum familiar estiuenca que els cosins vinguin a casa a dormir i a jugar l’endemà. L’estiu passat, vàrem omplir el menjador de casa amb palla i després de jugar-hi i riure com bojos, vàrem construir una bala entre tots quatre (podeu llegir l’entrada AQUÍ).

Aquest any, he volgut provar de fer coets que s’enlairin gràcies a una reacció de vinagre i bicarbonat, totalment inofensiva. La idea la vaig treure del programa titolat El coet explorador de Dinàmiks (veure el programa AQUÍ) tot i que vàrem fer algunes variacions en l’execució. Quan vaig ensenyar el vídeo als nens i els vaig explicar la proposta es varen animar de seguida i vàrem muntar el taller per fabricar els coets en equip. Com que tenen edats diferents, cadascú tenia tasques diverses i així tothom va estar entretingut mentre els grans fèiem la part més complicada.

coets efervescents 02El material que vàrem utilitzar va ser el següent:

  • ampolles d’aigua buides
  • cartolines per fer els coets
  • gomets, retoladors, ceres per decorar…
  • cel·lo gruixut i cola
  • tisores
  • un plat petit planer
  • bosses de tè
  • dos bols i una cullereta
  • vinagre
  • bicarbonat
  • taps de suro
  • un ganivet que talli bé

I aquests, els passos que vàrem fer per construir els nostres coets:

1. Cada nen va fer un dibuix a la cartolina del color que havia triat per què la part exterior del coet estigués personalitzada al seu gust.

coets efervescents 04coets efervescents 122. Amb el platet, vaig fer un semicercle i unes aletes (que al final no vàrem fer servir) de color contrastat amb els coets i els nens les vàren retallar i decorar.
coets efervescents 13

coets efervescents 05

3.  Jo vaig anar muntant les cartolines al voltant de les ampolles d’aigua buides desant la boca de l’ampolla a la part de sota del coet (serà la part que apuntarà a terra). També vaig ajudar als nens a muntar les puntes dels coets a la part contrària, és a dir, a la part de dalt del coet que conté el cul de l’ampolla d’aigua. Hi vàrem posar força cel·lo.
4. La meva neboda, que té 11 anys, va buidar les bossetes de te en un bol, amb la col·laboració del meu gran que ho va voler provar, i les va anar omplint amb  una cullereta de bicarbonat i les va tornar a lligar amb el mateix cordill de la infusió. Cal anar amb compte perquè si es posa poc bicarbonat, el coet no s’enlairarà i si se’n posa massa, la bosseta de munició no passarà pel forat de l’ampolla i es trencarà. En va fer unes quantes amb mesures diferents per saber quina era la dosi adequada.

coets efervescents 07coets efervescents 08
5. El pare, mentrestant, amb el ganivet, anava tallant els taps de suro per tal que encaixessin bé a les ampolles d’aigua…

I amb tots aquests estris, vàrem anar cap a un parc on vàrem buscar un lloc apartat per poder posar en escena l’encesa dels nostres coets efervescents. Vàrem preparar els coets per torns i provar d’enlairar-los un a un, així, si alguna cosa fallava, sempre podriem rectificar.

Amb l’ajuda d’un embut i d’una ampolleta marcada amb retolador per saber la quantitat de vinagre que s’havia de posar, cada nen va omplir l’ampolleta interna del seu coet, mantinguent-lo en posició invertida.

Vaig fer passar una bosseta d’infusió amb el bicarbonat pel coll de l’ampolla vigilant que no baixés fins al vinagre perquè començaria la reacció, i subjectant-la amb el cordillet, vaig posar el tap de suro a l’ampolla d’aigua. El coet ja estava a punt, cap per avall, però a punt.

coets efervescents 09A la superfície plana que ens va servir de rampa de llançament hi vaig anar a posar el primer coet i el vaig girar de manera que estigués posat del dret, amb la punta cap enlaire i l’ampolla interior invertida. Així, el vinagre baixa i entra en contacte amb la bosseta de bicarbonat i comença la reacció efervescent. Quan la barreja augmenta de volum, augmenta la pressió interna de l’ampolla i això fa disparar el tap de suro cap avall i el coet cap amunt.

Doncs bé, el primer coet va tenir fuita de vinagre a través del tap i no es va enlairar gens. Tots observàvem espectants però només vàrem poder sentir un FSSSSHHHH suau i veure com la cartolina cada vegada es va mullar més per la seva base fins que es va plegar.

El segon coet tampoc va funcionar bé i va acabar igual que el primer: moll i tombat de costat sobre la sorra, tot i que aquest va caure de cop i el tap es va disparar. Estàvem tots una mica desil·lusionats, tot i que jo ja havia advertit als nens que anàvem a veure què passava i que no sabíem com sortiria.

Per a preparar el tercer coet vaig utilitzar una bossa gran de munició, de les que tenien dues cullerades de bicarbonat. Aquí va aparèixer un altre problema: no passarva per l’obertura de l’ampolla i, en anar pressionant, la bosseta es va estripar i va començar la reacció abans no estigués tot a punt.

coets efervescents 10coets efervescents 11Per últim, el quart coet ens va dur a un èxit discret de la missió. Enlloc de posar una bossa gran de bicarbonat, hi vaig posar dues bossetes petites, de manera que la dosi de bicarbonat va duplicar-se i vàren passar sense dificultat pel coll de l’ampolla… Al cap d’uns segons, i amb els ulls i l’esperança clavats al darrer coet, vàrem veure com es va enlairar! Bé, discretament, no podem parlar d’enlairament pròpiament dit, sinó d’un salt cap enlaire d’un parell de pams. Això sí, aquest saltet ens va treure l’espina que els altres tres intents fallits ens havien clavat!

coets efervescents 01bReflexionant sobre l’experiment, m’he adonat que caldria fer-hi tres millores. La primera, plastificar la cartolina dels coets, així, si en abocar el vinagre dins l’ampolla se’n vessa un xic, no passa res; si el tap té fuites, tampoc; i a més, es podrà utilitzar més d’una vegada cada coet. La segona, utilitzar taps de suro en forma de con truncat, de manera que entrin bé i s’ajustin a l’ampolla sense fuites ocasionades per les rugositats dels talls del ganivet. I la tercera, utilitzar vinagre de vi negre. Nosaltres en vàrem utilitzar de vi blanc i resulta que, de tots els tipus de vinagre, com que és el més concentrat, se sol comercialitzar un xic aigualit, de manera que fa més feble la reacció necessària per enlairar el coet. Prometo no tardar gaire a tornar-ho a provar amb aquests canvis i explicar-vos el resultat!

———-Aquest blog es presenta als premis Stic.cat 2013.  Ens agradaria moltíssim poder passar a la final i per això ens cal el vostre vot. Si ens voleu votar podeu seguir les indicacions que apareixen sota el logotip dels Premis a la barra lateral del blog si ens llegiu des del blog mateix; al final de l’entrada si seguiu l’enllaç del facebook ; o al final de les darreres entrades si ho feu directament des del mòbil. En qualsevol cas, us agraïm moltíssim que ens ajudeu a ser sel.leccionats.———- 

Previous Older Entries Next Newer Entries