Tercer aniversari de Manetesicosetes

tres anys de manetesicosetes 16El petit que dorm al meu costat rondina, emet uns sons guturals que m’arriben a l’ànima i em recorden la sort i la son que tinc… l’olor de saliva i llet m’arriba i em reclama amb suavitat i tendresa… M’escapo corrents al bany i en segons, estic mirant com el patufet de casa remou mans, cap i cos i repta buscant-me encara amb els ulls clucs. L’acarono i l’aixeco del llit amb tota la suavitat de què sóc capaç i l’abraço i deixo que es fongui amb la galta contra el meu coll. Ens aspirem mútuament, ens sentim i ens pertanyem… El petonejo amb suavitat mentre me l’emporto al sofà i safisfaig la seva gana matinera entre carícies i xiuxiuejos: és el nostre moment de dolçor i complicitat.

En pocs minuts, el pare es despertarà a cop de rellotge i tots ens començarem a activar. El gran vindrà amb el seu biberó a fer-nos companyia al sofà… mentre menja, canto cançons suaus a mitja veu i ens acaronem dolçament tots tres per desitjar-nos un bon dia ple d’amor i felicitat. Si hi ha temps, potser els explicaré un conte… Quan tothom està a punt, es pare s’enduu el gran cap a la llar d’infants. Se’m trenca el cor quan veig el seu retret silenciós en haver d’acomiadar-se de mi i deixar-me a casa amb el petit… Em troba a faltar, però no s’adona que jo hi sóc sempre, malgrat m’hagi de compartir. Encara és aviat perquè ho entengui…

El matí flueix amb facilitat amb el petit a casa: contes, cançons, banyera, la panera dels tresors… anem combinant les tasques de la llar amb el joc i les moixaines mentre no arriba el seu son de mig matí. Aprofito per dedicar-me tant com puc a ell perquè sé que tan bon punt anem a buscar el gran a escola, em reclamarà tant el seu moment que hauré de deixar el petit per dedicar-me a ell. Compartir activitats és encara complicat per la diferència d’etats i d’evolucions. Si el pare fos a casa, ens podríem anar combinant però no arribarà fins a les 8 o quarts de nou del vespre…

L’imminent tornada a la feina m’intranquil.litza: com m’ho faré per portar-ho tot al dia si tant bon punt surti hauré d’estar al 100% per la família? Si ni tant sols em trobo bé encara! Tota la part de la feina que cal fer a casa no la podré fer… Ja portava dies pensant a fer un blog per tal de poder tenir la feina a mà en qualsevol moment i poder aprofitar aquests minutets que queden aquí i allà per avançar, però abans de fer el ridícul a la feina, vaig pensar a provar sort en un altre camp de manera anònima, per veure com funcionava tot aquest món i així no arriscar-me innecessàriament… El món de la creativitat i la maternitat, de la participació en l’evolució dels meus petits m’atreia moltíssim i des dels diversos cercles en què ens movíem durant la baixa per maternitat m’arribaven invitacions a publicar el que feia amb els meus nens, els jocs que muntava i els recursos imaginatius que tenia.

Una cosa va anar portant a l’altra, vaig anar lligant caps i així va ser com a 23 de gener del 2012 vaig aprofitar la migdiada matinal del petit per enregistrar-me a wordpress i crear Manetesicosetes. No les tenia totes i em vaig precipitar amb el nom… Per a mi, el blog era una frivolitat, una plataforma d’experimentació i una oportunitat de millorar l’eficàcia a la meva feina i de satisfer la meva curiositat sobre el món virtual. Ja he explicat en diverses ocasions que no tinc formació en educació infantil, ni en magisteri, ni en tècniques plàstiques, ni en psicologia, ni en pedagogia infantil, ni en educació social… per tant, no puc oferir coneixements, sino experiències modestes que una mare pot fer a casa amb els seus dos fillets, d’edats i evolucions diferents… Un blog que pot oferir poca cosa, vaja, només entreteniment i algun consell pràctic basat en la meva experiència, sempre subjectiva i qüestionable. Però a poc a poc em va anar atrapant, vaig anar aprenent, satisfent altres inquietuts de joventut ben oblidades amb el pas del temps… Tímidament vaig anar visitant altres blogs i endinsant-me en aquest món virtual. I vaig començar a tenir lectors seguidors i comentaris i blogs amics… I no em podia creure que la meva aportació tingués èxit!

I d’això ara ja fa tres anys. Em sento molt més segura amb el que faig i tinc clar que ho faig per passar-m’ho bé i per compartir estones i experiències especials amb els meus. I ho faig per practicar l’escriptura, un dels meus somnis oblidats; i ho faig per fer recerca de la meva part creativa, un altre dels meus somnis oblidats; i ho faig per deixar testimoni de la infantesa dels meus fills; i ho faig per compartir-ho, perquè si ens fa feliços a nosaltres i ens aporta tant a tots nivells, també pot aportar alguna cosa a altres famílies. Sense pretensions. Sense intentar postular ni donar lliçons de res. Perquè com he dit abans, no sóc experta en res. Potser només a intentar viure al màxim i gaudir de les coses bones que tinc la sort de tenir.

Doncs ara, a tres anys d’haver iniciat aquest camí blogaire, em sento amb forces per presentar-me i deixar en segon terme aquesta vergonya que m’acompanya des de sempre. Em dic Elisabet Costa i Ferrer i sóc llicenciada en Filosofia i Lletres, secció de Filologia Hispànica i quasi Graduada en Art Dramàtic pel Galliner de Girona. Treballo de professora de Llengua i Literatura a l’ESO i al Batxillerat a l’Institut Montilivi de Girona, tot i que també he tingut alguna experiència docent a la Universitat.

I sí, la creació de Manetesicosetes, ara fa tres anys, m’ha ajudat a desenvolupar-me millor en la meva feina, i a pensar més creativament, i a conèixer molt millor tècniques plàstiques, i a fer grans amics virtuals, i a compartir experiències meravelloses amb els meus fills, i a aprendre experimentant, i a gaudir expressant-me, i a gaudir pintant i embrutant-me, i a endagar altres projectes personals, i a embrutar-me com una nena petita i riure moltíssim, i a gaudir més intensament del meu món i tenir molt més clares les prioritats que tinc.

Manetesicosetes, ja no ets ni una broma ni una frivolitat, aglutines massa fets i massa records importants per a mi. Gràcies per aquests tres anys!

 

16 comentaris (+add yours?)

  1. angaleta
    Gen 24, 2015 @ 16:39:45

    Encantada i meravellada de veure que fas un pas endavant, Elisabet!
    Feliç de poder-te dir pel teu nom, bonic i sonor.
    Feliç de llegir-te, ara que totes dues anem tan atrafegades.
    Feliç de que ens regalis aquests fragments tan íntims de les vostres vivències, explicats amb tanta delicadesa.
    Felicitats per aquests tres anys capitanejant un entreteniment que ha crescut fins a esdevenir un projecte, i un regal per a tots aquells que et seguim.
    Felicitats a la teva família i als teus homes, per ésser còmplices de la màgia que destil·leu com a família.
    I gràcies. Gràcies per deixar-me acompanyar-te en aquest apassionant viatge.
    Petons.

    Respon

    • elisabetsalie
      Gen 26, 2015 @ 06:47:33

      Gràcies, gràcies i gràcies per llegir-nos amb tant bons ulls i recolzar-nos sempre en aquest camí que hem començat cap a la creativitat, la curiositat i el joc. Encantada de compartir-lo amb tu. Molts petons.

      Respon

  2. Mordor
    Gen 24, 2015 @ 18:52:09

    Moltes gràcies a tu per servir-me de inspiració! He posat en pràctica moltes de les teves idees, tot i que la combinació de un nen de quasi 4 anys quiet, tranquil i assenyat i un de quasi 2 incapaç de estar quiet, entremaliat i amb tendència a destruir-ho tot fa que normalment acabi tot com el rosari de l’aurora… Espero que quan el petit posi una mica de seny poguem gaudir-ne molt més🙂

    Respon

    • elisabetsalie
      Gen 26, 2015 @ 06:49:29

      Gràcies a tu per seguir-nos! M’alegra moltíssim saber que poseu en pràctica idees del blog… I sí, la combinación entre deos nens tant seguits i de caràcters i edats i evolucions diferents és molt complicada. Segur que amb el temps només pot millorar… Una abraçada

      Respon

  3. Inski
    Gen 24, 2015 @ 19:55:08

    Un escrit preciós i molt emotiu. Moltíssimes felicitats per aquests tres anys i per tots aquests avenços! Una abraçada gran!

    Respon

  4. Camino
    Gen 24, 2015 @ 22:57:00

    però que guapíssims que sou !! quin escrit més maco i proper , m’ha encantat i m’hi he trobat identificada en algunes coses.
    Moltes felicitats per aquests tres anys i per enriquir-nos a tots !!

    Moltes abraçades !!

    Respon

    • elisabetsalie
      Gen 26, 2015 @ 06:52:40

      M’alegra que t’agradi… i que t’hi identifiquis a trossets. Gràcies per les felicitacions, ens encanta entrar a casa vostra encara que sigui pel foradet de la pantalla… Petons

      Respon

  5. Magda
    Gen 25, 2015 @ 21:57:51

    Genials Elisabet aquests tres anys de manetes i cosetes !!!!!
    Ens has ofert un munt d’inspiració, creativitat, bones estones …… un gran espai!!!!!!!
    I t’haig de dir una coseta a més dels nostres blogs també ens uneix ser gironines jijijijiji.
    M’ha fet il.lusió !!!!!
    Un peto bonica i bona setmana

    Respon

  6. Magda
    Gen 25, 2015 @ 23:01:30

    Hola guapa torno a ser jo !!!
    Si passes pel blog t’hi espera un regalet.
    Bona setmana !!!!!

    Respon

  7. VPS Formació
    Gen 26, 2015 @ 13:00:31

    Moltes gràcies per deixar-nos una finestreta a les vostres experiències. Dir-vos que us he nominat a un parell de premis. Si us interessa podeu passar-vos pel meu blog: http://veurepensarisentir.blogspot.com. Una abraçada!

    Jenny

    Respon

  8. Mamas con Arte
    Gen 26, 2015 @ 15:10:28

    Elisabet,
    Primerament et volem felicitar per la teva dedicació,pel teu temps, per la teva creativitat, pel teu entusiasme i per obrir la porta de casa teva i del teu cor. Es nota que allò que fas ho fas amb l’ànima.
    És molt gratificant conèixer i compartir experiències amb persones que viuen les experiències com a moments únics! FELICITATS!
    Tati i Eva

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: